Fogars de Montclús

Primerament, aquesta població basava la seva activitat econòmica en l’agricultura i el conreu de cereals, patates, vinya, oliveres, pomeres, farratges i pastures pel bestiar, aquests dos últims conreus van motivar l’aparició d’emprius principalment a la vall de Santa Fe. Més endavant s’introduí la ramaderia amb els ramats d’ovelles (que encara avui es fan anar), el bestiar boví per a la producció de llet i el porcí –que era la font principal d’alimentació del mas juntament amb l’aviram i l’hort-. L’aprofitament del bosc també va desenvolupar un gran paper dins l’economia amb l’obtenció -en primer terme- de fusta, llenya i carbó vegetal i -en un segon terme- la recol·lecció de pinyes, l’obtenció de costals o feixines de llenya per als forns de pa o les bòbiles i la fabricació de pipes de bruc. Pel que fa al sector industrial, a Fogars de Montclús tan sols hi ha funcionat una indústria (des de finals del s. XX fins fa poc), la Metilena, va tenir diferents usos: com a indústria tèxtil de catifes, com a destil·leria de fusta (d’on pren el nom), com a productora de caixes fúnebres i, finalment, com a indústria de tints. Tot el terme, però sobretot la Costa del Montseny, va ser un reclam per a persones que necessitaven un bon clima per fer cures de salut relacionades, principalment, amb la tuberculosi. Actualment, amb la davallada del primer sector i la inexistència del segon dins el terme, l’activitat del municipi s’ha decantat cap al turisme, s’ha creat una oferta variada de serveis que inclou -entre d’altres- escoles de natura, cases de colònies, turisme rural i oferta de productes agraris i artesanals autòctons.

Primer diumenge de maig – Festa del Roser de Mosqueroles.

Últim diumenge de juliol – Festa Major del Pertegàs.

A l’agost – Festa de la Ruta del Senglar.

Primer dissabte d’agost – Festa Viu el Parc a Santa Fe.

Dia 2 d’agost – Festa de la Mare de Déu dels Àngels a la Costa de Montseny.

Segon diumenge d’agost – Festa Major de la Costa de Montseny.

Tercer diumenge de setembre – Festa Major de Sant Roc

Últim diumenge de setembre – Aplec de Fogars de Montclús.

Dia 31 d’octubre – La Costanyada, a la Costa de Montseny.

Segon diumenge de novembre – Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles.

Diades Nadalenques – Els pastorets a la Costa de Montseny.

Dia 5 de gener – Cavalcada de Reis a Mosqueroles.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

L’església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús va ser consagrada com a nova el 1144, fet que fa pensar en l’existència d’una d’anterior. L’any 1639 va ser capgirada i se’n modificà l’estructura romànica, menys l’absis. És una nau de planta rectangular, orientada al nord. Les capelles laterals són d’origen gòtic. Conserva una pica baptismal de granit, molt senzilla, d’època romànica i que podria pertànyer a la primitiva església. L‘església de Sant Martí de Mosqueroles, renovada el 1104 i capgirada el 1802, del romànic sols en conserva la nau primitiva. Amb el temps s’hi varen consagrar els altars de Santa Margarida (1348), de Santa Maria (1498), de la Verge del Roser (1588) i un altar de Sant Isidre (1657). És de destacar la seva orfebreria. L’església de Sant Esteve de la Costa de Montseny, la més antiga del terme, consta d’una nau rectangular, amb un absis i dos absidioles, la de migjorn canviada en fer-hi la sagristia (1758). Hi ha quatre capelles laterals amb alguna arquera gòtica. A l’exterior hi ha un comunidor i una escala amb arcada que porta al campanar, els dos elements foren construïts l’any 1680. Hi és venerada la bella imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu dels Àngels (segle XIV). La capella de Santa Fe té valor històric, ja que consta que al 1231 ja existia, tanmateix, però, a principi del segle XVIII va ser renovada i no en quedà cap resta romànica. Té un campanar de cadireta d’un sol ull. La capella de Santa Maria de l’Illa o de Sant Roc sols conserva l’absis com a element medieval. La nau de quatre trams amb arcs rebaixats és del segle XVII, i l’última reforma s’hi féu va ser a l’any 1888. Hi ha un campanar de cadireta d’un sol ull i un portal tapiat a tramuntana. A l‘interior hi ha un retaule molt malmès. L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués estat un monestir, sols en queda l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent, de construcció nova, té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes, en la qual hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214). Els pous de glaç o de neu són construccions força antigues, documentades l’any 1605, n’hi ha que són fets d’obra o pedra i d’altres, sense revestir. Es troben a la part alta del terme. Els més coneguts són els d’en Cervera, d’en Deumal i el pou del Comte.

&nbsp,Hi ha uns forns, probablement de ceràmica, a ca l’Estudiant i a Cañellas, i un altre a can Valls, anomenat la Rajoleria.

&nbsp,Hi ha restes de fargues, principalment de coure. Una prop de la Tordera &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,—anomenada farga de les Pipes— i l’altra prop del Rifer. De molins de farina, n’hi ha un al Rifer —conegut com al Molinot— i un altre a Viladecans, a la Tordera, tots dos estan molt malmesos. Al Rieral, ran de la Tordera hi ha el molí de ca n’Illa, que es troba en perfecte estat. Com a construccions destacables hi ha Can Patxot, a Mosqueroles, de tipologia pròpia de la masia catalana, si bé amb alguns elements d’arquitectura residencial. Aquesta construcció va ser feta per l’arquitecte Josep Danes i Torras, entre 1927 i 1931, per encàrrec del mecenes Rafael Patxot i Jubert, per a residència d’estiu. En esclatar la Guerra Civil, va haver de marxar a l’exili, tanmateix, abans va fer gravar en les dovelles del portal: “Hostes vindran que de casa us trauran – 3 d’ agost de 1936 – Adéu-siau”. La casa va ser incendiada l’any 1939 i durant diverses dècades va patir diversos actes vandàlics. Per sort, avui dia la Diputació de Barcelona s’ha fet càrrec de la restauració i l’ha adequat per a la instal·lació d’oficines del Parc Natural del Montseny. A Santa Fe hi trobem l’Hotel, d’estil neogòtic, construït per Pere Domènech i Pou, entre 1912 i 1914, per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, el qual, entre 1920 i 1935, va fer construir el pantà de Santa Fe. Al cim més alt del massís, al Turó de l’Home, hi ha com a patrimoni històric l’observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè, l’any 1929, després de seguir els primers passos donats per Artur Osona i Formentí, principal impulsor de la instal·lació al 1880. Finalment, com a patrimoni històric i arquitectònic que ha estat l’essència del municipi de Fogars de Montclús, hi ha els masos. Molts dels quals avui dia encara conserven les característiques arquitectòniques típiques del Montseny, amb l’entrada, la cuina amb la llar de foc i el forn de pa, la sala, el celler, les cambres, les corts, el corral, el barri, el porxo i l’era. Però de la majoria de les construccions (més de cent seixanta), sols en queden vestigis. Són de destacar, per les seves característiques: mas d’Horta —avui anomenat Villena—, mas Noguera, mas Viladecans, mas Vilar, mas Dalmau, mas Ridaura, mas Pla, mas Garau... Tots existents en el fogatge de 1515. A més, és notable el Corral d’en Deumal, que es troba a 1.350 metres d’altitud.

&nbsp,

Text redactat per:&nbsp, Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008