Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

Llegenda de Ben i Issa de Benissa.

Font: pas Aportat per: Pere Cabrera

Ben i Issa. L’altra és una llegenda literària de l’escriptor Bernat Capó, on conta com Ben&nbsp, —fill del cabdill musulmà que conquerí estes terres— s’enamorà d’Isa —cristiana filla d’un pastor—. Isa era una esclava que servia les esposes del cabdill i Ben no li agradava guerrejar com son pare sinó que li agraden més les arts i les lletres. Els joves s’enamoraren i Ben demanà a son pare permís per casar-se amb ella . Son pare s’enfurí i li digué que la mataria si la veia més. Aprofitant que son pare havia eixit a conquerir noves terres Ben anà a buscar Isa i li proposà fugir amb ell, però ella no acceptà perquè sabia que Arafa mataria son pare si fugia amb Ben. Ell ho comprengué i seguí veient-la d’amagat. Un dia tornà d’improvís Arafa i pillà els joves abraçats i manà matar-los. Passat el temps els remordiments no permetien descansar Arafa i manà fundar un poble que fóra exemple de concòrdia i amor i que es diguera com ells: BEN-ISA.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

Llegenda de la casa de la Por de Benissa

Font: pas Aportat per: Pere Cabrera

La casa de la Por. La&nbsp, tercera fa referència a la casa de la Por situada a la partida dels Lleus. Allí en les fosques nits de lluna nova es veia des dels voltants una gran foguera enmig del corral i unes figures fantasmagòriques que ballaven embolcallades en llençols com si celebraren un aquelarre. La gent que sentia un gran respecte per la bruixeria no gosava apropar-se i si per qualsevol circumstància passava per algun camí pròxim, podia trobar-se amb algú vestit de bubota que li barrava el pas. Per tot açò la gent evitava anar de nit per allí, —que era el que pretenien els ocupants temporals de la casa—&nbsp, i que poques hores abans havien desembarcat en les cales pròximes de Calp l’estraperlo que portaven a la casa amb cavalleries i des d’allí distribuïen per tota la contrada, sense que quedara cap rastre al dia següent.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

Llegenda de L'ermita de Santa Anna de Benissa.

Font: pas Aportat per: Pere Cabrera

L’ermita de Santa Anna (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). L’altra es refereix a Santa Anna. Els veïns de la partida que ara porta eixe nom, volien construir un ermita dedicada a la santa i no es posaven d’acord en el lloc. Finalment decidiren que la santa triara el lloc i posaren la imatge dins d’una bóta i des de la part més elevada de les terres, deixaren redolar la imatge, la qual es va detindre on actualment s’alça l’ermita.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Mercats i fires de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Josep Sapena

Per adquirir els queviures necessaris els dijous es feia mercat a la Plaça de Baix i el seus voltants per bé que alguns punt de venda es mantenien la resta de dies. La gent entrava pel carrer Llotgeta. Les mercaderies havien de passar abans pel fielat. A hores d’ara hi ha el Mercat d’abastos i el mercat dels dijous continua celebrant-se tot i &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, que a una altra ubicació. Amb l’objectiu de promoure el comerç local s’organitzen diferents fires al Nadal, a Pasqua i a l’estiu. Ha adquirit molt de renom en aquest sentit la fira internacional que es fa en el mar de les festes de Sant Joan.

Del comerç de la pansa, que en altre temps movia bona cosa de personal i produïa un gran moviment d’exportació, només queda que el record. Mentre que dels porrats que se celebraven a Santa Llúcia, a la placeta per Sant Joan de Nadal, al Port per Sant Antoni o la Plana per la Mare de Déu dels Àngels només resten xicotets testimonis.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Tradicions, festes i costums de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Josep Sapena

Fins fa relativament poc Xàbia estava aferrat a costums que passaven de generació en generació de forma natural. Les tradicions eren llei i ningú no gosava pensar que podien desaparèixer. Darrerament però aquests costums han sofert una evolució tal que viuen a hores d’ara el seu ocàs i assistim al ressorgiment de nous.

Per assegurar-ne la subsistència es va haver de treballar fort i la forma de realitzar els treballs va esdevindre norma que s’observava puntualment. Així, a l’entrada de l’estiu s’havia de fer l’erà per a separar el blat amb l’objectiu de la manutenció de les persones i la palla pels animals, així mateix, la gent se n’anava a les casetes a fer la renda la qual com el nom indica era tot el temps que es tardava en arreplegar les collites de productes com ara l’ametlla, les garrofes, la dacsa, el cacahuet, els fesols, els moniatos i la verema (el raïm de moscatell, per escaldar-lo i fer-ne la pansa (principal font d’ingressos de poble al segle XIX) i la resta per vinificar-lo.

A la tornada la casa del poble, se celebrava el Nadal amb la família bo i menjant l’olla amb pilotes –dolça i salada-, pastissets i casques, amb l’arreplegada de les estrenes, el cant de nadales, el muntatge de betlems, els regals dels Reis, ... I amb l’entrada de l’any arribava el temps de la porquejà o matança del porc, esdeveniment que reunia amistats i veïnat per a guisar-lo, fer embotit i guardar segí, cansalada i frito per a la resta de l’any. També es feia pa i coques, mones per Pasqua, tortades, tot al forn de casa així com la preparació de convits pels sants de casa o altres celebracions familiars.

Altres tradicions, recordades amb nostàlgia i enyor, són les que reunien el veïnat a les portes de les cases les vetllades de bon temps. Fer dansades, sopars i jocs de pilota per la festa del sant eren altres de les celebracions típiques dels carrers. Per últim, visitar les famílies i anar a vore el Natzaré a l’anada i a la tornada de la renda.

Sobre aquell temps encara hui resten casetes amb riuraus, canyissos, estufa de pansa, forn d’escaldar, forn de pa, arreus del camp, cup i premsa pel vi tot i que és el Museu arqueològic i etnogràfic Soler Blasco el lloc on ens podem retrobar de forma més vàlida amb el nostre passat.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

El parlar de Benissa.

Font: pas Aportat per: Dolors Rosselló

Benissa, des del punt de vista sociolingüístic, com tants altres pobles de la Marina Alta, es caracteritza per mantenir fidelment el valencià com a llengua pròpia i vehicular , malgrat la població forastera que hi resideix i les mancances a nivell oficial. La població que no l’entén o no el parla, gràcies a l’ensenyament, i a iniciatives municipals, a poc a poc, va disminuint.

Des d’una perspectiva dialectal, el parlar de Benissa, força conservador, s’inclou dins del valencià meridional no-alacantí, amb nombroses característiques diferencials, que s’insereixen en el conjunt de la Marina Alta, i que fan d’aquesta varietat una mena de subdialecte.&nbsp,

Des d’un punt de vista lingüístic, pel que fa a la fonètica, aquest parlar presenta un curiós tractament de les sibilants, pronunciant caxa, pex, en comptes de caixa o peix (absència de la /j/ davant /∫/) o els diferents al·lòfons del fonema /dƷ/ depenent dels contextos.&nbsp, Cal destacar una tímida influència mallorquina en el lèxic, en paraules com clafoll, encaradís, guiato o ximerlit, i en alguns cognoms benissers, com Rosselló, Ferrer, Ribes, Ginestar o Santacreu, entre d’altres i remarcar l’existència de mots propis benissers, com ananou, batedor, ambuert, forroll, rànciu, tossilao.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

El Cor de Benissa

Font: pas Aportat per: Javier Santacreu Cabrera

Formada en l’actualitat per uns quaranta cantors, va interpretar el seu primer concert a Benissa, el mes d’abril de 1982. De llavors ençà, han estat nombroses les seves actuacions per tot arreu. Ha participat en tots els “Aplecs Corals” organitzats per la Generalitat Valenciana, en el Certamen d’Havaneres de Torrevella, i en els intercanvis promoguts pels cors de les comarques de La Marina i La Ribera. També, en intercanvis culturals amb les localitats de Mettlach (Alemanya) i Almansa (Albacete), amb el Cor d’Alcobendas (Madrid), Cor del Conservatori de Ciudad Real, i amb altres cors del nostre País.

Ha estrenat obres corals amb orquestra, com ara el “Pater Noster” d’Ernest Artal, l’estrena a Espanya d’una missa d’Andrea Luchessi. En el seu repertori destaquen nombroses obres de diferents estils i èpoques (fragments de “Carmina Burana” d’Orff, del “Rèquiem” de Fauré, “Fantasia op. 80 de Beethoven”, cors d’òpera, jazz, etc.) encara que en els darrers anys es dedica al repertori clàssic i barroc amb orquestra en el seu tradicional Concert de Nadal, amb obres de Haendel (Judas Maccabeus, Messiah, Coronation Anthems…), Mozart (Misses, motets...), i també obres del barroc espanyol i italià amb continu (Cabanilles, Monteverdi, Marcello…).&nbsp,

Participa en la programació cultural de Benissa amb diversos concerts anuals patrocinats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, i en nombrosos events festius i religiosos.

Des de l’any 1987 està dirigida pel músic i compositor benissenc Javier Santacreu.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

Llegenda de la Puríssima Xiqueta de Benissa.

Font: pas Aportat per: Pere Cabrera

La Puríssima Xiqueta (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). La més coneguda és la de la Puríssima Xiqueta —la Patrona del poble— que conta que una nit de cru hivern arribaren al poble dos peregrins que trucaren a la porta de Joan Vives, el qual els va acollir i hostatjar. L’endemà els peregrins se n’anaren i li deixaren en agraïment una petita pintura, —de Joan Borràs deixeble de Joan de Joanes—. La guardaren en un baül i dies després s’adonaren que la imatge estava damunt del&nbsp, cofre. El prodigi es repetí i donaren part al rector que s’endugué la pintura de la Verge a l’església. Uns anys després, hi hagué una terrible sequera i tragueren la imatge en processó demanant la pluja desitjada, que arribà abans que s’acabara la processó i durà tants dies que novament tragueren la Verge i en un moment parà de ploure.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Benissa

Danses tradicionals de Benissa

Font: pas Aportat per: Cati Ginestar
Danses tradicionals de Benissa

Els balls populars a Benissa han estat lligats sempre a les diferents reunions socials , en la revetlla, a la porta del carrer a l'estiu, en acabar les tasques del camp, quan anaven de marà o en les festes de les partides, que hi ha al llarg del seu terme. Qualsevol moment era bo per ballar una jota, un fandango o fer una dansà.

Els canvis econòmics i socials fan desaparèixer eixa forma de diversió i ha estat necessària una tasca de recuperació perquè el ball popular torne a veure's a Benissa.

En l'actualitat, L'Esbart Dansaire ha fet possible que balls propis de Benissa, com el Dos de Benissa o la Pedreguera, es puguen veure als carrers del poble. Tots els hiverns en arribar la Fira i Porrat de Sant Antoni, en el mes de gener, el grup de danses fa una mostra del folklore ballat de les diferents comarques valencianes.

En els mesos de l'estiu, són molts els carrers i les partides rurals&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, &nbsp,(Santa Anna, Sant Jaume, Pinos, Lleus, Pedramala...) que celebren festes al voltant de les seues ermites. És en aquestes reunions festives on s'està recuperant la presència dels balls populars, ja siga per part dels veïns del lloc o bé convidant al grup de danses a participar en elles.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

La indústria pesquera de Xàbia

Font: Amadeu Ros Aportat per: Cèsar Palazuelos
La indústria pesquera de Xàbia

La Caleta del Port i la Platja de la Grava han estat des de temps antics port natural de Xàbia. A les&nbsp,acaballes del segle XIX s’hi va construir el “Mollet de Guardiola” a la Punteta del Castell de Sant Jordi amb la fi de tancar el Racó de La Caleta i facilitar les feines d’embarcament de passatgers i mercaderies a les barcasses i llaüts què transbordaven als grans vaixells fondejats. El 1934, arrancant des de La Galera es va començar a construir la primera escullera de llevant com a port de refugi i pesca. A mitjan construcció un gran temporal de llevant se l’endugué deixant-la com a base de la segona escullera, començada a fer en els anys 40 i acabada en els 50. És la que tenim actualment. Des d’aleshores el port va acollir barques de major tonatge i dotades dels primers motors que es van dedicar a “la pesca del bou”, augmentaren el nombre de “les pesqueres de la llum” seguint amb el model de “tarrafa i tres llaüts” fins els anys 60 quan es va imposar el model “traïnya” amb una barca de tonatge mitjà i bots auxiliars de “fanals” i “xivato”. Actualment el port acull les activitats pesqueres, esportives i comercials de transport de passatgers entre ports de la comarca.

Les barques de bou treballen de dia arrossegant l’art sobre el fons de fang des de la profunditat de 40 metres a prop de la costa, per tota la plataforma continental, fins el talús i el llit de la Canal d’Eivissa en 860 metres i cercant el peix i marisc del fons.

Entretant, les barques de traïnya treballen de nit buscant les moles de peix blau pelàgic i concentrant-lo amb els fanals en aigües obertes de la badia i fora caps fins el límit de la plataforma continental. Finalment, les barquetes d’arts artesanals combinen el treball de les arts de temporada durant l’any calant des de la vora dels penya-segats fins els 100 metres de profunditat sobre fons de fang, roca ó alga segons l’art emprat.Les espècies de peix capturades per les tres modalitats superen les 40 sense comptar els mol·luscs cefalòpodes i els crustacis que són altres 12.

El nombre de persones que normalment tripulen les barques varia segons la pesquera a què vagen. Per la complexitat de les maniobres i el volum de peix que es captura les barquetes d’arts artesanals són tripulades per dues persones, les barques de traïnya per 10 tripulants i les barques de bou per 5 tripulants.