Camipèdia Medi i paisatge Sispony

Medi natural i paisatge de Sispony (La Massana)

Font: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira Aportat per: PAS
Medi natural i paisatge de Sispony (La Massana)

PROP D’AQUÍ

Des de Sispony es pot pujar al pic del Carroi, a 2.234 m, seguint una ruta d’uns 11 km amb un desnivell bastant fort. Cal tenir, però, una precaució: és necessari pouar aigua al poble perquè durant el recorregut no hi ha cap font. Una altra ruta és la que puja a la collada de Muntaner i el pic d’Enclar (2.383 m). Té una durada de quatre hores només d’anada i un desnivell de 1.000 m. El punt de sortida és davant de la Casa Rull.

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Sispony

Patrimoni arquitectònic de Sispony (La Massana)

Font: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira Aportat per: PAS
Patrimoni arquitectònic de Sispony (La Massana)

L’església de Sant Joan de Sispony va ser construïda al segle XVII, concretament l’any 1641 si es tenen en compte les inscripcions conservades sobre la porta del temple. L’edifici barroc actual reemplaça una església romànica que era coneguda com a Sant Joan Vell. La planta és rectangular i té una petita construcció adossada que fa de sagristia. A l’interior hi ha un cor de fusta situat als peus de la nau i una capçalera tancada amb una reixa de ferro, també un altar de cuir treballat amb repujats i policromat i dues talles: una de gòtica de sant Joan i una altra de barroca de la Mare de Déu. S’hi poden contemplar, a més, unes pintures murals del segle XIX de Josep Oromí.

La Casa Rull de Sispony (segle XVII) va ser una de les cases més riques de la parròquia de la Massana. Partint de la idea de l’Itinerari de l’Hàbitat Rural (en què les cases ens ensenyen la relació de les persones amb el territori, la societat i la cultura que les envolta), s’ha convertit la casa en museu. Recull el testimoni de la manera de viure a Andorra a final del segle XIX i principi del XX, quan la societat bàsicament encara era agrícola i ramadera i vivia en un entorn dur, un clima extrem i amb un alt grau de precarietat en les comunicacions. Sota el seu sostre hi han viscut hereus i pubilles, cabalers i cabaleres, mossos i criades, i la casa ha estat testimoni de les necessitats canviants de la societat i, per tant, també de la família que l’habitava, la família Perich. Actualment disposa d’aquests espais (els quals s’han adaptat a les edats de la vida d’una persona): una planta baixa, dos pisos i un cap de casa, on podem veure l’assecador i l’emmagatzematge d’aliments. Tot i haver estat una casa rica no hi ha grans luxes, cosa que mostra la necessitat de la practicitat en un ambient dur i hostil com era el territori de muntanya fa un temps.

Per a més informació i reserves: (+376) 839 760, www.patrimonicultural.ad i [email protected]

Fotografies