Directament vinculada al Saló del Còmic, hi ha l’Arca (Associació Andorrana del Còmic), la qual es defineix com a entitat cultural altruista que té com a finalitat la divulgació i l’estudi del còmic, l’animació i la il•lustració en general. Està creant un fons patrimonial lligat amb el còmic per fer-ne difusió més endavant i, entre altres activitats, també organitza conferències, seminaris i exposicions. En l’àmbit teatral, l’Associació Grup de Teatre Assaig 9 és una companyia de teatre amateur que gaudeix d’un alt grau de popularitat a la parròquia. En la seva història ha tingut diferents directors. L’Esbart dansaire de les Valls del Nord (esbart tant d’Ordino com de la Massana), és un exemple d’entitat divulgadora de les tradicions i la cultura popular. Pel que fa a la música, hi ha dues corals representatives, la de Sant Antoni i les Orenetes, aquesta última íntegrament composta per persones grans. A la parròquia també hi ha l’orquestra d’èxit Grossband. L’Associació Dàlmates Sense Fronteres és una de les entitats rellevants dins de la parròquia de la Massana. Dedicada a l’intercanvi sociocultural entre Burkina Faso i Andorra, dóna un cop de mà a una de les regions d’aquest país africà perquè es pugui desenvolupar millor de manera autònoma i ecològica. També hi trobem l’Associació de Meteorologia d’Andorra i Ciències de l’Atmosfera, que va néixer per suplir la manca d’una associació meteorològica al Principat i amb la passió cap als fenòmens meteorològics i les seves implicacions en els aspectes de la vida andorrana diària.

Tot i ser un municipi petit, Ogassa té un ric teixit associatiu: el Club Esportiu Vidabona, la Societat de Caçadors d’Ogassa, l’Associació de Dones, les colles de Ballets Tradicionals (colla de joves i de petits), la Colla Gegantera, la Jove Surroquina i la companyia teatral La Carbonera d’Ogassa. La Germandat de Sant Joaquim (fundada l’any 1893) permetia antigament que, gràcies a una aportació periòdica dels veïns, els necessitats rebessin els ajuts i la companyia necessaris, principalment en cas de malaltia. Dona nom a la Festa Major de l’estiu.

Dins el marc de la cultura i les tradicions van néixer els Amics del Pont dels Escalls (1980). De primer van ser un grup de veïns que es van aplegar per organitzar una escudellada amb motiu de la festa dels Antonis i l’any següent ja van repetir l’experiència constituint-se com a associació i fent de l’escudellada la seva activitat principal, actualment també s’encarreguen de la festa de la Castanyada. El nom de l’entitat fa referència a on es van començar a reunir, una zona que envolta el pont dels Escalls i que es va començar a edificar a mitjan anys seixanta per acollir les noves famílies que arribaven a Andorra.

També d’aquest camp és l’Esbart Santa Anna, creat l’any 1950 amb l’objectiu de conservar i promoure les tradicions populars, concretament els balls i les danses típiques de les festes majors. És un dels símbols de la parròquia i constitueix un nexe d’unió entre persones que s’han aplegat al voltant de la dansa i de tot allò que, a través de l’art, es pot sentir i transmetre a un poble que és viu.

En l’àmbit social, destaca l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (ADSAPS), la qual treballa en el projecte Vacances en Pau, que consisteix a portar infants dels campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) a passar els mesos de juliol i agost amb famílies d’acollida. Els infants es beneficien d’aquest projecte durant 4 anys, des dels 7-8 anys fins als 12, i la majoria de famílies acullen el mateix nen durant tot el període. Actualment hi ha una vintena de famílies d’acollida en territori andorrà.

A nivell de promoció local destaca la Unió Pro-turisme d’Escaldes-Engordany, creada l’any 1955 gràcies a un grup de veïns que es van reunir amb l’objectiu de fomentar el turisme local: remarcar la bellesa i riquesa del paisatge, les aigües termals i el bon servei hoteler i comercial. Actualment l’associació porta a terme la tasca informativa des de l’oficina creada amb aquesta finalitat a la plaça Coprínceps. Des de final de la dècada dels seixanta organitza activitats lúdiques i tradicionals a fi de revitalitzar les festes populars: la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, els Tres Tombs, la festa de Sant Miquel d’Engolasters, l’elecció de la pubilla i l’hereu, Sant Joan, la Festa Major de la parròquia i l’aplec de Sant Romà dels Vilars.

Altres entitats que cal esmentar són l’Associació de la Gent Gran d’Escaldes-Engordany, el Centre Cultural Islàmic, l’Associació Cultural Centre Aragonès i la Casa de la Comunitat Valenciana.

Els Angles compta amb vàries associacions culturals com són l’escola de Música, Memoir’angles, dedicada a la recuperació de la memòria històrica dels Angles i l’Associació Temps de Danse del Capcir. Compta també amb la colla gegantera que gestiona les festes de caire català. També hi ha el Club de l’Aventura i la de pares d’Alumnes.

Bellver, la Casa de la Mare Terra, és un lloc de trobada que ens dóna l'oportunitat de conviure, aprendre i desenvolupar el nostre potencial oferint-lo als altres. Abraça les més nobles aspiracions de la humanitat, tal com han estat proclamades per totes les tradicions espirituals i humanistes, que fan una crida a la compassió i la celebració de la vida. La nostra visió parteix del reconeixement de la unitat de la vida, en la qual tot està interconnectat, pel que el nostre benestar està lligat al dels altres éssers. Creiem que aquesta consciència s’ha d'expressar a través d'un servei que beneficiï a tots els éssers vius i desenvolupi els valors i principis d'una nova humanitat que emergeix, respectant i potenciant la vida, la dignitat humana, la llibertat, l'equilibri ecològic i la pau. Creiem que la transformació de la societat ha de basar-se en la transformació personal de cada individu. El nostre propòsit és connectar als que comparteixen aquesta convicció i estan disposats a actuar d'acord amb ella, per compartir eines que contribueixin al nostre desenvolupament com a éssers humans i a una vida sostenible. lacasadelamareterra.blogspot.com

El club ciclista Tupedala va néixer l'any 2007 a la Seu d'Urgell per agrupar totes aquelles persones amants de les diferents disciplines de l'esport de la bicicleta. És una entitat oberta a tots els públics i que actualment compta amb més de 400 associats. És una entitat d'àmbit comarcal però que compta també amb associats de la resta de Catalunya i d'Andorra. Dins de les activitats que organitza anualment el club hi tenim un calendari de sortides en bicicleta de muntanya i de carretera, així com, un Open Infantil per a nens i nenes de 5 a 14 anys, compost per diferents proves d'habilitat i que es duu a terme en vàries localitats de l'Alt Urgell. El club també organitza altres events i sortides relacionats amb la bicicleta, com per exemple cursos de formació, jornades tècniques, organització de la marxa popular en BTT "Escanyabocs" o participació en curses, competicions o rutes organitzades per altres entitas, entre d'altres.

Autor - Xavier Grané

&nbsp,

&nbsp,

Albocàsser comparteix amb tota la comarca dos grans maldecaps: la baixada continuada dels ingressos de l’agricultura i la despoblació (el sostre demogràfic es va assolir a principi del&nbsp,&nbsp,XX, amb&nbsp,&nbsp,més de 3600 habitants). Un dels moviments socials més importants sorgits en els darrers anys ha estat la plataforma&nbsp,No a la Presó, que va lluitar activament&nbsp,&nbsp, sobretot durant 2003 i 2004 contra la instal·lació d’aquestainfraestructura, finalment inaugurada el 2008.

&nbsp,

A banda, a Albocàsser trobem tot tipus d’associacions culturals i esportives. Entre les més actives hi ha la banda de música, el Grup de Dones, l’Associació de Cavallistes d’Albocàsser i el Club de Muntanya Desnivell.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

A Benassal trobem un bon ventall d’associacions de tot tipus: cíviques, culturals, musicals, taurines i esportives. Entre les més actives podem esmentar La Fundació Carles Salvador, el Grup de Recuperació de la Memòria&nbsp, Segle xx, el Club de Muntanya, l’Associació de Dones, l’Associació&nbsp,&nbsp,Eqüestre la Dula, &nbsp,la Banda de Música Font d’en Segures, l’Unió&nbsp,Esportiva i un llarg etcètera.També hi ha una publicació local&nbsp,&nbsp,trimestral:. Aigua Clara, que publica l’associació cultural del mateix nom.

Entre els darrers moviments socials, tot i que han perdut força amb el temps perquè van sorgir com a protestes puntuals, podem anomenar la Plataforma contra la Presó d’Albocàsser (2003) i Maestrat Viu (2006), contra les mines de la lloma del Saulonar, la Solana i el Burgal.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El repte principal és el despoblament continuat des del darrer terç del segleXX. Així, en la darrera dècada han sorgit algunes iniciativesper intentar trencar la dinàmica de pèrdua d’habitants i de recursos. Els allotjaments rurals i les faenes que deriven de la nova concepció sobre el medi ambient i l’entorn semblen la clau delfutur. A més, l’esforç d’algunes institucions per recuperar elpatrimoni natural i cultural d’Ares es tradueixen en un augment dellocs de treball que pot suposar, si no el creixement, elmanteniment de les estadístiques de població.

&nbsp,

REALITAT SOCIAL

&nbsp,

&nbsp,Vilafranca ha viscut durant les darreres dues dècades amb la incertesa sobre el seu futur. Tot i haver estat un dels pobles de la comarca que menys ha patit el despoblament, la situació econòmica general del començament del segleXXI l’ha dut a haver&nbsp,de reinventar-se per mantindre’s i seguir creixent. L’assentament de la fàbrica tèxtil Marie Claire va fer de Vilafranca el poble amb&nbsp,&nbsp,&nbsp,millor situació econòmica de l’entorn, però la descentralització és&nbsp,&nbsp,una amenaça. I afecta pràcticament tothom: qui no hi treballa hi té un familiar o fa una faena relacionada, de manera que la realitateconòmica i social de Vilafranca depèn sempre de la fàbrica.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Un altre dels conflictes socials que han sorgit darrerament deriva de l’aplicació del Pla Eòlic Valencià, que afecta el terme municipal, entre altres zones de la comarca. Malgrat que s’han sentit des de l’inici veus discordants –perquè la Generalitat no va tindre en compte els afectats a l’hora de decidir les ubicacions ni les indemnitzacions–, el vent continua bufant per crear energia. Les demandes populars i les denúncies han provocat alguna resposta,però: la protecció d’algunes aus destorbades pels enormes aerogeneradors, i el cobrament de les primeres indemnitzacions per part dels ajuntaments de la zona són la primera evidència que les veus del poble s’estan escoltant.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,