Tricu Tricu, trens turístics, és una empresa familiar dedicada a la gestió d'activitats turístiques, educatives i de temps lliure a la Garrotxa. Comptem amb dos trens propietat de l'empresa Tricu tricu.
Realitzem rutes a Olot, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas.
Els nostres trens tenen capacitat per a 56 persones cadascun, amb rampa d'accés per a persones amb discapacitat, servei de megafonia amb altaveus. Els trens tenen un sistema de tancament pels mesos d'hivern. A la nostra web podeu trobar el ventall d'activitats que oferim a la Garrotxa. Periòdicament ampliem i diversifiquem l'oferta amb propostes que us poden ser  interessants.
Servei de transport en tren turístic per a diferents activitats, visites, ... ideal per escoles i/o gent gran.
Les sortides són d'una durada aproximada de 2 hores i acompanyades de guia especialitzat. Podem complementar-les amb dinar i/o esmorzar, ball...

Uns espais per a conèixer el món de les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals a través dels sentits.

La Xarxa Parc de les Olors és una iniciativa destinada a la recuperació d'espais agraris d'alt valor paisatgístic per convertir-los en jardins productius i visitables. Cada Parc de les olors, té la seva personalitat pròpia i suposa una oportunitat d'innovació i ocupació per al món rural. Els cultius de cada Parc de les Olors responen als criteris de l'agricultura ecològica. 
Els diferents parcs de la xarxa de Parcs de  les Olors són espais on els sentits ens faciliten el coneixement, on les olors ens acompanyen per un jardí aromàtic i espais on podem recuperar el plaer d'aprendre les propietats de les plantes aromàtiques. Espais on podem comprar productes elaborats artesanalment i col·laborant entre els parcs de la xarxa.

A Sant Joan les Fonts s'ha iniciat el projecte als voltants de l'església de l'antic monestir, situat al Jardí del monestir, amb diferents espais per a plantes medicinals on l'entorn convida a fer-hi una passejada per les diferents i variades olors.

Festes de Sant Joan les Fonts:

• Festa major (cap de setmana més pròxim al dia 24 de juny, Sant Joan).
• Festa del Roser (quinze dies després del diumenge de Pasqua).

&nbsp,Festes de la Canya:

• Festa major (dia 1 de maig, per Sant Josep Obrer).
• Festa de la Mare de Déu de l’Esperança (cap de setmana més pròxim al 18 de desembre).

&nbsp,Festes de Begudà:

• Festa major (últim cap de setmana de juliol).
• Festa de Sant Cosme (últim diumenge de setembre).
• Festa de Santa Eulàlia (a principis de desembre).

El municipi de Sant Joan les Fonts té un important llegat medieval. Primer de tot citarem el monestir benedictí de Sant Joan les Fonts, consagrat el 1117. Durant l’època medieval, i sota el domini de l’abadia de Sant Víctor de Marsella, n’ocupava les estances una comunitat de monjos. Al segle xv depenia del Monestir de Sant Pere de Besalú i des de finals del segle xv fins al xix es trobava sota el domini del monestir de Sant Pere de Camprodon. L’església del conjunt, l’únic que se’n conserva, va ser declarada monument nacional l’any 1981. Des del 2006 a l’interior es pot observar una rèplica de la majestat, una talla de fusta policromada del segle xii, l’original de la qual és al Museu d’Art de Girona. També trobem el Castell de Juvinyà, format per dues fases constructives: la torre del segle xii i la resta de casa del segle xiv. És un dels millors exemples conservats d’arquitectura civil d’època medieval a la Garrotxa. També conegut com a casa forta Estada de Juvinyà, va ser la residència de la família de cavallers que dóna nom a l’edifici. Segons les restes arqueològiques, sabem que al segle xiii en el lloc de la casa forta hi havia un molí fariner que es va cremar en un incendi. L’últim descendent de la família de cavallers va ser Gueraua de Juvinyà. A partir del segle xv, el castell va passar a mans de diferents famílies de pagesos, que van mantenir el nom originari, fins que l’edifici fou adquirit per l’ajuntament de Sant Joan les Fonts l’any 1982. El castell, declarat monument nacional l’any 1972, està totalment restaurat i acull el primer centre d’interpretació del territori de la comarca de la Garrotxa, un espai on es pot adquirir informació general sobre el fenomen volcànic, l’aprofitament hidràulic i l’època medieval. Al segon pis del castell hi ha una sala d’exposicions temporals on durant tot l’any s’ofereix una programació d’exposicions d’interès comarcal. A més, hi ha el pont medieval, la primera referència del qual és del segle xiii, tot i que el que es conserva és una reconstrucció del xv.

D’altra banda, en el municipi també podem visitar el conjunt format pel castell i l’església de Mont-Ros, actualment en ruïnes. També hi ha la torre de Canadell, una fortificació bastida durant les guerres carlines dins el terme del mas Canadell i situada a l’extrem de la serra de Vivers, i el pont de Cossei, un pont d’origen romànic situat sobre el riu Turonell, un afluent del Fluvià, i a prop de l’església de Santa Eulàlia de Begudà. Aquesta església romànica del segle xii està situada a l’interior del nucli de Begudà, enmig d’un conjunt de cases pairals.

La indústria és sens dubte el sector econòmic més desenvolupat a Sant Joan.

Inicialment es situà al costat del riu Fluvià (per aprofitar-ne l'energia hidràulica), i poc a poc s'anà extenent.

Actualment, hi ha indústries tèxtils, càrnies i metal·lúrgiques que conviuen amb el petit comerç del poble.

Pel que fa a Begudà (dins el terme municipal de Sant Joan), ha passat de basar-se eminentment en el sector agrícola a transformar el seu paisatge, acollint a la seva plana un número important d'indústries.

Pel que fa al terme municipal, es compta amb molt territori rústic, inclòs en la zona protegida del arc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, així com l'espai d'Interès natural de l'Alta Garrotxa. Amb nombroses masies arreglades, que es dediquen tant a l'agricultura i ramaderia com al sector turístic (turisme rural, cases de colònies, etc).

En els últims anys, el turisme s'ha activat al poble de Sant Joan les Fonts, fruit (entre altres raons) de les millores en els equipaments culturals.

La gitana s’asseia sempre a redós de ponent a prop del mas Bufador pel camí vell de Sant Joan les Fonts. Era una vella arrugada, espellissada i llenguda que enllardava de fàstics als qui no li volien donar res. Portava una cistella tapada amb mocadors de frare i mai ningú va saber el què hi tenia a dintre.

Un dia 9 de Setembre, una colla de Sant Joan tornava a camí del seu poble després dels braus, mig borratxos, renegant i insultant a tothom. Quan eren a l’indret on hi havia la gitana aquesta se’ls adreça :

-Minyons, voleu que us digui la bonaventura?

-Si. respongueren tots.

- Doncs fem una rodona, i abans de començar ballarem la farandola.

Feren un cercle i es posaren a ballar amb la gitana al mig portant la batuta. No s'adonaren però que la fesomia d’aquesta horripilant vella s’anava trasmudant , prenent poc a poc , la forma d’un ocellàs monstruós, com un espècie d’àguila que s’anava inflant i creixent de manera estranya . Llavors, de Sant Joan arribà una altre colla d’homes que intercalant–se entre cada un d’ells es posaren també a ballar.

Ben prompte si la borratxera no els hi hagués cegat els sentits haurien notat que les mans dels nous vinguts semblaven de ferro i estrenyien cada vegada més de tal manera que quan volien desfer-se’n no podien . Llavors algú comprengué que la gitana era la bruixa i els vinguts darrerament mals esperits . I com les mans li cremaven i no podia desfer-se’n començà a cridar : Ai Sants del Cel, ajudeu-me !

I arribà com un huracà, com un xuclador enorme que s’ emportà a tot el cercle en mig d’ un núvol de sorra , terra i rocs. La nit engolí aquella massa i tot seguit caigué un devessell com mai més s’ ha vist, provocant una crescuda del Fluvià que fins el 1940 no es repetiria .

L’ endemà trobaren dos d’aquells desventurats moribunds sobre el pont de Sant Cosme. Ells i un pastor que prenia la fresca són els testimonis d’aquest fets.

Des de llavors , del camí se’n diu: El camí de les Bruixes

&nbsp,

&nbsp,

Quan jo era molt petit anàvem tots els veïns del veïnat al mas Cisteller a espellonar, això era a principi de l’ hivern.

Quan tothom seia a redós del munt d’espigues per espellonar , a on una sola bombeta donava llum a tota la cabanya i feia prendre unes formes fantàstiques a totes les eines , llaures , cavadora, etc. que s’ apilonaven a l’ interior de la mateixa.

Quan totes les dones , homes i mainada estaven espellonant, sempre hi havia algú que cantava una cançó o explicava algun acudit , o els avis explicaven les accions dels carlins a la darrera carlinada o algun fet de la guerra de Cuba ,quan l’ àvia Rafela va dir-nos al jovent que ens explicaria un fet passat feia molts anys al poble al veïnat de dalt.

&nbsp,

Fa molts però molts anys quan encara les bruixes i fantasmes voltaven per al món ,aquí a Sant Joan s’explicava que hi havia un fantasma que li deien la POR i que qui el veia i ella se’n adonava se l' enduia i no es contava mai més ni gall ni gallina del pobre desgraciat. Vet aquí que una nit a la masia de Can Xervanda espellonaven i si van aplegar els masovers i amos de La Planella, Marunys, Domenech, Fontfreda i potser fins de masies més llunyanes, quan ja feia molta estona que s’espellonava i ja s’havia cantat i menjat les farinetes així com les arengades i castanyes tot regat amb un bon vi verd collit a la mateixa propietat , el qual ja començava a escalfar les galtes de tothom, el grup de fadrins i fadrines que ja feia estona que feien gresca al fons de la cabanya. Tres o quatre bordegassos es van començar a desafiar que qui era el mes valent , que si jo, que si tu, un que si aniria tot sol al poble, un que si altres, fins que un jove s’ adreçà i digué que si no hi havia ningú que si atrevís ell baixaria al poble i tornaria amb un bot de vi que aniria a buscar a l‘hostal com a prova de que hi havia arribat.

Dit i fet, i sense fer cas de les advertències i avisos de la gent gran , que amb aquestes coses no s’hi jugava , que no fessin l’ estericot i el burro i que acabessin de menjar les farinetes i tots junts cap a casa .

El jove no en va fer cas, agafà la capa de pastor s’ embolcallà amb ella , es col·locà la barretina tapant la boca i les orelles i agafà el camí de Sant Joan les Fonts.

&nbsp,

La nit era serena amb lluna plena i amb una tramuntana canigonenca que tallava la cara, ell tirà endavant agafant el camí Ral, però quan arribava a la cruïlla del camí que anava al mas de Morunys del darrera de la paret seca que tanca el quintar li saltà una cosa tota blanca que lluïa molt amb la resplendor de la lluna , el jove va fer una passes enrere, traient de sota la capa el pedrenyal que duia a punt i sense encomanar-se ni a Déu ni a ningú li engegà el tret, tot reculant corrents cap a la masia de Can Xervanda mentre cridava que se li havia aparegut la Por.

&nbsp,

Tota la gent que era a la casa de Can Xervanda va sortir corrents amb les llanternes d’oli i teies a l’ era, preguntant-li el que havia passat , ell blanc com un llençol i tot tremolós els explicà que li havia aparegut un fantasma tot blanc, amb uns ulls espantosos que brillaven com les brases del foc , que li havia disparat un tret i havia fugit esparverat tot reculant al mas Xarvanda a buscar ajuda. Desprès d’haver sentit l’explicació que els hi donà el jove tots morts de por van decidir esperar al mas que es fes de dia per anar fins al lloc en què s’havia aparegut la POR

&nbsp,

En ésser de dia tots junts s’acostaren a la cruïlla del mas Marunys i miraren darrera el mur i trobaren un home mort embolicat amb un llençol tot amarat de sang , al destapar-li la cara veieren que era el jove amb qui havia fet la juguesca l’altre jove.

&nbsp,

En aquell lloc si col·locà una senzilla creu de ferro que hi va estar molts anys i que tothom que hi passava es feia la senyal de la creu i resava un parenostre per aquell jove.

&nbsp,

La creu va desaparèixer l’ any 1936

&nbsp,

La Fira internacional de Bruixeria, es celebra cada tardor al poble, és un acte consolidat que aplega bruixots d'arreu, tota mena d'articles relacionats amb la bruixeria i molts curiosos.

Es composa de diferents actes repartits en els espais terra, foc, aire i aigua. Durant el cap de setmana de la Fira internacional de Bruixeria, el poble es transforma i viu envoltat de bruixes i bruixots, que amb la seva màgia, no deixen a ningú indiferent. No ho dubtis, un cap de setmana diferent, amb activitats per a tots els públics, tallers infantils, tallers per a adults, xerrades, el vol d’escombra i la ruta pel poble amb el tren embruixat. I a la nit, el sopar espectacle amb un menú embruixat i rituals de temàtiques diverses. I pels mes valents, el joc de rol, un passatge terrorífic que ben segur no et deixarà indiferent.

&nbsp,

&nbsp,

Any 958 , reedificació i consagració de l’ església Visigòtica de Sant Esteve a Sant Joan les Fonts

Any 951, Document que parla de Aqua Nigra ( Aiguanegra )

Any 958, Document que parla del mas Ipsa Kalmo ( La Cau ) de Sant Joan les Fonts

Any 1079, Els vescomtes de Bas N’ Udulard de Milany i la seva Esposa Na Ermessenda fan donació de la vella església i terres de Sant Esteve a la abadia Benedictina de Sant Víctor de Marsella

Any 1117, Consagració del actual temple monacal

Any 1118, Consagració de l’ església romànica de Begudà

Any 1119, Primera cita del termal del castell de Montrós –

Any 1191, Primera noticia de l´Stadium Juvinya “

Any 1247, Primera noticia escrita de pont medieval

Any 1281, Primer moli fariner datat ( Moli del Pont ) molts anys desprès tots els molins fariners passaren a fabricar paper o filats

Any 1427, Terratrèmol 15 de maig enderroc del convent dels monjos, va malmetre el campanar romànic,enderroc d’ una part de l’ Estada de Juvinyà, , aterrant tot o parcialment tots els masos del terme i enderroc d’ un dels quatre arcs del pont medieval

Any 1462, Participació de pagesos de Sant Joan en el assalt del castell de Bestrac durant els fets remença , i participaren , el fill de Marunys, el fill de Fontfreda, el fill de Castanyer, en Planço, el fill d’ en Casademont de Librella, el fill d’ en Pere de Massanella

Segle XVI, Es començà a fabricar paper en el moli de draps d’ en Collferrer

Segle XVII, Construcció de la capella de Sant Cosme i Sant Damià

Any 1808 -09,el sometent de sant Joan les fonts i de Begudà fou cridat a tots els setges de la ciutat de Girona amb la guerra del Francès

Any 1815 – 1816 Unió dels comuns de Begudà i Sant Joan les Fonts anomenant-se comú de Begudá per ser el terme mes important

Any 1872, Al cingle de Fontfreda i a la vauma dita dels encantats es trobaren puntes de llança agulles ceràmica procedent sens dubta d’ un aixovar, datat a 650 a 500 abans de Crist.

Any 1885, Epidèmia de còlera que causar moltes defuncions

Any 1885, construcció del nou cementiri

Any 1890, Arribada de l’ electricitat al municipi de Sant Joan les Fonts per el funcionament de la fabrica de paper Germans Torras

Any 1891 ,Les Germanes Caputxines s’instal·len a Sant Joan al barri de Can Bó

Any 1891 , El 1 de Desembre de 1891 comença la construcció de la nova església al centre de la població Any

Any 1896, L’ Electricitat arriba a tot el poble de Sant Joan

Any 1902 , Instal·lació de la xarxa d’ aigua potable al poble per l’ Associació de Plomistes

Any 1908, Inauguració de l’ escola Sant Lluís de Gonzaga per els germanes de La Salle

Any 1909, primera publicació d’ una revista o butlletí al poble anomenada l’ Estalvi i editada per els col·legi dels Germans de la Salle

Any 1919, Primera gran vaga del treballadors de l’ industria a Sant Joan i La Canya

Any 1919, A Sant Joan ja funcionava una sala de cinema

Any 1928, Obertura de la 1º biblioteca municipal

Any 1936, Començament de la guerra civil, assassinat del primer rector a Girona , junt amb altres veïns del municipi

Any 1937, Edició paper moneda editat per el Consell municipal de Begudà per valor de vint-i-cinc cèntims , cinquanta cèntims i una pesseta

Any 1937. Encunyament de moneda per part de cooperativa Santjoanense de valor de 5 cèntims i 10 cèntims

Any 1939.- Febrer de 1939, voladura del pont del Salt i entrada de les forces Nacionals

Any 1940, Per el dia de Sant Lluc el Fluvià va pujar i va haver una gran riuada que s’ endu el pont , un carrer de cases, a demes de malmetre totes les industries que i havia a les ribes del Fluvià

Any 1946, El municipi canvia de nom passant-se a dir municipi de Sant Joan les Fonts

Any 1946, Celebració de la primera missa a la nova església parroquial

Any 1950, Inauguració del Centro Primario de Sanidad

Any 1952, Inauguració de la nova caserna de la Guardia Civil

Any 1956, Construcció de les primeres cases de protecció oficial anomenades del acordeo

Any 1966, L’ Ajuntament acorda el pla Cisteller inaugurat el 1970 per L’ alcalde Jaume Coderch amb un total de 200 habitatges entre pisos i vivendes unifamiliars, promogudes per la cooperativa Santjoanes.

Any 1970, Inauguració d’ les instal·lacions esportives per l’ alcalde Jaume Coderch

Any 1970, Inauguració de la nova església parroquial a la Canya

Any 1971, Inauguració de l’ escola Castanyer promoguda per l’ alcalde Jaume Coderch e inaugurada per l’ alcalde Jordi Sucarrats

Any 1972, Estada de Juvinya , declarada monument històric provincial

Any 1978, Acte fundacional de la Escola Municipal de Belles Arts

Any 1978, Construcció del consultori mèdic essent alcalde Jordi Sucarrats

Any 1981, Constitució de l’ entitat Amics de Sant Joan les Fonts

Any 1983 , Declaració de l’ església monacal s XII de Monument Històric Nacional

Any 1985, Inauguració de la biblioteca F. Caula

Any 1988, Inauguració de la nova casa de la vila per el President Pujol i l’ alcalde Josep Anglada

Any 1971. Fundació del Club poliesportiu Santjoanenc

Any 1989, Inauguració de radio Sant Joan per l’ alcalde Josep Anglada

Any 1991, Agermanament amb la població Francesa de Ydes

Any 1991, Inauguració del centre Cívic per el Batlle Irvin Sala

Any 2005, L’ Estada de Juvinya es converteix en Centre d’ interpretació del Territori

Any 2006, Inauguració de la restauració de l’ Estada de Juvinya

Any 2007, Nadal inauguració del nou parvulari per el Batlle Joan Espona

Any 2007, Nadal inauguració de l’ exposició permanent sobre la història del Monestir de Sant Joan les Fonts

Any 2008, Inauguració del museu

Any 2008, Maig inauguració de la primera fase del local cooperativa La Canya

Any 2008, Maig ,inauguració de el espai d’ exposicions Can Cantra

&nbsp,