En la&nbsp,població de Costur podràs trobar diferents artesans i tipus d'artesania.&nbsp,Un exemple és la&nbsp,talla de fusta i els rellotges amb fusta d'olivera realitzats per Víctor Fortanet.

&nbsp,

Amb la talla de fusta es pot representar quansevol motiuque una persona puga imaginar, com: escuts heràldics,marcs per quadres i &nbsp,espills, còpies de quadres famosos,&nbsp,bodegons, taulers d'escacs , trofeus, cartells, etc... Tots aquests treballs són totalment personalitzats.Els rellotges d'olivera són peces úniques d'artesania,creades primer per la nafura i després modelades per la mà de l'home. Tots ells provenen de la fusta de la poda.Pots gaudir d'una gran varietat de formes, grandàries i models.

Tota aquesta artesania donarà un&nbsp,toc d'exclusivitat al racó més acollidor de la teva casa. Pots veure-la també al seguent blog: www.tallaartesana.blogspot. com&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Al barranc de la Gasulla i els voltants podem trobar una de les coves més espectaculars de l’art mediterrani: la cova Remígia, amb centenars de figures a les parets . Per visitar-la cal avisar al guia de la Montalbana. Aquestes pintures van ser declarades&nbsp,&nbsp,Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El barranc de la&nbsp, Valltorta és l'indret més important del paisatge i la història de Tírig. Acull part del conjunt de pintures rupestres a l’aire lliure més important del món. Comprèn més d’un miler de figures distribuïdes en 21 abrics, entre els quals destaquen el de les coves dels Civils i la de la cova de Cavalls, les condicions ambientals d’aleshores, molt diferents de les actuals, en feien una zona fèrtil amb abundància de vegetació i caça. Això es reflecteix en les escenes representades als abrics: de caça, de lluita, religioses, de la vida quotidiana o mostres de les creences, amb el negre i el roig com a colors bàsics. El gran naturalisme d’aquesta expressió artística permet reconèixer figures de cérvols, senglars, cabres salvatges, cavalls i bous. La figura humana, escassa la de la dona i nombrosa la de l’home, té una importància central. Sovint hi apareix acompanyada amb arcs i fletxes en caceres, lluites i danses guerreres. Les pintures van ser descobertes l’any 1917,reconegudes com a patrimoni historicoartístic el 1924 i, finalment, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 dins del conjunt d’art rupestre de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

&nbsp,

L’Aparador és un espai d’art al carrer, que té com a objectiu mostrar, difondre i promocionar la creació artística en l’àmbit del Pirineu.

L’Aparador té com a finalitat donar a conèixer l’obra dels/les artistes que treballen o estan vinculats al territori, així com posar a l’abast de tothom les noves formes i llenguatges de la contemporaneïtat artística.

Està ubicat en un antic aparador d’una botiga de prêt-à-porter, i al mig d’una de les places més emblemàtiques de la Seu d’Urgell, la plaça del Carme.

&nbsp,

Tardor 2011

Som un grup de joves amateurs als quals ens apassiona el teatre.
Hem participat i participem als “Pastorets” i a “Històries i llegendes d’Andorra”, obres que es fan a Sant Julià de Lòria des de fa anys i a les quals vam començar com a actors amateurs. Gràcies a això ens coneixem tot el grup i un gran dia unes quantes companyes del grup, mirant la televisió (la gran telenovel·la “Pasión de Gavilanes”) els hi va sorgir la idea d’escriure una obra de teatre. Aquesta va ser la nostra primera obra com a Companyia Carbassó “Sexualment equilibrats”, amb l'ajuda de la nostra inoblidable Mireia Codina que ens va fer costat en tot moment i va apostar per nosaltres, amb la que vam anar a la Mostra de Teatre Jove i més tard representat al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.
També hem participat en varis actes com per exemple “Saps Llegir? Ells no, podem canviar-ho” que va fer Unicef.

5 anys i 5 obres teatrals, “Sexualment equilibrats” amb la direcció de Mireia Codina, “Jo mai, mai...” amb la direcció de Jessica Casal i guió d'Alfons Casal, “The Rocky horror show” amb la direcció de Mònica Vega, "Comunicant", sota la direcció d'Irina Robles i "Criatures", amb Hector Mas de director.

Aquest any hem estrenat el nostre 6é projecte: "S de Shakespeare", sota la direcció de Joan Hernández, un projecte arriscat però que no ha deixat indiferent a ningú.

&nbsp,

El CAEE s’ubica en un edifici històric de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que va ser construït pels monjos de Montserrat i l’arquitecte català Celestí Gusí entre els anys 1932 i 1934. L’edifici es projectà amb la finalitat d’acollir l’aparcament de l’Hotel Valira i l’antiga escola de la parròquia. Més tard es va convertir en el cinema Valira, el primer cinema del país.

Avui, el CAEE és un espai cultural que conserva i exposa dues col·leccions permanents, una dedicada a l’obra escultòrica de Josep Viladomat i una altra col·lecció dedicada a les maquetes d’art romànic d’Andorra. A més de les col·leccions permanents, el CAEE disposa d’una sala d’exposicions temporals i d’una programació cultural per a tots els públics.

Horaris:

De dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h i de les 15 h a les 19 h

Els dissabtes de 9.30 h a 13.30 h

Tancat els dissabtes a la tarda i els diumenges

Entrada gratuïta

&nbsp,

Serveis:

Visites guiades.
Visites amb audioguies: disponibles en català, castellà, francès i anglès
Activitats lúdiques per a infants i tallers didàctics per a escolars.

L’itinerari de l’home i la matèria queda integrat dintre el poble de Sant Julià de Lòria. És una ruta que passa per diferents escultures i fonts que representen com l’home doblega i fa ús dels elements i la matèria de la terra, tant per assegurar-se l’existència com també com a forma d’expressió.&nbsp, En aquest itinerari passarem per les següents escultures i fonts: Muntanyes sobre carro, Ciutat Gegantera 1991, el bust d’en Francesc Cairat, la Font del Borgador, la Font dels Cóms, la Pica Baptismal romànica i el campanar romànic de l’església de Sant Julià i Sant Germà, la Casa del Comú, Vincles, la Deesa Clio (creada per Josep Maria Subirachs), la font del Molí i la Banyista Nua. Vincles, dissenyada i realitzada per Àngel Calvente i situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça, tal com l’amistat, l’amor, la família, però també és la representació estàtica de la Marratxa. La banyista nua, estàtua construïda el 1937 per Josep Viladomat, mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista.

La Companyia és Grata, va néixer l’any 1997, per iniciativa d’un grup de 6 amics entusiasmats pel teatre. En aquell moment estàvem participant en l’espectacle de “Els Pastorets”, en el qual hi hem anat col.laborant durant molts anys.

Sorgeix la idea de crear un grup de teatre, portats per la curiositat i el desig de poder escollir i variar de directors, així com de poder conèixer i descobrir com es duïa a terme una obra de teatre, des del seu inici, passant per la producció i fins a realitzar l’obra de teatre davant d’un públic.

Ha estat, i és, tota una experiència, sobretot al principi ja que el desconeixement va fer que haguéssim d’aprendre a marxes forçades molts aspectes inimaginables per nosaltres fins al moment.

A dia d’avui, estem orgullosos de formar part de la companyia de teatre amateur amb més anys de funcionament d’Andorra.

Ha estat molta i molta la gent que ha fet que això fos possible, hem fet muntatges de 4 actors i de 20!

Hem tocat gairebé tots els gèneres teatrals existents: comèdies, com “Quina Vida” de Howard Korder, “Tàlem” de Sergi Belbel, “Déu un Drama” de Woody Allen, clàssics com “La importància de ser Frank” d’Oscar Wilde, “Arsènic i puntes de coixí” de Joseph Kesselring i “La disputa” de Marivaux, musicals com “Company” d’Stephen Sondheim, “Germans de Sang” i “A Chorus line” de James Kirkwood i Nicholas Dante, vodevils com “El Titot” de Georges Feydeau i hem tingut fins hi tot l’oportunitat de fer un curtmetratge “A.M.”, tot això dirigits per directors professionals com Roger Pera, Joan Anton Rechi, Txell Roda, Jorge Picó i Jaume Mallofré.

Amb els diferents muntatges, hem participat en concursos de teatre amateur, hem anat a la fira del teatre de Tàrrega, hem participat a la mostra de curtmetratges de Girona, així com al “firó de teatre de Manacor”, recollint de tots aquests llocs el reconeixement i satisfacció d’un treball ben fet.

Així que, després de dedicar-hi més hores gairebé que a la família, de dormir poques hores, d’anar mal menjats i mal dormits en els mesos de preparació de les obres, continuem il.lusionats per aquesta companyia i aquest projecte, desitjant que la màgia que desprèn el teatre i el grup de persones que participa en cada obra, continuï impregnada en nosaltres i poder seguir transmetent-ho al públic.

El món del dibuix i de la il•lustració és a Mallorca una realitat de renom internacional

Encara que les ornamentacions de teules pintades són freqüents a Mallorca, no són exclusives de l´illa i , de fet el seu origen s´ha de cercar fora. Aquesta pràctica ornamental pot derivar de les decoracions arquitectòniques de diferents edificis, aplicades ja des del món clàssic a les superfícies volades. L´illa de Mallorca és un bon exemple pel que fa a l´ús de les teules pintades, no tan sols per la gran quantitat d´edificis que les conserven sinó també per la gran quantitat i varietat de figuracions que presenten i per la documentació que aporten les inscripcions que figuren en algunes d´elles. Pel que fa a la cronologia del conjunt, cal dir que el costum d´ornamentar les volades es va difondre amb certa rapidesa durant el segle XVI. Qualitativament i quantitativament, és a la vallde Sóller on es conserva el major nombre d´edificis amb teules pintades. De fet, Sóller, amb 56 edificis, i Fornalutx, amb 28, són els dos municipis de l´illa amb major nombre d´edificis inventariats amb teules pintades a la volada. Es tracta de composicións de dibuixos complexos realitzades normalment en color vermell que contenen motius geomètrics i vegetals, elements de la vida quotidiana, figures antropomòrfiques i zoomòrfiques i temes religiosos. Les teules es pintaven a peu d´obra i el procés decoratiu era senzill. Primer s´amarava la teula i s´introduïa pel cap ample dins un morter amb calç. Es va utilitzar la tècnica de la pintura plana, sense perspectiva, i limitant els dibuixos al contorn dels objectes, en alguns casos amb detalls interiors, o a la silueta plena. A part de l´element del valor pròpiament decoratiu, les teules pintades tengueren un valor simbòlic, ja que uns dels objectius era preservar i defensar la casa i els seus habitadors de tota casta d´agressions externes.

&nbsp,

Font: Ajuntament de Fornalutx, http://www.ajfornalutx.net/municipi/teules/fotos.ct.html