Pels que vulguin gaudir de la natura amb un xic d’emoció, Aixovall disposa de la via ferrada del Tossal Gran, una via urbana a peu del riu Valira i al costat de la carretera. Cal tenir en compte, però, que una de les seves variants és d’un nivell alt a causa d’un desplomat.

En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. Alguns exemples: Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja, salamandra. Rèptils: Escurçó, serp verda. Aus: Àguila daurada (el rapinyaire més gros i potent de la Península Ibèrica), falcó pelegrí, gamarús (rapinyaire nocturn), àguila marcenca, aligot, còlit gris, alosa, gralla de bec groc, cornella, trencalòs, voltor comú. Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu, teixó. Vegetals: Pi roig, faig, roure martinenc, boix, ginebre. En zones rocalloses i humides podem trobar l'orella d'ós, herba fetgera i corona de rei.

PROP D’AQUÍ

Des de Sispony es pot pujar al pic del Carroi, a 2.234 m, seguint una ruta d’uns 11 km amb un desnivell bastant fort. Cal tenir, però, una precaució: és necessari pouar aigua al poble perquè durant el recorregut no hi ha cap font. Una altra ruta és la que puja a la collada de Muntaner i el pic d’Enclar (2.383 m). Té una durada de quatre hores només d’anada i un desnivell de 1.000 m. El punt de sortida és davant de la Casa Rull.

Amb l’itinerari del romànic podreu viatjar a l’època medieval i descobrir la petja que l’art romànic ha deixat a la zona. La ruta comença a la plaça del Consell, seguidament enllaça el conjunt històric de les Bons i les esglésies de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera i finalment s’acaba a l’església de Santa Eulàlia i el Museu d’Art Sacre.

Per a més informació i visites guiades: (+376) 833 551, www.encamp.ad i [email protected]

El camí de les Pardines també és un itinerari curt, fàcil i sense gairebé desnivell. Permet gaudir d’una bona vista sobre el poble d’Encamp i les muntanyes que l’envolten i passa vora un jardí botànic amb espècies autòctones dels Pirineus. El punt de partida és la cruïlla de la carretera dels Cortals amb la borda de Pardines, on hi ha un aparcament. El Funicamp fa una parada intermèdia als Cortals, una zona on a l’estiu hi ha un berenador i diferents espais per fer-hi activitats, com ara el rocòdrom de les bordes de Rigoder.

Però a la parròquia també s’hi poden fer dues vies ferrades: la dels clots de l’Aspre, que surt des d’Encamp i és de dificultat baixa, i la del Bony d’Envalira, que parteix des de Grau Roig i és de dificultat mitjana.

Finalment, recomanem l’excursió al circ dels Pessons, que té una durada d’unes quatre hores començant des de l’estació d’esquí de Grau Roig. Anant en direcció oest s’arriba fins al primer estany i a partir d’aquí cal agafar el GR7 fins al coll dels Pessons i travessar el circ per l’eix central, des del mateix llac també es pot anar al portella Blanca. Com a suport a qualsevol expedició, d’entre la xarxa de refugis d’alta muntanya gratuïts i oberts tot l’any, la parròquia d’Encamp disposa dels de Montmalús, l’Illa, Ensagents i Agols.

MEDI NATURAL

Un dels paratges naturals més destacats de la parròquia és el circ de Pessons, el qual engloba set llacs i algunes llacunes situats al cercle glacial granític més gran d’Andorra. El granit és molt present al vessant est del Principat i prové del batòlit granític de Montlluís, prop de Font-romeu, a la comarca de l’Alta Cerdanya. En els blocs de granit, s’hi pot veure el desgast exercit pel gel durant el període quaternari. També té un interès important la vall del Madriu-Perafita-Claror, una vall d’origen glacial que ocupa pràcticament el 10% del territori andorrà i que queda repartit entre les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. La flora encampadana té com a elements representatius la genciana, l’àrnica, l’enciam de font i el coscoll, i entre els bolets més abundants es compten els ceps, els rovellons, les murgues, els fredolics i la pota de perdiu. Quant a la fauna, trobem l’isard, el cabirol, el gall de bosc, la guineu, la marmota, la truita, la perdiu i el milà, a més del mufló, originari de Còrsega i introduït a la parròquia pel trofeu que s’hi fa. D’altra banda, en aquest indret, si afinem l’oïda, podrem sentir els xiulets de les marmotes, que van ser introduïdes a les Valls fa uns anys.

El Pas de la Casa és l’única part d’Andorra que mira al vessant atlàntic. En el seu límit territorial neix l’Arieja, riu que s’endinsa després en terres occitanes, i un dels seus cims més emblemàtics és el Portella Blanca (2.515 m), el qual fa de punt fronterer entre terres andorranes, catalanes i nord-catalanes. L’altitud i l’orientació que té el Pas de la Casa expliquen el seu clima, més abundant en fred i precipitacions. Les temperatures acostumen a ser molt baixes i allà on es nota més és a la Gavatxa, nom amb què es coneix popularment l’indret més gelat. Són famosos també els seus vents gèlids, com el famós torb, també anomenat tors, que ve del nord i que quan bufa aixeca la neu i fa baixar les temperatures uns quants graus. Aquests vents es fan notar amb molta força a la població, de vegades creen remolins i fins i tot han fet aixecar bigues de ferro, tal com va passar el març del 98. Quan el mateix vent bufa més fluixet, se l’anomena follet. Malgrat tot això, hi ha una dita que diu: “si a Lleida hi ha boira, al Pas hi ha bon temps”. També són molt coneguts els prats que hi ha a la zona per la gran quantitat de flors i plantes que s’hi poden trobar, entre les espècies més abundants destaca l’azalea i la grandalla, a més de la genciana i la regalèssia com a tall d’exemple de plantes medicinals. Hi ha un itinerari curt però interessant que va fins a l’estany (a 500 m del Pas de la Casa) i el pic de les Abelletes (a 5 km). La ruta comença a l’estació d’esquí i a partir d’aquí s’ha d’anar pujant el riu Arieja fins arribar a l’estany. Un cop aquí, s’arriba al pic passant pel coll dels Isards. Com a activitat complementària, si us interessa enfilar-vos per llocs escarpats, teniu l’opció de recórrer una de les dues vies ferrades que hi ha en aquest coll. D’altra banda, passa prop d’aquí el Camí dels Bons Homes, un itinerari que transcorre entre el castell de Montsegur (Occitània) i el santuari berguedà de Queralt (Catalunya) i que rememora les rutes de migració dels càtars tot enllaçant pobles que hi tenen una vinculació històrica. Un dels cims d’aquesta ruta és el Portella Blanca, pel qual es passa seguint el tram de GR-107 que lliga els municipis de Porta i Bellver de Cerdanya. Per a més informació: www.camidelsbonshomes.com

El Grandvalira Circuit, ubicat al port d’Envalira (al Pas de la Casa) i que contribueix molt en el desenvolupament econòmic d’Encamp, és l’únic circuit de fora de França on es fa el Trofeu Andros, premi automobilístic de conducció sobre gel i neu amb més de 20 anys d’història. La cursa generalment és al desembre i té un seguiment molt ampli. També durant l’hivern l’estació rep el campionat nacional G-Series, a l’estiu, en canvi, l’asfalt de la pista l’ocupen motos en sessions d’entrenament i serveix d’escenari per a una prova del campionat del món de Supermoto.

El poble abandonat de Vallsera a 1.639 metres d’alçada, és un conjunt arqueològic i d’interpretació d’un poble que va ser mencionat per primera vegada el 1.011. Va ser abandonat a causa de la pesta al segle XIV, tot i així es sap que al cadastre napoleònic del 1.827, indicava que al poble hi havia un molí i una farga. Les restes més conservades són les de l’antiga església, encara que només en resta un mur. Està dins del bosc de Camporells, un bosc conegut per la seva bellesa i zona protegida. El fet de que estigui situada entre els pantans de les Bulloses i Matamala fan que els Angles sigui una població amb diferents possibilitats per fer excursions i practicar diferents esports. Es pot anar cap a les fonts de l’Auda i a les valls de Lladura i Vallsera.

El Bosc de Camporells està situat a 2.200 metres d’alçada, al cor del Parc Natural dels Pirineus. És una zona d’una bellesa extraordinària i un paratge classificat. Es tracta d’un circ lacustre on hi trobem el refugi guardat dels Camporells des d’on es pot accedir al Puig Peric de 2.810 m. i al Petit Peric de 2.690 m.v entre d’altres. La vall de Lladura i la del Galba són dues valls glacials salvatges i preservades. Prenen els noms dels seus torrents i estan envoltats d’una rica i variada flora i fauna.

Rutes a peu per l'Alcora- tot un ventall de modalitats El municipi de l'Alcora està enclavat en el centre de la província de Castelló, a escassos 20 km de la costa. Limita amb Costur, Figueroles, Llucena, Fanzara, Onda, Ribesalbes, Castelló, Borriol i Sant Joan de Moró. El seu extens terme municipal i variada orografia han convertit a l'Alcora en un enclavament idoni per a la pràctica del senderisme, sent una dels més bells accessos cap al massís del Penyagolosa, sostre provincial amb els seus 1.813 metres d'altitud. Per tot això, l'Alcora ofereix excel•lents condicions per a la pràctica del senderisme, oferint una variada oferta de modalitats, rutes senyalitzades, rutes guiades, itineraris específics per a grups organitzats i, també, la Mitja Marató de Muntanya. Rutes senyalitzades Ruta de les ermites (PR-CV 120): Distància total: 29.8 km. El dissabte posterior al Diumenge de Pasqua es realitza una peregrinació que recorre aquesta ruta. Ruta del Patrimoni (PR-CV-357): Distància total: 14,18 km. Sender local (SL-CV 90): Distància total: 6, 967 km Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora: Desnivell acumulat: 1.700 metres. Data de la carrera: 29 de setembre de 2012 Itineraris guiats: Ruta de les Mines: Itinerari per muntanya amb guia a través d'antigues explotacions mineres i forns de transformació de minerals. Recorregut total: 5 km. Ruta del Patrimoni: variant més curta del PR-CV-357, visita comentada amb guia a diferents llocs d'interès històric. Recorregut total: 8.1 km. Ruta de la Ceràmica. Ruta urbana. Itinerari guiat Ruta dels Murals. Ruta urbana. Itinerari guiat Rutes programades pel Centre Excursionista de l'Alcora. Agenda per 2012 L'Alcora-Llucena: 10 de març (marxa nocturna) Sant Joan de Penyalosa- l'Alcora: 6 d'abril L'Alcora-Xodos: juny (coincidint amb la Mostra Cultural de l'Alcalatén que se celebrarà a Xodos) L'Alcora-Penyagolosa: 14 de juliol Volta al terme municipal de l'Alcora: 17 de novembre

RUTA DE LES MINES DE L’ALCORA A LA FOIA ITINERARI: Creu de Sant Vicent (forn de calç) - Molí de Matraca – Assut - Molí de Palomet (mina d’algeps i forns) – Montmirà - Mina de Cabres (mina i forns de ciment) - la Foia - Mina del Coixo (mines de d’algeps i forns) - la Ferrissa (Mina de ferro, mina d’algeps i forn d’algeps) – Pantà - l’Alcora. DESCRIPCIÓ: FORN DEL LLIMERO Forn: Construït cap a la dècada de 1950, estarà en funcionament fins a 1956 en mans de Cristobal Tomàs i Pasqual Safont. Aquest forn es un dels pocs de calç que es conserven al nostre terme municipal. Ús: S’utilitzà per a la fabricació de “calç viva” (CaO) (òxid de calci), que s’obté per la calcinació de roques calcàries (CaCo³, carbonat de calci, + calor). El que restarà de la calcinació es un gas (anhídrid carbònic) La “calç viva” es transforma en “calç apagada” (hidròxid de carboni) amb l’absorció d’aigua i es utilitzada per a l’elaboració d’argamassa per a la construcció (de vegades mesclada amb ciment, per als tradicionals “emblaquinats” de les cases, molt habituals en les poblacions de les nostres comarques i per a blanquejar el paper en les papereres. MOLÍ DE PALOMET Mina: Mina on podem observar entre altres: pirites de ferro, quars, guix, anhidrita, talc i argiles. Molí de Palomet: Antic molí hidràulic, actualment enderrocat i que se’l suposa anterior al molí de Matraca (1782), serà en principi un molí fariner i durant l’época d’explotació de la mina s’utilitzarà per a moldre el guix. Ús: Junt a la mina estan les restes del Molí de Palomet, on encara són visibles 2 forns d’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H² O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. L’algeps o guix s’utilitzarà per a “lluir” (revestir les parets) i per a fabricar motles, buidats. L’algeps més pur s’utilitzà a l’Alcora per a la fabricació de motles per a la fabricació de pisa fina a la Reial Fàbrica i altres tallers. MINA DE CABRES Mina: Vàries mines en la muntanya on hi ha abundància de margues. (composades per carbonat de calci , sílice i productes argilosos). Aquestes mines foren explotades des d’antic per la familia Nomdedéu i després per Vicente Ferrer que a principis de segle va construir els forns. La marca amb la que es comercialitzava el ciment va ser “Moltfort” Forns: De grans dimensions estan situats a l’entrada del camí de les mines, allí a temperatures de mes de 1000 graus es transforma la matèria primera (calcària i argila) en ciment. El ciment s’utilitza per a la preparació d’argamassa mesclada amb aigua i sorra, per a la construcció. MINA DEL COIXO Mina: Mina a l’aire lliure de grans dimensions, va pertànyer a la família Vives (Es va dir algepsar de Marrau) i s’utilitzà per a l’extracció d’algeps. Forns: Situats a l’entrada de la Mina es conserven almenys dos forns de grans dimensions per a la fosa dels minerals i la preparació de l’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H²O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. MINA DE LA FERRISSA Mina: Antiga mina de ferro, utilitzada des del temps dels fenicis, segle VII abans de Crist, que hi instal•laren un forn per a la fosa del mineral. Posteriorment, cap als anys 40, Antonio Andrés (calito) extragué algeps. Forns: a l’entrada de la mina trobem un antic forn d’algeps. ALTRES EXPLOTACIONS MINERES DEL TERME DE L’ALCORA Mines d’argila: Camí de la Serra: Muntanyes de darrere de l’ermita de Sant Vicent Sant Vicent: Encara es visible a l’arribada al passeig que dona accés a l’ermita de Sant Vicent Terrer del Poll: Eixint de l’Alcora per la partida dels Vinyals, direcció Ribesalbes. Foies Ferrades: Actualment es un terreny ocupat per la indústria taulellera Mas Vell: Actualment encara en explotació, a prop del pantà del Sitjar. Mina de les Foies: Cap a Ribesalbes Mines d’Araia. Mas del Retor i Campiello: A prop de la Rambla i recentment posades en explotació Altres: La Cantera del Xufero: Ubicada en un tossal ocupat antigament per un poblat del Bronze, està destinada a l’extracció d’una calcària molt especifica anomenada al món de la mineria com “Alcora”. Amb aquesta pedra està realitzat l’altar major de l’Església parroquial de l’Alcora. Mina del Corral de Ramos: Situada a la Partida de la Font d’Aixart, s’extreia terra rica en sílice i quars, utilitzada per a la elaboració de esmalts. Mina de plom: “A dos leguas de la población.”. La documentació del segle XVIII de la Reial Fàbrica situa una mina de plom, actualment no localitzada.