•Nevera de la Cambreta

Edificació destinada a emmagatzemar la neu per a convertir-la en gel. Es troba situada al costat oest del pic Penyagolosa i destaca pel&nbsp,bon estat de conservació que presenta.
Construïda amb maçoneria de pedra calcària i arenosa amb morter, conserva intacta la volta de mig canó i el seu&nbsp, interior està ple de sediments uns quatre metres damunt el nivell del sòl. De planta quadrada amb 6'70 m de costat en l'interior i arredonida als cantons, té la porta d'accés amb una andana de càrrega pràcticament desapareguda actualment.

Data del segle XVII, quan el comerç de la neu va arribar&nbsp,al seu maxim esplendor a la Península, i es va crear una xarxa de depòsits d'emmagatzemament amb algunes servituds.

La neu arreplegada durant les nevades de l'hivern era acumulada i emmagatzemada manualment i separada en capes amb palla per a la seua millor extracció a l'estiu, època en què era&nbsp, transportada en muls a la nit per a evitar al màxim el seu desgel, fins als punts de distribució per al seu ús en la conservació del peix, amb fins farmacèutics, o en refrescos etc. El transport es realitzava a través del camí dels Nevaters pel mas de la Costa, Lucena i Figueroles fins a Castelló, Nules o Vila-real. Desapareix aquest comerç entre finals del XIX i principis del XX, amb l'arribada del gel artificial.

&nbsp,

•Església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu.

&nbsp,

Declarada Bé d´Interés Cultural amb la categoria de Monument historic-artístic per part de la Generalitat Valenciana.

Dels egles XVII i XVIII, d'estil renaixentista, signada per Joan Anglès. Impressiona per la seua grandiositat en una població tan senzilla.&nbsp,

Al final del carrer Major s´obri la plaça de l´església en què es troba este monumental edifici. És un dels millors temples que es desenvolupa en l´arquitectura valenciana des de finals del segle XVI fins mitjan del segle XVII en el llenguatge i ordre renaixentista, on també es conbinens solucions constructives de tradició gòtica, com la volta de creueria.

Descripció general: L´església és de tres naus, amb presbiteri i deambulatori, quedant la seua planta inscrita en un rectangle. Posseïx una nau central que es tanca formant absis i dues naus laterals de cinc trams. Darrere un deambulatori cobert amb volta de canó. Es cobreix amb voltes de creueria simples a les naus laterals, i amb tercelets en la central i capelles de la capçalera, i amb lligadures i cadenes en l´absis. Té la torre situada als peus, i dues capelles i sagristies en la capçalera.

La portada principal es disposa com a façana retaule de tres pisos i davall un nínxol que es tanca per un arc apuntat,&nbsp, la porta situada davall la torre queda protegida per un nínxol tancat amb un arc de mig punt. La torre campanar de planta rectangular, s´alça sobre l´angle sud-est del cos principal i presenta un cos superior de campanes, rematat per àtic amb barana apilastrada.

&nbsp,

&nbsp,

•Ermita de Sant Antoni.

Segle XVII. Construcció rectangular, situada a l´eixida de Vistabella en el camí que condueix a Sant Joan de Penyagolosa, pel GR7. Temple auster que s´alça sobre una altiga construcció d´origen medieval, la seva paret est, forme part dels murs del cementeri.

&nbsp,

Declarat Bé d´Interés Cultural amb la categoria de Monument historic-artístic per part de la Generalitat Valenciana.

Situat a 9 km. de Vistabella del Maestrat, es configura com l'element arquitectònic emblemàtic de la zona. Del segle XIV encara que ha sofert diverses modificacions fins el XVIII. Important centre de peregrinacions d'arreu del Maestrat. La més coneguda la dels Pelegrins de les Useres, també de Vistabella, Xodos, Culla, Puertomingalvo i El Castillo, porta d´entrada al Parc Natural de Penyagolosa.&nbsp, Lloc de creences i fe entre els seus devots com es pot comprovar amb els exvots exposats a la sala dels Milacres.

Construcció del segles del XIV al XVIII. És habitual citar el santuari com Cenobi ja que probablement va ser construït sobre el cenobi del segle XIV. Sembla indubtable l'existència d'ermita i hospederia o casa de l'ermità en el període gòtic, desaparegudes per les transformacions que sofreix per l'auge del santuari en la segona meitat del segle XVI.Com element més antic es troba el petit pati interior i les dependències que a ell recauen, inclòs el mur lateral d'accés al temple per l'interior. En aquest han aparegut pintures murals de 1592. Tota aquesta zona duu molt treball de pedra en pilars, arcs, portades, i finestrals, així com rústics sostres de fusta en salons tant en planta baixa com en primera. La sobrietat i absència d'elements de riquesa és comuna en aquests salons i en les dependències adjuntes. Aquesta mateixa sobrietat segueix en els cossos addicionals del segle XVIII que duen arcs de mig punt formant pòrtics lliures originàriament, sobre els quals es van edificar habitacions per a ampliar l’ hospederia. El de la dreta va desaparèixer i hi ha sobre ell un porxo cobert de nova planta

Descripció general: El santuari està format per un conjunt d´edificacions entorn d´una plaça general, i un xicotet pati interior al voltant del qual s´articulen les diferents dependències que són les més antigues. S´accedeix al santuari a través d´una porta d´arc de mig punt que condueix al pati. A la dreta es troba la torre campanar de l´església, rematada amb pinacles i boles. El pati central presenta en tres dels seus costats pòrtic corregut d´arcs, al voltant del pati s´articules les diferents dependències: restaurant, cuina, magatzems i una estada-ximenera.

Una altra part del recinte la forma l´edifici allargat que alberga les habitacions per a pelegrins i en la planta baixa té un pòrtic a manera de corredor exterior. Es completa el conjunt amb dues edificacions exemptes.

L´església, situada al sud, és d´una sola nau i quatre trams coberts amb voltes amb llunetes i amb cúpula sobre petxines l´últim tram corresponent al presbiteri. La portada principal, als peus, està llaurada en pedra i consta la data de 1706 que indica l´any de la seua finalització. L´entrada lateral dona al pati central, posseïx un arc de mig punt recolzat en pilastres amb motlures clàssiques i capitells, en este front es conserven pintures murals que daten de la mateixa construcció del temple. També hi ha restes de pintures al fresc en la planta baixa del campanar.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, AQUEST POBLE TAMBÉ ESTÀ DINS DE

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, LA HISTÒRIA

&nbsp,Els fets històrics estan en consonàcia amb els llocs on passen, és per aquest motiu que els casos rellevans de la nostra història semblen poc coneguts per haver passat en un poble tan petit. &nbsp,És per aquesta raó que podem citar moltes circunstàncies que&nbsp, confirmen el pas de “Fray Asencio Nebot”, conegut pels habitants d’aquestes contrades com el Frare,&nbsp, que durant la guerra del francés va estar lluitant &nbsp,per les nostres comarques. Tot s’ha de dir que en la història de l’Estat espanyol &nbsp,es coneix per la Guerra de la Independència.

Les seues victòries en la guerra del francés van ser tant importants i sonades que prompte es cità aquest guerriller junt&nbsp,amb&nbsp, Merino, Espoz, Mina i el Empecinado. Aquest frare franciscà va deixar els hàbits&nbsp, com a conseqüència de l’ afusellament del seu bon amic Josè Romeu.

&nbsp,&nbsp,Una de les raons és que el Frare i el mariscal Suchet es tenien una gran enemistat és perquè el Frare va intervindre activament en la intercepció d’un missatge del mariscal a Massuchelli que demanava captar aliments i diners per tots el pobles que passesin, pero abans, passava el Frare i els amagava. Molt disgustat per aquesta operacio Massuchelli es va retirar a Sogorb i va fer un pregó oferint 1.000 duros pel cap del Frare, &nbsp,ningú no ho va fer. Un altra raó és que el mariscal va compendre que d’aquesta manera no es faria amb el cap del Frare, així&nbsp,&nbsp, va perdonar la vida a tres reus de mort i els va prometre 1.000 duros si acabaven amb el seu intrèpit enemic, aleshores va ser el cònsul d’Anglaterra a València &nbsp,el que va posar en guardia al guerriller.Amb gran habilitat, el Frare es movia rapid, pel mati a Castelló i per la vesprada a Onda, el dia següent a Terol, això posava molt nerviós al francés, i també es compren que coneixie tota aquesta regió. Es va fer seguir pel francés en direcció a Vistabella i per aquestes muntanyes va derrotar al mariscal, que venia d’ arrasar Vinaròs amb el seu lloctinent comandant Rutfort. Després d’eixa derrota, Suchet va esparar a Rutfort, van seguir el Frare fins a Vistabella i com que va fugir va cremar l’església de Vistabella i part del carrer Malcuinat i també Sant Joan de Penyagolosa.

&nbsp,També demostrà que va estar al nostre poble i per ací lluitava, per una carta seua del Juliol de 1813, que diu que&nbsp, entrà a Castelló ciutat, el primer batalló, i un escuadró del seus guerrillers els deixà acampats&nbsp, a Onda, uns i els altres a l’Alcora. En eixa carta es dolia &nbsp,que no es conegueren algunes de les seues grans victòries i literalment afegia:“Estic organitzant el cinqué batalló a Vistabella, el quart es troba a Morella, el tercer està a Onda, l'Alcora, Castelló i Vila-real. Si tingués fusells presentaria a València 8.000 homes pertenyens als jovent de les nostres muntanyes”.

&nbsp,Si després de tots aquets testimonis no es suficient per garantir que el Frare estigué en Vistabella no podem &nbsp,aportar cap altre més. Peró crec que aquest es suficient i definitiu.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,