Fira de Sant Antoni (17 de gener o el cap de setmana més proper).
Marxa Passabigues (últim cap de setmana de març).
Truitada a Sant Julià (dilluns de Pasqua).
Pujada a Sant Jordi (últim cap de setmana d’abril).
Roser de Sant Miquel de la Cot (primer cap de setmana de maig).
Homenatge a la vellesa (segon cap de setmana de maig).
Aplec de Finestres (primer cap de setmana de juny).
Descampat (últim cap de setmana de juny).
Festa de Can Blanc (segon cap de setmana de juliol).
Aplec de Santa Margarida (tercer cap de setmana de juliol).

Començarem l’àmbit del patrimoni parlant del castell de la baronia de Santa Pau. El castell corona un puig que, a manera de contrafort de la serra de Finestres, domina la vall de Santa Pau. La fortalesa ja es documenta a mitjan segle xiii. De planta quadrangular, és fruit d’un llarg procés constructiu que s’estén des de mitjan segle xiii fins ben bé al segle xviii. Al sector nord-est hi ha l’anomenada torre de l’homenatge. A la base de la torre es conserva l’antiga capella baronial, dedicada a Sant Antoni i Sant Honorat. A finals del segle xix es va cedir a una comunitat de monges dominiques. A partir de la restauració de la Vila Vella pels volts del 1980, tot i que era possible pensar en la rehabilitació de l’edifici, aquesta no es va produir. A prop del castell trobem l’església parroquial de Santa Maria, del segle xvi, un exemple de gòtic auster. Els seus orígens, els hauríem d’anar a buscar en un altre temple: Santa Maria dels Arcs, que va ser la seu parroquial de la vall fins a mitjan segle xv. Un altre edifici notable és la rectoria del poble, una rellevant mansió gòtica situada a la Vila Vella, on és recomanable fer un tomb pel recinte emmurallat. Val la pena arribar fins al Portal de Mar i albirar a la llunyania la badia de Roses. La plaça Major, també coneguda com a firal del Bous, la caracteritzen les fileres de porxos, on contrasten la diversitat d’estils de les voltes i dels finestrals, un veritable reliquiari de l’evolució de l’estil gòtic a la comarca. Fora del poble de Santa Pau, hi ha altres punts d’interès per visitar: a part de l’església de Santa Maria dels Arcs, també podem arribar-nos a l’església de Sant Martí, Sant Vicenç del Sallent (que parteix d’un senzill temple romànic del segle xii), Sant Miquel de la Cot, l’església de Sant Pere i Santa Agnès (de l’any 1976, ubicada a la urbanització de Can Blanc), l’església de Sant Julià del Mont (d’època medieval), Santa Llúcia de Trenteres, Santa Margarida de la Cot (ubicada al centre del con del volcà amb el mateix nom) i l’ermita de Sant Abdó i Sant Senén.

Tradicionalment l'economia de Santa Pau s'ha basat en l'agricultura i la ramaderia, juntament amb les petites empreses familiars.

Actualment hi queda una fàbrica tèxtil i les activitats econòmiques han fet un tomb cap al sector terciari, els serveis i el turisme són les principals fonts econòmiques del municipi. També són coneguts i importants els conreus i la comercialització dels fesols de Santa Pau.

Santa Pau no ha estat mai l’escenari de grans esdeveniments, almenys d’aquells que des de sempre han atret a certa historiografia. Les batalles del llegendari Bernat Tallaferro, comte de Besalú, que molts cops s’han emprat per explicar els elusius orígens del topònim que dóna nom a la vall, no compten amb cap evidència fiable. Així mateix, una vegada articulada, a partir del primer quart del segle XIV, la pobla emmurallada a redós de la residència dels barons, l’interès diguem-ne geostratègic de l’enclavament tampoc ha estat, posem per cas, el mateix que el de localitats de la vall veïna del Fluvià.

En definitiva, les pedres de Santa Pau parlen sobretot de vida quotidiana, de generacions de famílies pageses, amb branques dedicades a l’artesania o al comerç, de petites històries que sumades fan la història escrita en majúscules. Tot i això, diverses coincidències han volgut que des de fa uns anys s’associessin el castell i el recinte fortificat amb les guerres remences de la segona meitat del segle XV. Si en algun moment de la història hi hagué amb tota probabilitat tràfec d’homes armats dins la vila, fou aleshores. A grans trets, val a dir que els pagesos revoltats, amb el lideratge de Verntallat, ocuparen els castells de Finestres i Colltort l’any 1462. Des d’aquestes places encimbellades es repetiren els intents per apoderar-se de Santa Pau, que es mantenia fidel a la Diputació. Ressonen les batusses en les cartes que envià el procurador del baró demanant reforços a Girona i Barcelona. Amb tot, les hostilitats cessaren a partir del moment que una recomposició dels bàndols enfrontats conduí a la fi de la primera guerra remença. L’episodi bèl·lic subsegüent (1483-86) és menys conegut, però també es té constància que el castell de Finestres fou ocupat de nou pels pagesos revoltats i que al 1486 prengueren, fins i tot, la força de Santa Pau. Per trobar una escena similar, amb setges i entrades amb la força de les armes, cal avançar gairebé dos segles més endavant, a l’agost del 1694, quan en una de les guerres entre les monarquies hispànica i francesa posteriors al Tractat dels Pirineus (1659), la vila fou assetjada i un dels murs del castell s’esfondrà amb l’impacte d’un projectil.

Com es deia, doncs, al casc urbà de Santa Pau es flaira història a cada cantonada, però es tracta més aviat d’un passat fet de llargs treballs, de paciència i de constància com la que reivindiquen les llindes del carrer del Pont, de superposicions, d’afegits i modificacions, d’etapes de sedimentació pausada com es copsa en les façanes de les cases de l’antiga pobla del castell.

El municipi de Santa Pau compta amb una rica i potent societat civil que es tradueix en nombroses entitats i associacions que dinamitzen la vida pública i social del municipi. Podríem afirmar que a cada casa almenys hi ha una persona relacionada amb alguna entitat.

&nbsp,

Una de les entitats més importants i populars del municipi va ser el Grup Cultural i Esportiu Passabigues, sorgida a inicis dels vuitanta. Els passabigues van ser els creadors de l'homenatge a la vellesa i d'una marxa excursionista que portava el mateix nom que l'entitat. Sens dubte, però, que la gran obra dels passabigues va ser la recuperació del patrimoni local, primer amb la recuperació dels oratoris del terme municipal, i més tard, amb la restauració de l'església de Sant Abdó i Senén i de Sant Julià del Mont.

&nbsp,

La Colla de Santa Pau és una de les associacions santapauenques amb més recorregut. Formada a l'entorn del bar Can Pauet, organitza any rere any la matança del porc a Santa Maria de Finestres, posa la bandera al cim del campanar quan l'ocasió s'ho requereix i és l'encarregada de mantenir en condicions els diferents camins i caminots dels nostres boscos. Alhora, participa activament en la Festa Major del municipi.

&nbsp,

L'entitat que ha agafat més projecció i empenta en els darrers anys ha estat la Penya Jove Cal Borratx, formada per bona part del jovent santapauenc d'entre 18 i més de 30 anys d'edat. Amb gairebé un centenar de socis organitza des del 2004 el Descampat, una de les festes de referència d'entre el jovent garrotxí, aplegant en les darreres edicions més de 2000 persones al Poliesportiu del municipi. La Penya Jove Cal Borratx és especialista en gresca i diversió, i per això organitza cada primer dia de la Festa Major de Santa Pau la Gran Batuda i l'Engatussada: un recorregut de bar en bar amb acompanyament musical i discomòbil a la Vila Vella fins a la matinada, respectivament. Altrament, cada Sant Jordi organitza la caminada a l'oratori de Sant Jordi, així com també altres activitats com la Quina durant les festes de Nadal.

&nbsp,

Els Marxosos de Santa Pau van formar-se arran de la participació en els carnavals de Platja d'Aro i Olot, on participen cada any creant la seva pròpia carrossa. Durant la campanya de Nadal han organtizat quines i a principis de juliol congreguen un gran nombre de santapauencs a la pista poliesportiva amb un sopar de germanor. L'Associació de Caçadors de Santa Pau pot fer gala que té més d'un centenar de socis, i que a part d'anar de cacera els dijous, dissabtes i diumenges durant la temporada de caça, té cura de la neteja de camins i antigament organitzava la competició del tir al plat. Els Amics de Santa Pau tenen com a finalitat la recuperació i divulgació del patrimoni local. En els darrers anys han organitzat la Jornada Medieval i cada primer dissabte d'octubre organitzen els Premis Salvador Reixach per a treballs de recerca de Batxillerat.

&nbsp,

De més edat són Santa Pau Activa. Disposades a col·laborar amb tot, les àvies de Santa Pau Activa preparen refrigeris i pica-piques quan l'ocasió s'ho requereix. Durant anys van confeccionar els vestits del Pessebre Vivent de Santa Pau i actualment ho fan per la desfilada dels Reis Mags de l'Orient. Per tot això el 2008 van ser distingides amb el Fesol d'Or.

&nbsp,

En el món de l'esport destaca el Club Poliesportiu de Santa Pau. Compta amb una secció de futbol a la categoria de 2a Regional, amb secció de tennis, categories infantils de futbol i al llarg de l'any organitza una sortida amb BTT i una marxa a peu per les muntanyes del municipi.

&nbsp,

L'Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau és l'entitat que s'encarrega de produir, envasar&nbsp, i divulgar el nostre producte local per excel·lència: els fesols. La nostra terra volcànica, única a Catalunya, és que dóna als nostres fesols un tret únic i distintiu. Si voleu tastar els fesols de Santa Pau amb els productes de la terra teniu una cita durant el diumenge de Sant Antoni, al gener, on l'Associació de Cultivadors de Santa Pau organitza una fira i degustació de fesols de Santa Pau a la Plaça Major.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Albert Planas&nbsp,&nbsp, &nbsp, Data:&nbsp,primavera de 2009

&nbsp,

&nbsp,

La visita a la cooperativa La Fageda ofereix una experiència única i plena de sensacions. Ubicada a la Fageda d’en Jordà, en un entorn protegit i incomparable dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, permet al visitant conèixer el procés de producció del iogurt de granja.

 ,

La visita, d’uns quaranta-cinc minuts de durada, s’inicia amb un recorregut per la granja, on el visitant pot acostar-se a les vaques, acaronar els vedells petits, veure com s’alimenten amb farratges naturals, com es munyen... La planta d’elaboració de làctics fa possible després conèixer el procés de fabricació del iogurt i de les postres elaborades amb la llet de les nostres vaques, productes que no contenen ni conservants ni colorants.

Fer un tomb per la cooperativa la Fageda és també conèixer una manera de ser i de treballar respectuosa amb l’entorn, les persones i els animals, és acostar-se a un model de desenvolupament sostenible, veure com es preparen els plançons d’espècies autòctones i respirar aire pur.

La ruta guiada acaba amb la projecció d’un audiovisual i amb un  ,tast  ,de làctics perquè el paladar del visitant gaudeixi d’aquell producte que abans ha vist com s’elabora. Més que una visita, trepitjar les instal·lacions de la cooperativa, esdevé una experiència inoblidable.

 ,

 ,

Dades:

Cooperativa La Fageda

 ,Mas Els Casals, s/n

 ,Santa Pau 17811 ( La Garrotxa)

 ,Servei d’Atenció al Visitant

 ,Per concertar una visita guiada cal trucar al 972 68 10 11. Podeu fer la reserva online a:

http://www.fageda.com/visites/

 ,[email protected]

 ,http://www.fageda.com

 ,

 ,Text redactat , per: Esther Carreras , , , , Data: , primavera de 2009

El municipi de Santa Pau està format per la cubeta de Santa Pau, limitada per la serra de Finestres al sud, i les serres de Batet i de Sant Julià del Mont (903 m) al sud. Drenat per la vall alta del riu Ser, presenta a part de materials sedimentaris eocènics (calcàries, gresos i conglomerats) un conjunt de volcans i colades de lava pertanyents a la zona volcànica de la Garrotxa.

&nbsp,

Els volcans més importants o més coneguts són els de Santa Margarida, el Croscat, el Roca Negra, tots ells limitant la cubeta a l’oest, i el de Fontpobra ja a la Serra de Finestres. Per les valls del riu Ser i els seus afluents abunden les colades de lava procedents d’erupcions tranquil·les i onades piroclàstiques formades a partir d’erupcions molt explosives.

&nbsp,

El bosc dominant és l’alzinar, típicament mediterrani, que en alguns indrets ha esdevingut pineda de pi blanc amb brolles, mentre que en zones més obagues es poden observar rouredes submediterrànies de roure martinenc. Als vessants obacs més inclinats com la Serra de Finestres creixen extenses fagedes. També destaca sobre una antiga colada de lava la Fageda d’en Jordà, singular per la seva ubicació en un lloc planer. Únicament a l’extrem occidental del municipi, cap a la cubeta olotina, i al llarg dels fondals del Ser i els seus afluents apareixen boscos humits mixtes amb roure pènol, freixes, til·lers i aurons. En tot el municipi abunden les planes cultivades o amb prats que configuren un mosaic d’ambients que contribueixen a una gran diversitat vegetal i animal.

&nbsp,

La fauna, com a la resta del parc natural, és diversa i ben conservada, i és pròpia de la muntanya mitjana humida catalana on falten els grans carnívors extingits (os, llop, linx) i s’han recuperat alguns herbívors antigament desapareguts (cérvol i cabirol).

&nbsp,

Text redactat per: Xavier Oliver&nbsp,&nbsp, &nbsp,Data: primavera de 2009

Josep Grabulosa i Claret, conegut al poble per Josep “Pauet”, és un gran aficionat a la meteorologia. Per això, és membre de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM) i també de la Xarxa d’Observadors Meteorològics Aficionats (XOMA) del Servei Meteorològic de Catalunya, d’aquest darrer organisme, és membre del cos de vigilància. Per cert, qui estigui interessat en aquesta temàtica, les dades dels voluntaris de la XOMA són consultables al web www.meteocat.com del Servei Meteorològic de Catalunya.

&nbsp,

En Josep “Pauet” té una estació meteorològica automàtica “David-II”, que utilitza i per seguir a l’instant l’evolució de qualsevol fenomen meteorològic. Però no només això, el bar que regenta juntament amb la seva dona, la Maria, és tot un santuari de la meteorologia, tant científica com més popular. Al fons del bar Can Pauet trobem un ordinador que dóna constància tothora de les condicions meteorològiques de l’exterior de la casa. En un dels panys de paret del bar també hi trobem els resultats de les proves de meteorologia popular que fa any rere any, tant en forma de gràfics com de fotografies. Ens referim a la prova de la ceba i la prova de Santa Llúcia.

&nbsp,

La prova de la ceba es fa per Cap d’Any. Segons explica en Josep, cal agafar una ceba, que es parteix per la meitat. La part blanca de la ceba es considera l’«hivern», és a dir, comprèn els mesos de gener a juny, de manera que del cor de la ceba enfora s’aniran situant el clofolls, essent gener el més petit i juny el més gros, el sector rogenc de la ceba es considera l’«estiu» i, per tant, abasta els mesos restants, de juliol a desembre. El procediment de col·locació dels clofolls de ceba és el mateix però ara a la inversa. El pas següent és posar una cullereta de sal (de mida de cafè) a cada clofoll. Tot seguit, es deixa la preparació una nit a la intempèrie i l’endemà al matí es fa la lectura dels resultats. Aquesta interpretació és pluviomètrica. Per tant, els clofolls només indiquen si els mesos de l’any vinent seran més o menys plujosos.

&nbsp,

L’altra és la prova de Santa Llúcia. En aquest cas, el mètode que s’utilitza és diferent. Segons en Josep, cal “guaitar” el temps que fa cada dia des de Santa Llúcia (13 de desembre) fins el 25 de desembre, dia de Nadal. La feina és doncs observar l’estat del cel. Tot plegat suma dotze dies, que representen els dotze mesos de l’any. El dia 13 es compta com a gener, el 14 febrer i així successivament fins el 25, desembre i darrer mes de l’any. Però això no és tot. Per Sant Esteve, 26 de desembre, es fa el mateix procediment però a la inversa. Aquesta segona part s’estén de Sant Esteve fins el dia de Reis, 6 de gener. Aleshores, una vegada anotat el temps per a cada dia-mes (tindrem 24 dades), es compara el temps dels dos mateixos mesos i es fa la mitjana. Si un abril ha sortit plujós (perquè aquell dia va ploure) i un altre assolellat (perquè aquell dia va fer sol), s’anota que l’abril no serà ni molt ni poc plujós.

&nbsp,

Els resultats d’ambdues proves varien: alguns anys s’encerta amb el temps que farà l’any vinent i d’altres hi ha més variacions de les previstes.

&nbsp,

En tot cas, la prova de la ceba és la més popular de les proves. Molta gent la va a veure cada any. Fins i tot l’any 2008, en plena sequera, treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua van preguntar a en Josep quin temps indicava la prova de la ceba. Veiem, doncs, que la meteorologia popular d’en Josep “Pauet” arriba més enllà de la seva simple passió. Els oients del programa de Ràdio Olot “Trenquem el cuc”, que s’emet cada dissabte de bon matí, ho saben perfectament.

&nbsp,

Text elaborat per: Francesc Asperó&nbsp,&nbsp,&nbsp,Data:&nbsp,maig de 2009