• Festa Major (tercer diumenge de setembre).
• Trobada gegantera (diumenges del mes de setembre).
• Festa de la Germandat (Pasqua Granada).
• Festa de Sant Roc (16 d'agost).

El poble de Castellfollit de la Roca és d’origen medieval. El nucli antic està format per carrers estrets i cases construïdes principalment amb pedra volcànica. En un costat de la cinglera hi ha l’església de Sant Salvador, del segle xiii. Destruïda durant la Guerra Civil, actualment està restaurada i fa la funció de museu i sala d’actes. Molt a prop hi ha la plaça-mirador Josep Pla, en els terrenys on hi havia hagut l’antic cementiri, que ofereix una bona panoràmica de la vall dels dos rius que conflueixen en el poble. D’altra banda, a la carretera d’Olot a Girona hi ha la Torre del Rellotge, formada per un rellotge, una imatge de Sant Roc en una fornícula i una font dedicada al sant, a la part inferior. Es tractava d’una promesa electoral i es va començar a construir el 13 de juny de 1924, tot i que en la fornícula del sant hi ha la data de 1885, que fa referència a l’epidèmia de còlera que patí la població aquell any. A més, si travessem el Barri de Fluvià, que pertany al municipi de Montagut i Oix, hi ha diverses passarel·les i la Rossolada, un camí envoltat d’horts separats per parets de pedra seca, que ens dirigeix a l’antiga entrada del barri vell del poble de Castellfollit.

Actualment la major part de l'activitat econòmica de Castellfollit depèn de l'exterior. Una gran part de la població activa treballa a les zones industrials dels voltants del municipi, en els polígons d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. El treball agrícola a disminuït considerablement els darrers anys, tot i que hi ha un gran nombre d'horts que representen però una ocupació a temps parcial. Per altra banda, les empreses autòctones són de tipus familiar, amb pocs treballadors i amb molts anys d'antiguitat i dedicació. Predominen al municipi les activitats dedicades al sector serveis. El sector turístic és modest a causa de la poca extensió del terme.

Si voleu fer un recorregut ràpid pel poble (1 hora de caminada), us recomanem que comenceu pel rellotge-campanar de Sant Roc, situat al bell mig de Castellfollit (datat del 1925, amb un cost de 29'35€ de l'època). Baixeu per Carretera de Girona, fins arribar a les escales que us portaran fins al trencant d'Oix (amb un mirador amb vistes a la cinglera). Des d'aquí dirigiu-vos al Barri del Fluvià (municipi de Montagut), on trobareu una passarel·la que torna a travessar el riu més cabalós de la Garrotxa. No serà l'última vegada que passareu sobre l'aigua, perquè un tercer pont, a 500 metres de la passarel·la, us ajudarà a agafar l'antic camí d'entrada al nucli de Castellfollit. Pugeu per la Rossolada (camí envoltat d'horts, separats per parets de pedra seca que servien per defensar el poble d'atacs hostils), i entreu al municipi pel Barri Vell, on observareu l'antiga església de Sant Salvador. Travesseu el nucli antic i tornareu al punt de partida, al rellotge-campanar de Sant Roc.

Durant aquest recorregut us podreu desviar per adquirir els productes típics del poble (Galetes de Cal Enric i Madalenes de Cal Tuset), visitar les exposicions fixes (Museu de l'Embotit i Museu del Vietnam), o aventurar-vos a les Baumes d'en Caxurma (coves amb entrada i sortida, tot i que no és recomanable que hi entreu) i visitar l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Devesa (el camí de pujada a les Baumes i l'ermita romànica s'agafa sortint del poble per la Rossolada, passant el pont a mà dreta).

L'activitat social dels castellfollitencs i la seva relació amb el poble és important, com ho demostren la vintena d'entitats que cohabiten a la vila. D'entre aquestes, destaca la Penya Gegantera, l'Agrupació Sardanista o l'Associació d'Amics de l'Alta Garrotxa. Tampoc podem oblidar les entitats esportives com la Unió Esportiva Castellfollit de futbol (amb una bona massa social tot i els últims resultats aconseguits), el Club de Petanca o el Club Natació Castellfollit. Parlar del poble és parlar també de la seva relació amb la natació, i és que el CNC (que integra seccions d'altres especialitats com duatló o triatló) és un dels clubs més notables de Catalunya, amb un palmarès important en campionats de Catalunya i Espanya, i alguna medalla a campionats europeus, tot i la seva reduïda plantilla (el campió de 100 metres esquena de Catalunya 2008 va ser Adrià Surribes, del CNC). Com a èxit més destacat del club trobem el 2n lloc al Campionat d'Espanya 1993, disputat a Avilés (Astúries), i superats només pel CN Sabadell.

El jovent del poble també és un dels actius que asseguren la llarga vida de la societat castellfollitenca. La més destacada és la Penya Burots, organitzadors de les festes patronals (últim cap de setmana de maig / 3r cap de setmana de setembre), i grup de suport a les cercaviles i esdeveniments que se succeeixen al municipi. Tampoc podem oblidar la colla Terra Aspra (entitat participada majoritàriament per joves de Castellfollit i Montagut, de les més nombroses de la Garrotxa), implicats en nombroses activitats de la vida social dels dos pobles i participant actiu en l'elaboració de "la Marxosa" (marxa que recupera antics camins que sorgien de Castellfollit), també s'ha d'esmentar la creixent implicació de l'Associació Independentista Castellfollit (AIC), també anomenats "gent de Kan Peix", organitzadors del festival biennal "Castellfollit de la Rave", i més implicats políticament en el dia a dia del poble. Ambdues associacions participen de la Penya Burots, en una mostra de l'agrupament intergeneracional dels joves del poble.

Castellfollit de la Roca és un poble de mil habitants (aproximadament), amb una extensió de poc més de mig quilòmetre quadrat, essent la segona vila més petita en hectàrees de Catalunya.&nbsp, El petit terme municipal està limitat per la confluència dels rius Fluvià i Turonell, que rodegen la cinglera sobre la qual s'assenta Castellfollit. La formació de la roca de basalt que dóna nom al poble és deguda precisament als dos rius que la limiten, vies naturals per on baixà la lava sorgida de les explosions volcàniques, fa més de 200.000 anys. Al refredar-se la lava, la força de l'aigua per recuperar la llera natural del riu escarpà la roca fins a deixar la cinglera tal com es conserva en l'actualitat.

La part més visible del penya-segat és coronada per l'antiga església de Sant Salvador (s.XIII), reconstruïda per última vegada a mitjans anys 80 per iniciativa popular. L'església havia quedat impracticable per a les celebracions litúrgiques després de la seva destrucció durant la Guerra Civil, i actualment compleix funcions de museu i sala d'actes. El seu campanar també és un excel·lent mirador del perfil de la roca basàltica i de la vall dels dos rius que conflueixen al poble. En aquest punt s'entén la quantitat de batalles ocorregudes a la població (sobretot durant la Guerra del Francès i les successives guerres carlines), degut a la situació privilegiada d'enclavament defensiu i via de pas obligat per accedir a la ciutat d'Olot.

En el poble destaquen altres zones d'interès, com la totalitat del barri vell, la pedrera de basalt o la part nova del poble.

El setembre de 1895 es van fer els primers esbossos dels primers estatuts que havien de regir la Sociedad de Consumo y crédito “la Castellfullitenses”. Dos anys més tard començà a funcionar plenament la Cooperativa, es va decidir canviar el nom pel de “la Fraternitat”. Els estatuts incidien en la defensa de la classe treballadora&nbsp, i la societat.&nbsp,

La Cooperativa funcionava amb moneda pròpia. En primer lloc la Cooperativa estava situada en un edifici al carrer Carretera 43 però gràcies als beneficis es va comprar una nova seu.

Durant la Guerra Civil va ajudar a refugiats, va lliurar els racionaments a les famílies de la població i va enviar aliments al front.

Després de la guerra el dinamisme de la Cooperativa va perdre força fins a convertir-se en un simple centre de comerç. Finalment el descens de les vendes i la puja de la Seguretat Social obligaren a tancar-la. L’any 1979 “la Fraternitat”&nbsp, optà per lliurar a l’Ajuntament de la població tot el material i la casa, amb la finalitat que es destinés a obres benèfiques, socials o culturals al servei de la població.

&nbsp,

GEGANTS:&nbsp,

Gegant&nbsp, ROC&nbsp,&nbsp,és un&nbsp,baró de l'Edat Mitjana, (segle XV) que&nbsp,simbolitza l'esperit lluitador dels homes del nostre poble. Pes 37 kg, alçada 3'80 m. Batejat l'any 1997. Constructor: Ventura-Hosta de Navata

Geganta BÀRBARA,&nbsp,és&nbsp,una donzella que simbolitza la serenitat i&nbsp,constància de les nostre dones. Pes 33 kg, alçada 3'62 m. Batejada l'any 1997. Constructor: Ventura-Hosta

GEGANTONS portats pels mes menuts de la colla:

PINET:&nbsp, un&nbsp, pallasso molt entremaliat.&nbsp,&nbsp, Pes 9'5 kg. alçada&nbsp,&nbsp,2 m.

IVÒ: un&nbsp,&nbsp,bandoler molt ferotge&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pes&nbsp, 7 kg. alçada 1'80 m

CROSCAT: un monstre temible. Pes 7 kg. alçada 1'80 m&nbsp,

&nbsp,

CAPGROSSOS

&nbsp,PEROT:&nbsp, És el retrat d'un picapedrer ara jubilat. Durant molts anys l'ofici de picapedrer donava feina a més de la meitat de la població activa de Castellfollit. El portador del capgrós és el mateix personatge retratat, que acompanya a la Colla gegantera en totes les sortides.

GASPAR:&nbsp, És també un retrat d'un habitant del nostre poble, que va exercir de barber, un altre ofici emblemàtic. El porta un membre jove de la nostra colla en totes les sortides.

ROQUEROL: És un ocell que pregona el civisme per tot arreu on va, i que porta la gorra d'agutzil, amb l'escut de Castellfollit.

També desplacem a vegades 4 capgrossos petits ( 2 ossets, un gat i un dimoni) que porten la mainada més petita.

MUSICS: Compten amb un grup de gralles i timbals que acompanyen als gegants i la faràndula a tots els actes on participen, formats per gent del poble, on predomina la mainada, que es el veritable motor de la colla.&nbsp,

LA COLLA, &nbsp,Fundada el Setembre del 1999 La Colla Gegantera de Castellfollit compta actualment amb una setantena de membres. Funciona pel sistema d’assemblea, amb una junta on cadascun s’ocupa d’una àrea determinada.&nbsp, Desde llavors ha recorregut mes de 12.000 km&nbsp, amb prop de 100 viatges per 18 comarques de la geografia catalana.

Les trobades geganteres funcionen pel sistema d’intercanvi, i per aquest motiu durant l’any es realitzen diferents sortides&nbsp, per poder comptar amb una assistència ben lluïda per la trobada.

Castellfollit organitza trobada gegantera des de l’any 2001. Any rere any&nbsp, s’ha anat consolidant com una festa molt participativa, on s’aboca tot el poble, per acollir cordialment als visitants.&nbsp, Tots els carrers s’omplen de gegants, músics i mainada arribada d’arreu de la comarca de la Garrotxa.

&nbsp,L’ultima tingué lloc el passat 28 de Setembre, la Colla Gegantera de Castellfollit de la Roca va celebrar la 8a Trobada de Gegants.&nbsp, Va comptar amb la participació d’un total de 17 colles geganteres, que van desplaçar&nbsp, més de 500 persones,&nbsp, amb un total de 40 gegants i gegantons,&nbsp, amenitzats per les colles de grallers, que van omplir els carrers de música i gresca. Varen acompanyar els amfitrions els veïns de Montagut, Tortellà, Sales de Llierca, i l’Aoapix d’Olot, i, arribats de vuit&nbsp, comarques diferents de la nostra geografia: Roses, Llançà i Espolla, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Sant&nbsp, Antoni de Vilamajor, Vilanova del Vallès, Barcelona - Sagrada Familia, Sant Boi de Llobregat,&nbsp, Centelles, Vic,&nbsp, Ripollet i Pineda de Mar.

Aquesta&nbsp, trobada fou molt concorreguda&nbsp, amb un èxit d’assistència on tots els visitants han marxat amb un grat record de la comarca i del poble de Castellfollit, que ja comença a ser un referent en l’àmbit de les trobades populars de gegants, arreu de Catalunya.

L'any 1993 la família Sala celebrà els 150 anys de la primera llicència fiscal concedida per a la fabricació d'embotits. Els Sala han cregut oportú que, per commemorar aquest 150è aniversari, fóra escaient deixar muntat un petit museu a Castellfollit de la Roca com a llegat del que ha estat la història i evolució de la conserva càrnica. Alhora, volen que sigui un element més de la comarca muntanyenca de la Garrotxa per oferir hospitalitat i benvinguda als visitants, així com deixar constància de la voluntat de supervivència i continuïtat de l’empresa familiar. Fins ara existien museus del vi, de les eines del camp, del suro, del tèxtil, de l'adobament de pells, etc., en canvi, d'una cosa tant quotidiana i a l’hora de la nostra alimentació com la carn i la seva conservació, no n'existeix cap.

Al museu hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquest 150 anys per a l'elaboració de la carn, velles màquines, antigues fotografies de les generacions de treballadors de l'empresa, així com uns diorames representant l'antic procés.
Pensem que la visita és obligada per a que vulgui seguir la història d'aquest país.

Dins del Museu també hi ha una petita botiga on podreu degustar els famosos embotits de la garrotxa, així com comprar tot tipus de records relacionats amb el mon de l'embotit i de la comarca volcànica de la Garrotxa.

La visita al Museu, la podem resumir així:

Iniciem el recorregut amb quatre vitrines on s'exposen estris prehistòrics i dibuixos on hi podreu veure els primers homes caçadors. Seguidament hi ha una exposició d'embotidores de fusta procedents tant de la pròpia empresa com de les diferents cases pairals de la comarca. Daten del 1800 i totes són diferents. Gràcies als diorames realitzats pel Mestre Traité podem veure les diferents fases de la matança i l'elaboració dels embotits. Normalment es contractava el matancer que s'ocupava de la matança i la mocadera de la formulació i de l'elaboració de l'embotit. A continuació trobem un recull de fotografies de la família Sala i treballadors de l'empresa, realitzades el 1908. El clitxe és de vidre i el conservem en els nostres arxius. També trobem les pasteres de fusta on es barrejava la carn ja picada amb la sal, el pebre i altres espècies que s’hi volguessin incorporar. I finalment veurem les vitrines amb els diferents estris amb els que es realitzava la matança, diferents embuts per omplir/embotir manualment els budells, i material d'oficina utilitzat per l'empresa durant aques segle i mig.

Recordeu, l’entrada és gratuïta i cada dia hi ha degustacions d’alguns dels embotits.