El Bosc de Can Ginebreda, conegut com el "bosc d'en Xicu", l'artista, és un espai on l'entorn natural es fusiona amb l'art, el bosc és el receptacle d'unes escultures que creen un ambient insòlit a Catalunya.

Prop del coll de la Creu de Rodeja (256m, a la carretera de Banyoles a Santa Pau) hi ha el pla del Llop.

Aquest és un topònim més relacionat amb els llops i mostra de l'expansió que aquest animal havia arribat a tenir al nostre País.

&nbsp,

En aquest punt diu la llegenda que un peroler que anava de mas en mas, va caure en una trampa parada per aquests animals, quan va ser a dins atrapat, es va adonar que no estava sol, sinó que l'acompanyava un gros llop que també hi havia caigut. L'home es posà a brandar les eines i a cridar per espantar la bèstia, i quan finalment ja creia que havia begut oli, va sentir unes veus que deien:

-Peroler on ets?

i aquest contestà:

-Aquí dins hi ha el peroler, i el llop també!

L'ermita de Sant Patllari, a 647m d'altitud, està documentada des del s.XIV.

Entre les anècdotes destacades, es recorda que el seu campanar va ser sovint fet malbé pels llamps, i que dos ermitans van morir abatuts per les descàrregues elèctriques i un altre fruit d'un atac de llops.

&nbsp,

L'aplec de Sant Patllari es celebrava tradicionalment el 28 d'agost i era conegut perquè s'hi encantaven tota mena d'animals (oques, conills, ànecs, etc) i també perquè tota mena d'insectes anaven a retre homenatge al Sant. Avui sabem que aquest fet es deu als moviments en forma de grans eixams principalment de les formiques alades a finals d'estiu.

Pujarnol, Aquest nom d'arrel visigòtica designa un poblet de cases esparses que mai no ha tingut gaires habitants:

14 focs (equivalent a cases) el 1359, 10 l'any 1553 i 22 el 1717. A principi de segle sembla que hi hauria unes 23 cases, de les quals actualment en resten 11 habitades.

Tradicionalment la gent de Pujarnol s'havia dedicat al bosc, a treballar la terra o a la cria de bestiar (ovelles, vaques o cabres).

&nbsp,

Al centre del poble trobem la robusta església de Sant Cebrià, amb el seu petit cementiri, on la memòria oral recorda que hi foren enterrats quatre soldats francesos, que van ser morts per un pastor a qui havien pres les ovelles, durant la guerra del Francès.

&nbsp,

Just al costat de l'església s'alça la torre de Pujarnol, una edificació molt antiga, els senyors de la qual tingueren rellevància al llarg dels segles, en la batalla de las Navas de Tolosa (1212) i en els diferents episodis remences (sXV)

Tant el castell, avui masia, com l'església es troben en un lloc ben alterós.

Els homes de diferents èpoques (ibèrica, romana, visigòtica o romànica) han deixat testimoni del seu pas per aquest turó en forma de construccions.

L'església és un exemple destacable del romànic català, amb una important portada i capitells historiats, al costat de l'església s'aixeca encara l'antic comunidor des d'on s'exorcitaven les tempestes, i 12 esvelts xiprers plantats el 1900.

&nbsp,