Tírig és un poble de cases senzilles que va créixer a partir de tres carrers: el Major, el d’Enmig i el del Forn. A l’extrem nord-est s’afegeixen dos ravals, el de Santa Bàrbara i el de Vinaròs, i al sudest es formen els carrerons. A banda, dins del poble destaca l’ església parroquial de la Mare de Déu del Pilar de finals del segle XVII, que presenta un curiós rellotge amb els signes del zodíac al campanar. Als afores del poble hi ha l'lermita de Santa Bàrbara que rep tots&nbsp,&nbsp,els anys la petició devota de protecció de les collites la primera setmana de desembre. També prop del poble trobem el&nbsp,pou de la&nbsp,Vila,&nbsp,construït per tropes franceses a principis del segle XIX, i el pou de la Cadena.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Les valls de Tírig i la Valltorta estan poblades des del mesolític i l’eneolític (8000-2000 aC) per clans de caçadors que amb el temps van esdevindre sedentaris, les pintures rupestres d’aquests períodes en deixen constància. El Tírig actual arranca de la carta de poblament atorgada el 1245 a Joan Brusca, que va ser confirmadapel mestre de l’Orde de Montesa el 1375, de manera que el poble va quedar sota la jurisdicció de Montesa durant tota l’edat mitjana.

En l’època baixmedieval i moderna Tírig és un poblet que practica una economia de subsistència sense grans diferenciacions socials, la qual cosa explica l’absència de cases senyorials. Al segle&nbsp,XIX la&nbsp, població va augmentar moltíssim, però a partir d’aquesta data va començar el declivi a causa de l’emigració, fonamentalment cap a Catalunya. Actualment, la nova immigració està fent que el nombre d’habitants s’estabilitze

Hi ha diverses teories. Joan Coromines assegura que el nom Tírig és&nbsp,d’origen iber, tesi compartida pel professor Andreu Beltran. Estudiosos del segle XVIII i XIX, com Cavanilles, el relacionen amb un hipotètic poblament romà anomenat la&nbsp,Tireche i d’altres parlen de Tyrichae fenícia, tot i que no queda clar que es trobés al mateix indret que el poble actual.

ACTIVITAT ECONÒMICA

Hi destaquen el

Podem tastar els ametlats, les&nbsp, ametlles ronyoses, la coca celestial i altres dolços que tenen com aprincipal ingredient l’ametla, i que també trobem als pobles veïns.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Per Pasqua arriba la Festa dels Quintos. El dissabte passada la&nbsp,mitjanit es disparen coets a la plaça de l’Església i al carrer Nou. En acabar es fan músiques a totes les fadrines i a cadascuna se li canta&nbsp,&nbsp,&nbsp,una jota i una despedida. La gent va acompanyant els músics i&nbsp,&nbsp,cantants, i per fer passar el fred els quintos conviden a&nbsp, barreja. El Diumenge de Pasqua els quintos, acompanyats per la Rondalla Tirijana, passen per les cases i recapten diners per a la festa.S’acaba amb un dinar i, a la nit, un ball de quintos.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,