Ruta del patrimoni: Un itinerari educatiu ITINERARI: Recorregut total: 8,1 km L’Alcora- Termes romanes de Santa- Carapito- Illeta de la Moratella- Corrals- Molí d’en Garcés- Camí dels Bandejats- Sitja medieval Punts d’interès del recorregut: Termes romanes Descobertes en el curs d’unes excavacions arqueològiques com a conseqüència de la construcció de la nova carretera entre l’Alcora i Sant Joan de Moró, es tracta de l’únic edifici termal de la província de Castelló que conserva la seua planta íntegra: praefurnium, caldarium, tepidarium, apodyterium, frigidarium, vestíbul i altres dependències annexes. Carapito Forns de cocció ceràmica musulmans i testar d’època annexos a una mina d’argila. Illeta de la Moratella Poblat datat en època Ibero-romana Corrals de la Partida del Campillo Corral de Villalonga Corral de la Cova Es tracta de corrals situats en l’antiga ruta de transhumància que arribava des de Costur. Aquestos corrals eren utilitzats durant l’hivern per ramats d’ovelles i cabres procedents dels pobles d’interior com ara Vistabella o Xodos. Molí d’en Garcés Un dels antics molins fariners hidràulics que hi havia al riu de l’Alcora, a la vora del camí dels Bandejats i al costat del llit del riu, en un lloc de gran bellesa paisatgística. Durant l’excursió s’explicaran les diverses parts del molí, així com el sistema de sèquies i bassa que desviava l’aigua del riu per al seu aprofitament com a força motriu del molí. Camí dels Bandejats Antiga ruta pre-romana que comunicava la Via Augusta i les terres de la Plana amb l’interior muntanyenc, a travès de la vall del riu de Llucena. En alguns trams la seua conservació és prou bona (fins i tot, amb lloses clavades a un dels laterals) però altres trams han estat eliminats per les transformacions paisatgístiques dels polígons industrials i la millora de les infrastructures viàries. El tram que farem serà el que va del jaciment romà de Santa fins els peus del castell de l’Alcalatén. Sitja medieval Molt aprop del molí d’en Garcés i als peus del Camí dels Bandejats es conserva una espectacular sitja d’emmagatzematge de gra de grans dimensions que testimonia el passat agrícola de l’Alcora i la importància dels conreus de cereals i dels sistemes d’emmagatzematge com a principal font alimentícia a l’Edad Mitja.

Ascensió al tossal Mercader i al pic de Querforc

Si al coll de Pimorent, de camí cap a Andorra, es vol dur a terme una ascensió ràpida a dos cims de bon panorama, és recomanable seguir la pista de la coma d’en Garcia fins a la primera desviació a l’esquerra, que segueix també el GR 107 o Camí dels Bons Homes. Poc després es deixa a fi de continuar per la pista cap a la dreta. Una sèrie de llargues i còmodes llaçades permeten guanyar força altitud. La pista acaba no gaire lluny del cim del tossal Mercader (2.547 m), amb un panorama formidable de la vall de l’Arieja. Seguint la carena cap a l’est, amb algun pas de roca fàcil, s’arriba al cim del pic de Querforc (2.585 m), amb un panorama més detallat de la profunda vall de les Vésines. Es torna pel mateix itinerari. Horari des del coll de Pimorent: 3 h 45 min (2 h d’ascens al pic de Querforc i 1 h 45 min de descens al coll de Pimorent).

Autor - Manel Figuera

Descens de l’estany de Lanós pel camí de Comajoan

En cas que es vulgui fer el descens a Porté per la vall de Font Viva, però no pel camí dels Enginyers sinó pel vell camí de Comajoan, el més antic i amb trams empedrats, es deixa al Camí (GR 7 i GR du Pays Tour de Cerdagne) poc després de la presa de l’estany de Lanós i es pren un camí senyalitzat a l’esquerra. Es passa pel costat del refugi dels Enginyers i es voreja la base de la serra de les Xemeneies fins al refugi ramader de Comajoan. Després es continua baixant en llaçades fins a una bifurcació. Les dues duen al Passet, però la de la dreta és millor perquè travessa el rec de Font Viva i puja a l’estany de Font Viva, amb bona perspectiva del massís del Carlit. El camí, indicat a partir d’aquí com un itinerari familiar (sentier de l’Émile), voreja el peu de la serra de Font Viva fins al petit embassament del Passet. Llavors es continua per una pista asfaltada fins a Portè. Horari de Lanós a Portè: 3 h (1 h 30 min fins a l’estany de Font Viva i 1 h 30 min fins a Portè).

Autor - Manel Figuera

De l’estany de Lanós al coll de Pimorent per la portella de Lanós

Si es vol fer una bonica variant, més pràctica fins i tot que l’itinerari principal, és recomanable seguir des de l’estany de Lanós el camí que puja a la portella de Lanós. Es deixen a la dreta els dos itineraris anteriors i s’arriba en llaçades a la portella, al nord del cònic pic de Font Viva. Per l’altre costat el camí continua en descens cap a Coma-rossa i el cortal Rossó, amb un refugi ramader. Després, per una estreta pista, es voreja la serra de les Lloses fins al coll de Pimorent. L’horari és més breu que el del Camí: 2 h (30 min fins a la portella de Lanós i 1 h 30 min) fins al coll de Pimorent.

Autor - Manel Figuera

Ascensió al puig de Coma d’Or i descens per la coma d’en Garcia

Una altra opció, força interessant, és combinar l’ascensió al puig de Coma d’Or i baixar al coll de Pimorent per la coma d’en Garcia. Cal seguir l’itinerari anterior fins a l’altiplà al peu del pic Pedrós i del puig de Coma d’Or. Un contrafort marcat a l’esquerra duu directament a la part culminant del puig de Coma d’Or, formada per quatre cims. Els més elevats són els dos de la dreta, al nord. Al primer s’hi arriba caminant, però si es vol arribar al segon, el més elevat (2.826 m) cal passar, ajudant-se amb les mans, per un curt tram de cresta aèria i estreta. Del cim es baixa per un camí indicat amb fites al collet entre el puig de Coma d’Or i el cap de Llosada, que el camí flanqueja per la dreta. Un descens per un pedregar duu a la portella de Cortal Rossó, prop de l’estany de Coma d’Or. Una breu costa suau porta a la portella d’en Garcia, des de la qual, per un camí ben marcat i després per pista es baixa sense dificultats al coll de Pimorent, punt d’enllaç amb el Camí. El GR 107 o Camí dels Bons Homes es troba poc abans d’arribar-hi. Horari des de l’estany de Lanós: 3 h 30 min (1 h 30 min d’ascens al cim principal i 2 h de descens al coll de Pimorent).

Autor - Manel Figuera

Ascensió al pic Pedrós o puig Pedrós de Lanós

Més dura que l’anterior, però altament recomanable, ja que es tracta d’una gran muntanya. Des de la resclosa de l’estany de Lanós es pren a la dreta el camí de la portella de Lanós, però es deixa aviat per agafar un caminet a la dreta, senyalitzat amb fites, que s’enfila, costerut, pel rec de Fe. Al capdamunt d’aquest torrent s’obre un altiplà amb prats al peu del pic Pedrós i del puig de Coma d’Or. El pic Pedrós és el de la dreta, situat al nord. S’hi accedeix pel vessant est, pedregós i d’inclinació notable (rastres de camí), fins a l’acumulació de blocs granítics del cim principal (2.842 m). El panorama sobre Lanós, el Carlit i l’occitana vall de les Vésines és sorprenent. El descens es pot fer pel mateix itinerari on es pot combinar amb els dos següents. Horari des de l’estany de Lanós: 2 h 45 min (1 h 30 min d’ascens i 1 h 15 min de descens).

Autor - Manel Figuera

Ascensió al puig de la Grava

Per als qui hagin preferit seguir el Camí fins a la portella de la Grava, uns curta ascensió molt recomanable és la del puig de la Grava. Des de la portella es pren un camí indicat amb fites que serpenteja per uns pedregars i assoleix l’allargat cim del puig de la Grava (2.671 m), que encapçala la profunda vall d’Orlú, ja en territori occità. Gràcies a la seva situació privilegiada, des d’aquest cim es gaudeix d’un panorama detallat de l’estany de Lanós i de les muntanyes quer l’envolten, i del Pirineu des del Canigó fins a la pica d’Estats. El descens cal efectuar-lo pel mateix itinerari: 1 h 15 min (45 min d’ascens i 30 min de descens).

Autor - Manel Figuera

Ascensió al Carlit

Sortint de la Bollosa, en comptes de seguir el traçat del Camí, el mateix que el GR 10 (franges blanques i vermelles) i el GR du Pays Tour de Cerdagne (franges vermelles i grogues) per la portella de la Grava, es pot prendre el camí que pels estanys del Viver, de la Comassa, Sec i Sobirà s’enfila al coll Colomer, des del qual, amb algun pas de grimpada fàcil, s’assoleix el cim del Carlit (2.921 m), el més elevat de la Cerdanya i del Pirineu oriental, amb un panorama que abasta des del Canigó fins a la Maladeta. El descens s’efectua per la canal dels Forats, on el camí, sempre indicat, davalla en llaçades fins a l’estany dels Forats i l’estany de Lanós, on s’enllaça amb el Camí, el GR 7 i el GR du Pays Tour de Cerdagne. Aquesta interessantíssima variant es pot fer sense presses en 4 h 30 min (2 h 30 min d’ascens al Carlit i 2 h de descens a Lanós).

Autor - Manel Figuera

Creuarem la carretera N-260 i anirem a buscar el Pont d’Alàs. Al primer trencall abans del pont girarem a mà dreta direcció La Seu d’Urgell. ,
A la banda dreta del camí escollit trobarem un seguit de camps i horts i més enllà, la carretera. Al cantó esquerre de la ruta ens acompanyarà el riu Segre en tot moment.

Aquest camí que prenem, es va construir l'any 1983 durant el procés de canalització del Segre com a conseqüència de la riuada del 1982. Avui és testimoni d'una gran activitat física i esportiva, sobretot a l'estiu.

Sabrem que ens trobem a la meitat del camí quan a la nostra dreta visualitzem l'antiga gravera. Després de caminar aproximadament 15' arribarem al nostre destí: la Seu. El camí de terra que hem anat seguint s'acaba i ens trobem en un trencall amb terra asfaltat. Si decidim anar cap a la dreta, arribarem als Bombers i tot seguit al camí ral de Cerdanya. Si seguim la nostra ruta, pel marge del riu, ens trobarem la primera entrada al Parc del Segre, per on seguirem també per la vora dreta del canal fins arribar a l'entrada principal del Parc, on hi ha l'ascensor inaugurat el 2011 i on donarem per finalitzat el recorregut.
Val a dir que aquest camí que hem pres és adequat per: anar amb bicicleta, passejar o córrer entre d'altres activitats ja que és planer, suficientment ample i el trànsit està regulat. A més a més, vorejant el Segre podem gaudir observant de la fauna i flora de les nostres contrades com per exemple: bernats pescaires, ànecs de collverd i la preuada truita de riu, entre moltes altres. A més a més, el paisatge que ens envolta és un altre plaer a tenir en compte: cap a migjorn, la Serralada del Cadí amb la seua característica roca calcària, i els plecs previs com el del Tossal, on hi ha situada l'Ermita de St. Antoni. O, en direcció nord, el barri de St. Pere i el barri St. Antoni i, si ens hi fixem, en un racó al fons d'una vall, l'antic poble abandonat de Llirt.

Autoria - Redactada entre diversos caps de l'AEiG Urgellenc

FAUNA I FLORA