Aquesta associació es va fundar l’any 1956 per forcallans no residents al poble, amb la intenció de fomentar la relació entre tots els forcallans de naixement o de sentiment. Entre altres iniciatives,editen el butlletí ,Bisgargis i col·laboren en la caminada de lesquatre moles.A més a més són vetlladors del Camí de l'etapa de Forcall a Morella.
 ,
 ,
 , , , ,
Referències històriques de l'Ateneu
El 16 de juny de 1918 el Govern Civil de Barcelona aprovà els Estatuts de l'Ateneu Santjustenc, per tant es considera aquesta data com a data fundacional. , , En l'acta de constitució hi ha una relació de 85 socis fundadors, 2 cooperadors, 4 socis protectors i 22 alumnes de l'Escola de l'Ateneu. , El cafè de l'Ateneu esdevé lloc de reunió dels associats, s'instal·la el billar i es fan sessions de cinema mut acompanyades amb piano, se celebren esdeveniments socials (premis i festes de final de curs) i assumeix la celebració de la Festa Major
El 16 d'abril del 1922 es fa la primera acta de reunió de la junta directiva en català i s'estableix que el funcionament de l'escola de l'Ateneu sigui, també, en català, amb 24 vots a favor i 10 en contra. , L'Ateneu passa a formar part de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Els socis van ser els constructors, pedra a pedra, de l'escola, del cafè i del pis del conserge de l’Ateneu. En el pati de l'escola es duien a terme les activitats de l'Ateneu, i aquestes ajudaven a suportar el dèficit econòmic derivat de la construcció de l'edifici, malgrat les aportacions especials dels socis.
L'any 1934 en Pere Pruna i Gascon funda la SEAS. , En aquest període s'accepten les dones com a sòcies i els casats poden fer les seves mullers sòcies. , Cal revitalitzar l’entitat i, donada la situació econòmica que hi havia, són els propis socis els que treballen al cafè com a cambrers i al cinema com acomodadors.
La Guerra Civil Espanyola i la duríssima postguerra fan que el llavors president, Just Vidal Puig, hagi de tornar a fer les actes de la junta gestora en castellà, a més, la legislació especialment dura contra la llengua i costums del país fa que l’entitat passi a denominar-se Ateneo de Sant Justo Desvern.
L’any 1947 el Cor lo Pom de Flors pot , tornar a cantar caramelles, es crea la secció d’escacs i, a poc a poc, es van recuperant els orígens de l'Ateneu en totes les seves vessants.
L'any 1951 és un any en què es fan grans avenços en la línia de recuperar el sentit de l’Ateneu, es creen el grup sardanista Juli Garreta i l’Orfeó Enric Morera, es nomena un auxiliar administratiu que cobra un petit sou per treballar-hi permanentment, s’adapten els estatuts a la nova situació i es permet als caps de les seccions assistir a les tasques de direcció de l'entitat.
Amb l'entrada d’Antoni Massagué com a president de l'entitat (1958 a 1961) i del mestre Coll com a Director de l'Orfeó s'instauren els concerts d'estiu i la diada del cantaire, conjuntament amb el Cor. La secció cultural promociona conferències i debats, s’ensenya català i francès (amb el permís de l'Ajuntament), i s'instaura la festa de Sant Jordi
Amb la presidència de Rafael Malaret (1962-1965) es potencien l’Orfeó i el Cor i es fan els , primers recitals de la Cançó catalana amb els components dels Setze Jutges. El 1963 és reorganitza de nou la SEAS amb el Fulgenci Baños, amb un fort rerefons cultural a part de l'esport muntanyenc.
Durant la presidència de Just Amigó, i per poder fer front a les despeses de l’entitat, s'arriba a un acord amb l'Ajuntament per a arrendar-li la Sala Gran, cosa que no va estar ben vista per tots els socis. , Es creen Audiomúsic, la secció de Dansa Marta Roig, la revista de l'Ateneu (que esdevindrà l’actual “Vall de Verç”) i la Secció Musical que engloba l’Orfeó, el Cor, l'escola de música i el grup sardanista Juli Garreta, la SEAS continua les seves activitats i la comissió de Cultura els seus cursos de català.
L’octubre de 1970 la setmana de l'Ateneu dóna origen a les festes de Tardor. , L’any 1975 l'Ateneu s'adhereix al Congrés de Cultura Catalana i, un cop mort Franco, els partits polítics i sindicats fan ús de la sala del Cinquantenari per a conferències i mítings. , També es demana catalanitzar l'entitat amb el nom d'Ateneu de Sant Just Desvern. , L’any 1979 s'aconsegueix que el carrer, fins llavors anomenat 18 de juliol, passi a anomenar-se carrer de l'Ateneu.
L’any 1979 una dona presideix l’Ateneu per primera vegada, es tracta de Francesca Cortés i Vives. , Sota la seva presidència es creen el grup Xibeques, que organitza les activitats dels Divendres a l'Ateneu, el , grup de Cant Gregorià, Produccions Vern, amb el seu arxiu cinematogràfic, i la Comissió de Cultura organitzadora de les tertúlies mensuals. S'adquireix la taula rodona pel cafè de l'Ateneu finançada per un grup de socis, taula que encara es conserva amb gran estima.
Els esdeveniments que és succeeixen fan que l’Ateneu recuperi la seva manera de ser i esdevingui un lloc de trobada de totes les persones i grups que volen la normalitat del nostre país. La presidència de Josep M. Marques des de l’any XXXXXX, ha fet que l’Ateneu sigui el lloc on es desenvolupin totes aquelles activitats , d’iniciativa popular. , L’Ateneu dóona suport a totes les propostes que rep sempre i quan respectin els drets humans, siguin a favor de la nostra llengua i cultura i sobretot siguin obertes a tots els àmbits d’actuació del poble.
Un signe de l'Ateneu és el roure del patí. El patí del roure simbolitza que l'entitat ha de tenir tants anys o més de vida que el roure plantat al mateix temps que es construïa i que mentre tindrà vida i ufana l'entitat també es desenvoluparà pròspera i potent.
 ,
Sant Just Desvern, 22 de juny de 2011.
 ,
ATENEU DE SANT JUST DESVERN
C/ de l’Ateneu, 3-5 , , , , 08960-SANT JUST DESVERN
Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya, Secció 1ª, Insc. 907 de Barcelona
e-mail ,: [email protected] , - , web ,: santjust.org/ateneu
El nostres orígens són a l’any 1896, amb la constitució de l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector Arseni Secases a l’actual carrer Salvador Mundi, en l’edifici de la Casa Escola. Aquest mateix any es trasllada a la casa Aymà, al Carrer Major 147, on hi ha lloc suficient per fer un teatre.
Entre 1899 i 1910 l’Acadèmia es trasllada al carrer Ivorra 1, al local que ocupaven els tradicionalistes i que uns i altres compartiren sense que s’hi trobessin a gust. L’any 1907 l’Acadèmia canvia el nom pel de Institut de Sant Josep, i des d’aquest data cada Nadal es fa la representació de L’estel de Natzaret, un dels fets diferencials de la nostra entitat encara avui en dia. Entre 1911 i 1916 l’entitat es trasllada al carrer Major 117 (emplaçament actual del teatre), i es va convertir la quadre del senyor Vallet en un magnífic escenari.
El 1919, l’Institut de Sant Josep es converteix formalment en l’Orfeó Sarrianenc, en el butlletí d’abril de 1921, és diu que hi ha 139 socis de nombre, 68 socis coristes i 68 socis protectors, als quals caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 socis del club de futbol, cosa que fan una important massa social de 485 persones.
L’any 1927 s’enderroca el local de l’Orfeó i es construeix un de nou, amb un teatre que té un escenari a la italiana, que és còpia del teatre Romea. Així, doncs, aquest any en fa 80 de la inauguració del teatre.
L’any 1939, després de la Guerra Civil, l’entitat falangista Educación y Descanso intenta apoderar-se del local i el patrimoni de l’Orfeó, ha d’intervenir el governador civil de Barcelona per parar l’espoli. Poc després,el 20 de novembre de , l’any 1943, es funda el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià.
L’any 2009 es crea l’ Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià que gestiona les activitats del teatre.
La seva finalitat principal és treballar per la formació integral dels seus membres, fomentant el seu enriquiment cultural i artístic, el compromís social amb l’entorn i la transmissió de valors, i concretament amb els objectius següents:
a) Fomentar l’educació i el gust per les activitats culturals i artístiques entre els seus associats.
b) Treballar pel compromís amb la societat catalana, amb la seva llengua i la seva cultura.
c) Promoure les activitats educatives i de lleure amb els infants i joves.
d) , Fomentar les activitats esportives, el valor de l’esforç i el treball d’equip.
e) , Potenciar la participació dels membres en la vida social i cívica de Sarrià, de la ciutat de Barcelona i en general de Catalunya, fomentat actituds responsables, crítiques i compromeses, especialment entre els joves.
f) Ser un espai de trobada de persones de diferents procedències i capacitats, que fomenti el debat i l’enriquiment mutu, compartint idees i coneixements.
g) Treballar per afavorir la convivència, la tolerància i particularment el respecte amb les persones nou vingudes d’altres cultures , i treballar pel seu arrelament i integració social.
h) , Col·laborar en les actuacions per resoldre les problemàtiques de les persones i col·lectius en situació d’exclusió social. ,
i) , Fomentar la pràctica i els coneixements en les noves tecnologies.
j) Donar suport a les actuacions per la preservació dels recursos naturals i el desenvolupament d’actituds i pràctiques que afavoreixin la sostenibilitat.
El centre està regit per una Junta Directiva i pel Consell de Delegats, escollits en assemblea.
El Consell de Delegats el formen dos representants de cadascuna de les seccions del Centre. Aquestes seccions són els grups i moviments següents:
- Orfeó Sarrianenc: Creat l’any 1917. Actualment el formen 42 cantaires.
- Futbol del CP Sarrià: Creat l’any 1952 està format per més de 200 infants i joves, distribuïts en 17 equips i més de 20 entrenadors joves. Estan federats en la Federació Catalana de Futbol.
- Ballet Folklòric Sarrià - Esbart Sarrià: Creat l’any 1955. Des de llavors, ininterrompudament, ha portat les seves danses per tot Catalunya i molts indrets de l’Estat i de l’estranger .
- Moviment Infantil i Juvenil - Esplai Sant Vicenç de Sarrià: Grup d’esplai que des de 1963, realitza activitats formatives, jocs educatius i campaments d’estiu, per a més de 50 nois i noies des dels 6 anys.
- La Bambolina Negra: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que combina la comèdia i la tragèdia amb dansa música i cançons en directe.
- Elenc Teatral JV Foix: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que vol fer obres que destaquin per la seva qualitat artística i que alhora propiciïn l’aprenentatge interpretatiu dels actors.
- Casal del Dr. Pere Tarrés: Desenvolupa activitats de solidaritat amb persones necessitades i promou actuacions en memòria del seu fundador.
- Grup d’Excursionisme: Organitza mensualment sortides i excursions a diversos indrets de Catalunya amb una participació de més de 30 persones.
- Secció d’Escacs: Organitza cursos i campionats d’escacs. Cada dimarts es reuneixen per jugar. Hi participen habitualment una vintena de jugadors.
- Grup de Tertúlies: Organització mensual de debats sobre temes d’interès col·lectiu: política, medi ambient, Tercer Món, educació en el lleure, etc. La participació és variable, entre 20 i 60 assistents.
- Grup de Cooperació i Solidaritat: organitza exposicions periòdiques sobre temes socials i del Tercer Món, així com la gestió de la botiga de Comerç Just.
- Altres activitats: Catequesis infantil, Grup de Country, Balls de Saló, Grup de Dones de Ioga, Taller d’anglès i classes de recuperació.
L’any 1904 és fundà l’Orfeó Gracienc , com a entitat coral a partir de les inquietuds d’un conjunt de graciencs que, a semblança de molta gent de la seva generació, , veien el cant coral com una de les formes associatives del moment que permetien fer de la música coral una forma d’acostar la música a la gent, permetre el creixement en uns ideals culturals i personals (espirituals segons el llenguatge de l’època) per aprendre a treballar des de la diversitat de les persones per bastir un projecte comú que superés els enfrontaments i fomentés la convivència i el respecte. , En fou el fundador i primer director el mestre Joan Balcells i Garcia, a qui després seguí el mestre Antoni Pérez i Simó, prenent el relleu posteriorment l’actual director en Poire Vallvé i Cordomí. L’Orfeó Gracienc és una de les formacions corals capdavanteres del país tant pel seu vagatge, per exemple fou el cor de referència d’en Pau Casals al primer terç del segle XX, però sobretot també pel seu present i projecció de futur.
L’Orfeó Gracienc, actualment sota la forma jurídica de fundació , que té per fita l’impuls de la seva premissa fundacional el cant coral, ,és una entitat coral que a més a més ha desenvolupat una rica tradició de seccions, actualment les de muntanya, d’esbart i de teatre.
Així, són objectius de l’Orfeó Gracienc impulsar i promoure tota iniciativa cultural, a través del cant, la música, la dansa, la interpretació, les práctiques muntanyenques, la pedagogia i l’ensenyament de les disciplines esmentades així com també l’impuls i el foment de la llengua catalana. La nostra entitat es guia a través del projecte musical proposat pel seu director musical, disposa d’orquestra pròpia, d’Escola de Música i Dansa i ofereix cursos dels diversos balls de swing. L’entitat també programa concerts, , tallers puntuals i activitats diverses com per exemple un casal artístic d’estiu per infants. També, en d’altres àmbits, ha desenvolupat un línia d’activitats específiques per escoles i instituts que inclou, entre d’altres, , audicions musicals i un concurs de contes.
L’entitat cerca bastir, a través de les activitats pròpies i les puntuals, una oferta d’activitats diverses per a totes les edats amb l’objectiu també de , fomentar l’arrelament de les famílies. L’Orfeó Gracienc té vocació d’obertura constant, a través de les seves pròpies activitats, a la vila de Gràcia, a Barcelona i al conjunt del país.
L’Orfeó Gracienc disposa d’un auditori amb capacitat per a 250 persones dissenyat expressament per la seva acústica, la sala d’assaig de l’orfeó amb capacitat per a 150 persones i orquestra de cambra, així com també diverses sales de dansa, una sala insonoritzada i tot un seguit de sales i espais que acullen les diverses activitats.
L’Orfeó Gracienc procura oferir serveis específics per als seus benefactors i les seves famílies com ara descomptes a les activitats o també recordant als benefactors que, com qualsevol persona física o jurídica, també gaudeixen de les desgravacions fiscals inherents al fet que l’Orfeó és una fundació en relació als seus donatius.
Tot això i molt més és l’Orfeó Gracienc, visiteu-nos!!
Orfeó Gracienc
Carrer d’Astúries 83,
08024 – Gràcia – Barcelona
93 237 43 02
El 1r diumenge de Maig organitza la "Cursa fira de Sant Isidre"
El 2n dissabte d'octubre organitza la "Caminada a la Torre del Moro".
Una de les formacions més arrelades a les tradicions de la parròquia és el Grup Artístic d’Ordino. Inicialment el conjunt estava format pel Mestre Antoni Florit i un grup de joves de la parròquia aficionats a la música, més endavant van incorporar-hi el director de l’orfeó andorrà Josep Puig. Es van constituir com a associació l’any 2004 i actualment la formació instrumental consta de deu components. Seguint en el terreny musical, la Coral Casamanya va sorgir a partir de l’interès d’un grup d’ordinencs que participaven en la cantada de caramelles de formar-se en el cant coral. Josep Puig en va ser el fundador i encara continua impartint les classes. Des del 2004 col·laboren amb el Grup Artístic d’Ordino i participen en bona part de les celebracions litúrgiques i tradicionals de la parròquia, com ara la missa de Sant Pere del Serrat, la Festa de la Música, el Concert de Primavera i el Concert i el Poema de Nadal.
Per a més informació: www.grupartistic.galeon.com
D’altra banda cal esmentar el Grup Dansaire, creat el 2001 amb la voluntat de recuperar els balls tradicionals. El Comú d’Ordino en va ser l’instigador, va contactar amb Marta Bernet i un any després el projecte ja estava consolidat. A causa de la demanda d’antics ballarins de la parròquia, el 2007 es va crear el cos de dansa i el grup es va constituir en associació.
Diuen, que qui fa el Camí de Sant Jaume se’n recorda tota la vida. La
ruta dels estels deixa una petjada a l’ànima dels peregrins que no
s’esborra mai. Per als qui l’han recorregut és fàcil d’entendre-ho però continua sent
complicat d’explicar, potser perquè conserva l’essència i l’esperit de més de mil anys d’història
de peregrinatge des d’Espanya i Europa, perquè ens impregna d’una saviesa i un coneixement
ancestral atrapats des de l’Edat Mitjana. S’ha de viure per descobrir perquè tanta suor i llàgrimes
valen la pena. Per tots aquests motius i molts d’altres, la UNESCO el va declarar Patrimoni de la
Humanitat.
Buscant una manera de recordar i estar en contacte amb el Camiño do Santiago durant tot l’any,
un grup d’espluguins i espluguines varen crear l’entitat Associació d’Amics Camino de Santiago
Esplugues, l’any 2007. L’entitat té seu a l’Espluga Viva, on cada dimecres a la tarda reben la gent interessada
en conèixer l’experiència i trobar informació per fer el Camí. També faciliten l’obtenció
de les Credencials, el document que serveix per accedir als albergs i per ésser rebut a Santiago de
Compostela.
En la curta vida d’aquesta iniciativa ha passat un munt de gent demanant ajuda per preparar la
seva experiència, i no tan sols d’Esplugues, la qual cosa omple d’orgull als membres de l’associació
perquè demostra que s’està fent bé la feina, i que és una bona opció a l’hora d’orientar-se per a preparar
l’experiència. A més, l’Associació d’Amics del Camino de Santiago d’Esplugues exerceix la secretaria
de la Federació Catalana d’Amics del Camí de Sant Jaume, de la que forma part.
A més de l’activitat normal de l’entitat, també preparen altres actes i iniciatives. Per exemple,
aquest juny passat varen presentar el llibre Camino de Santiago, 37 años después, de l’autor Alfonso
Laguna, metge del CAP Lluís Millet. També estan assessorant la secció d’autocaravanes de la Unió
Caravanista de Catalunya que, encapçalada per l’espluguenc Sr. Joan Galtés, pensen fer caminant
els últims 115 quilòmetres fins a Santiago de Compostela, demostrant que el Camí no té edat.
El record i l’esperit d’una gran experiència Associació d’Amics Camino de Santiago d’Esplugues
Es reuneixen al Casal de Cultura Robert Brillas:
Carrer Àngel Guimerà, 38
Dijous de 18:30 a 20 hores
email: [email protected]
ESPLUGUES SENSE BARRERES
 ,
Qui som?
La associació ESPLUGUES SENSE BARRERES és una associació que engloba a persones amb diferents discapacitats físiques i/o sensorials, els seus acompanyants, voluntaris i a tota persona que en vulguir formar part.
Què volem?
Volem defensar els drets de les persones amb discapacitats i la seva integració a la societat en plena igualtat de drets i deures. Per això hem creat la associació ESPLUGUES SENSE BARRERES, que té com a finalitat lluitar contra totes les barreres discriminatòries socials, d’actitud, de compassió i paternalisme, que no porten enlloc i que té bona part de la societat per tot allò que no coneix i ignora. Aixó fa que ens infravalorin i, per tant, que hi hagi un grau importat de marginació. Per això lluitarem principalment contra tot tipus de barreres arquitectòniques, ja que són les que ens impedeixen el lliure accés a molts llocs públics, per no estar adaptats. Això fa que la nostra vida social sigui molt escassa, i d’aquí bé el fet que la gent no ens conegui ni a nosaltres ni a la nostra problemática. Per això, amb la nostra Associació, pretenem fer-nos conèixer i explicar les nostres problemàtiques i els nostres anels a la societat, i que aquesta els faci seus per solidaritat i convicicció, i d’aquesta manera aconseguir la veritable integració.
Volem més:
L’associació vol ser un espai i un lloc de trovada, on les persones amb discapacitat física o sensorial puguem donar-nos suport mutuament. A la vegada volem defensar els nostres drets per tenir l’opció de viure com les altres persones. Volem participar en aquesta comunitat, del qual en formem part. Volem poder sortir al carrer i anar allà on volguem sense través ni dificultats. Passos zebra sense gual, o un cotxe aparcat al qual que ens impedeix d’excerci el nostre dret, com a ciudadans, de circular lliurement per la nostra ciutat. Podre manar al cinema, al teatre o a qualsevol lloc lúdi-social. POdrem anar a una botiga a comprar i entrar-hi sense dificultats? Ens fem constantment aquestes preguntes i moltes vegades , ens quedem a casa perquè ja sabem la resposta, la resposta és que no, i això és molt frustant. Volem que la societat es consciencïi de la nostra problemática i ens faci costat en el procés per aconseguir el nostre dret a integrar-nos totalment. D’aquesta manera algún dia podrem gaudir tots d’una ciutat accesible per a tothom.
Què esperem?
Esperem que tota la gent, ja sigui persones amb discapacitats o bé persones consciènciades amb aquesta problemática i solidàries amb la gent que es trova amb aquestes dificultats, que s’apuntin o col·laborin amb aquesta Associació per tal d’aconseguir, tots plegats, que aquests projectes d’integració esdevinguin una realitat.
Que fem?
Actualment l'associació fa sessions de neurorehabilitació i logopèdia al local de l'associació. Aquestes activitats suposen un benefici per la comunicació i movimient del cos i també per la seva autoestima. Les sessions de fisioteràpia es realitzen a nivell individual i la logopèdia a nivell col·lectiu.
Aquestes activitats ajuden a la persona a integrar-se a la societat i a relacionar-se amb el seu entorn.
Fem esport adaptat: Boccia
En Jordi, el president de l'associació, té en el seu palmarès esportiu tres medalles: bronze, plata i or. És un gran jugador, que actualment juga a nivell Català per problemes de salut.
És un esport que ajuda a a les persones amb diferents nivells de discapacitat a relacionar-se entre ells i a conviure en diversos campionats.
Pretenem que persones com nosaltres no estuiguin soles i que l'associació pugui ajudar a suprimir qualsevol barrera que al llarg de la nostra vida ens posin, tant física com psicològica.
 ,
Esplugues sense Barreres.
8 de febrer del 2011
 ,
Les quatre moles.Aquesta competició esportiva ja ha complert deu edicions, es tracta d’una caminada circular d’uns 24 km queuneix les moles que rodegen el poble. Té lloc a principi d’agost.L’avituallament que s’ofereix als participants consisteix enproductes de la terra. Durant el recorregut el paisatge canvia constantment, i amb una mica de sort s’hi poden veure cabres salvatges, voltors, perdius, esquirols…
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
ESPARDENYA ROCK
 ,
La joventut forcallana intenta conjugar la tradició amb la innovació.Molts d’ells continuen col·laborant en tradicions com les de SantAntoni, però a la vegada tiren endavant projectes nous com el festival Espardenya Rock, amb l’objectiu de promocionar els grups de música dels voltants i d’oferir alternatives culturals i d’oci.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Escriu per cercar rutes, trams, comarques, poblacions i més