Bosc de Can Ginebreda
El Bosc de Can Ginebreda, conegut com el "bosc d'en Xicu", l'artista, és un espai on l'entorn natural es fusiona amb l'art, el bosc és el receptacle d'unes escultures que creen un ambient insòlit a Catalunya.
El Bosc de Can Ginebreda, conegut com el "bosc d'en Xicu", l'artista, és un espai on l'entorn natural es fusiona amb l'art, el bosc és el receptacle d'unes escultures que creen un ambient insòlit a Catalunya.
Estamariu té un xotis anomenat "El xotis de la ratera". Aquest tracta dels senyors que explotaven la gent del poble.
El xotis de la ratera
Per a qui vulgui seguir-lo,
pot seguir molt bé el compàs.
Quan sentiu tocar missa
lo primer que heu de pensar
és que obren la ratera,
que a dintre trampa hi ha.
La noia que vol casar-s’hi,
això ha de tenir present:
que ha de pagar el dret de cuixa
a aquella mala gent.
Paga, paga Josepet,
o sinó te n’unglaran.
Passaràs pel purgatori
que ja mai més te’n trauran.
Però el Josepet que n’anava
prou lleuger s
ense fer-li gens de por
s’ha rigut d’aquella gent
que en volia l’encasassió.
Ara ve el dia de Pasqua,
fins el cor ens fan tremolar
envoltant parets i portes
fins que els ous han fet baixar.
De divuit a centes lliures
haver-hi com hem de pagar
a aquestos cares negres
que no fan sinó ratar.
N’han plantat uns madoganys
se’n serveixen per fer por,
costen deu “millons” de duros
per explotar la nació.
Segons planten la bandera
i segons lo vent d’on ve
aquí la giren i la decanten
pel costat que els hi cau bé.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Teresa Pascual(1914-1995). És una pintora que passava els estius al poble. Va col·laborar amb Carles Salvador, entre d’altres, amb la col·lecció de dibuixos de Festes de Benassal. Els fills han cregut que , ,el millor lloc on podia quedar la seua obra era Benassal, i per això l’any 1999 van crear el Museu Teresa Pascual, tot i que actualment està tancat al públic.
En la ,població de Costur podràs trobar diferents artesans i tipus d'artesania. ,Un exemple és la ,talla de fusta i els rellotges amb fusta d'olivera realitzats per Víctor Fortanet.
 ,
Amb la talla de fusta es pot representar quansevol motiuque una persona puga imaginar, com: escuts heràldics,marcs per quadres i  ,espills, còpies de quadres famosos, ,bodegons, taulers d'escacs , trofeus, cartells, etc... Tots aquests treballs són totalment personalitzats.Els rellotges d'olivera són peces úniques d'artesania,creades primer per la nafura i després modelades per la mà de l'home. Tots ells provenen de la fusta de la poda.Pots gaudir d'una gran varietat de formes, grandàries i models.
Tota aquesta artesania donarà un ,toc d'exclusivitat al racó més acollidor de la teva casa. Pots veure-la també al seguent blog: www.tallaartesana.blogspot. com ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Al barranc de la Gasulla i els voltants podem trobar una de les coves més espectaculars de l’art mediterrani: la cova Remígia, amb centenars de figures a les parets . Per visitar-la cal avisar al guia de la Montalbana. Aquestes pintures van ser declarades , ,Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
El barranc de la , Valltorta és l'indret més important del paisatge i la història de Tírig. Acull part del conjunt de pintures rupestres a l’aire lliure més important del món. Comprèn més d’un miler de figures distribuïdes en 21 abrics, entre els quals destaquen el de les coves dels Civils i la de la cova de Cavalls, les condicions ambientals d’aleshores, molt diferents de les actuals, en feien una zona fèrtil amb abundància de vegetació i caça. Això es reflecteix en les escenes representades als abrics: de caça, de lluita, religioses, de la vida quotidiana o mostres de les creences, amb el negre i el roig com a colors bàsics. El gran naturalisme d’aquesta expressió artística permet reconèixer figures de cérvols, senglars, cabres salvatges, cavalls i bous. La figura humana, escassa la de la dona i nombrosa la de l’home, té una importància central. Sovint hi apareix acompanyada amb arcs i fletxes en caceres, lluites i danses guerreres. Les pintures van ser descobertes l’any 1917,reconegudes com a patrimoni historicoartístic el 1924 i, finalment, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 dins del conjunt d’art rupestre de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
 ,
L’Aparador és un espai d’art al carrer, que té com a objectiu mostrar, difondre i promocionar la creació artística en l’àmbit del Pirineu.
L’Aparador té com a finalitat donar a conèixer l’obra dels/les artistes que treballen o estan vinculats al territori, així com posar a l’abast de tothom les noves formes i llenguatges de la contemporaneïtat artística.
Està ubicat en un antic aparador d’una botiga de prêt-à-porter, i al mig d’una de les places més emblemàtiques de la Seu d’Urgell, la plaça del Carme.
 ,
Tardor 2011
Som un grup de joves amateurs als quals ens apassiona el teatre.
Hem participat i participem als “Pastorets” i a “Històries i llegendes d’Andorra”, obres que es fan a Sant Julià de Lòria des de fa anys i a les quals vam començar com a actors amateurs. Gràcies a això ens coneixem tot el grup i un gran dia unes quantes companyes del grup, mirant la televisió (la gran telenovel·la “Pasión de Gavilanes”) els hi va sorgir la idea d’escriure una obra de teatre. Aquesta va ser la nostra primera obra com a Companyia Carbassó “Sexualment equilibrats”, amb l'ajuda de la nostra inoblidable Mireia Codina que ens va fer costat en tot moment i va apostar per nosaltres, amb la que vam anar a la Mostra de Teatre Jove i més tard representat al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.
També hem participat en varis actes com per exemple “Saps Llegir? Ells no, podem canviar-ho” que va fer Unicef.
5 anys i 5 obres teatrals, “Sexualment equilibrats” amb la direcció de Mireia Codina, “Jo mai, mai...” amb la direcció de Jessica Casal i guió d'Alfons Casal, “The Rocky horror show” amb la direcció de Mònica Vega, "Comunicant", sota la direcció d'Irina Robles i "Criatures", amb Hector Mas de director.
Aquest any hem estrenat el nostre 6é projecte: "S de Shakespeare", sota la direcció de Joan Hernández, un projecte arriscat però que no ha deixat indiferent a ningú.
 ,
El CAEE s’ubica en un edifici històric de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que va ser construït pels monjos de Montserrat i l’arquitecte català Celestí Gusí entre els anys 1932 i 1934. L’edifici es projectà amb la finalitat d’acollir l’aparcament de l’Hotel Valira i l’antiga escola de la parròquia. Més tard es va convertir en el cinema Valira, el primer cinema del país.
Avui, el CAEE és un espai cultural que conserva i exposa dues col·leccions permanents, una dedicada a l’obra escultòrica de Josep Viladomat i una altra col·lecció dedicada a les maquetes d’art romànic d’Andorra. A més de les col·leccions permanents, el CAEE disposa d’una sala d’exposicions temporals i d’una programació cultural per a tots els públics.
Horaris:
De dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h i de les 15 h a les 19 h
Els dissabtes de 9.30 h a 13.30 h
Tancat els dissabtes a la tarda i els diumenges
Entrada gratuïta
 ,
Serveis:
Visites guiades.
Visites amb audioguies: disponibles en català, castellà, francès i anglès
Activitats lúdiques per a infants i tallers didàctics per a escolars.
Escriu per cercar rutes, trams, comarques, poblacions i més