Pels que vulguin gaudir de la natura amb un xic d’emoció, Aixovall disposa de la via ferrada del Tossal Gran, una via urbana a peu del riu Valira i al costat de la carretera. Cal tenir en compte, però, que una de les seves variants és d’un nivell alt a causa d’un desplomat.

El riu d’Os neix al peu de la coma de Setúria i, en el sector més baix, on se’l coneix també com a riu de Bixessarri, deixa les seves aigües a la Valira, tocant l’indret on hi havia el pont d’Aixovall. Una part central del seu curs, però, no la fa en territori andorrà i això és perquè, segons conta la llegenda, els andorrans van perdre la vall d’Os, el tros català que rega aquest riu, en una partida de cartes.

El conflicte per la successió de Ferran VII en la dinastia espanyola va ocasionar les revoltes carlines i aquestes van afectar també el territori andorrà, ja que, a més de convertir-se en un lloc de pas pels combatents, el seu comerç i la seva situació política se’n van ressentir. Segons el síndic Picart, l’any 1836 hi havia 84 refugiats carlins a Andorra, la majoria dels quals eren clergues, i es van organitzar incursions per cercar-los. França, però, va defensar la neutralitat del territori. L’església Filomena d’Aixovall esdevé un testimoni d’aquesta època, ja que va ser construïda per refugiats carlins durant la Primera Guerra Carlina o dels Set Anys (1833-1840). Per a més informació: Nova aproximació a la història d’Andorra, Jordi Guillamet Anton

L’església de Santa Filomena forma part del conjunt patrimonial d’aquesta població. A l’interior del temple hi ha un mural de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas, que representa la Sagrada Família travessant el riu Valira a través del pont d’Aixovall i que simbolitza el pas d’un lloc perillós en què eren perseguits a un altre de refugi. Aquest pont de pedra, ja esmentat l’any 1176, antigament conduïa al santuari de Canòlich, però va desaparèixer en el aiguats de 1982. Les fonts també són un element destacat d’Aixovall, n’hi ha tres. La primera que es troba a la carretera general és la font de l’Àrtic o de la Tosca, tal com l’anomenen alguns dels seus habitants. El primer nom fa referència a un indret artigat, la vegetació del qual s’ha tallat i cremat per guanyar terra cultivable a la muntanya, i, el segon, el de la Tosca, fa al•lusió a la naturalesa calcària d’on sorgia la font. A causa d’unes obres, aquesta font es va assecar i posteriorment es va refer al costat de la carretera a l’emplaçament actual, ara, però, és alimentada amb aigua de la xarxa pública. A la vora del camí antic de Bixessarri hi ha la font de Joans, en aquest indret, antigament s’hi feia una parada popular el dia de l’aplec de Canòlich, quan la ruta que se seguia per celebrar-lo encara no passava per Bixessarri, sinó que des d’aquest punt creuava el riu i enfilava després fins al Collet Martí. Al costat d’aquesta font hi ha un oratori dedicat a la Verge que apareix en els goigs de la Mare de Déu de Canòlich: “Perqué may ningú n’oblidi que’n vetllau desde assi dalt, Aixovall mostre un facsimil y altre la Font de Joans, abdós ab ses oratoris fan esment d’aquest sant lloch.” La darrera és la font dels Cóms i la trobem un cop passat Canòlich, en un espai que s’ha habilitat com a àrea de pícnic i esbarjo. Donen nom a la font les piques que hi ha al pla dels Estors, les quals els pagesos feien servir per abeurar el bestiar que passava tardors i primaveres a les bordes de Canòlich.

Festa Major de Santa Filomena (patrona): 11 d’agost