Del teixit associatiu de Tartareu en destaca el Club Ciclista de Tartareu, que es va fundar l’any 1993 i es dedica, entre d’altres, a promoure la realització de proves de descens de btt com l’Open d’Espanya i la Copa Catalana de descens de btt a nivell internacional, que es realitza anualment a Tartareu.
Les tasques de recuperació del patrimoni cultural i històric del poble, com la restauració de l’ermita i les excavacions arqueològiques al castell de Tartareu es realitzen a través del Patronat de Sant Miquel, fundat l’any 1985. També es promouen d’altres activitats com xerrades, viatges i alguns cursets i cada any, per Sant Miquel, realitza una trobada popular que acull tota la gent del poble, tant la que hi viu durant l’any com la que hi té arrels o hi va néixer.
La joventut del poble es troba a l’Associació Jove de Tartareu, que promou activitats culturals i de lleure pensades per al sector més jove, encara que en moltes ocasions hi participa públic de totes les edats, en tractar-se d’un poble molt petit, aquesta entitat organitza la Festa Major del poble i cursets formatius.

Reptes socials
Atès que a Tartareu hi viuen un centenar de persones i que cada any es va reduint el nombre d’habitants, la nostra inquietud és la de poder veure un poble amb vida durant molt de temps. Sabem que això només es produirà si la gent jove es pot guanyar la vida sense la necessitat d’haver-se de desplaçar a les capitals.
Per a nosaltres donar a conèixer la nostra localitat i el que ens envolta és molt important, ja que té molts punts de gran interès i per a molta gent és una zona desconeguda.

La vida cultural de la vila és dinamitzada per diverses entitats, com el Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, que estan agrupades dins la Fundació Arnau Mir de Tost (1999), una fundació privada que treballa per recuperar i difondre la història i el patrimoni de la vall. L’Associació de Dones de la Vall d’Àger també té un paper actiu així com els Joves d’Àger que realitzen diverses activitats.
D’altra banda, el Club Esportiu Àger realitza moltes i variades activitats, participant activament en els actes que es realitzen al llarg de l’any al poble. Darrerament, estan en procés de creació d’un equip de Bitlles Catalanes, d’organitzar un torneig internacional de futbol sala i de posar en marxa un recorregut de tir amb arc. Aquesta entitat organitza també cada any un cros a nivell de la demarcació de Lleida que és classificatori per al Campionat de Catalunya. També cal mencionar el Campionat d’Espanya d’Ala Delta i Parapent, que es va celebrar a Àger per primer cop el 1981 i s’hi continua fent anualment. El 1984 s’hi va organitzar la Copa del Món de Vol Lliure.

A Oix hi ha una entitat que dinamitza les activitats culturals i socials relacionades amb el poble, l’Associació Cívica i Esportiva d’Oix (OVOXO). Va néixer per recuperar l’organització de la festa major de Sant Llorenç. Els seus objectius són fomentar i dinamitzar la vida social i cultural del poble i organitza un bon grapat d’actes. A més, Ovoxo canalitza les opinions, inquietuds i reivindicacions dels oixencs, tant en l’àmbit del poble com en el del municipi. La seva fi losofia és “fem plegats per divertir-nos plegats”.

La vila de Camprodon té una àmplia oferta associativa: Associació dels Sants Misteris, Amics de la Natura “El Molladar”, Dones de la Vall de Camprodon, coral infantil Brins, Gegants de Camprodon, Geganters de la Colònia Estabanell, Societat Casal Camprodoní, Grup de teatre, Amics de Sant Antoni, Coral Camprodon, Associació Astronòmica de Camprodon i Comarca, Ràdio Camprodon.

Quant a la música, des del 1999 existeix el grup de rock Entregirats.

La Fundació Sant Vicenç d’Estamariu va ser creada l’any 2002 amb l’objectiu de restaurar l’església i els seus frescos. Tot va començar quan als anys cinquanta l’església va començar a esfondrar-se i a omplir-se de bardisses i arbres. Tot els intents de restaurar-la van fallar per la manca de recursos. Als anys noranta,
Joan Planes, actual director de la fundació, va decidir posar capital propi per restaurar la teulada de l’església, en memòria del seu pare, a qui li hauria agradat veure l’església dempeus. Va ser així com es van descobrir les pintures murals de l’absis. La restauració havia de ser més gran i va ser llavors quan es va
plantejar crear una fundació i buscar recursos aliens per poders uportar les inversions. La fundació també té la missió donar a conèixer l’església, per aquest motiu edita un fulletó i actualment està treballant en l’edició d’un llibre que parlarà exclusivament de les pintures murals.
També hi trobem l’associació de Caçadors de Les Colomines.

El casal social és un local cedit per l’Ajuntament de Tremp, que antigament era l’escola i la casa del mestre. Actualment és la seu de l’Associació de Veïns d’Eroles. Aquesta entitat organitza anualment la festa major del poble.

Un dels punts clau a l’hora de parlar dels moviments socials a Canillo és l’agermanament que hi ha establert entre aquesta població i el poble francès d’Arès, d’una banda, i la ciutat xinesa de Zhangjiajie, de l’altra.

Per a més informació:www.ares-tourisme.com

Ja estrictament sobre aquí, una de les associacions canillenques més destacades és l’Associació de la Gent Gran de Canillo, formada el 2 de febrer de 2004, dia de la Candelera. Actualment són prop de noranta socis que es troben en una sala del Comú per compartir el temps tot jugant, llegint i utilitzant ordinadors. Cada any organitzen un viatge i també participen en els concursos de pessebres organitzats pel Comú de Canillo i Cultura Catalana. En diverses ocasions han guanyat el primer premi. També són part important del teixit associatiu de la zona l’Associació Aina de l’Església de Canillo i l’Associació del Concurs de Gossos d’Atura de Canillo.

D’una banda, el mosaic de nacionalitats que conviuen al Pas de la Casa és molt variat: hi ha andorrans, espanyols, francesos (de tot Andorra, aquest és el seu lloc de residència principal), portuguesos... i també una comunitat hindú bastant important. Per aquest motiu, fa uns anys es va decidir fer la Festa de la Multicultura, en què hi participen totes. D’altra banda, cal destacar que el Pas de la Casa té un índex de natalitat molt alt pel fet que ha estat un lloc de vinguda de molts joves en edat de treballar. Ara bé, la població disposa d’escoles de primària però no de secundària, motiu pel qual a partir d’aquí cal anar a Encamp o a altres poblacions.

La dictadura franquista va arrasar la pulsió associacionista i comunitària dels barcelonins. Per fer-nos-en una idea, les dades següents ho expliquen tot: de 1920 a 1930 s’inscriuen 2.264 entitats al registre del Govern Civil de Barcelona, una urbs de 710.335 habitants. El 1966, en plena dictadura franquista, la població s’havia doblat (1.557.863), però al registre només consten unes 300 associacions. Històricament, a Barcelona ha predominat l’associacionisme polític, musical, esportiu, d’esbarjo, de socors mutu, les cooperatives i els ateneus. Amb l’ensulsiada del moviment obrer organitzat, les cooperatives i el moviment ateneista gairebé van desaparèixer, però avui hom malda per recuperar-les. Un bon exemple d’aquell esperit adaptat a les noves necessitats són les cooperatives de consum agroecològic, entre les quals destaquen les vinculades a Germinal i les de la Xarxa de Consum Solidari. D’altra banda, la Federació d’Ateneus de Catalunya, situada a la plaça Víctor Balaguer (Ciutat Vella), agrupa una pila d’entitats socioculturals del país d’arrel ateneista. La Federació té en marxa el Projecte Turisme Ateneístic, que es proposa conèixer el país i la ciutat de Barcelona a través de la gastronomia, la cultura popular i el lleure que ofereixen els ateneus federats.

Les associacions de veïns, que han travessat una etapa de crisi en els últims anys, s’apleguen a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva capçalera és Carrer, una publicació de gran qualitat. Aglutina 104 associacions veïnals de la ciutat, cosa que, segons el seu president, Jordi Bonet, li dóna una gran força potencial que cal estructurar. Segons Bonet, un dels reptes de la FAVB és “crear teixit associatiu ric i reivindicatiu” ja que “gran part del sentiment de pertinença als barris va sorgir precisament de la reivindicació”. Per al president, “el model de participació a Barcelona ha estat un fracàs, perquè s’ha entès com una legitimació de les polítiques públiques en comptes d’una forma d’apoderament de la ciutadania”. Alhora, la FAVB és crítica amb el model de ciutat, enfocat excessivament cap al turisme.

&nbsp,

Centres Cívics de Barcelona

http://www.bcn.cat/centrescivics

&nbsp,

Un dels patrimonis socials de futur de Barcelona són les associacions educatives d’infants i joves, ja sigui d’esplais o d’escoltes. Pel que fa als primers, s’agrupen en tres grans federacions segons filosofia i sensibilitat religiosa: Esplais Catalans, laics i progressistes, la Federació Catalana d’Esplais i el Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Les associacions d’escoltes barcelonines s’integren gairebé totes dins dels Escoltes Catalans (laics), els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, de tendència cristiana, i Acció Escolta, progressistes i laics.

Altres associacions i organs de renom d’àmbit barcelonès són el Consell de la Joventut de Barcelona, el Club d’Amics de la UNESCO de Barcelona, el Col·lectiu Gai de Barcelona, la Taula de Comunicació, les agrupacions de l’hotel d’entitats del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i l’Escola de la Dona.

El 15 de maig de 2011 ha suposat una mobilització històrica que ha revifat com mai els moviments socials de la ciutat. Durant les nombroses acampades, les places barcelonines s’han convertit en un laboratori de democràcia, en una escola d’activisme i en un focus de sensibilització rellevant. El seu esperit rebel, d’indignació i protesta ha anat de la mà del diàleg, del respecte a la diversitat i de la creació de propostes. Tot en un marc pacífic que ha dotat el 15-M de la simpatia de la majoria de la ciutadania.

L'Associació Cultural Vallgorguina, és una Entitat que va ser fundada l'any 1981, amb la finalitat d'aprofundir en la recerca de la història del nostre poble i recuperar les nostres tradicions.

Des del 1981 i sense faltar cap mes hem tret al carrer la revista La Vall, amb l'esforç que això comporta, però creiem que és una de les fites més importants que està duen a terme l'Associació.

El setembre de l'any 1985, va ser creat el Premi de poesia Mn. Narcís Saguer, i més endavant es va ampliar en l'apartat de història. Aquest Premi, té un Jurat de personalitats importants dins les lletres i la història de Catalunya.

També l'any 1985, per la Festa Major de la Mercè varen ser inaugurats els Gegants de Vallgorguina, en Bernat I l'Elionor, que representen els Senyors de Montclús, fets per gent de l'Associació i del nostre poble.

Al llarg d'aquests anys s'han format uns arxius de fotografia i documentació importants, Es va restaurar el dolmen de la Pedra Gentil, es va catalogar les masies del nostre terme i s'està dibuixant indrets peculiars del nostre poble. Organitzem conferències, excursions, fem exposicions i diferents actes culturals, que poden ser d’interès pels vallgorguinencs.

Podríem anomenar moltes coses més però seria massa llarg i ens faríem pesats. Pensen que la millor manera que podríeu contribuir a fer gran l'Associació és fer-vos-en socis. Per 25€ a l'any, rebreu mensualment la revista La Vall a casa vostra i tal com hem dit ens ajudareu a mantenir vives les tradicions i costums de Vallgorguina.