ESPURNA

&nbsp,

El Club Cadí canoë-kayak, de la Seu d'Urgell va ser fundat el 1964 per&nbsp,Francesc Moles Pal, Manel Vernet, Manel Duat, Juanito Gómez, Carles Nart, Josep Castellarnau i Fermí Vidal.

La primera participació en competició internacional del Club va ser al Rally del Noguera al 1965, i al 1972 va ser l'organitzador de la I Setmana Internacional de Canoe-Kayak.

Gràcies a&nbsp,la inclusió de l’Eslàlom en els JJOO de 1992, emparat amb el precedent de 1972 (Augsburg en els JJOO de Munich), es construeix el Parc del Segre, aquesta instal·lació va comportar la nova seu del club, ja que fins aleshores estava ubicada a Arfa, on actualment s'ha habilitat un nou camp d’eslàlom.

&nbsp,

Desprès de l'organització dels Jocs Olímpic el Club ha participat en l’organització de proves internacionals, destacant els Campionats del Món de 1999 i del 2009.

&nbsp,Cal destacà la participació d'esportistes del club als Jocs Olímpics:&nbsp,Barcelona 1992: Pere Guerrero i Marc Vicente, Sydney 2000: Marc Vicente i Carles Juanmartí, Atenes 2004: Carles Juanmartí, Pequín 2008: Guillermo Diez-Canedo i Montse Garcia.

&nbsp,Altres resultats internacionals que cal mencionar&nbsp, són:&nbsp,

- Mundial 2009: Carles Juanmartí 3r individual i patrulles, Guillermo Diez-Canedo i Jordi Domenjó, 3rs en patrulles.

- Mundial 2010: Jordi Domenjó: 3r.

- Campionat d'Europa Sub-23 2011: Núria Vilarrubla: 2a.

Des de la idea de gaudir el Principat des de la perspectiva de la muntanya, surt la idea d’admirar Andorra des dels seus cims més alts i de recórrer tot un país d’una vegada. A mitjans de juliol s’organitza l’Ultratrail d’Andorra, una competició amb diferents circuits per diferents nivells: Ronda dels Cims (170 quilòmetres), l’Ultra Mític (112 quilòmetres) i l’Ultra Iniciàtic (103 quilòmetres). També hi ha el Trail de 35 quilòmetres. Però l’Ultratrail no es tracta només de córrer i gaudir dels companys, també difonen el que per a ells són els seus valors essencials. Un d’ells és l’ecoresponsabilitat, que es manifesta utilitzant material reutilitzable i recicable, marcatge biodegradable i la&nbsp, recollida selectiva i neteja acurada del recorregut un cop finalitzada la cursa. L’altre és la responsabilitat social amb la possibilitat de poder participar en una cursa oberta a tothom, incloses les persones amb alguna discapacitat, és un recorregut adaptat de 10 quilòmetres que rep el nom de Solidari Trail.

Per més informació: www.andorraultratrail.com

&nbsp,

El Trofeu Borrufa és una competició d’esquí alpí per a esportistes d’onze a catorze anys. Es celebra anualment durant el mes de gener al Principat d’Andorra. És una prova dins del calendari de la FIS (Federació Internacional d’Esquí) i, és una de les més importants i prestigioses. La competició té lloc durant sis dies i hi assisteixen grans corredors internacionals. Hi tenen cabuda les disciplines de Súper Gegant (SG), Eslàlom Gegant (GS), Eslàlom Especial (SL) i Súper Combinada (SC).

Per més informació: www.borrufa.ad

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

&nbsp,

El Pas de la Casa ha estat un lloc de vinguda de molts joves en edat de treballar, i és per aquest motiu que té un índex de natalitat molt alt. Tot i haver-hi escoles de primària, a partir de secundària han de baixar a Encamp o anar a França. És un poble de rebuda de molta immigració, el teixit social és de moltes nacionalitats, hi conviuen andorrans, espanyols (sobretot andalusos), portuguesos i hi ha una comunitat hindú bastant important. Degut a la dificultat de la barreja de cultures fa uns anys es va decidir fer la Festa de la Multicultura, que es celebra a finals de maig i hi participen totes les comunitats del Pas de la Casa. Una de les comunitats actives és la comunitat portuguesa, que cada 13 de maig, treuen la Verge de Fàtima en processó.

&nbsp,

PERSONATGES

Joan Borras juntament amb altres persones del poble van ser un dels fundadors del Pas de la Casa.

Jaume Brugat, català primer refugiat a França i després al Pas de la Casa, va ser un dels pioners. Juntament amb Francesc Viladomat van muntar el primer telesquí d’Andorra i va col·laborar a fundar la premsa andorrana. Cada setmana hi havia una crònica del Pas de la Casa i va escriure un llibre sobre aquest: El Pas de la Casa, història d’un poble sense història on defineix el poble com l’únic poble orfe d’Andorra.

El Pas de la Casa, història d’un poble sense història, Jaume Brugat

Gerard Escoda va ser membre de l’equip nacional andorrà d’esquí alpí en vàries especialitats com l’eslàlom gegant, eslàlom, combinada i súper gegant. Va participar en els Jocs Olímpics d’hivern de Calgary el 1988, Albertville el 1992, Lilehammer el 1994 i de Nagano l’any 1998.

Autora - Cèlia Morales

Tardor - 2011

&nbsp,

Bescaran Cultura és una associació cultural, sense ànim de lucre, constituïda l'any 2007 i inscrita al Registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya amb el n. 34720/3. Els seus objectius principals són: dur a terme activitats culturals a Bescaran, participar activament en la recuperació del patrimoni històric, defensar el patrimoni natural i difondre la riquesa cultural, patrimonial i natural de Bescaran.

Des dels seus inicis ha promogut i organitzat la “Trobada de Cantautors” -que es celebra actualment el tercer dissabte de juliol, havent assolit l'any 2011 la 8a edició- i la “Caminada Popular de Sant Martí” -el tercer diumenge d'octubre-. A la vegada promou la participació popular en la Festa del Roser de Bescaran, en la Festa Major de Sant Martí i en l'Olla de Carnaval, entre d'altres.&nbsp,

Més informació a facebook “Bescaran Cultura”

Autor - Ignasi Doñate

Tardor 2011

El nom sorgeix de la denominació d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs, tan característic de les nostra terra.

La creació de l'associació sorgeix de la necessitat de donar sortida i difusió de la producció ecològica local alhora que valorar la tasca de la pagesia com a (vertebradora, cuidadora, peça&nbsp,clau...no trobo el&nbsp,terme més apropiat per definir el que vull dir, a veure si el trobeu vosaltres),&nbsp,per proveir-se d'aliments sans i naturals, i fomentant el consum responsable i saludable per a les persones i&nbsp,la Terra. &nbsp,

Autora - Silvia Trigueros

Tardor 2011

&nbsp,

Els inicis del bàsquet a la Seu d'Urgell es remunten a l'any 1965 quan Francesc Font forma el primer equip sènior que, a partir de 1969, agafa ja el nom definitiu de Associació Esportiva Sedis Bàsquet.
Des d'aquells incís, amb tot just dos equips, el club ha anat creixent i enfortint-se fins&nbsp, esdevindre el que és avui en dia: un referent en l'associacionisme del Pirineu i en l'esport d'àmbit català.
En l'actualitat, el club compta amb un equip sènior femení en la màxima competició estatal, la Liga Femenina i també amb un equip masculí en la lliga EBA, també d'àmbit estatal.
Aquests dos equips, els més representatius del club, estan acompanyats de 14 equips més d'equips de formació, tant en categoria masculina com femenina i una potent Escola de Bàsquet d'iniciació. En total, més de 300 esportistes, alguns dels quals participen en les màximes competicions catalanes de la seva categoria passegen el nom del Sedis i de la Seu d'Urgell arreu de Catalunya.
El projecte de AE Sedis Bàsquet es completa amb dos equips formats per nois i noies amb discapacitats psíquiques i de salut mental que també competeixen amb altres associacions d'arreu de Catalunya.
Aquesta estructura, de molt de mèrit en qualsevol entorn, es converteix en quelcom extraordinari en una ciutat de només 13.500 habitants i situada en ple Pirineu, a 200km dels centres econòmics, polítics i socials més importants del nostre país. Un petit miracle que es manté gràcies a la feina de tota la família de Sedis Bàsquet, jugadors, tècnics, directius i socis i al recolzament de les institucions i empreses col·laboradores que fan costat al Club.

Autor - David&nbsp, Vallvé

Esports

Ajuntament de La Seu D’Urgell

ENS VEIEM AL SEU ROCK!

Durant l´estiu del 1982, en Josep Maria Carrasco, conegut per Lemmy, corria pels passadissos de l´Ajuntament de la Seu &nbsp,per aconseguir montar un concert amb grups de la zona, la Seu i Andorra. Se´n va fotre un fart, encara s´esvera ara quant m´ho explica.

FLIPS SC, MONK´S i NECRONOMICÓN de la Seu i els FOKILLOKIS 2002 d´Andorra, van ser les estrelles de la nit, amb aquell primer Seu Rock, al poliesportiu de la Seu, que seria el tret de sortida a aquest esdeveniment juvenil que ha arribat fins als nostres dies.

Del ´82 fins al ´86, al poliesportiu, davant les antigues pistes de tenis, o al càmping de “la Pista”. Al ´87 i ´88 s´havia deixat de fer, el públic era escàs, i per fi&nbsp, al ´89 la tornada, en aquest cas al pati de l´Institut Joan Brudieu, i amb el que jo considero que va ser una gran idea fer-ho just el divendres de la Festa Major. Era una bona manera de començar amb bon peu la festa més esperada de l´any i la presència de públic estava garantida.

Recordo que al ´93, juntament amb el company Pep Rocasalvas, vam pujar totes les&nbsp, bandes de la Seu a la ràdio, una cada setmana, d´aquesta manera els nostres micros van ser altaveu de la cultura musical que naixia i els ajudàvem a fer-se grans.

Hi han toca´t centenars de bandes, algunes tan sols en una o dos edicions, altres durant&nbsp, anys, assajant mesos i mesos en els seus locals a la nit, després de la feina, en molts casos amb instruments deixats o de tercera o cuarta mà, amb més o menys habilitats, però això sí, deixant lo millor d´ells damunt les taules.

Tots tenim companys o amics que han format part d´alguna d´aquestes bandes, tots recordem grups, que no anomenarem per falta d´espai&nbsp, i per no deixar algú al tinter.

Cada agost, torna la Festa Major, i amb ella la millor nit, sense lloc a dubtes, la del Seu Rock, a l´esplanada de les “rulots”, amb versions de bandes conegudes i també amb temes propis.

Cervesa en mà. Ens veiem per allà!

"El teatre és una eina de comunicació i agermanament extraordinària. I no només a través del diàleg que s'estableix entre els actors a l'escenari, o entre l'obra i el públic, que es retroalimenten. També és una comunió entre dues terres germanes: La Seu d'Urgell i Andorra. Els talents, l'art i les ganes dels que es dediquen, de forma professional o no, a aquesta disciplina en totes dues zones es donen la ma, directa o indirectament, a través de la frontera. Somhiteatre, La Companyia és Grata, Carbassó, Assaig9, Andandarà, Grup Estable de Joves i Adults de l'Aula de Teatre, A Tota teta, Estripagecs, són clars exemples de l'interés que desperta el teatre en les terres del Pirineu Català. I són un clar exemple de la força i la bona salut del teatre. Per molts anys, salut i teatre, molt de teatre!"

Els Fallaires D’Andorra la Vella fan que perduri una tradició molt estesa a les Valls, les falles enceses la nit de Sant Joan, els orígens de la qual es remuntarien, segons la llegenda, a l’època de Carlemany. Se’n poden trobar referències a l’obra Canigó de Jacint Verdaguer i al Butlletí núm. 148 del Centre Excursionista de Catalunya (maig de 1907). Històricament les falles es cremaven a totes les parròquies, però aquesta tradició va anar desapareixent. Tot i així, el Col•lectiu d’Activitats del Comú d'Andorra la Vella la va recuperar l’any 1987. Una falla tradicional s’aconsegueix enfilant a l’extrem d’una branca llarga de boix trossos d’escorça de bedoll que s’ha d’haver tallat a començament de juny. Els fallaires són qui, durant la revetlla de Sant Joan, s’encarreguen d’encendre-les i fer-les giravoltar tot creant la sensació que es tracta de rodes de foc. Aquests, que van vestits amb una capa violeta, segueixen les ordres del fallaire major, el qual duu una capa vermella i marca les figures i els moviments. Una altra entitat lligada a la cultura popular és la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella, la qual fa ballar el gegants Carlemany i Ermessenda de casa Caboet, batejats el 2 d’agost de 1985. Carlemany representa l’emperador que va alliberar Andorra dels sarraïns i Ermessenda, la filla pubilla del vescomte de Castellbò que es va casar amb el comte de Foix, un dels fets que expliquen l’origen de l’actual coprincipat. Aquesta colla organitza també la trobada de gegants durant la Festa Major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost. Altres figures que hi ha dins la colla són Decret i Multa, capgrossos que representen autoritats andorranes, el drac Mitxelin, i en Martí, gegantó que representa un personatge pioner de l’esquí andorrà. El ball de gegants té com a singularitat que si hi ha alguna parella de noucasats aquell any, aquests fan ballar la parella de gegants i reben una rèplica de l’espasa de Carlemany. La colla andorrana té molt bona relació amb els geganters de Sant Pol de Mar i són una de les poques colles que fan un ball conjunt: el ball medieval. En relació amb això, val a dir que la vila d’Andorra la Vella està agermanada amb la ciutat de Valls i la població de Sant Pol de Mar. L’acte d’agermanament amb aquesta darrera es va culminar quan fallaires andorrans van iniciar el correfoc de la Festa Major de Sant Pol el 24 de juliol de l’any 2000. També dins l’àmbit cultural, trobem l’Associació Cultural de Residents d’Alto Minho i l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, una associació que va néixer l’any 1981 amb l’afany de promoure les danses tradicionals entre la població. A més de fer perdurar una tradició, també es dedica a recuperar danses andorranes ja perdudes o en perill d’extinció. Un dels seus objectius és que els infants i els joves s’involucrin en la cultura del país a través de la dansa. Són els encarregats de representar el ball del contrapàs a la Festa Major d’Andorra la Vella, l’única ocasió anual de poder-lo veure. L’esbart, que ha actuat en diferents festivals internacionals. Actualment està format per una seixantena de dansaires dividits entre les seccions infantil i juvenil i el cos de dansa. Pel que fa al teatre, hi ha dues companyies destacades. L’una és la Companyia Líquid Dansa, la qual va néixer en el Brossart l’any 1999. A partir d’aleshores ha fet diverses performances i espectacles com ara Viure.com, o% M.G, Salut, diners i amor i Pensa/ment. La seva feina ha estat reconeguda amb el guardó Andorranes de l’any 2010. L’altra companyia és Somhiteatre, creada l’any 1991 pel Comú d’Andorra la Vella. Sota la direcció de l’actor i director Pere Tomás, ha representat obres com ara El bon doctor, de Neil Simon (1991), Sopar a quatre mans, de Paul Barz (1992), Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà (1993), El xal, de David Mamet (1995), El casament, de Bertold Brecht (1997), El Sac i la Biga, d’Isidre Domenjó (1998), i Dakota, de Jordi Galcerán (2004). Ha estat l’encarregada, a més, juntament amb alumnes de l’Aula de Teatre, de dur a terme les Visites teatralitzades de Don Francisco de Zamora, un recorregut nocturn pel casc antic andorrà per resseguir les aventures que aquest jutge hi va viure i que va plasmar en el seu diari de viatge. Per a més informació: www.andorra.ad Part del patrimoni immaterial d’Andorra la Vella es manifesta també a través de dues organitzacions que mantenen viu l’esperit d’una comunitat tradicional i solidària: el Sometent i la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella. Pel que fa al Sometent, es tracta d’una organització de participació ciutadana formada pels caps de casa que les autoritats locals convoquen en cas de necessitat. D’altra banda, la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella és una germandat d’ajuda mútua integrada per homes que ja apareix documentada l’any 1776. Sembla que també existia consòrcia a les Escaldes, Canillo, Encamp i la Cortinada, però la d’Andorra la Vella s’ha mantingut. Es poden conèixer més detalls d’aquesta agrupació amb el llibre La Consorcia d’Andorra, de P. Canturri.