Art, música moderna, literatura, artesania

Artistes i la seva obra, galeries d'exposicions, grups de música, artesans.
Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Sant Julià de Lòria

L'home i la matèria

Font: Text: Cèlia Morales Fotografia: Pep Quesada
L'home i la matèria

L’itinerari de l’home i la matèria queda integrat dintre el poble de Sant Julià de Lòria. És una ruta que passa per diferents escultures i fonts que representen com l’home doblega i fa ús dels elements i la matèria de la terra, tant per assegurar-se l’existència com també com a forma d’expressió.&nbsp, En aquest itinerari passarem per les següents escultures i fonts: Muntanyes sobre carro, Ciutat Gegantera 1991, el bust d’en Francesc Cairat, la Font del Borgador, la Font dels Cóms, la Pica Baptismal romànica i el campanar romànic de l’església de Sant Julià i Sant Germà, la Casa del Comú, Vincles, la Deesa Clio (creada per Josep Maria Subirachs), la font del Molí i la Banyista Nua. Vincles, dissenyada i realitzada per Àngel Calvente i situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça, tal com l’amistat, l’amor, la família, però també és la representació estàtica de la Marratxa. La banyista nua, estàtua construïda el 1937 per Josep Viladomat, mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Sant Julià de Lòria

Companyia és Grata

Font: Text: Mireia Codina, Companyia és Grata; Fotografia: Companyia és Grata
Companyia és Grata

La Companyia és Grata, va néixer l’any 1997, per iniciativa d’un grup de 6 amics entusiasmats pel teatre. En aquell moment estàvem participant en l’espectacle de “Els Pastorets”, en el qual hi hem anat col.laborant durant molts anys.

Sorgeix la idea de crear un grup de teatre, portats per la curiositat i el desig de poder escollir i variar de directors, així com de poder conèixer i descobrir com es duïa a terme una obra de teatre, des del seu inici, passant per la producció i fins a realitzar l’obra de teatre davant d’un públic.

Ha estat, i és, tota una experiència, sobretot al principi ja que el desconeixement va fer que haguéssim d’aprendre a marxes forçades molts aspectes inimaginables per nosaltres fins al moment.

A dia d’avui, estem orgullosos de formar part de la companyia de teatre amateur amb més anys de funcionament d’Andorra.

Ha estat molta i molta la gent que ha fet que això fos possible, hem fet muntatges de 4 actors i de 20!

Hem tocat gairebé tots els gèneres teatrals existents: comèdies, com “Quina Vida” de Howard Korder, “Tàlem” de Sergi Belbel, “Déu un Drama” de Woody Allen, clàssics com “La importància de ser Frank” d’Oscar Wilde, “Arsènic i puntes de coixí” de Joseph Kesselring i “La disputa” de Marivaux, musicals com “Company” d’Stephen Sondheim, “Germans de Sang” i “A Chorus line” de James Kirkwood i Nicholas Dante, vodevils com “El Titot” de Georges Feydeau i hem tingut fins hi tot l’oportunitat de fer un curtmetratge “A.M.”, tot això dirigits per directors professionals com Roger Pera, Joan Anton Rechi, Txell Roda, Jorge Picó i Jaume Mallofré.

Amb els diferents muntatges, hem participat en concursos de teatre amateur, hem anat a la fira del teatre de Tàrrega, hem participat a la mostra de curtmetratges de Girona, així com al “firó de teatre de Manacor”, recollint de tots aquests llocs el reconeixement i satisfacció d’un treball ben fet.

Així que, després de dedicar-hi més hores gairebé que a la família, de dormir poques hores, d’anar mal menjats i mal dormits en els mesos de preparació de les obres, continuem il.lusionats per aquesta companyia i aquest projecte, desitjant que la màgia que desprèn el teatre i el grup de persones que participa en cada obra, continuï impregnada en nosaltres i poder seguir transmetent-ho al públic.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Balears i Pitiüses

Iniciativa cultural. El món del còmic a la Ciutat de Palma

Font: pas
El món del dibuix i de la il•lustració és a Mallorca una realitat de renom internacional
Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Fornalutx

Les teules pintades de Fornalutx

Font: Ajuntament de Fornalutx
Les teules pintades de Fornalutx

Encara que les ornamentacions de teules pintades són freqüents a Mallorca, no són exclusives de l´illa i , de fet el seu origen s´ha de cercar fora. Aquesta pràctica ornamental pot derivar de les decoracions arquitectòniques de diferents edificis, aplicades ja des del món clàssic a les superfícies volades. L´illa de Mallorca és un bon exemple pel que fa a l´ús de les teules pintades, no tan sols per la gran quantitat d´edificis que les conserven sinó també per la gran quantitat i varietat de figuracions que presenten i per la documentació que aporten les inscripcions que figuren en algunes d´elles. Pel que fa a la cronologia del conjunt, cal dir que el costum d´ornamentar les volades es va difondre amb certa rapidesa durant el segle XVI. Qualitativament i quantitativament, és a la vallde Sóller on es conserva el major nombre d´edificis amb teules pintades. De fet, Sóller, amb 56 edificis, i Fornalutx, amb 28, són els dos municipis de l´illa amb major nombre d´edificis inventariats amb teules pintades a la volada. Es tracta de composicións de dibuixos complexos realitzades normalment en color vermell que contenen motius geomètrics i vegetals, elements de la vida quotidiana, figures antropomòrfiques i zoomòrfiques i temes religiosos. Les teules es pintaven a peu d´obra i el procés decoratiu era senzill. Primer s´amarava la teula i s´introduïa pel cap ample dins un morter amb calç. Es va utilitzar la tècnica de la pintura plana, sense perspectiva, i limitant els dibuixos al contorn dels objectes, en alguns casos amb detalls interiors, o a la silueta plena. A part de l´element del valor pròpiament decoratiu, les teules pintades tengueren un valor simbòlic, ja que uns dels objectius era preservar i defensar la casa i els seus habitadors de tota casta d´agressions externes.

&nbsp,

Font: Ajuntament de Fornalutx, http://www.ajfornalutx.net/municipi/teules/fotos.ct.html

Fotografies

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Xàbia

Menjars típics de Xàbia 3

Font: pas Aportat per: Esperanza Salvatierra
Menjars típics de Xàbia 3

Dels dolços, licors i d’altres llepolies tradicionals de la rebosteria xabienca que hem heretat dels nostres avantpassats podem dir que és molt i variada i senzilla en la seua elaboració i simplesa i austeritat en els seus ingredients en els que bàsicament son farina, ous, sucre, oli i ametlla, carabassa o qualsevol altre ingredient que dóna el temps: panses, figues, moniatos, etc.

Parlar de dolços és parlar també de festa, qualsevol esdeveniment, festivitat o acte social està intrínsicament lligat a un tipus de dolç. Així tenim per Nadal: torrons, pilota dolça, pastissets d’ametlla, d’anís, de sagí, per Reis: casca de Reis, per Dijous Sant: sopada d’ametlla, per Pasqua: mones, panous, per Santa Llùcia i San Josep: bunyols, per San Blai: rotllets, per a bodes, batejos, comunions o celebracions de sants la famosa tortada ben carada amb merengue. I continuem amb una llista innumerable de pastes: mantecats, magdalenes, ametllats, rosegons, coquets, panfígol, rovells, pastissos, tortades, bescuits, braç de gitano, coca maria, coca amb pansa, sense oblidar-nos de les melmelades, confitures, begudes refrescants: orxata, aigua amb llima i, per acabar, no podien faltar els licors: raïm amb aiguardent, herbero o la mistela, que fan el complement especial per acompanyar a tan delicioses llepolies.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Xàbia

Menjars típics de Xàbia 2

Font: pas Aportat per: Esperanza Salvatierra
Menjars típics de Xàbia 2

La cuina xabienca de terra ens regala un bon repertori de plats típics amb els productes que el camp ens brinda, oferint-nos una gran varietat cromàtica, amb uns sabors i olors suaus i harmoniosos: amanida de lletsons, carxofa amb pebre roig, espencat, faves sacsades, bullit, madroc, tomacat, tomacat amb caragols, suquet de carabassa, salseta de caragols, espinacs fregits, fesols bullits, fregitori d’estiu... i les familiars i conegudes coques les quals obertes amb l’espencat, amb ceba o amb oli i anxova, fan la delícia de qualsevol esmorzar, dinar o sopar, així com les coques tapades que en Xàbia diem coquetes (en altres llocs empanadilles) ben farcides elles amb espinacs, pésols o&nbsp, pimentó i tonyina.

Un altre aliment que ens proporciona la natura està a les muntanyes. És el pebràs, que es l’espècie de bolets més apreciada i més buscada. A Xàbia hi han poc llocs on trobar-los però en anys plovedors solen haver-ne més. Ens agrada cuinar-los torrats, fregits i guisats amb magre.

Pel que fa a la carn, el seu consum a les nostres terres es un poc limitat, conills i algun que altre pollastre per acompanyar els arrossos, de vegades coloms per afegir al putxero i cagarneres o qualsevol pardalet menut per menjar-se’l fregidet (afortunadament ja no se’n menja perquè està&nbsp, prohibida la seua captura).

Però és el porc el qui domina i amb diferència el gros del receptari i és l’encarregat d’omplir el rebost amb les orses de frito i sagí i d’alegrar la falsa coberta de les cases (o cambra) amb els penjolls de botifarra, llonganissa, bisbe, botifarró, o sobrassada. Continuant amb el porc, ja sabem que és l’animal del que se n’aprofita tot: cervell, orelles, morro, peuets. I fins i tot la sang que per a uns és un menjar repel·lent i per altres una exquisitat pel seu sabor sorprenent i per la seua textura.

El corder&nbsp, s’utilitza amb menor freqüència, les cabeçols tallades per la meitat i al forn així com la cuixa i bracet són un excel·lent plat tradicional. I la torrada de xulles amb llenya d’olivera o de taronger i perfumada amb herbes de muntanya és una menja deliciosa.

La cultura de la cullera ens brinda la possibilitat de combinar carn, llegums, verdures i peix per a la degustació de suggeridors plats com l’arròs amb fava pelada, arròs amb fesols i naps, putxero, arròs d’estiu, arròs al forn i una gran variació d’arrossos i menjars que enginy i necessitat han personalitzat la cuina autòctona.

Com en tota la conca mediterrània, la trilogia d’oli, pa i vi és molt present en tots els nostres menjars i és que qualsevol d’aquestos plats regats amb l’oli daurat de les nostres oliveres, acompanyat del vi de la terra, produït amb l’esforç del llaurador i una bona tallada de pa cuit en forn de llenya culminen els trets d’identitat de la gastronomia xabienca.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Xàbia

Menjars típics de Xàbia 1

Font: pas Aportat per: Esperanza Salvatierra
Menjars típics de Xàbia 1

La tradició culinària de Xàbia es basa en els trets identitaris de la cultura mediterrània. Això vol dir que per la situació geogràfica i la historia té una manera de menjar pròpia i en consonància amb la bondat del clima, amb la fertilitat de les terres i, per tant, amb la varietat de cultius.

Xàbia era autosuficient. Encara se’n recorden el més majors que al terme es cultivava de tot. Cada producte tenia el seu temps de cultiu i l’alimentació depenia de la producció de la qual es disposava a cada època de l’any. Quan hi havia abundància d’un producte utilitzaven diferents sistemes i tècniques de conservació per a poder fer-ne ús desprès.

El menú gastronòmic del meu poble és de d’allò més abundant i variat. El fet d’estar obert a la mar fa que el peix estiga molt present en la nostra cultura gastronòmica. No és d’estranyar doncs que la major part del receptari tradicional estiga relacionat amb els productes de la mar com ara el fregitori de peix, all i pebre, mandonguilles de bacallà, cruet de peix, en blanc, escabetx de sardina o de cavalla, fideuà, guisat de polp, marinera, polp amb penca, putxero de polp, suquets, suc roig, truita de peix, i tot tipus d’arròs caldós, melós o sec que té com a ingredient bàsic el peix i/o el seu brou.

En un lloc privilegiat es troben les saladures, que contribueixen a omplir el rebost. Algunes se solen prendre como aperitiu:&nbsp, moixama,&nbsp, hueva, polp sec, capellanet, budellet, mussola seca, altres formen part del típic esmorzaret:&nbsp, sardina de casco, anxova, bonítol sec. Altres ho fan tot acompanyant a altres plats com: esgarrat o espencat, borreta, bull en ceba, en els que aporten tota la intensitat del seu sabor. I, com no, tot formant part dels arrossos: arròs amb bacallar, paella de bull, etc. Així mateix integrades en altres guissos on serveixen de complement: tomacat de bull i pelleta, borreta amb melva, etc i com ingredient bàsic de la famosa coca d’oli amb anxova.

I per a què el rebost estiga ben dotat i es puga tindre varietat de productes al nostre abast tenim per costum assecar al sol tomaques, capellans, polp, cavalla. Amb la ajuda de la sal preparem anxoves, bonítol i melva, fem salmorres de pebrera verda, tomaca verda, de fenoll marí, de penca, olives de sosa, olives xafades ben adobades amb herbes arreplegades a la muntanya (pebrella, frígola, romer, fenoll) per donar un toc màgic i picantet als esmorzars i dinars.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Sant Esteve de Palautordera

Artistes de Sant Esteve de Palautordera

Font: pas

Hi ha molts artistes locals que es dediquen al món de l’espectacle. En són un a mostra Tortell Poltrona i Montse Trias, que porten el Circ Cric—instal·lat a Sant Esteve—, Beth Miralta i Jordi Aspa, que a més de dur la companyia Escarlata Circus són els directors del Festival de Circ Trapezi de Reus, i la companyia Txo Titelles.

Camipèdia Art, música moderna, literatura, artesania Fogars de Montclús

Artistes de Fogars de Montclús

Font: pas

Josep Clopés i Serrat dedica part del seu temps a la pintura, en especial a la paisatgística. Ha fet diverses exposicions. Marta Gómez, ceramista. Joan Anton Medalla, ceramista, compta amb una sala d’exposició. Mn. Francesc Malgosa i Riera, que ha escrit sota el pseudònim de Xesc Soliu, és cofundador del setmanari Catalunya Cristiana, són d’ell El seny d’un poble, Quan les coses parlen, El misteri de la vida, passió i mort de l’home, L’home, glòria de Déu, Déu, glòria de l’home, Confidències, De mà en mà i diversos articles editats en diferents llocs. Salvador Vilà i Viñas, compagina la seva feina amb l’escriptura, ha col·laborat amb diversos articles a diferents mitjans, ha escrit El Montseny, recorregut històric pel massís i El pastorets de la Costa de Montseny. Actualment està treballant en la recuperació i catalogació de l’Arxiu Vilar. Jordi Borrell i Adelaida Frias, fundadors del Circ Perillós, actualment treballen en el món de la música i de l’expressió artística.