ACTIVITAT ECONÒMICA

sector d’energia solar. El turisme s’ha desenvolupat al voltant de l’aigua mineromedicinal recomanada per a les malalties renals. Elbalneari disposa d’una infraestructura adequada per a acollir unbon nombre de visitants, però un dels problemes principals ésl’estacionalitat. En els últims anys a més s’han obert algunes cases de turisme rural.

ACTIVITAT ECONÒMICA

ACTIVITAT ECONÒMICA

ACTIVITAT ECONÒMICA

&nbsp,La indústria tèxtil és l’activitat econòmica principal. Al segle XIX ja&nbsp,&nbsp,s’hi fabricaven faixes amb telers manuals. La producció tèxtil hi vacontinuar en acabar la fàbrica Giner de Morella. A les acaballes del segleXX i primeries del XXIs’hi han fabricat des de cinta&nbsp, elàstica a peces confeccionades, des de teixits de ris a gèneres de punt, s’han trinxat teixits, etc. Si bé és cert que alguna fàbrica ha emigrat cap a la Plana i alguna altra ha viatjat per la comarca, el poble, amb pujades i baixades, encara es manté com un petitnucli industrial amb quatre empreses tèxtils actives. La figura del faixero,venedor ambulant de productes tèxtils, ha sigut&nbsp, fonamental en el desenvolupament de la indústria, en l’economia i en la història de Portell. Moltes famílies portellanes han format part d’aquest món: els Xurros, Marín, els Trumfos, els Saboners,els Serranets, els Colorats, els Roios, els Coies, els Pelats, els Peluca,els Campanes, Campaneta, Petxerull, Damianets, els Pollets la Rolot, Llonguero, Figueta, Jeremies, Pardeta, els Suqueros…

&nbsp,

La lloma Solta i el pla d'en Balaguer,que separen Portell de l’Albereda, han rebut en els darrers anys una nova utilitat: s’hi han instal·lat grups d’aerogeneradors (voladors, com en diuen ací). Aquesta nova realitat ha incidit en la vida del poble, però no només en la vessant econòmica.

&nbsp,

Malgrat l’aspror del terme i la duresa del clima, l’any 1910 la població ascendia a 1086 habitants, i des de llavors ha anat baixant per les emigracions definitives a Castelló i a Barcelona, després de les emigracions eventuals a Alemanya i a la greda (Luzenac).

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

A causa de la&nbsp, situació estratègica, Forcall sempre ha estat un nucli comarcal de comerç i serveis, i la mida de la plaça n’és testimoni. Avui dia, l’agricultura tradicional de secà s’ha transformat en ramaderia intensiva o de filat. Encara és activa alguna fàbrica tèxtil, però la famosa espardenya de Forcall ja és història. El turisme rural i els

voladors –parcs eòlics– són les darreres fonts econòmiques.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El mitjà de subsistència ha estat tradicionalment l’agricultura de secà: cereals, pataques i vinya, però des de la segona meitat del segle XX el camp s’ha anat&nbsp,&nbsp,&nbsp, abandonant, de manera que ara les terres conreades no ocupen més d’una quarta part del terme. Les altres activitats tradicionals han estat la indústria tèxtil de la fabricació de faixes(des del segle XIV) i la venda ambulant de faixes, que&nbsp,es venien per tot l'estat.

&nbsp,

Soldeu i el Tarter són dos centres importants d’esports d’hivern, amb l’esquí com a gran destacat. El nucli de Soldeu es va començar a vincular a aquesta activitat l’any 1963, quan les famílies Baró, Salvans i Torrallardona van crear-hi unes pistes d’esquí, i el del Tarter s’hi va afegir el 1981 amb la construcció d’una nova estació. Un cop enllaçades, les pistes van rebre el nom de Soldeu-el Tarter i actualment formen part dels accessos al domini esquiable més gran dels Pirineus, el Grandvalira. Aquest factor explica que el turisme, sobretot en temporada d’hivern, sigui el motor econòmic principal de les dues poblacions i que hagi incidit en gran manera en la modificació de la seva estructura urbanística: a Soldeu, per exemple, s’han construït apartaments, hotels i tot un barri nou prop del telesella que condueix al pla dels Espiolets.

Beget fou durant segles un poble molt viu, dedicat principalment a l'agricultura i la ramaderia, a mitjan del segle XX però, patí un important despoblament que féu decaure gairebé del tot l'activitat.

Actualment, la majoria de cases del poble són segones residències que només s'ocupen determinats dies a l'any, i l'activitat econòmica gira entorn al turisme.

Morella és el municipi de la comarca que concentra més indústria i, per tant, un focus d’atracció de mà d’obra. La&nbsp,indústria tèxtil és la&nbsp,&nbsp,més tradicional, i en trobem notícies des del segleXIV. La Fàbrica&nbsp,&nbsp,&nbsp, Giner(1870-1926), va ser un exemple de colònia tèxtil catalana, la&nbsp,&nbsp,&nbsp,producció de la qual s’exportava a tot Europa i fins i tot als Estats Units. El seu tancament va provocar l’inici el declivi demogràfic de la&nbsp,&nbsp,comarca. Avui dia hi perviuen algunes empreses d’aquest sector, així com de productes alimentaris i d’aprofitament de la fusta.&nbsp,&nbsp,

Percentualment el&nbsp,&nbsp,sector serveis és el que ocupa més gent a&nbsp,Morella, i el&nbsp,&nbsp, turisme s’ha consolidat com un dels eixos econòmics, al mateix temps que la manca de rendibilitat ha dut a un abandonament progressiu de l’agricultura (bàsicament de secà), que es desenvolupa de manera secundària i complementària a laramaderia.

&nbsp,