Formiguera està envoltada de conreu de patates de renom, de cereals i de bestiar. Els seus boscos sempre han estat importants en l’economia del poble. Fins els anys 70 l’agricultura i la ramaderia eren el principal motor econòmic. Aquest va començar a canviar a partir dels setanta i el turisme d’hivern que envolta l’esquí el va substituir. Als anys 60 es crea l’escola d’esquí i el 1.973 s’obra l’estació d’esquí de Formiguera, habilitant les antigues pistes forestals.

El Bosc de Camporells està situat a 2.200 metres d’alçada, al cor del Parc Natural dels Pirineus. És una zona d’una bellesa extraordinària i un paratge classificat. Es tracta d’un circ lacustre on hi trobem el refugi guardat dels Camporells des d’on es pot accedir al Puig Peric de 2.810 m. i al Petit Peric de 2.690 m.v entre d’altres. La vall de Lladura i la del Galba són dues valls glacials salvatges i preservades. Prenen els noms dels seus torrents i estan envoltats d’una rica i variada flora i fauna.

Explica la llegenda que un jove pastor es va sentir atret pel comportament d’un toro que va escarbar la terra amb èmfasi. Va anar on ell havia escarbat i hi va trobar una imatge de la Verge amb el nen Jesús als seus braços. Al lloc on es va trobar la verge es va construir un oratori. Uns segles més tard un sacerdot va tancar a la presó injustament per un delicte que no va cometre. El seu darrer vot va ser que es construís una capella en el lloc de l’oratori. Avui en dia, sota l’altar major de la capella de Vilanova hi surt una font que pot curar els mals de cap i d’ulls. Actualment és un lloc de fervor capcinès i cada any es fa una peregrinació el 16 d’agost i s’hi canten els gojos.

El rei Sanç I de Mallorca li agradava estiuejar al seu castell de Formiguera. Va morir-hi el 4 de setembre de 1.324 i, tot i esperar la transferència del seu cos a l’església de Sant Joan de Perpinyà, va ser enterrat a l’església de Formiguera. En el seu honor es celebra la fira medieval la primera setmana de setembre. Albert I Grimaldi, príncep de Mònaco, va establir la seva segona residència prop de les llacunes de Camporells per dedicar-se a la caça. Va ser seduït pel bell paisatge i ja va advocar per a què fos un parc natural. François Picheyre va ser alcalde de Formiguera des del 1.945 fins el 1.983. Va nàixer en una família d’agricultors i va ser una figura emblemàtica del segle XX del Capcir i de Formiguera. Sempre va apostar pel desenvolupament i la modernització del poble, sense que aquest perdés el seu caràcter. El 1995 va guanyar la medalla de l’Ordre Nacional del Mèrit.

Aplec a l’ermita de Nostra Senyora de Vilanova: dilluns de Pasqua i de Pentacosta i 16 d’agost Fira anual: diumenge més proper al 14 de juliol Festa patronal: diumenge més proper al 8 de setembre Fira medieval: primera setmana de setembre La festa patronal és anomenada el retorn dels reis de Mallorca.

Al costat de l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic que data del segle IX, hi havia hagut el castell de Formiguera , que els francesos van destruir al segle XVII i on el 1324 morí el rei Sanç de Mallorca. Com tot el Capcir, poc després del 878 passà del comtat de Rasès al de Cerdanya. El 873 assistiren a la consagració de l'església de Santa Maria els comtes Guifre I de Barcelona, Miró de Conflent i de Rosselló, Oliba II i Acfred I de Carcassona, tots els quals tenien drets al seu territori. Per aquest motiu, a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir. L’edifici té parts que daten de diferents èpoques però són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de dos pisos i les dues capelles laterals. La façana del mur va ser classificat com a monument històric el 1.913. Una peça important de l’església de Formiguera és una talla de fusta policromada de Crist, que formaria part d’un davallament de la creu, actualment desaparegut. Segons la Catalunya Romànica ha estat considerada una de les joies de l’escultura catalana del segle XII. L’antic lloc (Villa nova 1087) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova. És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc de boix policromat del segle XVII , amb representacions de la vida de la Mare de Déu del Roser i una imatge de Maria. És una de les moltes verges trobades que la tradició explica, van ser trobades pel bou que grata el terra i lloc de gran devoción al Capcir. Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.

Pel fet que és país de prats i boscos i sobretot pins, hi ha un vell proverbi capcinès que diu: la gent del Capcir, un bon matí, trobaran un pi, dins el tupí! Els pastors que pasturaven els ramats en les zones de prats alts, tenien el costum de fer gravats a les pedres. La més antiga es remunta al neolític, a la vall del Galba, al costat de l'estany del diable, en un lloc anomenat les pedres escrites. Per a Jean Abélanet aquests gravats pertanyen a una civilització de pastors agricultors que van arribar al darrer grau d’esquematització, intercalats amb una varietat de símbols geomètrics o astrals que pertanyen a l’edat del ferro.

A Formiguera els dissabtes al matí es fa el mercat setmanal. I, els mesos de juliol i agost hi ha mercat tots els dies on les fruites i verdures vénen directament dels productors.

Formiguera ja era habitada des de l’època romana. L’església de Formiguera es menciona per primera vegada en la història el 873. En el mateix text és on apareix Guifré el Pelòs, que des de la data mencionada va ser comte d’Urgell i Cerdanya. Va ser un poble reial, ja que en ell estiuejava el rei de Mallorca Sanç I on hi va morir el 1324. Durant el segle XVIII va ser el poble més important del Capcir i contava amb 604 habitants.