Soldeu i el Tarter ocupen un territori que està envoltat per unes valls de gran encant, la vall d’Incles i la de Ransol. Aquestes, com altres indrets de la geografia andorrana, tornen a gaudir de la presència d’una espècie que s’havia extingit feia segles als Pirineus: la marmota

Durant la Segona Guerra Mundial, la vall d’Incles va ser un punt important de les xarxes d’evasió de refugiats que, majoritàriament, entraven a la península Ibèrica procedents de la resta d’Europa. A Soldeu els acollien, els oferien refugi i escalfor i els feien una calderada perquè es poguessin refer. Es diu que molts paracaigudistes anglesos s’escapaven dels alemanys travessant aquesta vall per refugiar-se a Andorra. Com a apunt curiós, el primer cotxe que hi va haver a Soldeu va arribar-hi l’any 1912.

Festa Major de Sant Pere del Tarter: 29 de juny

Festa Major de Soldeu: segon diumenge de juliol

Festa de Sant Bartomeu, patró de Soldeu: 24 d’agost

Festa Major de Ransol: 25 i 26 de juliol

Ens podem fer una idea de com era l’arquitectura més pairal andorrana observant les bordes i les cases de fusta i pedra que hi ha repartides pel barri vell de Soldeu. A l’extrem est d’aquest nucli de població, hi trobareu l’església de Sant Bartomeu, que data dels segles XVII i XVIII i és d’estil barroc. Des de l’exterior es pot observar el campanar d’espadanya senzilla construït sobre una planta rectangular i un porxo cobert amb aiguavés. A l’interior de la nau, el cor és fet de fusta i, a sobre, hi ha una finestra en forma d’òcul. També hi trobareu un petit retaule dedicat al patró de l’església. La capella pertanyia a la família Calbó, però la van cedir al poble el 1915. Situant-nos ara al Tarter, el seu edifici més emblemàtic és l’església de Sant Pere, del segle XVI i d’estil barroc. Està ubicada en l’espai antigament conegut com a Pradarrodó, prop del camí ral que anava de Canillo a Soldeu. És de planta rectangular i la construcció està adaptada al desnivell del terreny. Se sap que data de l’any 1527 perquè se’n conserva el permís d’edificació que va fer Joan Despés, bisbe d’Urgell, i es creu que va ser enllestida abans del 1545 pel fet que té gravada aquesta data.

Soldeu i el Tarter són dos centres importants d’esports d’hivern, amb l’esquí com a gran destacat. El nucli de Soldeu es va començar a vincular a aquesta activitat l’any 1963, quan les famílies Baró, Salvans i Torrallardona van crear-hi unes pistes d’esquí, i el del Tarter s’hi va afegir el 1981 amb la construcció d’una nova estació. Un cop enllaçades, les pistes van rebre el nom de Soldeu-el Tarter i actualment formen part dels accessos al domini esquiable més gran dels Pirineus, el Grandvalira. Aquest factor explica que el turisme, sobretot en temporada d’hivern, sigui el motor econòmic principal de les dues poblacions i que hagi incidit en gran manera en la modificació de la seva estructura urbanística: a Soldeu, per exemple, s’han construït apartaments, hotels i tot un barri nou prop del telesella que condueix al pla dels Espiolets.