Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Campdevànol

Randellaires

Font: Joan Bardulet, Santi Llagostera & Cèsar Ollé

Randellaires és un nom provinent de Randella, mosquit de forta picada, i és alhora una formació musical del Ripollès composta d’onze membres que remena amb fal·lera la música i el cant popular d’aquest país.

A l’any 1980, s’edita un llibre de recerca anomenat La Dansa Popular a les Comarques Gironines. I és en el llibre II on hi trobem les principals danses del Ripollès.

A l’any 1998, surt un altre llibre que aplega els treballs dels folkloristes de començaments del segle XX, i que se’n dirà el Cançoner del Ripollès.

A l’any 2001, un grup de músics ens posem a interpretar aquestes composicions amb harmonies, ritmes i estructures noves, intentant convertir les cançons i balls centenaris de les muntanyes del Ripollès en una proposta audible i ballable per a la gent del nou segle.

Tot sigui per la divulgació de la vella música de la pròpia comarca amb expectatives de nova tradició i futur, i per crear una nova dinàmica d’aquest patrimoni.

Restem també ben oberts a tots els documents, músiques i tradició oral dels Països Catalans. I de tant en tant fem l’intent de crear peces noves que, nosaltres en diem, música popular del segle XXI.

Hem treballat també, després del primer CD de nou a suara, en el segon de nom terradesús. Han estat editats a més quatre CD’S de resultes de les quatre Jornades Escolars de Música Tradicional on hi participen els alumnes de cinquè curs de totes les escoles del Ripollès.

Els mesos de l'hivern, que sol per per l'abril o elmarç, organitzem les Trobades de Cantaires a la Serra de Llaers, a les muntanyes de&nbsp,Milany.

Perquè així com les composicions ens han arribat dels avis dels nostres avis puguin també ser sentides, cantades, ballades i estimades pels néts dels nostres néts.

“Recuperem, doncs, ara aquest material, i desvetllem-lo donant-l’hi un nou tomb a la seva trajectòria amb la dignitat que mereix, en recordança d’aquelles persones que hi dedicaren llargues hores de treball il·lusionat”

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pròleg del “ Cançoner del Ripollès”

&nbsp,

Components del grup:

Cèsar Ollé, veu i flautes de bec.

Jordi Ballesteros, veu, "manxa de l'infern", Saxo-soprà i flaviol,

Santi Llagostera, veu, guitarra i rigo-rago.

Miquel Grifell, veu, guitarra, mandola, bandúrria i guitarra d’ossos.

Jesús Escriu, llaüt, mandolina i percussió.

Joan Bardulet, violí i trompeta.

Eudald Parramón, clarinet

Àngel Giralt, flauta travessera i nyacres.

Jordi Salomó, contrabaix i ampolla d’anís.

Ricard Gimènez, percussió, saxo-soprà i “bastó de vent”.

Carles Miguel, bateria i percussió.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ripoll

Llegenda del nom Ripoll

Font: pas
Llegenda del nom Ripoll

Els ripollesos també tenen la seva manera de contar com esdevingué el nom de la vila: “Un any, en un dia de mercat, una pagesa portava polls a vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més. A mig camí, l’hi pesava tant que no podia dur-la i va decidir fer caminar els polls. Tots marxaven eixerits, menys un de menut que sempre quedava enrere, i la pagesa, tocant-lo amb la canyeta que portava, li deia: “Arri, poll!, arri, poll!”. Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà: On aneu mestressa? La pagesa, que era sorda com una perola, no va oir-lo i, com que el poll petit tornava a quedar-se enrere, repetia: “Arri, poll!”. L’home va entendre que anava “a Ripoll” i, atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així varen aprendre el nom, l’ensenyaren a d’altres, aquests a uns altres i així s’escampà. Vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu”.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ripoll

Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès de Ripoll

Font: pas
Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès de Ripoll

Organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme, se celebra a mitjan maig i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa dels xais i d’un casament tradicional del pagès al Ripollès en èpoques passades.

Pel que fa a la llana, la festa a més de mostrar la tosa tradicional a tisora, també compta amb un concurs d'esquilar ovelles a màquina, exhibició de filadores i de l'elaboració de matalassos de llana.

El principal atractiu de la festa –a més de la mostra folklòrica- rau en el casament, especialment pel fet que l’enllaç sol ser verídic i compta amb la presència de destacades personalitats del país, que actuen com a padrins de noces. La festa es complementa amb un mercat de productes artesanals i una trobada de brocanters i antiquaris.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

Cançó del Comte Arnau (II)

Font: pas

-Tota sola feu la vetlla, -muller lleial ?
Tota sola feu la vetlla, -viudeta igual ?
-No la faig jo tota sola, -comte l'Arnau,
No la faig jo tota sola, -valga'm Déu, val !
-Qui teniu per companyia, -muller lleial ?
Qui teniu per companyia, -viudeta igual ?
-Déu i la Verge Maria, -comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, -valga'm Déu, val !
-On teniu les vostres filles, -muller lleial ?
On teniu les vostres filles, -viudeta igual ?
-A la cambra són que broden, -comte l'Arnau,
A la cambra són que broden, -valga'm Déu, val !
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-Solament la més xiqueta, -muller lleial ?
Solament la més xiqueta, -viudeta igual ?
-Tant m'estimo la més xica, -comte l'Arnau,
tant m'estimo la més xica, com la més gran.
-Per què no caseu les filles, -muller lleial ?
Per què no caseu les filles, -viudeta igual ?
-Perquè no tinc dot per dar-les, -comte l'Arnau,
Perquè no tinc dot per dar-les, -valga'm Déu, val !
-Al capdavall de l'escala, -muller lleial ?
Al capdavall de l'escala, trobareu l'argant.
-A on teniu les criades, -muller lleial ?
A on teniu les cirades, -viudeta igual ?
-A la cuina són que renten, comte l'Arnau,
A la cuina són que renten, -plata i estany.
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-A on teniu els mossos, -muller lleial ?
A on teniu els mossos, -viudeta igual ?
-A la pallissa que dormen, -comte l'Arnau,
A la pallissa que dormen, -valga'm Déu, val !
-Pagueu-los bé la soldada, -muller lleial,
Pagueu-los bé la soldada, -viudeta igual.
-Tant prest com l'hauran guanyada, -comte l'Arnau,
Tant prest com l'hauran guanyada, -valga'm Déu, val !
-Per on heu entrat vós ara, -comte l'Arnau ?
Per on heu entrat vós ara, -valga'm Déu, val ?
-Per la finestra enreixada, -muller lleial,
Per la finestra enreixada, -viudeta igual.
-Tota me l'haureu cremada, -comte l'Arnau,
Tota me l'haureu cremada, -valga'm Déu, val !
-Ni tant sols us l'he tocada, -muller lleial,
Ni tant sols us l'he tocada, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels ulls, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels ulls, -valga'm Déu, val ?
-Són les males llambregades, -muller lleial,
Són les males llambregades, -viudeta igual.
-Què és el que us ix per la boca, -comte l'Arnau ?
Què és el que us ix per la boca, -valga'm Déu, val ?
-Són les males paraulades, -muller lleial,
Són les males paraulades, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels braços, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels braços, -valga'm Déu, val ?
-Són les males abraçades, -muller lleial,
Són les males abarçades, -viudeta igual.
-Què és això que us ix ples peus, -comte l'Arnau ?
què és aixó que us ix pels peus, -valga'm Déu, val ?
-Són les males trepitjades, -muller lleial,
Són les males trepitjades, -viudeta igual.
-Què és aquest soroll que sento, -comte l'Arnau,
Què és aquest soroll que sento, valga'm Déu, val !
-És el cavall que espera, -muller lleial,
És el cavall que espera, -viudeta igual.
-Baixeu-li el gra i la civada, -comte l'Arnau,
Baixeu-li el gra i la civada, -valga'm Déu, val !
-No menja gra ni civada, -muller lleial,
No menja gra ni civada, -viudeta igual.
-On us han donat posada, -comte l'Arnau ?
On us han donat posada, -valga'm Déu, val ?
-A l'infern me l'han donada, -muller lleial,
A l'infern me l'han donada, -viudeta igual.
-Per què allí us l'han donada, -comte l'Arnau ?
per què allí us l'han donada, -valga'm Déu, val ?
-Per pagar males soldades, -muller lleial,
Per pagar males soldades, -viudeta igual.
Vos dic no em feu més l'oferta, -muller lleial,
Vos dic no em feu més l'oferta, -viudeta igual,
Que com més me feu l'oferta, -muller lleial,
Que com més me feu l'oferta, -més pena em dau.
Feu-ne tancar aquella mina, -muller lleial,
Feu-ne tancar aquella mina, -viudeta igual,
Que dóna al convent de monges, -muller lleial,
Que dóna al convent de monges -de Sant Joan.
Quina hora és que el gall ja canta, -muller lleial ?
Quina hora és que el gall ja canta, -viudeta igual ?

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

La dansa gombrenesa

Font: Lourdes Niubó i Rosa Maria
La dansa gombrenesa

És el primer diumenge de setembre.
Es difícil esbrinar la possible història i evolució de la Dansa i el Ball Cerdà que es ballen a&nbsp,Gombrèn cada any el primer diumenge i dilluns del mes de setembre.

Es balla el Ball Cerdà, el Contrapàs i la Dansa per aquest ordre. Abans s'allargaba segons el nombre de participants, que li donava un caire més ceremoniòs. Ara, els balls són més curts, i es deixa la Dansa per al final per tal de concloure la ballada convidant la gent concentrada a la plaça a participar-hi.

El nombre de balladors actualment és de cinc parelles de joves, quan antigament eren vuit parelles les que ballaven, els balladors eren els pabordes de la Confraria del Roser, que tenien prioritat en el ball. Sempre ha estat una dansa instrumental fins al primer quart del s.XX, en què la dansa adopta uns versets.

Pernau un dia
de vic venia
calma tenia
per caminar
mentres pensava
i contemplava
amb les desgracies
que Gombrèn passà.
Set modolons
a la plaça cremvaven
jo de quí eren
bé us ho diré:
d'Isidro Aiet,
Pep Ton i dos Xicos
Pei i Xesc
i Benet Ferrer.
Per Sant Llorenç
a dos quarts duna
toc de campanes
la gent hi va,
les llamarades
altes com l'esglesia
a cop de campanes,
es van acabar.
Les barvacanes
de la teulada
la rectoria
i a cal Ferrer
ja s'encenien
les apagaren
homes i dones
capellans també.
Ai! Gombrenessos
preneu experiencia
modolons a la plaça
no n'hi feu més
perque si vent
hagués fet aquesll dia
Gombren seria
un gros pedreguer

A Palmarola
n'han tret una moda
i els de Sant Jaume
la volen seguir
quan el rector
me'ls amonestava
deixen els tractes
i es volen desdir
Si no hagués set
ta mare tan boja
fores casada
i encara no ho ets
em portaries
enagos amb puntes
i ara no en portes
sinó esparrècs.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

La Confraria del Roser i la dansa gombrenesa

Font: pas

Segons documents datats al 1632 es troben testaments vinculats a la Confraria del Roser. Veneraven a la Verge del Roser, com a tants pobles de Catalunya. A Gombrèn la Verge estava ubicada en un dels altars de l'antiga església de Santa Magdalena, actual església de Sant Pere. La Confraria estava representada per pabordes que tenien cura de la seva continutat. Aquests representats eren els que ballaven la dansa gombrenesa.

Text redactat per: Lourdes Niubò i Rosa Maria&nbsp,&nbsp, Data: primavera, 2009

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

Forat de Sant Ou i gorg dels Banyuts

Font: pas

&nbsp,

Forat de Sant Ou

És una profunda gruta, situada al nord de la muntanya de Sant Pere de Mongrony a prop del refugi forestal, des d'on hi trobareu la senyalització adient per arribar-hi.

Diu la llegenda que el Comte Arnau utilitzava aquesta gruta com a passadís per a arribar fins al claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Gorg dels Banyuts

Gorg situat a la riera de Garfull, sota el camí de Montgrony. Conta la llegenda que el comte Arnau en surt quan es fa fosc amb el seu cavall envoltat de foc. Per aquest motiu ha estat sempre un lloc temut pels pastors i habitants de la zona.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

Llegenda d'Otger Cataló

Font: pas
Llegenda d'Otger Cataló

Aquesta llegenda ens diu que n'Otger, després d’una derrota enfront dels serraïns, malferit, es refugià prop de&nbsp, Mongrony, vivia sota una pell de cabra i el seu gos ganguil el guarí llepant-li les ferides mentre s’alimentava de la llet d’una ovella i fruits del bosc. Quan se sentí recuperat fent sonar el seu corn de caça convocà el 9 Barons de la fama (o Cavallers de la terra) i reunits en una taula rodona davant de Nostra Sra. de Mongrony i damunt l’espasa d’Otger, la Vilardella,(actualment exposada al Museu Militar de París) van jurar lluitar per a reconquerir aquestes terres al califat. El nostre heroi de llegenda morí, igualment que el real després de la victòria d’Empúries, i els altres 9 capitans tornaren també victoriosos aconseguint, així, les seves baronies.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

Cançó del Comte Arnau (I)

Font: pas

-On us han donat posada, -comte l'Arnau ?
On us han donat posada, -valga'm Déu, val ?
-A l'infern me l'han donada, -muller lleial,
A l'infern me l'han donada, -viudeta igual.
-Per què allí us l'han donada, -comte l'Arnau ?
per què allí us l'han donada, -valga'm Déu, val ?
-Per pagar males soldades, -muller lleial,
Per pagar males soldades, -viudeta igual.

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Pau de Segúries

La Cooperativa

Font: pas

Dissabte al vespre, el municipi de Sant Pau de Segúries s’omplia de pagesos i ramaders que venien de tota la vall. Un cop havien acabat el dia a les seves terres, agafaven un sac ple d’allò que cultivaven o criaven i s’acostaven al poble. Era el dia que aprofitaven per fer mercat. Canviaven el que ells portaven per allò que necessitaven.

Les dones que venien al poble, també aprofitaven per anar a la perruqueria, doncs amb el dia a dia tan enfeinat que sempre portaven els era una mica complicat. Així que totes les perruqueries del pobles estaven fins a altes hores de la matinada obertes i plenes.

Al matí mentre esperaven l’autocar que els portés de nou a casa seva s’ajuntaven tots a la cooperativa de Sant Pau de Segúries i feien un got de vi que sempre anava acompanyat d’una arengada, per omplir una mica la panxa i agafar forces per tornar a la rutina.