Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Pau de Segúries

La Font de la Puda

Font: pas

Cada primavera i cada tardor molta gent del municipi de Sant Pau de Segúries i de les rodalies s’acostaven a la Font de la Puda. Una font d’una olor forta i molt característica: com d’ou cloc. Allà omplien un got d’aigua i se’l bevien, doncs deien que era una aigua depurativa. Molta gent amb problemes a la pell o amb problemes urinaris omplia garrafes d’aigua i se les emportava a casa seva ja que segons ells aquestes aigües sulfuroses feien millorar el funcionament de l’organisme.

I no és estrany, a dia d’avui, trobar gent amb ampolles de plàstic vora la font. Doncs si més no, l'aigua que en surt és més pura i bona que moltes d’altres que hi ha a les ciutats.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Pau de Segúries

Llegenda del Mariner

Font: pas
Llegenda del Mariner

&nbsp,

Hi havia una vegada un mariner que vivia a prop de la costa amb la seva família. Un dia de mal temps, va venir una onada gegant que es va emportar casa seva, amb dona i fills inclosos. Es va quedar sol, sense res ni ningú. Així que va decidir agafar l’única cosa que li havia quedat, una pala de rem i marxà terres amunt. Quan va arribar a l’alçada del poble de Besalú aturà un bon home que per allí passejava i li preguntar si sabia què era allò que portava a les mans, i el bon home li digué: “això és una pala de rem, senyor”. I tot seguit seguí caminant muntanyes amunt fins que va trobar un altre persona. En aquesta li tornà a preguntar el mateix a que a l’anterior però aquest li respongué: “això és una pala de forner, senyor”. I aquesta resposta li agradà molt més que totes les anteriors, ja que no li recordaven tot allò que havia perdut i que tant estimava. Així que va decidir quedar-se a viure allà mateix, al poble de Sant Pau de Segúries.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Mieres

La Processó dels Dolors i el Manípul de Manaies i Botxins de Mieres

Font: Joan Prat Aportat per: Joan Prat
La Processó dels Dolors i el Manípul de Manaies i Botxins de Mieres

Processó dels Dolors

Un esdeveniment religiós tradicional és la Processó que té lloc en la festa de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres abans de la festivitat dels Rams. Aquesta processó data de principis del segle XVIII i s’ha celebrat pràcticament sense interrupció, fins als nostres dies. En la mateixa, té principal relleu l’escenificació, dins la nau de l’església on comença, d’un fragment de la Passió escrita per fra Antoni de Sant Jeroni l’any 1773.

En aquesta processó, s’hi representen molts passos d’imatges i vivents, que rememoren escenes adients a la festa religiosa. Cada any és molt concorreguda, tant pels actuals com pels antics habitants del poble de Mieres.

Manípul de Manaies i botxins de Mieres

Aquest manípul format per uns 32 membres ha tingut i té un paper rellevant en la processó dels Dolors, des dels sues inicis. Tots ells són principalment gent del poble. La seva actuació ha estat requerida moltes vegades en processons i concentracions de manaies en molts llocs de Catalunya, sempre amb molta dignitat.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Castellfollit de la Roca

Els gegants de Castellfollit de la Roca

Font: Quim Brosa
Els gegants de Castellfollit de la Roca

GEGANTS:&nbsp,

Gegant&nbsp, ROC&nbsp,&nbsp,és un&nbsp,baró de l'Edat Mitjana, (segle XV) que&nbsp,simbolitza l'esperit lluitador dels homes del nostre poble. Pes 37 kg, alçada 3'80 m. Batejat l'any 1997. Constructor: Ventura-Hosta de Navata

Geganta BÀRBARA,&nbsp,és&nbsp,una donzella que simbolitza la serenitat i&nbsp,constància de les nostre dones. Pes 33 kg, alçada 3'62 m. Batejada l'any 1997. Constructor: Ventura-Hosta

GEGANTONS portats pels mes menuts de la colla:

PINET:&nbsp, un&nbsp, pallasso molt entremaliat.&nbsp,&nbsp, Pes 9'5 kg. alçada&nbsp,&nbsp,2 m.

IVÒ: un&nbsp,&nbsp,bandoler molt ferotge&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pes&nbsp, 7 kg. alçada 1'80 m

CROSCAT: un monstre temible. Pes 7 kg. alçada 1'80 m&nbsp,

&nbsp,

CAPGROSSOS

&nbsp,PEROT:&nbsp, És el retrat d'un picapedrer ara jubilat. Durant molts anys l'ofici de picapedrer donava feina a més de la meitat de la població activa de Castellfollit. El portador del capgrós és el mateix personatge retratat, que acompanya a la Colla gegantera en totes les sortides.

GASPAR:&nbsp, És també un retrat d'un habitant del nostre poble, que va exercir de barber, un altre ofici emblemàtic. El porta un membre jove de la nostra colla en totes les sortides.

ROQUEROL: És un ocell que pregona el civisme per tot arreu on va, i que porta la gorra d'agutzil, amb l'escut de Castellfollit.

També desplacem a vegades 4 capgrossos petits ( 2 ossets, un gat i un dimoni) que porten la mainada més petita.

MUSICS: Compten amb un grup de gralles i timbals que acompanyen als gegants i la faràndula a tots els actes on participen, formats per gent del poble, on predomina la mainada, que es el veritable motor de la colla.&nbsp,

LA COLLA, &nbsp,Fundada el Setembre del 1999 La Colla Gegantera de Castellfollit compta actualment amb una setantena de membres. Funciona pel sistema d’assemblea, amb una junta on cadascun s’ocupa d’una àrea determinada.&nbsp, Desde llavors ha recorregut mes de 12.000 km&nbsp, amb prop de 100 viatges per 18 comarques de la geografia catalana.

Les trobades geganteres funcionen pel sistema d’intercanvi, i per aquest motiu durant l’any es realitzen diferents sortides&nbsp, per poder comptar amb una assistència ben lluïda per la trobada.

Castellfollit organitza trobada gegantera des de l’any 2001. Any rere any&nbsp, s’ha anat consolidant com una festa molt participativa, on s’aboca tot el poble, per acollir cordialment als visitants.&nbsp, Tots els carrers s’omplen de gegants, músics i mainada arribada d’arreu de la comarca de la Garrotxa.

&nbsp,L’ultima tingué lloc el passat 28 de Setembre, la Colla Gegantera de Castellfollit de la Roca va celebrar la 8a Trobada de Gegants.&nbsp, Va comptar amb la participació d’un total de 17 colles geganteres, que van desplaçar&nbsp, més de 500 persones,&nbsp, amb un total de 40 gegants i gegantons,&nbsp, amenitzats per les colles de grallers, que van omplir els carrers de música i gresca. Varen acompanyar els amfitrions els veïns de Montagut, Tortellà, Sales de Llierca, i l’Aoapix d’Olot, i, arribats de vuit&nbsp, comarques diferents de la nostra geografia: Roses, Llançà i Espolla, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Sant&nbsp, Antoni de Vilamajor, Vilanova del Vallès, Barcelona - Sagrada Familia, Sant Boi de Llobregat,&nbsp, Centelles, Vic,&nbsp, Ripollet i Pineda de Mar.

Aquesta&nbsp, trobada fou molt concorreguda&nbsp, amb un èxit d’assistència on tots els visitants han marxat amb un grat record de la comarca i del poble de Castellfollit, que ja comença a ser un referent en l’àmbit de les trobades populars de gegants, arreu de Catalunya.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Castellfollit de la Roca

Museu de l'Embotit

Font: Joan Sala i Nuri Bartrina
Museu de l'Embotit

L'any 1993 la família Sala celebrà els 150 anys de la primera llicència fiscal concedida per a la fabricació d'embotits. Els Sala han cregut oportú que, per commemorar aquest 150è aniversari, fóra escaient deixar muntat un petit museu a Castellfollit de la Roca com a llegat del que ha estat la història i evolució de la conserva càrnica. Alhora, volen que sigui un element més de la comarca muntanyenca de la Garrotxa per oferir hospitalitat i benvinguda als visitants, així com deixar constància de la voluntat de supervivència i continuïtat de l’empresa familiar. Fins ara existien museus del vi, de les eines del camp, del suro, del tèxtil, de l'adobament de pells, etc., en canvi, d'una cosa tant quotidiana i a l’hora de la nostra alimentació com la carn i la seva conservació, no n'existeix cap.

Al museu hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquest 150 anys per a l'elaboració de la carn, velles màquines, antigues fotografies de les generacions de treballadors de l'empresa, així com uns diorames representant l'antic procés.
Pensem que la visita és obligada per a que vulgui seguir la història d'aquest país.

Dins del Museu també hi ha una petita botiga on podreu degustar els famosos embotits de la garrotxa, així com comprar tot tipus de records relacionats amb el mon de l'embotit i de la comarca volcànica de la Garrotxa.

La visita al Museu, la podem resumir així:

Iniciem el recorregut amb quatre vitrines on s'exposen estris prehistòrics i dibuixos on hi podreu veure els primers homes caçadors. Seguidament hi ha una exposició d'embotidores de fusta procedents tant de la pròpia empresa com de les diferents cases pairals de la comarca. Daten del 1800 i totes són diferents. Gràcies als diorames realitzats pel Mestre Traité podem veure les diferents fases de la matança i l'elaboració dels embotits. Normalment es contractava el matancer que s'ocupava de la matança i la mocadera de la formulació i de l'elaboració de l'embotit. A continuació trobem un recull de fotografies de la família Sala i treballadors de l'empresa, realitzades el 1908. El clitxe és de vidre i el conservem en els nostres arxius. També trobem les pasteres de fusta on es barrejava la carn ja picada amb la sal, el pebre i altres espècies que s’hi volguessin incorporar. I finalment veurem les vitrines amb els diferents estris amb els que es realitzava la matança, diferents embuts per omplir/embotir manualment els budells, i material d'oficina utilitzat per l'empresa durant aques segle i mig.

Recordeu, l’entrada és gratuïta i cada dia hi ha degustacions d’alguns dels embotits.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Viladrau

Llegendes de Viladrau

Font: pas

La majoria de les llegendes de Viladrau sorgeixen al voltant de personatges de vegades ben humans i de vegades tan enigmàtics com són les dones d’aigua, que aquí a Viladrau reben el nom de paitides.

&nbsp,

La Creu del marrec

Els més avis encara expliquen la història d’uns carboners que tenien al seu càrrec un pobre noi, un xic beneitó, que els traginava la vianda del poble al bosc. Un d’ells, disfressat amb un llençol, sovint l’espantava pel camí, per riure després quan el noi els explicava la història del fantasma que el seguia. Els feia tanta gracia la por del noi que fins i tot li deixaven, per disparar, una escopeta descarregada. Un dia, però, un botiguer del poble, en veure-li l’escopeta, li va dir:

On vas amb l’escopeta descarregada? Així sí que faràs poca cosa. Té, fica-hi aquests dos cartutxos per fer una mica de feina.

Els carboners van quedar bocabadats quan, en arribar, el noi els explicava:

Avui sí que han sonat. Han sonat els cartutxos i els crits del fantasma. Ara jau allà, esterrecat. Ja no m’ha de fer més por.

Fins fa poc temps, al camí que mena a can Bosch, al Cau de les Guilles, s’hi podia trobar una creu de fusta que ho recordava.

&nbsp,

El gorg Negre

Al gorg Negre de Viladrau, pronunciat i fosc sot que es forma entre Sant Segimon i la muntanya de la Sala, al torrent dels Rentadors, s’hi va acostar un home, dels&nbsp, valents,&nbsp, per tal de mesurar aquell profund esvoranc. Amarrant una bona pedra a la més llarga corda que havia pogut trobar, la va anar deixant anar a poc a poc, fins que es va acabar.

Mentre dubtava què fer, va sentir una grossa i rovellada veu que sortia del gorg: “No ni ha més!”.

Diuen que, ara, encara corre.

&nbsp,

La suposada bruixa

Viladrau era cau de bruixes, algunes no ho eren, d’altres vés a saber.

Hi havia a Viladrau una vella molt pobre i molt bona dona que, per més que no se li sabés cap malifeta, van donar-la per bruixa i tothom va acabar per creure-s’ho. Però la velleta, que devia saber-la molt llarga, aprofitava la seva suposada bruixeria amb aquesta manya:

Passava per davant d’un hort i, extasiant-se, començava a exclamar:

Ai, filla, quin bé de Déu de mongetes...! Quina collita de trumfes, noia...!

I per temor que maleís la vianda que assenyalava, tothom corria a donar-li’n.

En fi, que d’això vivia, del que per por li donaven i que potser per compassió no li haurien donat.

&nbsp,

L’Avi Ismé

És una de les llegendes més inversemblants i més curtes que s’han sentit dir mai:

I gegants? No teniu esment de si n’hi havia hagut al Montseny?

Prou.&nbsp, En un altre temps n’hi havia un que li deien l’Avi Ismé, i sortia totes les nits a la vall de Viladrau. De vegades se’l veia encamellat damunt la serra, cama-aquí cama-allà, com si anés a cavall. Altres vegades l’havien vist eixarrancat, un peu en una carena i un peu en una altra, passant-li la riera Major per sota les cames. El meu avi deia que més d’un cop havia vist l’Avi Ismé gambejant per la serra i saltant d’una carena a l’altra.

I no havíeu sentit contar res més?

No me’n recordo d’haver sentit res més del que acabo de contar.

&nbsp,

Les dones d’aigua de la font de l’Or

La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres hereus de Viladrau, un de can Bosch, un de can Gat i l’altre de la Sala. Deien els més vells que en aquell indret, i durant la nit de Sant Joan, sortien les dones d’aigua a cantar belles cançons com ningú les havia sentit mai.

Al punt de les dotze, estant-se allà ben amagats, varen sortir dels fons d’una balma les paitides, que anaven estenen roba pels marges del torrent. Tot d’una, els tres hereus varen sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba. De sobte desaparegueren les paitides i la resta de la roba. El tovalló pres es va anar allargant a mida que els nois l’estiraven per quedar-se’l. En esquinçar-se, cada un es va quedar un tros que en aquell moment es va convertir en un munt de peces d’or.

Els hi entrà l’ambició i decidiren, cadascú pel seu cantó, tornar l’any següent. Aquesta vegada, però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes pedres cantelludes. La font de l’Or i la tartera que hi ha a la vora encara fan referència a aquesta història.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Esteve de Palautordera

Grup l'Horitzó Teatre, de Sant Esteve de Palautordera

Font: pas
Grup l'Horitzó Teatre, de Sant Esteve de Palautordera

Des de principi del segle XX es pot dir que hi ha documents gràfics sobre el fet teatral a Sant Esteve. Ara que ja som al nou mil·lenni, i després de breus aturades al llarg d’aquests anys, l’activitat teatral ha estat una de les manifestacions culturals que ha aplegat més persones del poble. Avui dia hi ha membres de l’actual grup de teatre que són ja la cinquena generació d’aquells que van començar. El teatre ha aplegat diverses generacions de joves que, aprofitant els locals disponibles, han anat representant obres a l’església, a la sala de ball, al Patronat, a la plaça, al polisportiu...&nbsp,

Com tothom sap, els pastorets han estat l’espectacle que ha format, si més no inicialment, a la majoria d’actors i actrius tant amateurs com professionals de Catalunya. A Sant Esteve també ha estat així. El grup L’Horitzó, nom que té l’actual grup fundat l’any 1971, intenta mantenir aquesta manifestació tan arrelada al nostre país aconseguint que molts nens i nenes del nostre poble agafin afecció al teatre. Dins d’aquest àmbit s’han representat els pastorets de L’adveniment de l’infant Jesús (de Folch i Torres), L’estel de Natzaret, (de R. Pàmies), El conte de Nadal, El ferrer Magí, Història d’àngels i dimonis... Altres obres representades pel grup L’Horitzó Teatre al llarg dels anys són: Els justos, Assaig general, El malalt imaginari, Terra baixa, La casa de Bernarda Alba, L’hostalera, El pobre viudo, etc.

Actualment l’activitat del grup es concentra en dues actuacions a l’any: una representació interpretada pels joves del grup i una altra que és la dels pastorets, que aplega aproximadament una norantena de persones (entre actors, figurants, tramoistes, tècnics...) de totes les edats.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Marta Coll&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Esteve de Palautordera

Els Gegants de Sant Esteve de Palautordera

Font: pas
Els Gegants de Sant Esteve de Palautordera

Els gegants de Sant Esteve de Palautordera tenen una història recent. Fa aproximadament quaranta anys en Joan Baixas i la Teresa Calafell, components de Putxinel·lis Claca, van dissenyar els primers gegants. Els van fer a partir d’un pal llarg, el qual aguantava un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. A diferència dels altres gegants, no tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar. El pal llarg es posava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, eren com uns grans titelles. Es deien Reguapa i Bon Jan i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Amb el temps, aquest gegants van desaparèixer i l’any 1981 se’n van fer uns de nous amb el mateix sistema però amb materials més lleugers. El pal de fusta ara és una canya de bambú i els caps són fets d’un material que es diu celatex, com un cartró que s’estova amb acetona per poder-hi donar forma. Els braços dels gegants es mouen amb uns pals llargs, enganxats a les mans. Els geganters agafen una mà cada un i fan que la parella balli, s’abraci, s’agafi... El nom d’aquests pagesos és Ben Plantada i Bon Jan. Avui, a més, s’hi han afegit la canalla amb xanques i també un grup de grallers. La festa continua.&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Elfons Bosch&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Esteve de Palautordera

El Ball de Gitanes a Sant Esteve de Palautordera

Font: pas
El Ball de Gitanes a Sant Esteve de Palautordera

D’origen incert, però amb una clara influència vuitcentista, el ball de gitanes té una gran tradició al Vallès. Malgrat el nom, més que un ball, es tracta d’un espectacle format per diverses danses que es ballaven durant les festes de carnaval. A Sant Esteve s’havien deixat de ballar als anys vint. Una colla de gent van voler recuperar-ne l’esperit. Després de parlar amb els avis que les havien ballat i recollint informació de com es feia antigament, es va poder reprendre aquest costum durant les festes de carnaval de 1980. L’entusiasme del poble i de tots els participants ha permès la continuïtat fins a l’actualitat.

Cap a les 11 h del matí del diumenge de carnaval els músics, acompanyats dels balladors i dels diablots, comencen la cercavila per anar recollint tot el que la gent ofereix per a fer l’aperitiu a la plaça un cop acabada la ballada (els àpats comunitaris constitueixen una de les característiques que hem volgut recuperar). Es visiten totes les cases que volen col·laborar-hi i, a canvi, se’ls dóna un pom de mimosa i un recordatori, que són uns dels símbols de la festa. La música en directe és una de les condicions per poder ballar gitanes.

El Capità damunt del seu cavall ben guarnit fa l’entrada a la plaça i en pren possessió en representació de la colla. Dos o més homes disfressats de velles, que representen els reis que presidiran i comentaran la festa, ballen carregats d’ironia i de burla com escau al carnaval. La seva identitat i la seva representació sempre és un secret per a tothom molt ben guardat fins a l’últim moment. Entren els diablots fent petar les xurriaques, engrescant la gent i marcant l’espai on es faran les danses. Durant la resta de la ballada es dediquen a molestar el públic, a fer entrebancar els balladors o, fins hi tot, a prendre’ls el lloc.

Els nens comencen la ballada, és una mostra de la vida que té la festa i que n’assegura la pervivència. Entren les colles dels “joves” i dels “grans”. Els balladors fan la seva entrada seguint els qui aquell any fan de nuvis. Les noies amb les faldilles virolades, i els nois, amb els seus camals de cascavells, van enllaçant totes les danses: part de tres, les estrelles, la catxutxa, el xotis, la jota i altres danses que hem anat afegint al llarg de tots aquests anys —amb un petit descans per veure un got de ratafia. L’any 1994 s’hi va afegir el “ball pla” amb la intenció que el públic pugui entrar a la plaça i participar-hi de la mà dels balladors.

Una de les característiques principals de la nostra ballada és la capacitat acollidora d’un espectacle que permet que tothom, sense límits d’edat ni de procedències, pugui participar de la festa. Hi participem des de nens de tres anys fins a joves que ja tenen néts, des de gent que ha viscut tota la vida a Sant Esteve fins a aquell conciutadà vingut d’Escòcia, des del fuster, músic o alcalde, fins al mestre, diputat o botiguer. Al mig de l’hivern, en una plaça més d’una vegada coberta de neu, hi ha una festa de colors, de balls, de mantons de Manila, de somriures de felicitat, de faldilles que voleien, de poms de mimosa, de barrets amb plomes, de camals de picarols i de castanyoles. I tots, balladors i públic, amb una idea compartida: les ganes de fer festa i de gaudir d’un espectacle que hem construït col·lectivament.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Joan Serra&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Celoni

Grups de música de Sant Celoni

Font: pas

Sant Celoni des de finals dels anys noranta ha destacat per la proliferació de diverses formacions musicals de hardcore, i és una de les localitats catalanes on s’han format més grups d'aquest estil musical. Entre aquests grups, i com a més veterans, destaquen Zeidun, Twisted Nails o Moksha. Aquesta proliferació de grups ha fet que Sant Celoni hagi estat anomenada la capital del hardcore.

El ventall, tant de grups com d’estils musicals, ha anat en augment en els darrers anys. Podem descobrir formacions de pop, rock, metal, ska, etc. Entre la nova fornada de grups destaquen The Corkscrew, Le Pim Pam Pum o la Celula Durmiente.

Gràcies a l’interès dels joves celonins per la música, s’han creat en els darrers anys propostes interessants al municipi per afavorir la promoció dels grups de música local: el Sessions’n Sona i el Sant Celoni Sona!.

El Sessions’n Sona reuneix un o dos cops al mes un parell de grups del poble més algun de fora per realitzar una actuació a la Sala Petita de l’Ateneu.

El Sant Celoni Sona! és un concurs musical al qual pot participar qualsevol formació del territori català i té com a premi enregistrar un mini-CD de cinc cançons i un seguit d’actuacions per diferents punts de Catalunya.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Abel Travessa&nbsp,&nbsp, Any: 2008