La història de l’àliga i la perdiu.

Estàvem fent el Camí , haviem passat el corral del Pellero i anàvem a entrar en el barranc de Patxol quan un home que ens va veure passar ens va contar aquesta història:

Fa unes setmanes estava pasturant les ovelles prop del mas Blanc i vaig veure en el cel com una àliga perseguia una perdiu, la perdiu es veia perduda ja que la rapaç li guanyava en la carrera, no s’ho va pensar dues vegades i s’enfilà en picat per l’estreta escletxa que deixa la construcció de pedra en sec que amaga el pouet del mas Blanc, l’àliga es llança en picat i&nbsp, a tota velocitat&nbsp,queia darrera la perdiu, i les dues van desapareixer per l’escletxa del pou.

Em vaig quedar encuriosit per saber com havia acabat la hitòria i promte em van contar que havien tret una àliga ofegada en l’aigua del pou i en efecte varen morir les dues ofegades, no van poder fenar en la seua carrera vetiginosa i després no van poder sortir del pou.

&nbsp,

&nbsp,

La raboseta.Aquest conte és el responsable del nom no oficial de&nbsp,Tírig,el poble de la raboseta, i dels seus habitants, rabosetes. Això va passar al barranc de la Valltorta, barranc que separa els termes d'Albocàsser i Tírig. Diu&nbsp,&nbsp, que la rabosa que &nbsp,era de Tírig i baixava al barranc per la part del seu terme es va trobar amb un llop, que era d'Albocàsser i baixava cap al barranc per la part del seu terme&nbsp,i &nbsp,portava un bon tros de formatge a la boca i,&nbsp,així tots dos es van trobar a la llera del barranc, ben llesta,la rabosa &nbsp,li va preguntar al llop d’on era. En pronunciar el nom del seu poble, Albocàsser, va obrir tant la boca per fer la a que el formatge li va caure i la rabosa el va agafar ràpidament. El llop va decidir utilitzar la mateixa tècnica que la rabosa per a recuperar el bocí. Però el resultat final va ser molt diferent: com que la rabosa era de Tírig, no va haver d’obrir gaire la boca per respondre, i se’n va anar ben ufana amb el formatge.

Per Sant Antoni els diables encenen les fogueres i els jóvens&nbsp,representen fragments de la vida del sant i les temptacions que li van fer patir els diables, com la Diablera (coneguda en altres&nbsp,&nbsp,indrets com la Temptadora, per ser ella qui&nbsp,&nbsp,l’incita a abandonar&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, la&nbsp,&nbsp,vida d’austeritat i devoció). A continuació es llegeix la

Publicata,versets punyents creats per la gent del poble a propòsit de les coses ocorregudes al llarg de l’any. Acaba la festa amb la benedicció dels animals, el repartiment de coquetes i un sopar popular.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El Museu de la Valltorta és un edifici modern que es troba a la&nbsp, partida de l’Om, a 2 km del poble i a 500 m del barranc. Constitueix el centre de documentació i informació del Parc Cultural de la&nbsp,&nbsp, Valltorta-Gasulla. Les sales exposen d’una manera atractiva i didàctica els trets fonamentals de l’art rupestre de l’entorn, així com elements etnològics de la comarca.

&nbsp,

FESTES I TRADICIONS

Les festes patronals se celebren la darrera setmana d’agost i estan dedicades a sant Bartomeu (dia 24) i a santa Elena (dia 25). Se&nbsp, celebra també Sant Antoni al voltant del 17 de gener, amb una&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,gran foguera a la plaça Major del poble. El cap de setmana més &nbsp,proper al 25 d’abril se celebra Sant Marc, els veïns d’Ares van en&nbsp,&nbsp,romeria fins a&nbsp,l’ermita de Mare de Déu de la Font de Castellfort. I el primer diumenge de maig hi ha la romeria a l’ermita de Santa Elena.

A més de les festes religioses, cal anomenar la Fira d’Ares, que&nbsp,&nbsp, &nbsp,coincideix amb les festes d’agost, i que serveix de lloc d’encontre per als ramaders i llauradors. I darrerament, a principi d’estiu es duu a terme el Concurs de Gossos de Rabera que guanya adeptes&nbsp,&nbsp,cada any. Hi participen pastors del País Basc i els Països Catalans. El cap de setmana més proper al 27 de desembre es commemora la Crema d’Ares amb diversos actes culturals i festius&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp, El barranc dels Molins, que deu&nbsp, el nom a cinc molins fariners connectats entre sí, construïts en una època d’auge demogràfic (segona meitat delXVIII). El descens de la població i la industrialització els deixaren obsolets. El barranc va ser declarat Bé d’Interès Cultural (Espai Etnològic) el 2009

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,