Serrat

Característic poble d'alta muntanya dedicat principalment a la ramaderia. Rondant pels carrers s'hi poden observar antics forns de pa adossats a les parets de les cases, al mateix temps que es pot gaudir de la tranquil·litat i bellesa del seu entorn.

Fustanyà

Aquesta població és possiblement la més antiga de les altes valls del Freser.

Església de Sant Sadurní de Fustanyà

Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb un absis semicircular. Per les seves característiques es poden datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l'any 978.
Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l'ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d'una sagristia amb capella i l'edificació d'un campanar de torre coronat per una petita espadanya.
Cal destacar el pòrtic que cobreix el mur sud, compost per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre cinc columnes, constituint el conjunt un dels millors exemplars de porxo del romànic català. Les columnes són de marbre de vetes blau-blanc mentre que els capitells i les arcades són de pedra calcària compacta.

Església de Sant Jaume de Queralbs

L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès.
El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església.
No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures.
La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.

El Santuari de Núria

Situat en una magnífica vall pirinenca a una alçada de 2.000 metres, ofereix molts serveis d'hostatgeria (hotels, alberg), restauració , esports, religiosos,...

S'hi pot accedir per mitjà del tren cremallera des de Ribes de Freser amb 12 km. de trajecte i un desnivell de 1.000 metres. També es pot agafar a l'estació de Queralbs.

El Castell de Queralbs

Les restes del que havia estat el Castell es troben a la part baixa del poble. Aquesta situació és deguda, segurament, al posicionament estratègic per a la defensa ràpida de la població. Situat en un promontori, es pressuposa que pertany als segles XIV o XV. El castell devia tenir forma triangular amb una torre a cada vèrtex.

Queralbs fou un poble dedicat principalment a l'agricultura i de manera especial a la ramaderia ovina, que pujava en transhumància a l'estiu. No en va, un dels perfils més característics de la raça ripollesa és el tipus "queralbí o queralpí". La ramaderia actualment persisteix, tot i que de manera testimonial.

El turisme, avui en dia principal activitat econòmica, aparegué de manera incipient ja a inicis del segle XX, principalment a la Vall de Núria, i de retruc també a la resta del municipi, inclòs el poble de Queralbs.

Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu

&nbsp,Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure, quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori esdevindrien els símbols de Núria.

&nbsp,

L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.

&nbsp,

L’olla, símbol de fertilitat

La creença entre les dones que aquella pedra blanca era un símbol de fertilitat feia que les que volien tenir descendència anessin a Núria per tocar la roca. L’afluència de gran nombre de parelles va obligar a guardar-la lluny de l’abast del públic. Aleshores, la simbologia de la fertilitat es va traslladar a l’olla i a la campana, la dona que volia tenir fills ficava el cap a l’interior de l’olla, mentre el seu company tocava la campana tants cops com fills es volien tenir. Aquest costum encara es manté als nostres dies.

&nbsp,

&nbsp,Núria: mite de la fertilitat

&nbsp,Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les marededéus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat, no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.

&nbsp,

Història del santuari

&nbsp,Deixant de banda la versió llegendària, hom creu que l’explicació històrica dels orígens de la imatge de la Mare de Déu (segle xii) presenta coincidències amb la d’altres marededéus trobades. Les imatges, segurament, van ser amagades perquè el poble les trobés i les considerés com el llegat d’un sant antic o, fins i tot, com un miracle.

&nbsp,

Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència d’un alberg a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la marededéu. L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle xix que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants. El 1883 es va col·locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.

&nbsp,

El tren cremallera

&nbsp,Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari. El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És el tren de la península que circula a major altitud.

&nbsp,

L’Estatut de Núria

Després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931, el govern provisional de la Generalitat de Catalunya va nomenar la comissió encarregada de redactar l’Estatut de Catalunya. Les persones designades es van traslladar a Núria el 16 de juny i els treballs van concloure el dia 20. Les Corts Generals van aprovar l’Estatut de Núria el 9 de setembre de 1932. A l’hotel de Núria es pot visitar l’estança on es va redactar el projecte d’Estatut.

&nbsp,

En esclatar la Guerra Civil, el capellà custodi, en témer que es podia perdre la imatge de la Mare de Déu, la va agafar i va passar a la Catalunya del Nord, a França i posteriorment a Suïssa. L’any 1941, la imatge de la Mare de Déu de Núria va retornar al santuari.

&nbsp,

El segrest de la imatge de la Mare de Déu

L’any 1956 el papa Pius XII va proclamar la Mare de Déu com a patrona de la diòcesi d’Urgell. El 1965 el papa Pau VI va autoritzar la coronació canònica de la imatge. El 8 de juliol de 1967, dies abans de fer-se l’acte, la imatge va ser segrestada per membres de la campanya “Volem bisbes catalans”. Per a l’acte de coronació, celebrat el 13 de juliol, es va fer servir una còpia, l’original es va retornar el 1972.

&nbsp,

La vall de Núria, adscrita al bisbat d’Urgell, és al municipi de Queralbs. Limita amb les comarques de la Cerdanya i el Conflent. Al centre de la vall hi ha el santuari, situat a 1.967 m d’altitud. La zona era coneguda antigament com les Set Valls, nom que rebia pel fet d’estar envoltada per les valls de Fontalba, Embut, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegra.

Vall de Núria, avui: activitats, lleure i festes

&nbsp,En arribar al santuari, se’ns obre a la vista un espai obert: a la part central s’alça majestuosa l’església i al seu voltant tot un seguit de serveis. L’altre edifici religiós de la vall és la capella de Sant Gil.

&nbsp,Els serveis i les possibilitats per passar una bona estona són múltiples: un auditori, exposicions dedicades a la fauna i la flora de la vall i al cremallera, l’aula de natura, les exposicions d’artistes contemporanis, l’oficina d’informació, el dispensari mèdic, la biblioteca i la botiga. També disposem d’oferta d’allotjaments: hotel, alberg i restaurants.

&nbsp,Les activitats a l’aire lliure són variades: travesses amb cavalls, circuits de tir amb arc, passejades amb barca pel llac... A l’hivern l’oferta se centra en la pràctica de l’esquí en les seves diverses modalitats.

&nbsp,

Calendari de festes

Festa de Sant Pere (29 de juny). Hi ha una missa i la benedicció i el repartiment de pans i farinetes.

Festa de Sant Gil (1 de setembre). Els pastors de la contrada honoren el seu patró.

Festa de la Verge de Núria (8 de setembre). Hi ha una missa i la imatge de la Verge es duu fins a la capella de Sant Gil, punt on es canten els goigs.

&nbsp,

El Camí a Núria

El camí a peu fins a Núria serà un brancal (senyalitzat en groc) que sortirà de Ripoll, passant per Ribes de Freser i Queralbs.

Per arribar-hi, a banda de caminar tenim l'alternativa del tren cremallera que hi accedeix diàriament des de Ribes de Freser i amb parada a Queralbs.

A PROP D’AQUÍ

Des del santuari es poden fer tot tipus d’excursions que poden ajudar-nos a conèixer paratges com ara el bosc de la Mare de Déu, les coves de Sant Gil i d’Amadeu, el camí fins a Queralbs o el pic de l’Àliga. La gent més ben preparada pot fer la travessa Núria-Vallter o bé l’ascensió al Puigmal.