Andorra la Vella és el centre neuràlgic de la parròquia i del país, així com del govern i dels negocis. La seva població ha augmentat molt els últims cinquanta anys i s’aglutina al llarg del traçat de la carretera de Santa Coloma a Escaldes formant una aglomeració urbana de prop de 40.000 habitants amb els nuclis veïns. L’economia de la parròquia està basada en el comerç i el turisme. La importància del comerç queda reflectida en les avingudes principals i els carrers del seu voltant, com si es tractés d’una gran galeria comercial a l’aire lliure. L’avinguda Carlemany és un dels eixos comercials més importants del Principat des dels anys XX. D’altra banda, prop de cent cinquantena establiments vinculats a l’hostaleria, entre hotels i restaurants, proven el caire turístic de la ciutat. Les finances són un altre factor important dins l’economia, ja que Andorra, pel fet de ser un país lliure d’impostos, obté rendiments del capital estranger. L’agricultura i la ramaderia, però, també hi han jugat un paper destacat com a motor econòmic i encara continuen funcionant. La parròquia, tot i incloure el nucli de població més gran, està envoltada d’una gran extensió d’horts i conreus, situats a les faldes de les tarteres i alimentats pels recs de l’Obac i del Solà. Aquestes explotacions agrícoles van incorporar el cultiu del tabac a final del s. XVII i avui dia aquest és encara el conreu principal de la zona. La indústria tabaquera ha perviscut, d’ençà que el s. XIX es van obrir a Andorra la Vella petits obradors artesanals, si bé ha anat minvant d’intensitat, la indústria llanera, però, en el seu dia una font de riquesa important, fa anys que va desaparèixer. Actualment, l’activitat industrial de la parròquia bàsicament gira entorn de la producció de tabac, mobles i conyac.

Agricultura

L'activitat agrícola ha marcat el passat de la població. Actualment només significa un 1% de l'economia municipal però encara té una forta presència en el paisatge.

A principis del segle XX, la proximitat i el creixement de Barcelona, juntament amb la millora de les comunicacions van estendre l'activitat ramadera adreçada a la producció de llet de vaca, fet que va propiciar l'extensió del conreu de farratges en detriment de la vinya, que als anys 50 encara ocupava 22 has.

Durant els últims anys del segle passat les terres adreçades al regadiu van anar augmentant fins a representar més de la meitat de la superfície conreada. Actualment hi ha una Comunitat de Regants que administra l'aigua provinent del pantà de Vallforners. A les 354 has. agrícoles del municipi predominen el conreu de l'ordi, el blat i dels farratges. També hi ha una forta presència de vivers d'arbres i plantes de jardí.

Un poble de comerç, fires i mercats

En el camp de la ramaderia trobem aviram, bovins, conilles, equins, ovins i porcins. Al 1272 el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar una fira per la festivitat de la Santa Creu. A partir del 1956 les antigues fires de bestiar van desaparèixer però al 1984 és va recuperar la Fira de Sant Isidre, que recull una mostra de bestiar, maquinària agrícola i productes artesanals. El 2009 es va presentar la nova marca FICARD que revestia la tradicional fira, que sense perdre la singularitat agrícola i ramadera, ha ampliat horitzons fins arribar a ser una mostra multisectorial referent a la zona on s'hi troben representats els sectors de la indústria, el comerç, la restauració, l'automoció, el turisme i el tercer sector.

L'Associació de Veïns del Centre, el 1995, recuperava l'antiga Fira de la Immaculada, que proveïa les llars per les festes de Nadal. Des d'ençà arriba pels vols de la segona setmana de desembre la Fira de Nadal i del Torró artesà, que recull una mostra de productes nadalencs i artesans al voltant de les tradicionals fogueres, on destaca el torró de borrego.
El mercat municipal s'està reformant per ser un equipament referent de proximitat en productes frescos i de qualitat. A partir del 1925 el mercat setmanal, d'origen medieval, es celebra cada dilluns, on es pot trobar productes alimentaris, tèxtils, de ferrateria i complements.

Al llarg de l'any són múltiples les fires i mercats que es celebren per part d'entitats del municipi com la Fira d'artesania, el Mercat del disc de col·leccionista, la Fira d'herbes remeieres, el mercat boig, les descarregades d'antiguitats i la Fira de ràdios antigues, entre altres.
Els carrers de Cardedeu configuren un centre comercial urbà atractiu i amable. Hi trobareu més de 300 comerços al vostre servei, comerços que combinen tradició i modernitat i que segur que donen resposta a les vostres necessitats. El comerç de Cardedeu participa de forma molt activa en la vida del poble. Està agrupat principalment en tres eixos comercials situats al barri de l'Estalvi, al del Centre i al Poble Sec. Actualment significa el 22% de l'activitat.

Industria, comerç i serveis

Cardedeu compta amb tres polígons industrials: el polígon Sud, el més gran, el del Pla del Marital i el de Can Boixadera. Hi predominen les petites empreses, de sectors diversos com el metal·lúrgic, de la il·luminació, de productes abrasius, de mobles, de paper i cartró i del químic. Actualment signifiquen un 20 % de l'ocupació.

Des de principis del segle XX, amb l'establiment d'una important colònia d'estiuejants, Cardedeu es configura com un lloc residencial amb un important pes de les empreses dedicades a la construcció. Al present el sector ocupa un 17% de les persones actives. Però si hi ha una activitat que predomina actualment aquesta és la de serveis, amb un 38%, que donen resposta a les diferents necessitats del ciutadans.

A Binissalem el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi tenen molt pes, produint-se un gran desenvolupament econòmic. En l'any 1891, van sortir de Mallorca gairebé 50 milions de litres, principalment amb direcció a França i la Península.
La filoxera, que arribà a l' illa en 1891, deixà fulminades les vinyes mallorquines desapareixent la principal font de riquesa de l' illa. La crisi vinícola va ser una de les causes que més va incidir en l'emigració (1891-1895), especialment en els municipis on el cultiu era majoritari.

Font:http://www.binissalemdo.com/historia

La seva activitat, actualment es pràcticament de tipus industrial i es basa en el calçat i en la indústria del vi. Són conegudes i apreciades les feines artesanes de fusta d'olivera que es distribueixen per tot Mallorca, així com els objectes manufacturats de pell. Malgrat tot això també existeix una activitat agrícola important, sobretot en el camp de la vinya.

Font: http://www.desguellallucapeu.es/bloque3-cat.php?Cod_categoria=5

Tradicionalment, l´explotació dels recursos del bosc i l´agricultura de secà foren la base de l´economia de Puigpunyent. Els pinars constitueixen bona part de la seva massa forestal, que inclou també bells exemplars d´alzines centenàries. S´ha de destacar la vegetació de ribera del torrent de la Riera, que neix a la possessió de Son Vic de Superna i mor a la badia de Palma.

&nbsp,

Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Puigpunyent

Durant el segle XIX, Esplugues continuaria conservant el caràcter de poble eminentment agrícola malgrat l’establiment de la primera indústria: es tracta d’una fàbrica de ceràmica arquitectònica coneguda popularment com “La Rajoleta”. El procés de desaparició de l’agricultura comença a finals del XIX i s’estén fins a l’equador del segle XX. Molts pagesos dedicats a la vinya comencen a treballar a La Rajoleta i, principalment, a d’altres zones industrials emergents, sobretot de l’Hospitalet i de Barcelona. Aquest procés va intensificar-se durant els anys posteriors a la guerra del 1936-39. Segons Josep Casellas, últim pagès d’Esplugues, “la gent anava a treballar a les fàbriques de Barcelona” i, d’aquesta manera, el sòl abandonat pels agricultors era ocupat per la indústria o aprofitat per construir-hi nous barris. “Primer van ser les urbanitzacions de la Miranda i Ciutat Diagonal, on tot eren vinyes i garrofers. A la dècada dels cinquanta van començar a instal·lar-se moltes fàbriques. A la plana de can Ramoneda, s’ubicà can Corberó, a la vinya gran, la Braun, a la plana de baix del poble, la Carlo Herba, i així s’anaven estenent per tot el terme de la vila. Van anar desapareixent les vinyes i els camps de conreu i, és clar, al darrere, els pagesos. El que avui és la Mallola, eren camps on es cultivaven semprevives. On hi ha la Nestlé, s’hi cultivaven rosers i lilàs, i on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu hi havia un camp d’ametllers i un jardiner que cultivava flors”.

Els nous habitants arribats a Esplugues durant els últims cent cinquanta anys –immigrants del camp català, residents acabalats de Barcelona i immigració espanyola–, juntament amb els descendents de les famílies espluguines de tota la vida i la nova immigració europea i extracomunitària, conformen la població espluguina d’avui. Habiten els dotze barris d’una ciutat residencial i de serveis que gairebé ateny els 50.000 habitants. La carretera de Cornellà i de Sarrià, la N-II, l’autopista, la ronda, el Trambaix... Avui, com en el passat, les vies de comunicació condicionen la vida d’Esplugues: marquen els límits del seu territori, de la seva població i de molts barris.

A Maçanet de Cabrenys hi havia predominat la indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes.

Antigament hi havia una gran fàbrica de pipes, de la que avui en dia en queda un petit taller. Sectors com l'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal han desaparegut.&nbsp,

Actualment, la principal font d'ingressos del municipi és el turisme. En són un exemple la gran oferta de restaurants al llarg del municipi.

A Maçanet de Cabrenys també s'hi envasa l'aigua de la Font de les Creus, del grup Vichy Catalán.

Encara que disposa d’agricultura de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters) i de secà i d’una important ramaderia, la seva estructura econòmica es basa principalment en el comerç i la indústria, sobretot la del vidre. Hi destaca un polígon industrial amb presència d’indústries mitjanes. El mercat setmanal, que se celebra els dissabtes recull un cert moviment comercial de tota la comarca.

Segons Madoz, a mitjan segle XIX, en aquestes terres es produïa blat, ordi, seda, llana i vi, el qual era venut a la Vall d’Aran. Hi havia també caça de conills, llebres i perdius. També hi situava un molí fariner, un trull i una fàbrica d’aiguardent. Actualment, la base de l’economia local és l’agricultura. Els principals conreus són els cereals i el farratge, tot i que als vessants assolellats hi ha oliveres i ametllers. Les terres es treballen majoritàriament sota règim directe de propietat. Pel que fa a la ramaderia, predomina el bestiar porcí, tot i que la cria tradicional de bestiar és la del sector oví. D'altra banda, cal destacar la cria de cabrum, de bestiar boví i de conilles. Destaca també el turisme de restauració. En general, però, els serveis depenen totalment de la ciutat de Tremp. &nbsp,

La seva estructura econòmica és eminentment agrícola i ramadera. Al secà s’hi cultiva cereal, ametllers i oliveres, però l’agricultura predominant és de regadiu, amb cultius de fruiters (pomes i préssecs), farratges, panís, blat i algunes hortalisses. A causa de la seva proximitat amb Balaguer, darrerament el poble ha experimentat una important transformació i creixement urbanístic. Al seu entorn també hi existeixen nuclis dispersos coneguts com les urbanitzacions Club Segre, Cantaperdius i Torre Serra o Torre Blanca del Carlà.

La situació geogràfica de Tremp, al centre de la conca, a mig camí de la plana de Lleida i dels cims de l’alta muntanya, és un fet que ha condicionat la seva història econòmica. Aquesta circumstància l’ha convertit, històricament, en el centre de redistribució agrària i comercial de les contrades nord-pirinenques. Els productes agraris de la conca –l’oli i el vi, principalment– han omplert molts rebosts dels pobles de muntanya, i els obradors i els colonials trempolins han fornit de tota mena de productes de consum els comerços, fondes i hotels del Pallars, la Ribagorça i l’Aran.

La producció hidroelèctrica és, o millor dit, ha estat l’altra referència remarcable de la història econòmica més recent. L’embassament de Sant Antoni, construït pels volts de 1915, va ser una de les primeres fàbriques de kilowatts del nostre país que va contribuir a la dinamització de l’economia local, gràcies a la &nbsp,introducció de noves formes de treball i sistemes de vida. Malauradament, no va tenir la força per ser el motor inductor de noves activitats industrials. Al cap i a la fi, era per a les fàbriques de Sabadell, de Terrassa i del Poble Nou barceloní, i no per a Tremp i les seves rodalies, que els promotors, amb l’enginyer nord-americà Frank S. Pearson al capdavant de la Canadenca, van engegar l’aventura hidroelèctrica.

En entrar en crisi aquestes activitats tradicionals, Tremp ha reforçat la seva economia i la seva capitalitat amb la potenciació del sector dels serveis, ja siguin personals, financers, comercials o administratius, el manteniment de les activitats agràries, les produccions agroalimentàries artesanes (cal tastar el xolís i la coca d’enciam o de recapte), i, més darrerament com arreu, la construcció. Es potencia el sector agroalimentari, el turisme de natura i la valorització dels recursos geològics –plenament reconeguts per la comunitat científica internacional– i, si se sap jugar les cartes –definir una estratègia de desenvolupament, tal i com se’n diu ara–, aquests sectors ajudaran a potenciar l’economia local i a posar Tremp al mapa.