Tant el castell, avui masia, com l'església es troben en un lloc ben alterós.

Els homes de diferents èpoques (ibèrica, romana, visigòtica o romànica) han deixat testimoni del seu pas per aquest turó en forma de construccions.

L'església és un exemple destacable del romànic català, amb una important portada i capitells historiats, al costat de l'església s'aixeca encara l'antic comunidor des d'on s'exorcitaven les tempestes, i 12 esvelts xiprers plantats el 1900.

&nbsp,

L'Associació Soca-rel Alt Empordà va néixer el 2009 amb voluntat de generar activitats culturals de conscienciació i memòria de l'exili de la Guerra Civil Espanyola.

L'Alt Empordà, amb els seus colls de connexió amb l'estat francès, va ser un dels escenaris més visibles de l'exili del 1939.

L'associació

Xaló va estar ocupat pels ibers i pels romans. Durant la dominació islàmica, la vall de Xaló era un conjunt d’alqueries habitades per musulmans que van consolidar l’agricultura i n’ampliaren el regadiu. És aleshores quan s’inicia la producció de pansa. Històricament Xaló formava part, junt amb Llíber i Alcanalí, de l’antic terme castral del castell d’Aixa. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 només van quedar habitats –i ben poc– Xaló i Llíber. Aquests dos llocs van ser repoblats per colons procedents de les Illes Balears, principalment de la vila de Santa Margalida situada a l’oest de Mallorca. L’any 1645 Xaló i Llíber es van separar per a constituir dos termes independents. L’època contemporània està protagonitzada per la producció massiva de la pansa. Com a conseqüència de la fallida d’aquest comerç, van ser molts els xaloners i xaloneres que hagueren d’emigrar a Algèria (a treballar les vinyes) i als Estats Units. El gros de l’emigració se’n va anar a l’Argentina, a San Juan de Cuyo, poble amb el qual Xaló està agermanat. Les darreres dècades del segle xx i la primeria del xxi han viscut la substitució de l’agricultura com a nucli de l’economia per la construcció i els serveis.

 ,

Els primers indicis de poblament de la vall es remunten al paleolític inferior, fa uns 200.000 anys. Cal suposar que des de la prehistòria fins al segle IX hi hagué una presència humana constant, formada per una societat rural. Guifré el Pelós va fundar el monestir de Sant Joan a les darreries del segle IX, en el seu esforç de repoblar les terres conquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall s’instal·là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila, a poc a poc, la població va anar augmentant.

El poble mantenia una estreta relació i, fins i tot, dependència amb el monestir però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vila s’anaren diferenciant progressivament. El segle XIX, fou una època de transformacions que modernitzaren la vila: arribà el ferrocarril gràcies a l’explotació de les mines de carbó de Surroca i la indústria guanyà terreny a l’agricultura i a la ramaderia. A finals del segle XX i en l’actualitat, el turisme guanya pes en l’economia de Sant Joan gràcies a l’atractiu cultural, patrimonial i naturalístic que la població ofereix als visitants.

 ,

Cronologia de fets rellevants

• Any 887: Fundació del Monestir de Sant Joan per part del Comte Grifé el Pelós

• Any 1017: Expulsió de les abadesses del monestir per una butlla papal.

• Segle XII: Creixement de la vila de Sant Joan al voltant del Monestir

• Segle XIII: Jaume I el Conqueridor concedeix a Sant Joan el dret a fer el mercat setmanal, al mateix temps finacia l’enmurallament de la vila.

• Any 1428: Un fort terratrèmol destrueix parcialment la població

• Segles XVI- XVIII: Protoindustrialització de la població: Etapa d’important producció fargaire.

• 1659 – Finals segle XVII: Arran del Tractat dels Pirineus, els francesos destrueixen les muralles de la vila.

• 1808- 1814: Sant Joan pateix les conseqüències de la Guerra del Francès.

• Finals segle XIX: Arribada del ferrocarril a la població gràcies a l’explotació minera a Ogassa i Surroca.

• 1936- 1939: Guerra civil. Sant Joan pateix devastacions en relació al seu patrimoni (destrucció del Pont Vell i d’algunes peces del Santíssim Misteri)

• 1926: organització un conjunt d’actes per celebrar la commemoració dels 500 anys de la trobada de la Sagrada Forma del Santíssim Misteri.

• 1934: recuperació del Ball dels Pabordes

• Als anys seixanta s’inicien les primeres relacions entre la vila de Sant Joan de les Abadesses i l’estat centreamericà de Mèxic a través de l’artista mexicà Salvador Moreno.

• 1980 : signatura de l'acta d'agermanament amb San Luís Potosí (Mèxic)

• 1987: commemoració de l’onzè centenari del monestir

• 1992: Agermanament amb el poble francès Le Palais Survienne

• 1993: celebració del centenari de la composició del poema La vaca cega de Joan Maragall.

• 1996: Inici del Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau

• 1997: Sant Joan de les Abadesses es proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana.

 ,

 ,

Any 958 , reedificació i consagració de l’ església Visigòtica de Sant Esteve a Sant Joan les Fonts

Any 951, Document que parla de Aqua Nigra ( Aiguanegra )

Any 958, Document que parla del mas Ipsa Kalmo ( La Cau ) de Sant Joan les Fonts

Any 1079, Els vescomtes de Bas N’ Udulard de Milany i la seva Esposa Na Ermessenda fan donació de la vella església i terres de Sant Esteve a la abadia Benedictina de Sant Víctor de Marsella

Any 1117, Consagració del actual temple monacal

Any 1118, Consagració de l’ església romànica de Begudà

Any 1119, Primera cita del termal del castell de Montrós –

Any 1191, Primera noticia de l´Stadium Juvinya “

Any 1247, Primera noticia escrita de pont medieval

Any 1281, Primer moli fariner datat ( Moli del Pont ) molts anys desprès tots els molins fariners passaren a fabricar paper o filats

Any 1427, Terratrèmol 15 de maig enderroc del convent dels monjos, va malmetre el campanar romànic,enderroc d’ una part de l’ Estada de Juvinyà, , aterrant tot o parcialment tots els masos del terme i enderroc d’ un dels quatre arcs del pont medieval

Any 1462, Participació de pagesos de Sant Joan en el assalt del castell de Bestrac durant els fets remença , i participaren , el fill de Marunys, el fill de Fontfreda, el fill de Castanyer, en Planço, el fill d’ en Casademont de Librella, el fill d’ en Pere de Massanella

Segle XVI, Es començà a fabricar paper en el moli de draps d’ en Collferrer

Segle XVII, Construcció de la capella de Sant Cosme i Sant Damià

Any 1808 -09,el sometent de sant Joan les fonts i de Begudà fou cridat a tots els setges de la ciutat de Girona amb la guerra del Francès

Any 1815 – 1816 Unió dels comuns de Begudà i Sant Joan les Fonts anomenant-se comú de Begudá per ser el terme mes important

Any 1872, Al cingle de Fontfreda i a la vauma dita dels encantats es trobaren puntes de llança agulles ceràmica procedent sens dubta d’ un aixovar, datat a 650 a 500 abans de Crist.

Any 1885, Epidèmia de còlera que causar moltes defuncions

Any 1885, construcció del nou cementiri

Any 1890, Arribada de l’ electricitat al municipi de Sant Joan les Fonts per el funcionament de la fabrica de paper Germans Torras

Any 1891 ,Les Germanes Caputxines s’instal·len a Sant Joan al barri de Can Bó

Any 1891 , El 1 de Desembre de 1891 comença la construcció de la nova església al centre de la població Any

Any 1896, L’ Electricitat arriba a tot el poble de Sant Joan

Any 1902 , Instal·lació de la xarxa d’ aigua potable al poble per l’ Associació de Plomistes

Any 1908, Inauguració de l’ escola Sant Lluís de Gonzaga per els germanes de La Salle

Any 1909, primera publicació d’ una revista o butlletí al poble anomenada l’ Estalvi i editada per els col·legi dels Germans de la Salle

Any 1919, Primera gran vaga del treballadors de l’ industria a Sant Joan i La Canya

Any 1919, A Sant Joan ja funcionava una sala de cinema

Any 1928, Obertura de la 1º biblioteca municipal

Any 1936, Començament de la guerra civil, assassinat del primer rector a Girona , junt amb altres veïns del municipi

Any 1937, Edició paper moneda editat per el Consell municipal de Begudà per valor de vint-i-cinc cèntims , cinquanta cèntims i una pesseta

Any 1937. Encunyament de moneda per part de cooperativa Santjoanense de valor de 5 cèntims i 10 cèntims

Any 1939.- Febrer de 1939, voladura del pont del Salt i entrada de les forces Nacionals

Any 1940, Per el dia de Sant Lluc el Fluvià va pujar i va haver una gran riuada que s’ endu el pont , un carrer de cases, a demes de malmetre totes les industries que i havia a les ribes del Fluvià

Any 1946, El municipi canvia de nom passant-se a dir municipi de Sant Joan les Fonts

Any 1946, Celebració de la primera missa a la nova església parroquial

Any 1950, Inauguració del Centro Primario de Sanidad

Any 1952, Inauguració de la nova caserna de la Guardia Civil

Any 1956, Construcció de les primeres cases de protecció oficial anomenades del acordeo

Any 1966, L’ Ajuntament acorda el pla Cisteller inaugurat el 1970 per L’ alcalde Jaume Coderch amb un total de 200 habitatges entre pisos i vivendes unifamiliars, promogudes per la cooperativa Santjoanes.

Any 1970, Inauguració d’ les instal·lacions esportives per l’ alcalde Jaume Coderch

Any 1970, Inauguració de la nova església parroquial a la Canya

Any 1971, Inauguració de l’ escola Castanyer promoguda per l’ alcalde Jaume Coderch e inaugurada per l’ alcalde Jordi Sucarrats

Any 1972, Estada de Juvinya , declarada monument històric provincial

Any 1978, Acte fundacional de la Escola Municipal de Belles Arts

Any 1978, Construcció del consultori mèdic essent alcalde Jordi Sucarrats

Any 1981, Constitució de l’ entitat Amics de Sant Joan les Fonts

Any 1983 , Declaració de l’ església monacal s XII de Monument Històric Nacional

Any 1985, Inauguració de la biblioteca F. Caula

Any 1988, Inauguració de la nova casa de la vila per el President Pujol i l’ alcalde Josep Anglada

Any 1971. Fundació del Club poliesportiu Santjoanenc

Any 1989, Inauguració de radio Sant Joan per l’ alcalde Josep Anglada

Any 1991, Agermanament amb la població Francesa de Ydes

Any 1991, Inauguració del centre Cívic per el Batlle Irvin Sala

Any 2005, L’ Estada de Juvinya es converteix en Centre d’ interpretació del Territori

Any 2006, Inauguració de la restauració de l’ Estada de Juvinya

Any 2007, Nadal inauguració del nou parvulari per el Batlle Joan Espona

Any 2007, Nadal inauguració de l’ exposició permanent sobre la història del Monestir de Sant Joan les Fonts

Any 2008, Inauguració del museu

Any 2008, Maig inauguració de la primera fase del local cooperativa La Canya

Any 2008, Maig ,inauguració de el espai d’ exposicions Can Cantra

&nbsp,

Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu

&nbsp,Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure, quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori esdevindrien els símbols de Núria.

&nbsp,

L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.

&nbsp,

L’olla, símbol de fertilitat

La creença entre les dones que aquella pedra blanca era un símbol de fertilitat feia que les que volien tenir descendència anessin a Núria per tocar la roca. L’afluència de gran nombre de parelles va obligar a guardar-la lluny de l’abast del públic. Aleshores, la simbologia de la fertilitat es va traslladar a l’olla i a la campana, la dona que volia tenir fills ficava el cap a l’interior de l’olla, mentre el seu company tocava la campana tants cops com fills es volien tenir. Aquest costum encara es manté als nostres dies.

&nbsp,

&nbsp,Núria: mite de la fertilitat

&nbsp,Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les marededéus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat, no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.

&nbsp,

Història del santuari

&nbsp,Deixant de banda la versió llegendària, hom creu que l’explicació històrica dels orígens de la imatge de la Mare de Déu (segle xii) presenta coincidències amb la d’altres marededéus trobades. Les imatges, segurament, van ser amagades perquè el poble les trobés i les considerés com el llegat d’un sant antic o, fins i tot, com un miracle.

&nbsp,

Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència d’un alberg a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la marededéu. L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle xix que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants. El 1883 es va col·locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.

&nbsp,

El tren cremallera

&nbsp,Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari. El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És el tren de la península que circula a major altitud.

&nbsp,

L’Estatut de Núria

Després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931, el govern provisional de la Generalitat de Catalunya va nomenar la comissió encarregada de redactar l’Estatut de Catalunya. Les persones designades es van traslladar a Núria el 16 de juny i els treballs van concloure el dia 20. Les Corts Generals van aprovar l’Estatut de Núria el 9 de setembre de 1932. A l’hotel de Núria es pot visitar l’estança on es va redactar el projecte d’Estatut.

&nbsp,

En esclatar la Guerra Civil, el capellà custodi, en témer que es podia perdre la imatge de la Mare de Déu, la va agafar i va passar a la Catalunya del Nord, a França i posteriorment a Suïssa. L’any 1941, la imatge de la Mare de Déu de Núria va retornar al santuari.

&nbsp,

El segrest de la imatge de la Mare de Déu

L’any 1956 el papa Pius XII va proclamar la Mare de Déu com a patrona de la diòcesi d’Urgell. El 1965 el papa Pau VI va autoritzar la coronació canònica de la imatge. El 8 de juliol de 1967, dies abans de fer-se l’acte, la imatge va ser segrestada per membres de la campanya “Volem bisbes catalans”. Per a l’acte de coronació, celebrat el 13 de juliol, es va fer servir una còpia, l’original es va retornar el 1972.

&nbsp,

Santa Pau no ha estat mai l’escenari de grans esdeveniments, almenys d’aquells que des de sempre han atret a certa historiografia. Les batalles del llegendari Bernat Tallaferro, comte de Besalú, que molts cops s’han emprat per explicar els elusius orígens del topònim que dóna nom a la vall, no compten amb cap evidència fiable. Així mateix, una vegada articulada, a partir del primer quart del segle XIV, la pobla emmurallada a redós de la residència dels barons, l’interès diguem-ne geostratègic de l’enclavament tampoc ha estat, posem per cas, el mateix que el de localitats de la vall veïna del Fluvià.

En definitiva, les pedres de Santa Pau parlen sobretot de vida quotidiana, de generacions de famílies pageses, amb branques dedicades a l’artesania o al comerç, de petites històries que sumades fan la història escrita en majúscules. Tot i això, diverses coincidències han volgut que des de fa uns anys s’associessin el castell i el recinte fortificat amb les guerres remences de la segona meitat del segle XV. Si en algun moment de la història hi hagué amb tota probabilitat tràfec d’homes armats dins la vila, fou aleshores. A grans trets, val a dir que els pagesos revoltats, amb el lideratge de Verntallat, ocuparen els castells de Finestres i Colltort l’any 1462. Des d’aquestes places encimbellades es repetiren els intents per apoderar-se de Santa Pau, que es mantenia fidel a la Diputació. Ressonen les batusses en les cartes que envià el procurador del baró demanant reforços a Girona i Barcelona. Amb tot, les hostilitats cessaren a partir del moment que una recomposició dels bàndols enfrontats conduí a la fi de la primera guerra remença. L’episodi bèl·lic subsegüent (1483-86) és menys conegut, però també es té constància que el castell de Finestres fou ocupat de nou pels pagesos revoltats i que al 1486 prengueren, fins i tot, la força de Santa Pau. Per trobar una escena similar, amb setges i entrades amb la força de les armes, cal avançar gairebé dos segles més endavant, a l’agost del 1694, quan en una de les guerres entre les monarquies hispànica i francesa posteriors al Tractat dels Pirineus (1659), la vila fou assetjada i un dels murs del castell s’esfondrà amb l’impacte d’un projectil.

Com es deia, doncs, al casc urbà de Santa Pau es flaira història a cada cantonada, però es tracta més aviat d’un passat fet de llargs treballs, de paciència i de constància com la que reivindiquen les llindes del carrer del Pont, de superposicions, d’afegits i modificacions, d’etapes de sedimentació pausada com es copsa en les façanes de les cases de l’antiga pobla del castell.

Els segles de cultura àrab van deixar l’empremta en l'ús dels escassos recursos hídrics a l’estiu en forma d’un ric llegat de conduccions i zones d’emmagatzemament d'aigua. Hui encara podem visitar un nombrós catàleg de basses al voltant del poble. De fet, hi ha una partida denominada precisament les Basses, per on passa el Camí arribant a Jesús Pobre. També cal destacar la monumental Bassa dels Moros, un poc més allunyada del poble.

El substantiu alqueria prové de l’àrab Al-garya, que vol dir poblat menut, i de fet és una casa destinada principalment a les tasques agrícoles i ramaderes. No obstant això, de vegades la denominació s’utilitza també per a un conjunt d’aquestes construccions separades del nucli de població. De construcció senzilla, algunes presenten elements defensius, com és el cas de l'Alqueria de Colomer situada a la part est del poble. Mentrestant, a l'altra banda del poble, a l'oest, està l’Alqueria de Ferrando.

Al Tossalet dels Molins, a l'oest del poble, es localitzen tres torres cilíndriques. La cronologia de la seua construcció se situa entre el 1650 i el 1700, dins del gran període constructiu de molins a la Marina Alta (segles XIV i XVIII), en què es poden datar també els molins de la plana de Xàbia així molts altres de la zona. Pel que fa als tres molins de Jesús Pobre a hores d'ara l’interior està totalment buit per bé que encara s’observen els buits a les parets dels elements que formaven l’escala d’accés al pis superior, on se situava la maquinària. Se'n feia ús per moldre cereals.