LA NEVERA

Val la pena pujar fins a uns 1200 m per comprovar la fondària del pou de neu de la font dels Regatxols (8 m). El Museu de la Nevera va ser creat per a divulgar el funcionament de les neveres naturals que durant tants anys van ajudar a la conservació d’aliments. Al que antigament erala casa del nevater, damunt de l’antic pou de neu de la font dels Regatxols, podem gaudir d’explicacions detallades sobre com es recollia la neu, com es conservava, quins usos tenia, com es transportava i com funcionava la xarxa de neveres del País Valencià

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

EL CASTELL D’ARES

Aixecat entre els segles XIII i XV sobre restes ibèriques, és el símbol&nbsp,de la població. Al recinte, avui destruït, podem trobar la torre del’homenatge, de gairebé 10 m de diàmetre. A la part esquerra del cim on se situa aquest conjunt arquitectònic hi ha un tall a la roca conegut com Piqueta dels Moros, que s’utilitzava per a recollir&nbsp,aigua. Cal fer una ullada també a la cova que travessa la mola de punta a punta, que fa més de 40 m de llarg. Una vegada dalt s’entén la&nbsp,&nbsp,importància estratègica d’aquest lloc que havia de ser cremat per a ser conquerit: tot un exemple de resistència i arquitectura.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

L’edifici de l’Ajuntament va ser bastit sobre les antigues murades àrabs, utilitzant l’estil gòtic. Cal destacar-ne la Sala Capitular, on es va localitzar un peiró gòtic amb la imatge de la Verge, el Nen Jesús i&nbsp,&nbsp, la creu. Dins del mateix conjunt arquitectònic, sota l’ajuntament trobem la&nbsp, presó, construïda durant el segle XIII. Al mateix segle es&nbsp,&nbsp,&nbsp, va dreçar la llotja, que uneix la plaça del poble amb l’església&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, mitjançant una sèrie d’arcades gòtiques amb detalls d’estil mudèjar. En diuen el perxe.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS

Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de las imbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià. La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la

guerra de Successió en sentit totalment oposat&nbsp,: si havia estat el principi del camí per a Jaume I, el setge, la crema i la presa d’Ares (1706-1708) van significar la caiguda definitiva del Regne de València a mans de Felip V, i van marcar Ares fins avui dia, ja que s’hi van perdre gairebé tots els edificis i documents històrics. Darrerament s’han retrobat i buidat molts d’aquells textos, que permeten conèixer millor les etapes d’aquella destrucció massiva.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de la

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

simbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

JOAN DE BRUSCA

&nbsp,

La conquesta cristiana va tenir lloc cap al 1233 i la carta de

&nbsp,

&nbsp,població es va atorgar el 25 de gener de 1239 al noble català

&nbsp,Joan de Brusca.

&nbsp,

&nbsp,Diuen que Joan de Brusca va fer construir una

&nbsp,ermita a la vora del seu mas (mas de Brusca)

&nbsp,perquè la seua filla Miquela pogués oir

&nbsp,missa sense haver de desplaçar-se, i d’ací

&nbsp,l’advocació.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,El soterrament de Joan de Brusca.

&nbsp,A l’ermita dels Sants Joans,&nbsp,&nbsp, que

fou la primera església del poble, es pot veure el sepulcre de pedra

&nbsp,robust i bast del fundador de la vila. Però la inscripció que s’hi

&nbsp,llegeix és molt posterior a l’època de la fundació de la vila, i la veu

&nbsp,popular no recorda haver vist mai aquest sepulcre amb ossos. Es

&nbsp,conta que el noble no va voler ser soterrat en un sepulcre de pedra,

&nbsp,per no compartir la mateixa honra de Jesucrist.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

EL PINTOR DE TÍRIG

&nbsp,

&nbsp,

Gabriel Puig Roda va nàixer a Tírig l’any 1865. Es va convertir en un&nbsp, pintor reconegut després d’haver visitat els principals centres artístics europeus. Va decidir tornar a la seua terra al començament del segleXX i es va instal·lar a Vinaròs, s’hi va dedicar a l’aquarel·la costumista fins que va morir el 1919 a Castelló.El monument que li&nbsp, va construir el poble té un gran valor per als tirijans, ja que van ser ells qui van decidir fer-lo, a partir de la iniciativa de mossèn Martínez. Tothom hi va col·laborar: uns portant aigua, altres lespedres, etc. Ho van fer tot a jornal de vila, costum que consistia a reservar unes dates determinades per a treballar gratuïtament en la millora del poble. El monument està constituït per una mola vertical (Roda) posada damunt d’una muntanyeta de pedra&nbsp, foradada (Puig): així és representen al·legòricament els cognoms del pintor. Es va inaugurar l’any 1965 durant les festes del Socors.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,