L’església parroquial de Sant Pere va ser edificada sobre un petit pujol, des d’on dominava tot el poble, amb un alt i esvelt cloquer. És un edifici d’estil neoclàssic català del 1722, construït sobre una antiga església romànica, de la qual es va trobar un fragment del timpà. La pica baptismal és del segle xvi. Consta que el rector i el batlle Berenguer Des Parerol van signar amb el pintor del gòtic català Lluís Borrassà un document que el comprometia a pintar un retaule a dita església. Sembla que aquesta joia pictòrica va perdurar fins al segle xviii. L’església de Sant Andreu de Ruïtlles (actualment de propietat privada), la trobem citada l’any 1017 sota el nom de “Sancti Andreo de Rovilias” com a possessió del cenobi benedictí de Banyoles. De l’antiga construcció romànica sols es conserva l’absis i una part del mur lateral nord. L’ermita de Santa Maria del Freixe, esglesiola preromànica del segle xi i antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu, està situada al vèrtex sud de la serralada de Finestres, ja fronterera amb el municipi de Sant Aniol de Finestres. La capella de Santa Maria de la Romaria és un edifici ubicat al barri més antic del nucli de Mieres, la Cellera. Se’n té constància ja l’any 878, amb la grafia de “Romentzila”. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle xv, desapareguda durant la Guerra Civil. També podem donar un tomb pel jaciment ibèric de la Palomera, situat a la serra de Finestres. S’hi accedeix per un camí forestal que surt de la vila de Mieres. La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que va ser realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró el setembre de 1965. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o amb torn, nombroses restes de ceràmica emporitana, fragments d’àmfores grecoitàliques i d’origen iber i, fins i tot, un fragment d’origen púnic. A finals de l’any 2007 es restaura una possible estructura visible del jaciment, “l’atalaia ibèrica”, anomenada també “la casa espatllada” pels veïns de la zona. Presideix el lloc l’escultura “la Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Picolivas, en homenatge a l’eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat, el qual va promoure l’excavació del jaciment fins que un accident va acabar amb la seva vida.

El municipi de Mieres pertany a l'àrea oriental de la Garrotxa, una àrea d'influència de Besalú i i la denominada , baixa Garrotxa. Una zona on les activitats primàries i secundàries i l'aprofitament dels recursos naturals es combinen amb una promoció del turisme no massificat.

La proporció de residents que treballen fora del municipi és del 52%, i la de llocs de treball ocupats per no residents és del 35%

Si bé el 70% de la superfície és forestal, la font de riquesa principal és la ramaderia i l'agricultura. Els principals cultius són el cereal (blat, ordi i civada). Malgrat que el percentatge de treballadors de l'agricultura és alt respecte a la comarca, hi ha hagut una reducció important en el nombre d'explotacions.

El sector porcí predomina clarament, concentrant la meitat de les unitats ramaderes, seguit pel sector boví.

El sector secundari és poc rellevant, doncs la majoria d'empreses són petites i de caire familiar.

Al municipi també hi ha alguns comerços i empreses de serveis, alguns dedicats a l'hostaleria.

Cada segon diumenge de novembre, a Mieres, es pot gaudir d'una vetllada sense la necessitat de remenar diners, La Fira de l'Intercanvi. A on tots els canvis són possibles i les coses ,perden el seu valor econòmic. A on ofereixes els teus serveis (música, paletes, massatges...) , alguna cosa de producció pròpia i/o menjar, qualsevol cosa que ja no et faci falta ni utilitzis, i es tracte de canviar-ho per qualsevol altra que t'interessi o et pugui fer servei. Tant sols es tracte de proposar l'intercanvi i posar-se d'acord.

Aquest poblat es troba situat a la serra de Finestres i s’alça en el vessant d’una mena d’esperó rocallós, de forma que així es troba a recer dels agents eòlics, fet que suposava una adaptació a la climatologia de la zona, atès que així quedava resguardat dels vents dominants, situació òptima per controlar visualment amb facilitat les valls situades a banda i banda de l’assentament, fins a una distància considerable. Aquest indret oferia als seus pobladors unes defenses naturals immillorables, ja que les cingleres que es troben al nord i est del poblat impedien un accés directe a ell, mentre que per l’oest i sud l’existència d’un relleu menys abrupte feia necessària la construcció d’estructures defensives. , Pel que fa a l’accés actual, aquest es fa per un camí forestal que surt de la vila de Mieres, i s’enfila per la carena fins a assolir el poblat, que es troba a una alçada de 760 metres sobre el nivell del mar, per anar posteriorment fins a la població de Sant Aniol de Finestres, situada a l’altre costat de la carena.

La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que aquesta fou realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró, el dia 4 de setembre de 1965. Concretament, la troballa es féu a instància dels germans Valentí, agricultors i propietaris del mas Sala de Sant Aniol de Finestres. Aquests donaren notícia a Riuró de la troballa a la zona d’un fragment d’àmfora. Riuró comprovà la troballa, que resultà ser un pivot que hom datà al segle III a C. Posteriorment, s’hi féu una breu intervenció arqueològica l’any 1972. Finalment, a l’any 1975 al Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona hi féu una breu intervenció, dirigida per l’arqueòloga M. Aurora Martín, que fins al moment és l’actuació que més dades ha aportat sobre el jaciment. En concret s’hi realitzaren tres cales de prospecció, les quals permeteren constatar la poca potència del sediment existent fins a la roca mare. En elles es constatà que el nivell arqueològic ibèric es trobava just a sobre la roca mare o separat només per uns escassos centímetres, la qual cosa porta a plantejar que aquest només tingué un únic moment d’ocupació. En conseqüència, l’únic element estructural del poblat visible en l’actualitat és una construcció de pedres posades en sec, de planta quadrangular. Concretament, aquesta està forma per un mur exterior i una mena de torre situada a l’interior. En concret, aquesta estructura devia tenir una clara finalitat defensiva, atès que se situa just al costat del camí d’accés al poblat, de forma que tothom que hi volgués arribar-hi se la trobava de cara i l’havia de vorejar, deixant-la a la seva dreta, operació que resultava extremadament dificultosa i perillosa per a qualsevol possible atacant. En conseqüència ens trobem amb un petit poblat que respondria als anomenats assentaments de “barrera”, típics del mon ibèric. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o torn, nombroses restes de ceràmica emporitana i fragments d’àmfores d’origen iber i greco-itàliques i, fins i tot, un fragment d’origen púnic. A finals de l’any 2007 es restaura l’estructura visible de l’atalaia i les restes ibèriques del poblat, recol·locant les pedres caigudes en diversos punts de les muralles i la fixació dels coronaments. Presideix el lloc una escultura “la Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Picolivas, en homenatge al que fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat, el qual va emprendre la reconstrucció de l’atalaia i projectava excavar el poblat ibèric, quan un accident va acabar amb la seva vida.

Església de Sant Pere (parròquia). Edificada sobre un petit pujol, dominant tot el poble, amb un alt i esvelt cloquer. És un edifici d’estil neoclàssic català de 1722, construït sobre una antiga església romànica, de la que es va trobar un fragment del timpà. La pica baptismal és obra del segle XVI. Consta també que, per contracte escrit, el rector i el batlle Berenguer Des Parerol van firmar un document amb el gran pintor del gòtic català, Lluís Borrassà, que el comprometia a pintar un retaule a dita església. Sembla que aquesta joia pictòrica va perdurar fins el segle XVIII.

Església de Sant Andreu de Ruïtlles. Edificada en el barri del mateix nom i que es ja es troba citada a l’any 1017 en una butlla del papa Bener VIII amb el nom de “Sancti Andreo de Rovilias”, com a possessió del cenobi benedictí de Banyoles. De l’antiga construcció romànica sols es conserva l’absis i una part del mur lateral nord.

Església del Freixe. És una esglesiola preromànica del segle XI, antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu. Es troba al vèrtex sud de la serralada de Finestres, fronterera amb Sant Aniol de Finestres. Després d’uns anys d’abandó, a l’any 2003, va ser restaurada gràcies a l’interès i a l’ajuda econòmica de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Mieres i del Bisbat de Girona. És una petita joia del romànic català.

Capella de Romeria. És un edifici ubicat al barri més antic de Mieres, anomenat la Cellera, a l’interior de la vila. De la seva existència, ja n’hi ha constància a l’any 878, amb la grafia de “Romzentila”, per un privilegi atorgat , per l’emperador franc Carles el Calb, a favor del Monestir de Sant Benet de Banyoles. L’església de Santa Maria de Romeria és citada per primera vegada en una butlla del papa Benet VIII a l’any 1017. Actualment està considerablement reformada, conservant però, vestigis del romànic. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle XV, desapareguda durant la guerra civil espanyola.

Processó dels Dolors

Un esdeveniment religiós tradicional és la Processó que té lloc en la festa de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres abans de la festivitat dels Rams. Aquesta processó data de principis del segle XVIII i s’ha celebrat pràcticament sense interrupció, fins als nostres dies. En la mateixa, té principal relleu l’escenificació, dins la nau de l’església on comença, d’un fragment de la Passió escrita per fra Antoni de Sant Jeroni l’any 1773.

En aquesta processó, s’hi representen molts passos d’imatges i vivents, que rememoren escenes adients a la festa religiosa. Cada any és molt concorreguda, tant pels actuals com pels antics habitants del poble de Mieres.

Manípul de Manaies i botxins de Mieres

Aquest manípul format per uns 32 membres ha tingut i té un paper rellevant en la processó dels Dolors, des dels sues inicis. Tots ells són principalment gent del poble. La seva actuació ha estat requerida moltes vegades en processons i concentracions de manaies en molts llocs de Catalunya, sempre amb molta dignitat.

CAVALCADA DE REIS – 5 de gener

PROCESSÓ DELS DOLORS – divendres dels Dolors

APLEC DEL FREIXE – últim diumenge d’abril

HOMENATGE A LA VELLESA – mes de maig

TORNEIG DE FUTBITO – mes de juny

FESTA MAJOR – quart diumenge d’agost

CONCURS DE PINTURA – 12 d’octubre

CASTANYADA – 1 de novembre

FIRA DE L’INTERCANVI – segon diumenge de novembre

&nbsp,

Fira de l’intercanvi

Cada segon diumenge de novembre&nbsp,a Mieres es pot gaudir d'una vetllada en què no hi ha necessitat de remenar diners, la Fira de l'intercanvi, on, tal com molt bé diu el seu nom, tots els canvis són possibles i les coses&nbsp,perden el seu valor econòmic. Hom hi ofereix els seus serveis (música, paletes, massatges, etc.), una cosa de producció pròpia o menjar o alguna cosa que ja no li faci falta, i la canvia per una altra cosa que li interessa. Només es tracta de proposar l'intercanvi i posar-se d'acord. La fira és coneguda des de fa vint anys i va sorgir de la idea de bescanviar els productes de la terra que sobraven a cadascú.