El Festival bianual de pallasses d’Andorra va ser creat el 2001 pel Comú d’Andorra la Vella amb la col·laboració de Tortell Poltrona i Pepa Plana. La idea ve donada per la manca de còmiques en general i de pallasses en particular en el món de l’espectacle i, en la dificultat que tenen per entrar en programacions i circuits comercials. És festival i fòrum alhora i, una important plataforma d’intercanvi. Venen pallasses de tot el món i s’hi fan espectacles, nits de cabaret, tallers i taules rodones, és un acte de reivindicació al riure, el sentit de l’humor, la màgia de viure i al paper femení en tot això.

L'Agrupament Escolta i Guia Urgellenc és un agrupament escolta -el Cau- de La Seu d'Urgell, que reneix després d'anys d'inactivitat escolta a la ciutat i que forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Oferim als nens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre mitjançant el mètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat.

QUI SOM

Som l’associació de veïns i comerciants del carrer dels Canonges.

Des de l’any 1983 anem treballant per fer diferents activitats de tipus cultural, lúdic i econòmic per dinamitzar el nostre volgut casc antic.

Per la nostra associació han anat desfilant diferents veïns i comerciants del carrer, actualment el nostre president és el Jordi i a la junta hi som la Carme, la Dolors i la Marina.

En el nostre carrer també hi tenim un Casal Popular i el local de l’Associació Gitana.

&nbsp,

ACTIVITATS CARRER DELS CANONGES

-Festa del carrer el 15 d’agost: ball de festa, Missa de St. Roc, coca i vi amb música tradicional del Pirineu, campionat de botifarra, jocs per la canalla, dinar de festa i un concert de rock que organitzen el Casal Popular.

-Dos mercats setmanals: el dimarts i el dissabte.

-Mercat medieval: el primer cap de setmana de juny.

-Mercat de Nadal.

&nbsp,

DESCRIPCIO DEL CARRER DELS CANONGES

Actualment aquest carrer és un compendi arquitectònic d’una diversitat extraordinària. En un marc medieval hi trobem edificacions de totes les èpoques: arcs romànics i gòtics, cases de pedra i cases de tàpia, balcons de fusta i balcons de forja, caps de biga medievals esculpits ( ca l’Armenter ), cares de pedra i sants a les fornícules – un d’aquests sants, Sant Emigdi, és un advocat segur contra els moviments de terra, i la seva imatge presideix el carrer per on la tradició assegura que entraven els terratrèmols a la ciutat, Sant Roc protector de la terrible epidèmia de la peste, la epidèmia que en sis anys va travessar mig món, de les estepes mongoles fins a Escandinàvia va arribar un dia d’estiu a la Seu,12 de juny de 1348,&nbsp, probablement procedent de Puigcerdà. El mecanisme de la malaltia era implacable, la mortalitat era molt alta i oscil·lava entre el 40 i el 100% dels afectats, segons la forma que prenia. Les epidèmies de peste van perllongar-se durant tot el segle.

Sortim del parc del Segre, i al peu de les escales que donen accés al casc antic, i trobem un indicador on podem veure el nivell que va assolir el riu en les diferents inundacions que s’han produït fins el dia d’avui. Al capdamunt ens endinsem en un dels carrers més antics i plens d’encant de la Seu, vertebrador de tota la ciutat medieval, el Carrer dels Canonges.

En primer lloc anem descobrint el carrer estretet, amb totes les seves cases peculiars i els seus porxos. Ens endinsem carrer amunt i al número 29 troben Sant Roc, al número 44 la Dedicatòria a Ramon Moncada- el burgés que va aixecar aquesta casa durant el segle XIV va voler immortalitzar la seva obra. Al número 19 ca l’Armenter- és una magnífica casa gòtica, pertanyent a la família aragonesa dels Luna, presents a la Seu el segle XIV. Al número 13 cal Roger probablement aquesta casa servia d’hostal per a pelegrins. Al teulat s’hi poden veure uns magnífics caps de biga gòtis, del segle XIV. Portal Vell d’Andorra, és la resta del recinte emmurallat que tancava la ciutat abans de l’expansió del segle XIII. Finalment arribem a la nostra Catedral, és l’ única catedral romànica conservada a Catalunya. Es va aixecar durant tot el segle XII. Coneixem el nom d’un dels seus arquitectes, Ramon Llambart. És la quarta catedral que ocupa el mateix emplaçament.

&nbsp,

SERVEIS DIVERSOS

Al Carrer dels Canonges també hi trobem: botigues amb productes dels Pirineus ( embotits i formatges ), herboristeries,&nbsp,&nbsp, botigues d’artesania, de roba, llenceria, merceria i calçats, perruqueries i serveis de restauració, bars i hostals.

La Unió Pro-turisme d’Escaldes-Engordany es va crear el 1955. Els impulsors expliquen que un grup de veïns del poble es van reunir per crear l’entitat, motivats per l’objectiu de fomentar el turisme local. Les accions que es varen realitzar en un primer moment van ser l’edició de díptics sobre el poble i la col·locació de cartells per remarcar les belleses i riqueses del paisatge, les aigües termals i el bon servei hoteler i comercial.

Actualment la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany continua portant a terme la tasca d’informació al turista des de l’oficina creada amb aquesta finalitat a la plaça Coprínceps. La caseta original es va construir l’any 1960. Des de final de la dècada dels 60 l’entitat organitza activitats&nbsp, lúdiques i tradicionals que tenen com a objectiu la revitalització de les festes populars. S’encarreguen de realitzar activitats com la Cavalcada de reis, Carnestoltes, la festa del Tres Tombs, la festa de Sant Miquel d’Engolasters, l’elecció de la Pubilla i l’Hereu, Sant Joan, la Festa Major de la parròquia i l’aplec de St. Romà dels Vilars.

Text: Comú Escaldes-Engordany

Fotografia: Pep Quesada

El teixit associatiu de Sant Julià de Lòria és ben ric en tots els àmbits, seguidament en destaquem algunes de les entitats: En el camp de la cultura popular, la Colla Gegantera de Sant Julià de Lòria, molt activa durant tot l'any, és l’encarregada de moure els dos colossos llegendaris: la Dama Blanca i el rei Moro, també treuen a ballar els capgrossos i la bruixa Tecla, la qual representa la comparsa dels Bruixots que desfila per Carnaval. D’altra banda, també hi ha l’Esbart Lauredià, nascut l’any 1963 com a continuador de l’Esbart Andorrà. Des d’aleshores han recuperat danses, costums i llegendes que s’han anat arrelant a la parròquia. Actualment l’esbart és format per un centenar de ballarins que duen el ball de la marratxa a totes les festes majors lauredianes, realitzen sortides fora del Principat i representen diferents llegendes andorranes durant la Vila Medieval. En l’escena teatral, hi ha dos companyies a citar. La primera, la Companyia és Grata, va néixer l’any 1997 i des de llavors ha fet muntatges tant amb quatre actors com amb vint, depenent de les obres representades, molt variades pel que fa a gèneres. Interessada en tots els aspectes del fet teatral, des de la producció fins a l’actuació, ha participat en la Fira de Teatre de Tàrrega i la Fira de Teatre de Manacor, entre d’altres. L’altra grup teatral lauredià és la Companyia Carbassó, formada per joves amateurs que van començar a actuar amb els Pastorets i Històries i llegendes d’Andorra. Amb Sexualment equilibrats, una obra d’autoria pròpia i sota la direcció de Mireia Codina, es van establir com a grup. Van fer cinc obres en cinc anys amb diferents directors i l’any 2011 van estrenar el seu sisè projecte: S de Shakespeare, una obra arriscada dirigida per Joan Hernández. Pel que fa al moviment coral, l’arxiu fotogràfic ens diu que va engegar a Sant Julià de Lòria a final dels anys quaranta i els seus protagonistes són la Coral Rocafort, Els Petits Cantaires Lauredians i la Coral de Lòria. La Coral Rocafort va néixer l’any 1962 com una coral masculina que s’encarregava de l’organització de les caramelles, però al cap d’uns anys va incorporar les veus femenines. Actua dins i fora del Principat, de la mateixa manera que Els Petits Cantaires Lauredians, una coral infantil creada el 19 d’octubre de1971 que és oberta a tots els nens i nenes sense cap selecció de veus. Amics de la Rabassa és un col•lectiu que va sorgir l’agost del 2007 amb l’objectiu de defensar el patrimoni natural i cultural de la zona de la Rabassa tot proposant que es gestioni com a parc natural que inclogui centres d’interpretació, albergs de joventut, instal•lacions esportives, etc. Per a més informació: www.amicsdelarabassa.org La Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia és una fundació privada formada per muntanyencs solidaris amb els nens de les muntanyes del Nepal, el Pakistan, el Tibet, l’Índia i Bhutan que creuen que l’educació bàsica és la millor garantia per generar el progrés econòmic, social, cultural i polític d’aquesta zona. Per a més informació: www.mount4him.org Finalment, fem una ullada a les entitats esportives, entre les quals podem destacar el Naturlandia Club Esportiu i el Club Esportiu Sant Julià, que inclouen diferents disciplines, com ara la secció de futbol sala, rítmica i natació, el Matecosa Sant Julià de futbol, que ha participat en les prèvies de la Intertoto, la copa de la UEFA, la Champions League i l’Europa League, i la Penya la Truita, que organitza campionats de pesca i fins i tot un campionat del món.

Info CenTres gestiona els casals culturals de Ciutat. Per a consulta d'informació i activitats, la web.

La Marratxa és el ball lauredià per excel·lència. És ballada per l’Esbart Lauredià el segon dia de Festa Major, que és sempre l’últim diumenge de juliol.

És un ball que simbolitza la pau i és ple de referències històriques. Durant la guerra que el Compte de Foix va desencadenar contra el Bisbe d’Urgell els lauredians estaven alerta ja que per proximitat geogràfica, haguessin sigut els primers en rebre les conseqüències d’una guerra plena de devastacions. El rei d’Aragó Pere III, va posar fi a les hostilitats amb el pacte dels Pariatges.&nbsp,

El ball el ballen dos homes, un de solter (que representa el Bisbe d’Urgell) i l’altre de casat (que representa el Comte de Foix), vestits amb les seves millors robes i barrets de copa alta d’on pengen tres cintes del color de la bandera andorrana. Els dos homes ballen amb sis noies (que representes les sis parròquies d’Andorra que hi havia llavors), vestides a l’estil de l’època feudal.

La Marratxa simbolitza la unió dels dos senyors amb el territori i l’alegria de no haver de viure una guerra, tal i com representen els sis trabucaires que al final del ball disparen a l’aire.

Text: Bru Noya

Fotografia: Comú de Sant Julià de Lòria

El projecte COMPARTIR COTXE neix de la voluntat de Mallorca de fomentar entre la població un ús més racional del cotxe. El servei consisteix a facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l'hora de fer un viatge. OBJECTIUS * Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes de Mallorca una altra alternativa en els seus desplaçaments tenint en compte mesures de sostenibilitat en la mobilitat. * Disminuir la contaminació i el consum energètic produït pels vehicles privats. * Millorar la utilització de l'espai públic. COM ACCEDIR-HI? * Per anar a treballar Si aneu al vostre centre de treball, i heu de fer sempre un mateix recorregut amb el vostre vehicle privat o busqueu persones amb qui compartir el cotxe, podeu compartir cotxe per a anar a treballar. * Per anar a la universitat Si estudieu o treballeu a la universitat i busqueu amb qui compartir un mateix viatge fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), podeu compartir cotxe compartir cotxe per a anar a la universitat. * Per anar de viatge Si feu viatges esporàdics o no regulars, ja sigui a altres ciutats o fins i tot a l'estranger, aquí també podeu trobar persones interessades a compartir les despeses del viatge. Accediu a compartir cotxe per a anar a altres destins. COM FUNCIONA? Mitjançant aquest servei veureu on line les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant al vostre. A través del correu electrònic us podreu posar en contacte amb elles. Veureu quines són les seves preferències, si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge, i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys i companyes de viatge. Podreu deixar un missatge electrònic a aquelles persones que considereu que són adients per compartir un mateix viatge. Tot de manera immediata i sense intermediaris.

L'associació UNAE, és una associació de defensa de consumidors i usuaris. Va començar com una associació de mestresses de casa i té una antiguitat de més de 30 anys. La Federació UNAE existeix en totes les províncies espanyoles. La seu central està a Madrid . A Palma hem tingut la seu en la C/ Arxiduc Luis Salvador nº 5 durant 25 anys. Durant tots aquests anys la nostra labor ha estat fomentar l'associacionisme, i organitzar cursos de tot tipus de formació dirigits a la dona, per facilitar-los la seva incorporació a la vida laboral, o la seva formació cultural. Comptem amb 1.906 socis inscrits, que en aquest moment no paguen quota. A més per falta de subvenció ens vam veure obligades a tancar la seu i cessar, tota activitat. Formem part de Consell Balear de Salut Consell Balear de Consum Institut Municipal de Consum Consell de preus de Mercapalma Comissió de preus d'Indústria Som arbitres de consum i participem amb la junta arbitral.