Pel que fa a la flora de Xaló, cal destacar alguns arbres singulars que hi ha al terme municipal. Un d’ells és el pi blanc del Ramonet que es troba a les Cases de Bèrnia, les oliveres de les Passules, ubicades a la partida del mateix nom, l’olivera dels Moros a les Cutes (de més de 600 anys d’antiguitat). I una altra olivera important és la de les Murtes. D’altra banda, no ens podem estar d’esmentar algunes de les espècies més rellevants de la flora de Xaló: la margalida d’estepa (també dita frare d’estepa), a la serra de Bèrnia també podem trobar corones de rei, a la mateixa serra hi ha llorer, una relíquia botànica allà on siga però encara més en aquesta zona, una altra planta és el gavó verd, pel que fa a la tija d’or és molt fina i com el color bru terrós de les flors es confon amb l’entorn és molt difícil de localitzar, A les ombries de les cingleres de Bèrnia hi ha una desena de teixos (anomenats ací vareta d’or).

&nbsp,

Text de Toni Pont Font

“Quan vages a Benimassot no digues que ets de Xaló”, aquesta dita insinua la presumpta participació d’alguns xaloners en el famós robatori perpetrat, al febrer de 1874, a l’esmentat municipi de la comarca del Comtat. “Alcanalí, ni de vesprada ni de matí”, revela la rivalitat amb el poble veí. “Deixa-lo, que de Gata ve”,&nbsp, joc de paraules per la pronúncia gatera. “Quan el perseguer floreix i el pérsec madura, la nit amb el dia es mesura”, refrany que fa referència al l’escurçament del dia pel començament de la tardor. “Ets més lladre que el Tona” (en referència al bandoler de Pedreguer Colau de la Tona, company de l’advocat Durà, veí de Xaló i cap pensant de la banda).

&nbsp,

Text resultat d'una trobada social on hi assistiren: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.

Trobem malnoms provinents d’aus: Palomo, Teuladí, Còlbits, Verderol, Canari, Pato, Lluís el Perdiu (de menut imitava molt el cant de la perdiu). Altres malnoms són: la Xixonera, Cauete, els Xispes, el Corretger (feia cordes de carro), el Rotller (pastava rotllos), Xana, Silvéria, la Xusca, 2,50 (a la guerra, un home que venia ciris a l’església a aquest preu), Randí, Francisco la Monja (d’un avantpassat molt religiós). També hi ha malnoms referents al color de la pell o dels cabells: Moreno, Blanc, Roig, Negre. El Rico: un home amb molta gràcia que en entrar al bar deia: “sóc l’home més afortunat del món perquè de cognom sóc Mestre, de malnom Ric, tinc una dona que és una meravella i a més tinc un Òscar [el nom del fill]”.

Pel que fa als topònims, podem esmentar la cova del Mançano (nom del propietari), la cova de les Meravelles (per les estalactites i les estalagmites), la cova de Ronda&nbsp,(nom del propietari), l’assut de Tarafa (arabisme, era on aprenien a nadar els xiquets i xiquetes del poble), el Masserof (arabisme), el toll de la Centella, el toll del Cupet…

&nbsp,

Text resultat d'una trobada social on hi assistiren: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.

Llegenda del robatori de Benimassot

Al camí de la Cova es troba la casa dels Lladres, una referència que remet al món del bandolerisme. La història conta que uns bandolers de Xaló van arribar a Benimassot quan tothom era a l’església. Els de la banda van traure un per un als veïns acompanyant-los a casa per a furtar-los tot el que tenien.

&nbsp,

El miracle de sant Vicent Ferrer a Xaló

Sant Vicent se’n va anar a predicar i va deixar el seu burret a una casa particular. Dos xiquets s’enjogassaren amb l’animal i un d’ells va morir en caure accidentalment. Llavors li van demanar al sant que intercerdira, però com que ell no podia anar-hi els va explicar què havien de fer. “Porteu el burret al costat del xiquet mort i l’alè de l’animal el ressuscitarà”, els va manar. Així va ser, i la lletra d’una cançó rememora encara el prodigi: “Jo no puc anar allà. / Agarreu el burret, / porteu-lo on està el difunt, / i amb el seu propi alè / li donarà vida al punt / i una altra volta estarà quiet”.

&nbsp,

El Momu i el Saginer

Així mateix, per fer por als xiquets i aconseguir que s’adormiren els contaven les històries del Momu i del Saginer: personatge que agarrava els xiquets i els matava per traure’ls el sagí.

&nbsp,

Text aportat per Jaume Noguera.

Associació Musical de Xaló

L’Associació Musical de Xaló està composta per quasi 50 músics de diferents generacions i és la història viva del poble. I és que al llarg dels anys la tradició musical ha anat passant, en molts casos, de generació en generació i ha arribat a convertir-se en un gran símbol del creixement cultural i tradicional del municipi de Xaló.

&nbsp,

Agrupació Musical Festival Band

Actualment en són uns 22 músics, quasi tots jóvens del poble, que toquen instruments de banda i que comparteixen ganes de fer festa i passar-ho bé amb la música. La seua especialitat? Oferir revetles amb tot tipus de música, passant pels pasdobles clàssics, marxes mores i cristianes i els típics mambos fins a les adaptacions pop rock més actuals.

&nbsp,

Aspencat

Grup format per una desena de músics de Xaló, Llíber, Orba i Benissa nascut el 2004. Ofereixen una barreja explosiva amb ritmes d’ska, rumba, reggae i sons electrònics que arrosseguen centenars de persones a cada concert. El disc La festa està servida, produït per Mark Dasousa l’any 2007, és el primer resultat musical del grup Aspencat i el segon disc del grup es diu Obri la llauna.

&nbsp,

Skalissai

Skalissai també es caracteritza per ser un grup format per una colla d’amics que un dia van decidir ajuntar-se per fer allò que més els agradava: música. L’ska, el reggae i el funk són les bases de les seues cançons. En la seua història discogràfica ja s’inclouen els títols de dos discos: Obri els ulls (2007) i Mentre la terra dorm (2009).

&nbsp,

Text aportat per Alexandra Font.

Xaló va estar ocupat pels ibers i pels romans. Durant la dominació islàmica, la vall de Xaló era un conjunt d’alqueries habitades per musulmans que van consolidar l’agricultura i n’ampliaren el regadiu. És aleshores quan s’inicia la producció de pansa. Històricament Xaló formava part, junt amb Llíber i Alcanalí, de l’antic terme castral del castell d’Aixa. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 només van quedar habitats –i ben poc– Xaló i Llíber. Aquests dos llocs van ser repoblats per colons procedents de les Illes Balears, principalment de la vila de Santa Margalida situada a l’oest de Mallorca. L’any 1645 Xaló i Llíber es van separar per a constituir dos termes independents. L’època contemporània està protagonitzada per la producció massiva de la pansa. Com a conseqüència de la fallida d’aquest comerç, van ser molts els xaloners i xaloneres que hagueren d’emigrar a Algèria (a treballar les vinyes) i als Estats Units. El gros de l’emigració se’n va anar a l’Argentina, a San Juan de Cuyo, poble amb el qual Xaló està agermanat. Les darreres dècades del segle xx i la primeria del xxi han viscut la substitució de l’agricultura com a nucli de l’economia per la construcció i els serveis.