Les activitats econòmiques del terme es basen en l’agricultura –conreus de cereals, ametllers i oliveres– i la ramaderia.

Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i la ramaderia. Es conreen principalment ordi, blat, ametllers i oliveres, també és corrent la criança de bestiar oví i porcí.

Queralbs fou un poble dedicat principalment a l'agricultura i de manera especial a la ramaderia ovina, que pujava en transhumància a l'estiu. No en va, un dels perfils més característics de la raça ripollesa és el tipus "queralbí o queralpí". La ramaderia actualment persisteix, tot i que de manera testimonial.

El turisme, avui en dia principal activitat econòmica, aparegué de manera incipient ja a inicis del segle XX, principalment a la Vall de Núria, i de retruc també a la resta del municipi, inclòs el poble de Queralbs.

Oix es dedicava a l'activitat agrícola i a l'activitat forestal, principalment en l'elaboració de carbó vegetal.

A mitjan segle XX però, l'aparició del gas butà va substituïr la producció de carbó vegetal i en conseqüència la vida forestal, així doncs, la principal activitat econòmica del poble va decaure, i hi hagué un abandonament progressiu de les masies més allunyades.

Actualment l'activitat predominant és el turisme, i també molts habitants es desplacen a treballar fora del municipi.

Antigament Montagut es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, a més d'algunes petites indústries tèxtils.

Actualment, tot i que el poble no disposa de polígon industrial propi, si que hi ha un espai dedicat a petits tallers. A banda, queda molt a prop, hi ha el polígon industrial comarcal de pla de Politger, a Sant Jaume de Llierca.

L'activitat agrícola és molt minsa, però persisteix.

El sector turístic i serveis ha pres força els darrers anys, en càmpings, cases de turisme rural, esports d'aventura, etc.

Malgrat tot, la majoria dels habitants ha de desplaçar-se fora del poble per treballar.

Actualment la major part de l'activitat econòmica de Castellfollit depèn de l'exterior. Una gran part de la població activa treballa a les zones industrials dels voltants del municipi, en els polígons d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. El treball agrícola a disminuït considerablement els darrers anys, tot i que hi ha un gran nombre d'horts que representen però una ocupació a temps parcial. Per altra banda, les empreses autòctones són de tipus familiar, amb pocs treballadors i amb molts anys d'antiguitat i dedicació. Predominen al municipi les activitats dedicades al sector serveis. El sector turístic és modest a causa de la poca extensió del terme.

La indústria és sens dubte el sector econòmic més desenvolupat a Sant Joan.

Inicialment es situà al costat del riu Fluvià (per aprofitar-ne l'energia hidràulica), i poc a poc s'anà extenent.

Actualment, hi ha indústries tèxtils, càrnies i metal·lúrgiques que conviuen amb el petit comerç del poble.

Pel que fa a Begudà (dins el terme municipal de Sant Joan), ha passat de basar-se eminentment en el sector agrícola a transformar el seu paisatge, acollint a la seva plana un número important d'indústries.

Pel que fa al terme municipal, es compta amb molt territori rústic, inclòs en la zona protegida del arc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, així com l'espai d'Interès natural de l'Alta Garrotxa. Amb nombroses masies arreglades, que es dediquen tant a l'agricultura i ramaderia com al sector turístic (turisme rural, cases de colònies, etc).

En els últims anys, el turisme s'ha activat al poble de Sant Joan les Fonts, fruit (entre altres raons) de les millores en els equipaments culturals.

Fins a l'època moderna, l'economia es va basar en l'agricultura i la ramaderia. Entre els segles XVII i XIX es produí un canvi amb la implantació de tallers relacionats amb el treball del ferro mineral, molt abundant a la vall de Ribes.

Així doncs hi hagué obradors de clavetaires, fargaires, serralers, etc. Al segle XVII és precisament quan es van instal·lar les primeres fargues.

Entre finals del s.XIX i el XX, es produí l'esclat industrial, l'economia a més de la farga i el sector primari es va diversificar amb l'aparició d'indústries relacionades amb l'explotació del guix i del ciment. També es van instal·lar fàbriques tèxtils a prop del riu Freser.

A la segona meitat del segle XX, la crisi industrial va propiciar el tancament de la majoria d'empreses, de les quals només resta Comforsa.

Cal destacar també l'activitat comercial, agrícola i ramadera, així com el mercat setmanal que és el dimarts a la plaça de la mainada.

L’agricultura es basa en el conreu de farratge i cereals. També hi ha zones destinades a pastures, amb un una major extensió de terrenys forestals. En quant a la ramaderia, es produïren significatius canvis a l’última dècada dels anys noranta del segle passat. Fins aleshores, el subsector del boví era el dominant junt amb l’oví. Actualment predomina la cria d’aviram, el bestiar porcí, el boví i en menor mesura l’oví. Tot i els canvis la ramaderia ha tingut un paper secundari en l’economia ripollesa en el darrer segle. No es pot dir el mateix de l’activitat industrial, que al llarg de la història ha tingut un paper rellevant en la dinamització i creixement de vila, a nivell econòmic, demogràfic i de configuració urbanística. El treball del ferro i la indústria tèxtil han estat els motors econòmics durant molts segles. Però l’absència d’una major diversificació en l’oferta industrial ha comportat greus problemes entre finals del segle passat i primers anys de segle XXI. En quant al sector terciari hom pot trobar una àmplia oferta comercial, alhora, el dissabte al matí se celebra el mercat setmanal, pels carrers del nucli antic, amb tot tipus de productes.

Quan al sector primari, i més concretament l’agricultura, la superfície cultivada és ocupada, principalment, per conreus farratgers i, en menor mesura per cereals i patates. Les explotacions ramaderes (vacum i bestiar porcí) tenen el seu pes específic en l’economia local, realitat que comporta la programació, anualment, de la fira de sant Isidre. El sector industrial, entre la segona meitat del segle XIX i final del segle XX, va tenir en el tèxtil la principal font de riquesa pel municipi, amb l’establiment d’indústries vora el riu Ter que donaren lloc a colònies: Llaudet, Espona i cal Gat. La crisi que ha patit el sector als darrers decennis ha fet que finalitzessin la seva activitat. En l’actualitat, a més del sector primari, es tendeix a la diversitat empresarial i a oferir una oferta d’acord amb els atractius turístics i paisatgístics.