Isaac Albéniz: Isaac Albéniz va néixer a Camprodon el dia 29 de maig de 1860, fill d'Àngel Albéniz i de Dolors Pascual de Figueres. El 1863 la seva família, degut a l'ascens del seu pare, es traslladà a Barcelona. Aleshores, Isaac Albéniz marxà de Camprodon amb una notòria formació musical gràcies a la seva germana Clementina, professora de piano. Als set anys estudià a París amb el mestre Marmotel. Ja llavors, decidí veure món. Viatjà per terres espanyoles i més tard s'embarcà cap a Amèrica. Gràcies a la protecció del comte de Morphy aconseguí diverses beques d'estudis a les millors acadèmies de música d'Europa, podent accedir als grans mestres, com Franz Liszt, Paul Dukas, Gabriel Fauré, Paul Debussy i Felip Pedrell. El 1883 es casà amb Rosina Jordana i tingué tres fills: Alfons, Enriqueta i Laura Albéniz Jordana. Les seves obres mestres són la Suite Española i la Suite Iberia per a piano, així com diverses òperes i sarsueles.

En record de tan il·lustre personatge a Camprodon hi ha el Museu Isaac Albéniz, s’organitza un festival de música, hi ha un monòlit erigit per commemorar el centenari del naixement i a la plaça d'Espanya una placa indica la casa on va néixer.&nbsp, Al museu s’exposen mobles, objectes i documentació referents al compositor. De les peces que conformen la mostra, sobresurt el piano amb què el músic va aprendre les primeres notes.

En el camp artístic cal destacar el pintor Manuel Surroca, nascut a Camprodon el 1917, i l’escultor Joaquim Claret (1879-1964), que va treballar amb Arístides Maillol i l’obra del qual, majoritàriament noucentista, es pot admirar en façanes de la vila i en panteons del cementiri. En l’àmbit de la pedagogia trobem Alexandre Galí (1886- 1969), que va ocupar un lloc destacable en la renovació de l’ensenyament a Catalunya. Josep Cuatrecasas Arumí (1903-1996) va destacar com a botànic i coneixedor de la història natural. Al llarg de la seva trajectòria professional va rebre diverses distincions a Catalunya, a l’estat espanyol i a l’estranger.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, AQUEST POBLE TAMBÉ ESTÀ DINS DE

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, LA HISTÒRIA

&nbsp,Els fets històrics estan en consonàcia amb els llocs on passen, és per aquest motiu que els casos rellevans de la nostra història semblen poc coneguts per haver passat en un poble tan petit. &nbsp,És per aquesta raó que podem citar moltes circunstàncies que&nbsp, confirmen el pas de “Fray Asencio Nebot”, conegut pels habitants d’aquestes contrades com el Frare,&nbsp, que durant la guerra del francés va estar lluitant &nbsp,per les nostres comarques. Tot s’ha de dir que en la història de l’Estat espanyol &nbsp,es coneix per la Guerra de la Independència.

Les seues victòries en la guerra del francés van ser tant importants i sonades que prompte es cità aquest guerriller junt&nbsp,amb&nbsp, Merino, Espoz, Mina i el Empecinado. Aquest frare franciscà va deixar els hàbits&nbsp, com a conseqüència de l’ afusellament del seu bon amic Josè Romeu.

&nbsp,&nbsp,Una de les raons és que el Frare i el mariscal Suchet es tenien una gran enemistat és perquè el Frare va intervindre activament en la intercepció d’un missatge del mariscal a Massuchelli que demanava captar aliments i diners per tots el pobles que passesin, pero abans, passava el Frare i els amagava. Molt disgustat per aquesta operacio Massuchelli es va retirar a Sogorb i va fer un pregó oferint 1.000 duros pel cap del Frare, &nbsp,ningú no ho va fer. Un altra raó és que el mariscal va compendre que d’aquesta manera no es faria amb el cap del Frare, així&nbsp,&nbsp, va perdonar la vida a tres reus de mort i els va prometre 1.000 duros si acabaven amb el seu intrèpit enemic, aleshores va ser el cònsul d’Anglaterra a València &nbsp,el que va posar en guardia al guerriller.Amb gran habilitat, el Frare es movia rapid, pel mati a Castelló i per la vesprada a Onda, el dia següent a Terol, això posava molt nerviós al francés, i també es compren que coneixie tota aquesta regió. Es va fer seguir pel francés en direcció a Vistabella i per aquestes muntanyes va derrotar al mariscal, que venia d’ arrasar Vinaròs amb el seu lloctinent comandant Rutfort. Després d’eixa derrota, Suchet va esparar a Rutfort, van seguir el Frare fins a Vistabella i com que va fugir va cremar l’església de Vistabella i part del carrer Malcuinat i també Sant Joan de Penyagolosa.

&nbsp,També demostrà que va estar al nostre poble i per ací lluitava, per una carta seua del Juliol de 1813, que diu que&nbsp, entrà a Castelló ciutat, el primer batalló, i un escuadró del seus guerrillers els deixà acampats&nbsp, a Onda, uns i els altres a l’Alcora. En eixa carta es dolia &nbsp,que no es conegueren algunes de les seues grans victòries i literalment afegia:“Estic organitzant el cinqué batalló a Vistabella, el quart es troba a Morella, el tercer està a Onda, l'Alcora, Castelló i Vila-real. Si tingués fusells presentaria a València 8.000 homes pertenyens als jovent de les nostres muntanyes”.

&nbsp,Si després de tots aquets testimonis no es suficient per garantir que el Frare estigué en Vistabella no podem &nbsp,aportar cap altre més. Peró crec que aquest es suficient i definitiu.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Ordino ha aportat a Andorra personalitats com ara Antoni Fiter i Rossell, de Casa Rossell, autor del Manual Digest, i Guillem d’Areny-Plandolit, promotor de la Nova Reforma, la qual va provocar canvis profunds en les institucions.

D’altra banda també cal destacar Jordi Casamajor, escultor i llicenciat en belles arts. Ha guanyat diversos premis d’escultura, ha exposat en diferents galeries d’art i té obra pública i monumental realitzada al Principat. També estudia sobre conjunts d’inscultures, gravats rupestres, monuments megalítics, fites i creus de terme.

Francesc Cairat Freixes (1880-1968), nomenat síndic (president del Parlament) el 1936, va preservar, durant una època marcada pels conflictes bèl•lics, la independència, la sobirania i la neutralitat d’Andorra, les quals va aconseguir que respectessin tant les tropes espanyoles com les forces d’ocupació alemanyes. Va oferir asil a molts refugiats de tots els bàndols i el 1937, any d’inundacions a Andorra en què es preveia un hivern dur i faltat de provisions, va aconseguir que el Govern de Burgos enviés al Principat un comboi de queviures que va arribar a través de França. Altres personatges polítics destacats són els caps de govern Òscar Ribas Reig, Josep Pintat Solans i Albert Pintat Santolària i els síndics Francesc Escudé Ferrero i Julià Reig Ribó. En el camp de les arts, trobem escultors com ara Bonaventura Naudi Erta i Sergi Mas Balaguer, el qual també és pintor i cartellista i va ser l’encarregat de fer la decoració de l’església de Canòlich i de dissenyar els gegants de Sant Julià de Lòria, l’escultor de ferro Nicolau Bartumeu Betriu, les poetesses Monsterrat Marfany Canturri i Josefina Obiols Obiols i els escriptors Montserrat Palau Martí i Ricard Fiter Vilajoana.

Joan Baptista Penyarroja(1665-1733). En una façana lateral del casalici de la família Penyarroya, a la plaça de l’Església, podem veure’n l’escut d’armes, mentre que en l’altra façana un panell de ceràmica recorda que aquest personatge va aconseguir del rei Carles II la independència de Vilafranca i de les aldees morellanes(1691), que així es van convertir en viles reials.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Celestino Aznar Tena.Que poc pensaria Celestino l’any 1907, quan va deixar la faena de tota la vida (tractant de matxos) per a muntar una empresa tèxtil, l’imperi que esdevindria a finals del segle XX.Impulsat per la seua dona, que volia “ser fabricanta”, va començar a confeccionar calces. Amb quinze operaris, era la fàbrica més gran de Vilafranca que va anar innovant fins que va arribar a la producció en cadena. Celestino va morir l’any 1933, havia complit el somni de la senyora Francisca i deixava una fàbrica en ple rendiment que ni la guerra va poder aturar.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Carles Pons.Per a Carles Pons el teatre era “una força dolça, neta i emotiva, capaç de revolucionar l’individu i la societat, capaç de generar esperances i alternatives”, i així ho va voler transmetre en primer lloc, als més jóvens: va fer teatre a l’escola, va dirigir campanyes de teatre escolar i va escriure obres de teatre juvenil. La seua vida va estar completament dedicada a l’espectacle com a autor, director de muntatges i de companyies teatrals, actor de teatre, cinema i televisió, guionista, presentador, poeta… En reconeixement de l’obra d’aquest vilafranquí, les aules de teatre de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Casa de Cultura de Vilafranca porten el seu nom.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Julian Centelles Guarch.Un heroi quasi anònim. Acabada la Guerra Civil espanyola va passar a França, on va continuar la lluita antifeixista contra l’ocupació. El van capturar i va morir al camp d’extermini de Gusen, el 7 de novembre de 1941, als 22 anys.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

José Carbó,el Capador. El malnom li ve de son pare, que tenia&nbsp,aquest ofici. Tanmateix, ell mai no el va exercir, sinó que era venedor ambulant per les terres del Baix Aragó. Allà on anava, era més conegut per la música que pel tèxtil que venia. En els anys de la postguerra no s’organitzava cap bureo sense ell, ja foren&nbsp,romeries, matances, casaments o altres festes. Allà on hi havia festa, allà acudia el Capador de Cinctorres amb la guitarra. En companyia d’algun músic més engrandia les eres dels masos o les entrades de les cases amb romanços, dites i ocurrències, i també amb jotes, pasdobles, sambres, polques,javes…&nbsp,El grup Al Tall va&nbsp,&nbsp, enregistrar una de les seues javes més conegudes:&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,Haig festejat trenta nòvios

&nbsp,

sóc filla de Pasqualet&nbsp,

&nbsp,&nbsp,I ara me n’ha eixit un altre

&nbsp,que jo encara no el conec.

&nbsp,Si no fore pel cafè

&nbsp,no es podria resistir,

&nbsp,A més de l’aiguardent

&nbsp,també mos agrade el vi,

&nbsp,la cervesa i el conyac

&nbsp,I el xampany.

&nbsp,Per a begudes de lujo

&nbsp,mos agrade el Calisay.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,