Festa Major de Gerb: 6 d’agost

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR

Església acabada de construir el 1917, quan el poble es va desplaçar del turó cap al pla. Hi ha constància en algunes de les pedres de la seva base, que per a la seva construcció es van aprofitar moltes de les pedres de les restes del castell i l’església vella situades sobre el turó.

Decorant i suportant l’ara de l’altar destaquen els capitells de Morulls, que provenen de la vil·la romana de la partida dels Morulls i que potser formaven part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri.

Sant Antoni i la Mare de Déu de Gerb

A l’antiga església parroquial, la primera referència documental data de 1082 i també coneguda com a església vella de Sant Salvador o església del Poble Vell, se suposa que antigament acollia el retaule de la Verge i Sant Antoni Abat, gòtic de pedra policromada, que actualment s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

NECRÒPOLIS DE LA COLOMINA

Va ser descoberta l’any 1965 per Joan Curià quan aplanava uns terrenys agrícoles. S’hi van documentar fins a setze estructures tumulars i l’any 1987 van aparèixer trenta noves estructures, quinze de les quals han estat excavades en els darrers anys. Cada estructura consta d’una urna que conté les restes del difunt incinerat, situada en una petita fossa central sobre la qual es bastia un túmul cobert per un enllosat i coronat per una pedra dreta, l’estela. Les urnes que acollien les cendres del difunt poden situar-se cronològicament entre el 850-650 aC, i pertanyen a la cultura del bronze final.

Inici sèquia de MenÀrguens

Al s. XVII es van iniciar les obres d’infraestructura civil de les monarquies il·lustrades ibèriques per millorar el reg de la plana de Balaguer. A la gran plana al·luvial de Gerb és on hi ha l’inici de la sèquia de Menàrguens on hi ha un molló commemoratiu amb inscripcions gravades a la caseta de pas sobre la sèquia.

La seva estructura econòmica és eminentment agrícola i ramadera. Al secà s’hi cultiva cereal, ametllers i oliveres, però l’agricultura predominant és de regadiu, amb cultius de fruiters (pomes i préssecs), farratges, panís, blat i algunes hortalisses. A causa de la seva proximitat amb Balaguer, darrerament el poble ha experimentat una important transformació i creixement urbanístic. Al seu entorn també hi existeixen nuclis dispersos coneguts com les urbanitzacions Club Segre, Cantaperdius i Torre Serra o Torre Blanca del Carlà.

Església de Sant Miquel

Església parroquial de la qual en destaca la magnífica façana barroca, el cos de tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada esdevé poligonal, i és on té lloc el popular concurs de campaners.

Es diu que la vila d’Os està joiosa perquè va veure acabat el seu magnífic temple, cosa que va succeir els primers dies de setembre del 1769, i que es va fer amb el curt espai d’un any, cosa realment difícil tenint en compte la sumptuositat del temple.

La Font Vella

Antic rentador i font d’aigua de la població d’Os de Balaguer. L’escultor Leandre Cristòfol, fill de la vila, en va fer un baix relleu que es troba al museu de Lleida. Actualment en ruïnes, es conserva un mur de pedra i quatre pilars ceràmics amb arestes de bigues de fusta que formaven la coberta, i les piques dels rentadors. S’hi accedeix a través de l’avinguda Leandre Cristòfol, a l’encreuament amb el carrer de la Font Vella –al capbaix d’aquesta hi trobem una parcel·la amb les restes de la font Vella.

Cova dels Vilars

Va ser descoberta per Josep M. Borràs Viu, l’any 1973. S’hi troben pintures rupestres que representen un total de vint-i-nou figures i símbols que van ser fetes, possiblement, durant l’edat de bronze (1800-650 aC). Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra, s’hi han trobat restes de materials ceràmics fets a mà. Hi podem arribar a peu seguint un camí senyalitzat.

El Castell

Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer, des d’on es controlava la part alta del riu Farfanya. Actualment i des de 1990 és propietat de l’Ajuntament i es troba en fase de restauració. El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna (d’origen àrab, ja documentat l’any 1036) del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, va ser conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, va passar a formar part del comtat d’Urgell, i a mitjan s. XVI era propietat de la família Siscar fins a la desamortització del s. XIX. Destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva, tot i que conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: provist de torres semicirculars de franqueig, amb una tècnica constructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa.

Malgrat que el terme està travessat per tres rius: la Noguera Ribagorçana, per l’oest, i el Farfanya i el Segre, per l’est, el que predomina en aquesta zona és l’agricultura de secà, amb el cultiu de cereals, ametllers i olivers. Amb una estructura econòmica eminentment agrícola i ramadera, compta també amb una petita indústria de torrons i envasament de mel.

En el Monestir de les Avellanes, antiga abadia del S. XII adaptada a les necessitats del S. XXI, hi trobem a part de la vida comunitaria dels G. Maristes, la hostatgeria de 3 estrelles, el Restaurant "El Claustre" i la casa refugi "Els 4 Vents".

Regularment, en el Monestir de les Avellanes s'hi celebren activitats culturals com concerts, exposicions o les ja consolidades VI Jornades d'Història.

Sant Antoni: 17 de gener, quan es beneeixen els animals i els vehicles.

Trobada de Campaners de Catalunya: darrer diumenge d’abril.

Aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Aguilar: 1 de maig

Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Cérvoles: 17 de maig

Revetlla i aplec a l’ermita de Sant Salvador: 6 d’agost

Aplec dels padrins a l’ermita de la Mare de Déu de Cérvoles: 6 de setembre

Festa Major d’Os de Balaguer: 29 de setembre

&nbsp,

Cada any Os de Balaguer acull la trobada de Campaners que ve a ser una reivindicació festiva d’una pràctica ancestral. La festa l’organitza la Confraria de Campaners de Catalunya, Campanes, Campaners i Campanars i els objectius de la trobada són reivindicar l'ofici de campaner, la conservació de la tradició dels tocs de campanes i fer una festa al voltant de les campanes per tal de difondre la seva cultura i música al conjunt de la societat. Hi assisteixen campaners de Catalunya, València, Aragó i Navarra, que mostren en directe diverses tècniques i estils, en la Mostra de Tocs, un dels actes centrals de la trobada.
Es tracta d'un esdeveniment de característiques úniques que l'han convertit en un dels més importants d'Europa.