Dels dolços, licors i d’altres llepolies tradicionals de la rebosteria xabienca que hem heretat dels nostres avantpassats podem dir que és molt i variada i senzilla en la seua elaboració i simplesa i austeritat en els seus ingredients en els que bàsicament son farina, ous, sucre, oli i ametlla, carabassa o qualsevol altre ingredient que dóna el temps: panses, figues, moniatos, etc.

Parlar de dolços és parlar també de festa, qualsevol esdeveniment, festivitat o acte social està intrínsicament lligat a un tipus de dolç. Així tenim per Nadal: torrons, pilota dolça, pastissets d’ametlla, d’anís, de sagí, per Reis: casca de Reis, per Dijous Sant: sopada d’ametlla, per Pasqua: mones, panous, per Santa Llùcia i San Josep: bunyols, per San Blai: rotllets, per a bodes, batejos, comunions o celebracions de sants la famosa tortada ben carada amb merengue. I continuem amb una llista innumerable de pastes: mantecats, magdalenes, ametllats, rosegons, coquets, panfígol, rovells, pastissos, tortades, bescuits, braç de gitano, coca maria, coca amb pansa, sense oblidar-nos de les melmelades, confitures, begudes refrescants: orxata, aigua amb llima i, per acabar, no podien faltar els licors: raïm amb aiguardent, herbero o la mistela, que fan el complement especial per acompanyar a tan delicioses llepolies.

La cuina xabienca de terra ens regala un bon repertori de plats típics amb els productes que el camp ens brinda, oferint-nos una gran varietat cromàtica, amb uns sabors i olors suaus i harmoniosos: amanida de lletsons, carxofa amb pebre roig, espencat, faves sacsades, bullit, madroc, tomacat, tomacat amb caragols, suquet de carabassa, salseta de caragols, espinacs fregits, fesols bullits, fregitori d’estiu... i les familiars i conegudes coques les quals obertes amb l’espencat, amb ceba o amb oli i anxova, fan la delícia de qualsevol esmorzar, dinar o sopar, així com les coques tapades que en Xàbia diem coquetes (en altres llocs empanadilles) ben farcides elles amb espinacs, pésols o&nbsp, pimentó i tonyina.

Un altre aliment que ens proporciona la natura està a les muntanyes. És el pebràs, que es l’espècie de bolets més apreciada i més buscada. A Xàbia hi han poc llocs on trobar-los però en anys plovedors solen haver-ne més. Ens agrada cuinar-los torrats, fregits i guisats amb magre.

Pel que fa a la carn, el seu consum a les nostres terres es un poc limitat, conills i algun que altre pollastre per acompanyar els arrossos, de vegades coloms per afegir al putxero i cagarneres o qualsevol pardalet menut per menjar-se’l fregidet (afortunadament ja no se’n menja perquè està&nbsp, prohibida la seua captura).

Però és el porc el qui domina i amb diferència el gros del receptari i és l’encarregat d’omplir el rebost amb les orses de frito i sagí i d’alegrar la falsa coberta de les cases (o cambra) amb els penjolls de botifarra, llonganissa, bisbe, botifarró, o sobrassada. Continuant amb el porc, ja sabem que és l’animal del que se n’aprofita tot: cervell, orelles, morro, peuets. I fins i tot la sang que per a uns és un menjar repel·lent i per altres una exquisitat pel seu sabor sorprenent i per la seua textura.

El corder&nbsp, s’utilitza amb menor freqüència, les cabeçols tallades per la meitat i al forn així com la cuixa i bracet són un excel·lent plat tradicional. I la torrada de xulles amb llenya d’olivera o de taronger i perfumada amb herbes de muntanya és una menja deliciosa.

La cultura de la cullera ens brinda la possibilitat de combinar carn, llegums, verdures i peix per a la degustació de suggeridors plats com l’arròs amb fava pelada, arròs amb fesols i naps, putxero, arròs d’estiu, arròs al forn i una gran variació d’arrossos i menjars que enginy i necessitat han personalitzat la cuina autòctona.

Com en tota la conca mediterrània, la trilogia d’oli, pa i vi és molt present en tots els nostres menjars i és que qualsevol d’aquestos plats regats amb l’oli daurat de les nostres oliveres, acompanyat del vi de la terra, produït amb l’esforç del llaurador i una bona tallada de pa cuit en forn de llenya culminen els trets d’identitat de la gastronomia xabienca.

La tradició culinària de Xàbia es basa en els trets identitaris de la cultura mediterrània. Això vol dir que per la situació geogràfica i la historia té una manera de menjar pròpia i en consonància amb la bondat del clima, amb la fertilitat de les terres i, per tant, amb la varietat de cultius.

Xàbia era autosuficient. Encara se’n recorden el més majors que al terme es cultivava de tot. Cada producte tenia el seu temps de cultiu i l’alimentació depenia de la producció de la qual es disposava a cada època de l’any. Quan hi havia abundància d’un producte utilitzaven diferents sistemes i tècniques de conservació per a poder fer-ne ús desprès.

El menú gastronòmic del meu poble és de d’allò més abundant i variat. El fet d’estar obert a la mar fa que el peix estiga molt present en la nostra cultura gastronòmica. No és d’estranyar doncs que la major part del receptari tradicional estiga relacionat amb els productes de la mar com ara el fregitori de peix, all i pebre, mandonguilles de bacallà, cruet de peix, en blanc, escabetx de sardina o de cavalla, fideuà, guisat de polp, marinera, polp amb penca, putxero de polp, suquets, suc roig, truita de peix, i tot tipus d’arròs caldós, melós o sec que té com a ingredient bàsic el peix i/o el seu brou.

En un lloc privilegiat es troben les saladures, que contribueixen a omplir el rebost. Algunes se solen prendre como aperitiu:&nbsp, moixama,&nbsp, hueva, polp sec, capellanet, budellet, mussola seca, altres formen part del típic esmorzaret:&nbsp, sardina de casco, anxova, bonítol sec. Altres ho fan tot acompanyant a altres plats com: esgarrat o espencat, borreta, bull en ceba, en els que aporten tota la intensitat del seu sabor. I, com no, tot formant part dels arrossos: arròs amb bacallar, paella de bull, etc. Així mateix integrades en altres guissos on serveixen de complement: tomacat de bull i pelleta, borreta amb melva, etc i com ingredient bàsic de la famosa coca d’oli amb anxova.

I per a què el rebost estiga ben dotat i es puga tindre varietat de productes al nostre abast tenim per costum assecar al sol tomaques, capellans, polp, cavalla. Amb la ajuda de la sal preparem anxoves, bonítol i melva, fem salmorres de pebrera verda, tomaca verda, de fenoll marí, de penca, olives de sosa, olives xafades ben adobades amb herbes arreplegades a la muntanya (pebrella, frígola, romer, fenoll) per donar un toc màgic i picantet als esmorzars i dinars.

Hi ha molts artistes locals que es dediquen al món de l’espectacle. En són un a mostra Tortell Poltrona i Montse Trias, que porten el Circ Cric—instal·lat a Sant Esteve—, Beth Miralta i Jordi Aspa, que a més de dur la companyia Escarlata Circus són els directors del Festival de Circ Trapezi de Reus, i la companyia Txo Titelles.

Josep Clopés i Serrat dedica part del seu temps a la pintura, en especial a la paisatgística. Ha fet diverses exposicions. Marta Gómez, ceramista. Joan Anton Medalla, ceramista, compta amb una sala d’exposició. Mn. Francesc Malgosa i Riera, que ha escrit sota el pseudònim de Xesc Soliu, és cofundador del setmanari Catalunya Cristiana, són d’ell El seny d’un poble, Quan les coses parlen, El misteri de la vida, passió i mort de l’home, L’home, glòria de Déu, Déu, glòria de l’home, Confidències, De mà en mà i diversos articles editats en diferents llocs. Salvador Vilà i Viñas, compagina la seva feina amb l’escriptura, ha col·laborat amb diversos articles a diferents mitjans, ha escrit El Montseny, recorregut històric pel massís i El pastorets de la Costa de Montseny. Actualment està treballant en la recuperació i catalogació de l’Arxiu Vilar. Jordi Borrell i Adelaida Frias, fundadors del Circ Perillós, actualment treballen en el món de la música i de l’expressió artística.

Museus

El Museu Yanikun - Sa Font Fresca acull una part de l´obra pictòrica del pintor Norman Yanikun, un dels integrants del grup artístic es Deu des Teix, que va viure a Deià fins el 1988, any de la seva mort.
Obert diumenges, de 16 a 19,30 h.

Anfiteatre Joan Mas, on es celebren tot tipus d’activitats a la fresca.

Museu Parroquial, situat al costat de l'esglèsia que corona el Puig, el museu conserva les obres d'art i objectes devocionals que han estat donats al temple al llarg de la seva història.
Obert Dissabtes, de 9 a 19 h. Tel. 630 015 574

Son Marroig (Museu de l'Arxiduc Lluis Salvador) -- En la possessió de Son Marroig, situada al costat del monestir de Miramar, fou creat l'any 1929 per Antoni Ribas Prats. El museu conté records de l'estada de l'Arxiduc Lluís Salvador, així com pintures de Joan Bauçà, Joaquim Mir i el propi Ribas. Completa la col·lecció una mostra de ceràmica fenícia, grega i romana, així com plats hispano-àrabs
Obert de Dilluns a Dissabte, de 9,30 a 18 h. (Hivern) o de 9,30 a 20 h. (Estiu). Tancat els Diumenges.

Museu Arqueològic Es Clot, fundat l'any 1962 pel pintor i arqueòleg americà William Waldren, en aquest museu es concentren les troballes de diversos jaciments de la zona, especialment el de Muleta (Sòller), amb les primeres restes de Myotragus que es trobaren associades a restes humanes, i el de Son Ferrandell-Olesa. Les troballes que aquí s'exposen foren el motiu de la celebració, en 1980 i 1982, de dues conferències internacionals sobre la prehistòria a la Mediterrània occidental.

Obert Dimarts, Dijous i Divendres, de 15 a 18 h. (Juny-Septembre, de 16 a 19 h.)
Visites especials i grups, truqueu al Tel. 971 639 001.

Ca n'Alluny, casa de Robert Graves.
Horari: De Dilluns a Divendres, de 10 a 16,20 h.
Carretera Deià-Sóller s/n, el telèfon 971636185
Robert Graves va viure a Deià, a Ca n'Alluny, casa que va construir i on visqué des de 1929 fins a la seva mort, al 1985. La casa manté l'aspecte i l'atmosfera originals, tal i com estava quan Robert Graves l'habitava.
Dissabtes de 10.00 a 13.00 h. Diumenge tancat.

Museu del Mar al Port de Sóller. L’Oratori de Santa Caterina neix com a centre d’interpretació de la història de Sóller i el seu Port en relació a la mar. L’adequació del recinte i la intervenció museogràfica tenen l’aspiració de ser un projecte de qualitat al servei de la difusió de la identitat&nbsp, històrica i cultural dels sollerics i solleriques. L’Oratori de Santa Caterina d’Alexandria es construí al voltant de 1280 per commemorar el trasllat miraculós de Sant Ramon de Penyafort de Sóller a Barcelona. Al llarg del temps, la vida d’aquest edifici s’ha vist marcada per diversos episodis de destruccions, reconstruccions i epidèmies.

El Museu Balear de Ciències Naturals. El Museu Balear de Ciències Naturals del municipi de Sóller és una entitat naturalística dedicada a la divulgació, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural de les Balears per tal de conscienciar al públic en general sobre la importància de preservar la Natura&nbsp, d’aquestes Illes. El Museu dóna cabuda a col·leccions tan riques i importants com la col·lecció micropaleontòlogica Guillem Colom, la col·lecció de paleontologia Juan Bauzá, la col·lecció de Myotragus balearicus de William Waldren, la col·lecció de Mineras del col·legi La Salle de Palma, així com una interessant biblioteca científica i materials científics diversos. A més, el Museu compta amb un servei d’identificació biològica i geològica que té molt d’èxit.

Jardí Botànic de Sóller. El Jardí Botànic de Sóller es va iniciar l’any 1985 i va ser obert al públic l’any 1992 com a centre de conservació, recerca i aprenentatge de la flora mediterrània i especialment de la flora baleàrica. El Jardí destaca pel seu Disney singular malgrat la seva limitación espaial d’una hectària i per aglutinar el major nombre d’endemismes, plantes que es troben a un lloc i a cap altre del món, per metre quadrat i a diferència d’altres jardins d’arreu d’Europa.

Fundació Tren de l’Art i Can Prunera. Les estacions del tren de Sóller a Palma i a Sóller aglutinen també exposicions temporals. Obra gràfica, grabats i ceràmiques de Joan Mirò formen part de la col·lecció permanent propietat privada.

Can Prunera és un exemple de casa modernista que es conserva intacta al carrer de la Lluna. Ve a ser una casa-museu modernista inaugurada el 24 d’agost de 2009. També serà centre expositiu.

GASTRONOMÍA

Pel que fa al dolç també a Sóller es pot degustar les "autòctones" Garrovetes del Papa, un dolç a base de vermell d'ou i sucre que sols es fa a la pastisseria de Can Frau, al carrer de Sa Lluna.
En quant a restaurants típics&nbsp,podem optar per menjar porcella rostida a " Sa Taulera" o al " Mirador de Ses Barques",ambdós a la carreta que va a a Lluch, a Fornalutx al Turó o Can Antuna, ens ofereixen cuina tradicional &nbsp,i al Port de Sóller trobam Es Canyís que ens ofereix la més tradicional cuina mallorquina, com els caragols o les sopes, mesclades amb influències Franceses, com l'Île Flotante.
Sens dubte Sóller ofereix una gran ventall de possiblitats gastronòmiques, que podem complementar amb el licor de Taronges "Angel D'or" o degustar gelats a "Sa&nbsp,Fàbrica de Gelats" o a la "Gelateria de Can Pau", i recordar&nbsp,anys ennrera &nbsp,de quant els nevaters de la Vall pujaven als cims més alts de la Serra i devallaven les barres de gel de les "casestes de neu".