Sant Martí de Riells: parada i fonda. &lt,&lt,El camí —diu Sagarra— ens ha portat a la cova. Com hem vingut? No ho sabem, però som davant de la cova.&gt,&gt, El mateix es pot dir de la meva parròquia del Montseny: El camí ens deixa exactament davant del portal de la petita abadia —com en deia mossèn Pere—, d’estil neoromànic, flanquejada per la rectoria (a la dreta) i el cementiri (a l’esquerra) i un campanar que cada diumenge crida els fidels a missa. Tot molt senzill i modest, com mossèn Pere Ribot, que era un home molt afable i un capellà enamorat de la bondat de Déu i de la vida monacal. I, com els monjos, es llevava molt d’hora i omplia la solitud de l’indret amb la seva presència, acollint el visitant, escrivint poesia, escoltant, donant consell i treballant en favor del país i de la llengua.&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Escrit redactat per: Jaume Reixach&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Molts personatges han deixat, a Viladrau, la seva empremta en la història del nostre país. Alguns nascuts aquí, altres acollits al poble, tots arrelats a Viladrau.

&nbsp,

Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga (1594-1634), famós bandoler i cap dels nyerros, ha arribat fins a nosaltres com a personatge històric,&nbsp, llegendari i mític.

&nbsp,

A cavall entre els segles XIII i XIX, cal destacar Jaume Bofill i Salarich, conegut com a l’Herbolari, gran estudiós de les plantes remeieres i del Montseny que assolí la dignitat d’esdevenir l’apotecari de la corona de Ferran VII.

&nbsp,

Ramon Vila i Colomer, anomenat Vila de Viladrau, reconegut carlí i amic personal de Francesc Savalls, amb qui declarà conjuntament la tercera guerra Carlina precisament al nostre poble.

&nbsp,

El pare Claret, més tard sant Antoni Maria Claret (1807-1870), vicari de Viladrau. Consta que va fer el seu primer miracle en un gran incendi de la casa del Noguer.

&nbsp,

En Jaume Bofill i Mata (1878-1933), gran poeta conegut com a Guerau de Liost, i el seu cosí Jaume Bofill i Ferro (1891-1968), crític literari de gran renom, van fomentar entre Rosquelles i ca l’Herbolari un ressorgiment de la poesia, a i des de Viladrau. És amb l’empenta d’aquests prohoms que sorgeix a Viladrau un focus literari en el qual destaquen els noms de Josep Carner, Felip Graugés, Carles Riba i Marià Manent. Més tard ens arribarà l’obra d’Ernest Torra i Enric Larreula.

&nbsp,

El Dr. Ariet, Antoni Ariet i Barberís (1872-1951), ens va deixar la més singular obra sobre el nostre poble, Topografia mèdica de Viladrau, premiada per la reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Una obra molt avançada al seu temps.

&nbsp,

Tampoc hem d’oblidar grans personatges que han entrat a formar part del nostre poble com a un viladrauencs més: Marcos Redondo i Valencia (1893-1976), famós baríton amb una llarga i reeixida carrera com a cantant, Alicia de Larrocha i de la Calle, una de les més grans concertistes de piano, deixeble de Frank Marshall, Ramon D’Abadal i de Vinyals (1888-1970) historiador i polític que, juntament amb d’altres intel·lectuals, va fornir un important grup de pensadors a Viladrau, Salvador Millet i Bel, eminent economista llargament premiat, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, gran polític de Convergència Democràtica de Catalunya, i Jordi Cabré i Trias, un dels joves escriptors més prominents de la nova narrativa —la seva premiada obra la Pregaria del Diable està centrada en els cruents fets de bruixeria de Viladrau—.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

SEGIMON CASANOVA I RIQUER (1708-1732):

Després que l’any 1340 va passar la Pesta Negra on morí tothom, de 70 famílies que vivien a la població, quedaren només 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família. El poble quedà maleït, tant és així que al 1500 només hi vivia una sola persona coneguda com en Soler de la Sagrera, fins que l’any 1708 va arribar en Segimon Casanova i Riquer, Rector que donava el terreny i el material per fer-se la casa amb la condició que a la llinda del portal principal havien de posar-hi la inscripció “AVE MARIA PURISIMA SIN PECADO CONCEVIDA” i a part havien de pagar-li una gallina d’arrendament cada any. Així es reconstruí el poble.

Com a nota curiosa o anècdota diré que la casa coneguda com a Can Segimon del Carrer Pare Solà o del Mig, van pagar la gallina al Rector fins l’any 1970. L’antiga mestressa va deixar la Casa a l’Ajuntament amb la condició que el dia que ella morís, cada any anirien tot el consistori a l’Església en processó i acompanyats d’orquestra a celebrar una missa en record d’ella i pagarien la gallina al Rector i sardanes per&nbsp, a tota la població a la plaça. Això es complí, excepte durant la Guerra Civil, però en acabar es recuperà, fins el 1970 que per un acord entre el Bisbat de Vic, el Rector i l’Ajuntament es deixà de complir.

&nbsp,

SEGIMON MALATS CODINA:

Va néixer entre els anys 1746 i 1748. Fundador de la “Real Escuela” de Veterinaris de l’Estat Espanyol l’any 1792. El Rei Carlos III, el nomenà “Mariscal Mayor” o Veterinari Militar l’any 1781. Després de visitar quasi tot Europa, torna a Espanya l’any 1789 i per reial ordre de 23 de febrer de 1792 s’aprovà la construcció de l’Escola de Veterinària que s’innaugurà el dia 18 d’octubre de 1793, fet que li donà ser el director. Allí hi van estudiar alumnes tant miliars com civils.

&nbsp,

JAUME RIPOLL VILAMAJOR:

Va néixer a Preixana (Urgell) l’any 1775, morí sent rector de Santa Eugènia de Berga l’any 1843. Les seves despulles foren traslladades a la Catedral de Vic el 1916, d’on també era Canonge. És autor d’una sèrie d’opuscles impreses a Vic entre el 1818 i 1838. Multitud de documents crítics de Vic. Tant escrivia en Castellà, en Català com en Llatí. Membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835). Tenia una gran col·lecció de monedes i medalles.

Balmes n’és un gran crític i el considera un home maniàtic i antiquat, encara que en un dels seus llibres diu: &lt,&lt,Jaime Ripoll, cannigo de la iglesia Catredal de Vich, uno de esos hombres que honran al pais aun que por su extremada modestia los induzca a envolverse en la oscuridad.&gt,&gt,(Balmes, 1843 : 564)

&nbsp,

RAMON FONTANELLES:

Qui en l’any 1859 va fer moltes reformes al poble i amplia l’Església Romànica construïda l’any 917, construí una capella del Santíssim i altres capelles laterals per engrandir-la, enderrocà l’absis de l’esquerra per construir-hi la sagristia i un túnel que passant per sota el teatre comunicava amb la Rectoria.

Morí a l’edat de 75 anys el dia 29 d’octubre de 1873. L’any 1878 traslladaren el Cementiri que envoltava l’Església a una sona més allunyada de la població. L’any 1882 els seus hereus li feren un monument a la capella del Santíssim per portar-hi les seves despulles. El 1960 en motiu de la restauració de l’Església i aproximadament en el mateix lloc deixaren una de les làpides del monòlit.

&nbsp,

JUAN PORSALS HORTAL:

El primer d’octubre de 1897, el Canonge Fontanelles inaugurà la primera Escola Parroquial de Santa Eugènia de Berga, quedant nomenat Capellà-Mestre en Juan Porsals Hurtal, nat a Osor (Girona) l’any 1869. Morí assassinat ell i Mn. Jaume Molist a prop del Mas Prat d’En Serra de Montsolís (actual terme municipal de Sant Hilari Sacalm), pel camí de Santa Eugènia de Berga a la Mare de Déu del Coll, on pensaven quedar-se refugiats duran la Guerra Civil. Foren enterrats allà mateix, fins el dia 26 de maig de 1939, en que foren traslladats al Cementiri d’Osor. Mn. Porsals molt recordat per la gent gran de la població, ja que durant els 39 anys de Capellà-Mestre, més de 50 persones entraren en diferents seminaris per a ser sacerdots.

Només contarem els que arribaren a cantar missa,que són 19 Rectors, 16 Misioners Claretians i 1 Franciscà. Entre ells l’exbisbe de Vic Ramon Masnou. Es pot assegurar sense exagerar que un noi de cada casa del poble va entrar al seminari. Encara que hi havia famílies que hi tenien germans, tiets i/o nebots.

&nbsp,

QUIRZE CASAS COLL 1887-1897:

Nascut el 1828 a Castello de Busa, és un poblet situat a la falda de la Serra de Busa que pertany al municipi de Navés (solsona) quan l’any 1882, ‘Ajuntament abquireix la casa de Can Segimon del Carrer del Mig, instal·là en els baixos les oficines municipals, en el primer pis la vivenda per el Mestre i al segon l’Escola Mixta sent el primer mestre el senyor Quirze Casas Coll qui després d’haver exercit en diferents pobles portà la seva experiència a la primera Escola que donava classes tant a nois com a noies. Fundà la tan coneguda i estimada nissaga del Casas a la nostra població.

&nbsp,

EL PARE ANDREU SOLÀ I MOLIST:

Va néixer a la casa Can Vilarrasa d’aquesta Parròquia però en municipi de Taradell l’any 1895. Va estudiar al Seminari Claratia de Barbastre (Osca). Després de ser ordenat sacerdot va ser destinat a la ciutat de Lleó (Mèxic), on va ser testimoni de la revolució, i morí assassinat el dia 25 d’abril 1927. Sempre ha estat considerat fill predilecte de Sant Eugènia de Berga, on té un carrer dedicat (antic Carrer del Mig). En canvi a Taradell ni tan sols és conegut.

&nbsp,

RAMON MASNOU BUXEDA:

Nascut el dia 3 de setembre de 1907 a la casa Llegustera de Baix del terme municipal de Taradell però parròquia de Santa Eugènia de Berga. Després d’estudiar al Seminari de Vic, cantà missa l’any 1931. Acabada la Guerra Civil Espanyola entra com&nbsp, Canonge de la Catedral i professor del Col·legi Sant Miquel i del Seminari de Vic. El dia 17 d’agost 1952 fou nomenat bisbe de Cicíla i auxiliar del bisbe Perelló de Vic. El dia 2 de desembre de 1955 fou nomenat bisbe titular de Vic, i prengué posició del càrrec el dia 26 de febrer de 1956. Es va jubilar als 76 anys d’edat,el 1983. Morí a 2/4 de 5 del matí del dia 9 de juny del 2004 i fou enterrat a la Catedral de Vic el dia 11 de Juny a l’edat de 96 anys.

Encara que civilment havia nascut a Taradell, el poble de Santa Eugènia de Berga el té considerat com a fill predilecte, ja que ell mai s’havia considerat fill de Taradell.

&nbsp,

JUAN CODINACHS TUNEU:

Nascut l’any 1914 el mas Molí del Gener de Santa Eugènia de Berga, estudiava al Seminari Claretià de Cervera (Lleida) quan el 1936 fou traslladat al seminari de Barbastre (Osca), on pensava cantar missa l’any següent. Feia poques setmanes que a Madrid era proclamada la torbonada antireligiosa de la Guerra Civil del 1936 al 1939, quan a la matinada del 13 d’agost fou pres per els melicians i conduit amb camió per la carretera de Sarinyana, al costat mateix del Cementiri. Fou assassinat juntament amb 19 companys més. Actualment és un dels màrtirs de la Guerra que l’actual papa Benet XVI ha beatificat.

&nbsp,

MELCIOR VILA I ABGUERA:

Nat a Cupons (Anoia) el dia 6 d’abril del1890, mestre de Santa Eugènia de Berga, des de 1931 fins 1945.

Quan el 1886 es creà l’Escola de les Dominiques per noies i el 1897 l’Escola Parroquial per nois es va haver de tancar l’Escola Pública Mixte per falta d’alumnes. Fins el 1931 un cop va pujar la República el senyor Vila, com es coneixia popularment la va tornar a obrir. El senyor Melcior Vila és una persona molt reconeguda per haver estat molt compromès amb el poble ja que entre moltes altres coses, ell i el Pare Missioner Claretià Josep Comas Morfulleda, (actuava com a secretari de l’alcalde) foren els pares del canvi de nom de Santa Eugènia de Berga per el de Berga del Castell.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Ton Dachs&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Miquel Grivé i Masó (1895-1969) fou un historiador que des que s’instal·là a Sant Celoni, l’any 1926, s’interessà molt per la seva història local i en féu diversos articles i estudis. El Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny, una entitat creada als anys vuitanta amb l’objectiu de promoure i incentivar l’estudi i la divulgació de la zona geogràfica del Baix Montseny, va aplegar tot el seu llegat i l’any 1988 en va editar el llibre Recull de temes d'història local, una bona font per conèixer els costums i tradicions de Sant Celoni i els oficis que des d’un passat s’hi han exercit.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Ricard Ginjaume&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Sens dubte, el personatge més insigne, relacionat concretament amb Mosqueroles, ha estat Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), qui fou meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor, gran defensor de la cultura catalana. Fundà la Institució Patxot (1926), a través de la qual englobà diferents fundacions, concursos, beques, publicacions, etc. Publicà diversos llibres, principalment de meteorologia. El 1936 fou perseguit i s’exilià a Suïssa, des d’on continuà treballant per Catalunya fent el seu mecenatge, en especial per a l’obra de Joan Coromines de l’Onomàsticon Cataloniae. Oposat fins a l’ànima al règim franquista, l’any 1939 li fou destruït el seu arxiu meteorològic.

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Personatges

La bellesa del seu paisatge i la seva vida afable, senzilla i econòmica van captivar, ja a la fi del s. XIX, l'interès d'artistes i de bohemis, entre els quals cal destacar al propi Arxiduc Lluis Salvador d'Àustria, el compositor Manuel de Falla, els pintors Santiago Russinyol, Junyent i Matti Klarwein, entre d’altres molts contemporanis. Els poetes Robert Graves i Laura Riding, escriptors com Saturnino Calleja, conegut pels seus contes, Julio Cortázar, Gabriel Garcia Márquez o el mallorquí, Joan Alcover, alguns dels quals decidirien quedar-se per a la resta de les seves vides. D'això dóna testimoniatge un recorregut pel cementiri local.

Dels propis personatges de la vil·la: Joan Mas, escriptor, i Felip Bausà, mariner que dibuixà els mapes de ses Antilles.

&nbsp,

El compromís amb Sóller i Mallorca de Guillem Colom i Miquel Ferrà. Miquel Ferrà i Guillem Colom es conegueren pels volts de 1909. Prest es feren amics i des d’aquell moment Ferrà tengué un bon corresponsal a Sóller i a Mallorca en la seva labor d’animació cultural i de lluita pel català i per la defensa del patrimoni natural i urbà. Junts participen en la campanya perquè no es tapi el torrent de Sóller i als Jocs Florals de La Nostra Parla de 1917. Colom també és l’intermediari entre Ferrà i Joan Marquès quan el primer edita, el 1920, El Correu de les Lletres i quan, una vegada desaparegut, intenta tornar-ho a ressuscitar el 1925. Ferrà fou impulsor i defensor del moviment noucentista a Mallorca. Durant la postguerra participaran junts a Mallorca a les tertúlies literàries semiclandestines que es feien a Can Massot i a la casa ciutadana del propi Guillem Colom.

Guillem Colom Casasnovas (Sóller 1900-1993) és conegut per haver estat el pioner de la micropaleontologia a Espanya. El geòleg, micropaleontòleg i primer divulgador de la natura balear s’inicià en el camp de la Història Natural quan només tenia devers 15 anys. Als seus inicis es feren en el camp de l’entomologia, una ciència que, malgrat després ja no cultivà per dedicar-se plenament a les Ciències de la Terra, sempre el va atreure de forma poderosa.

El terme municipal d’Arbúcies, de 86,94 km², és el més extens de la comarca de la Selva i, amb 5.560 habitants (segons el padró amb data 31/5/02), és la cinquena població més important de les vint-i-sis que formen la comarca.

Actualment la major part de la població, més del 85% del total, es concentra a la vila. La població rural es troba disseminada , entre els veïnats de Lliors, Cerdans, Can Ferrer, el Vidal, el Monjo, el de la Poca Farina, el de França, el de la Geneta, el de Mollfolleda i el del Rieral, sense oblidar el petit nucli de Joanet.

De totes maneres, la situació actual, tenint en compte una perspectiva històrica, és relativament nova: l'any 1880 la població dispersa suposava el 40,5% del total i l'any 1936, el 41,15%. Aquestes dades demostren que és a partir de la segona meitat del segle XX quan s'accelera el procés de concentració de la població al nucli urbà.

Aquest fenomen ens explica en bona mesura el creixement que ha sofert la vila d'Arbúcies durant la segona meitat del segle XX. Un fet estretament vinculat al desenvolupament industrial i de serveis del poble, amb tot el conjunt d'avantatges que això suposa davant l'hàbitat rural.

Per altra banda cal no oblidar tampoc l'extensió de segones residències, ocupades majoritàriament per famílies procedents de l'àrea barcelonina i el seu cinturó.

Finalment, cal esmentar el fenomen de la immigració (el 18% de la població l'any 2007), que resulta, en bona mesura, de l'alt nivell de vida i dels serveis que el municipi ofereix, així com de les possibilitats de treball que s’hi poden trobar. En aquest sentit, val a dir que la taxa d'atur d'Arbúcies l'any 2007 era del 4%.

Text elaborat per: Quim Mateu . Any: 2007

Batiste Mut

Una persona important per la poble ha estat Batiste Mut, el pare de Maria la Muda. Era un home d’esquerres que sabia escriure i llegir i ensenyava als xiquets del poble per les nits. L’alcalde d'aleshores, encara que era de dretes, el va deixar donar classes. Per la seua condició de roig la seua filla conta que el van tancar a la presó d’Oriola on va estar 22 mesos i va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. Hom diu d’ell que escoltava la Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica, que informava de l’estat del bàndol roig.

&nbsp,

També conten que va conèixer la Pasionària a Madrid. Batiste estava amagat a una trinxera i en guaitar va veure una dona que portava una bandera blanca i anava cantant la internacional sota les bombes, relata la&nbsp,llegenda.

&nbsp,

Éxtret d'una reunió social realitzada a Senija. Participants: