Formada en l’actualitat per uns quaranta cantors, va interpretar el seu primer concert a Benissa, el mes d’abril de 1982. De llavors ençà, han estat nombroses les seves actuacions per tot arreu. Ha participat en tots els “Aplecs Corals” organitzats per la Generalitat Valenciana, en el Certamen d’Havaneres de Torrevella, i en els intercanvis promoguts pels cors de les comarques de La Marina i La Ribera. També, en intercanvis culturals amb les localitats de Mettlach (Alemanya) i Almansa (Albacete), amb el Cor d’Alcobendas (Madrid), Cor del Conservatori de Ciudad Real, i amb altres cors del nostre País.

Ha estrenat obres corals amb orquestra, com ara el “Pater Noster” d’Ernest Artal, l’estrena a Espanya d’una missa d’Andrea Luchessi. En el seu repertori destaquen nombroses obres de diferents estils i èpoques (fragments de “Carmina Burana” d’Orff, del “Rèquiem” de Fauré, “Fantasia op. 80 de Beethoven”, cors d’òpera, jazz, etc.) encara que en els darrers anys es dedica al repertori clàssic i barroc amb orquestra en el seu tradicional Concert de Nadal, amb obres de Haendel (Judas Maccabeus, Messiah, Coronation Anthems…), Mozart (Misses, motets...), i també obres del barroc espanyol i italià amb continu (Cabanilles, Monteverdi, Marcello…).&nbsp,

Participa en la programació cultural de Benissa amb diversos concerts anuals patrocinats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, i en nombrosos events festius i religiosos.

Des de l’any 1987 està dirigida pel músic i compositor benissenc Javier Santacreu.

La Puríssima Xiqueta (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). La més coneguda és la de la Puríssima Xiqueta —la Patrona del poble— que conta que una nit de cru hivern arribaren al poble dos peregrins que trucaren a la porta de Joan Vives, el qual els va acollir i hostatjar. L’endemà els peregrins se n’anaren i li deixaren en agraïment una petita pintura, —de Joan Borràs deixeble de Joan de Joanes—. La guardaren en un baül i dies després s’adonaren que la imatge estava damunt del&nbsp, cofre. El prodigi es repetí i donaren part al rector que s’endugué la pintura de la Verge a l’església. Uns anys després, hi hagué una terrible sequera i tragueren la imatge en processó demanant la pluja desitjada, que arribà abans que s’acabara la processó i durà tants dies que novament tragueren la Verge i en un moment parà de ploure.

Els balls populars a Benissa han estat lligats sempre a les diferents reunions socials , en la revetlla, a la porta del carrer a l'estiu, en acabar les tasques del camp, quan anaven de marà o en les festes de les partides, que hi ha al llarg del seu terme. Qualsevol moment era bo per ballar una jota, un fandango o fer una dansà.

Els canvis econòmics i socials fan desaparèixer eixa forma de diversió i ha estat necessària una tasca de recuperació perquè el ball popular torne a veure's a Benissa.

En l'actualitat, L'Esbart Dansaire ha fet possible que balls propis de Benissa, com el Dos de Benissa o la Pedreguera, es puguen veure als carrers del poble. Tots els hiverns en arribar la Fira i Porrat de Sant Antoni, en el mes de gener, el grup de danses fa una mostra del folklore ballat de les diferents comarques valencianes.

En els mesos de l'estiu, són molts els carrers i les partides rurals&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, &nbsp,(Santa Anna, Sant Jaume, Pinos, Lleus, Pedramala...) que celebren festes al voltant de les seues ermites. És en aquestes reunions festives on s'està recuperant la presència dels balls populars, ja siga per part dels veïns del lloc o bé convidant al grup de danses a participar en elles.

La Caleta del Port i la Platja de la Grava han estat des de temps antics port natural de Xàbia. A les&nbsp,acaballes del segle XIX s’hi va construir el “Mollet de Guardiola” a la Punteta del Castell de Sant Jordi amb la fi de tancar el Racó de La Caleta i facilitar les feines d’embarcament de passatgers i mercaderies a les barcasses i llaüts què transbordaven als grans vaixells fondejats. El 1934, arrancant des de La Galera es va començar a construir la primera escullera de llevant com a port de refugi i pesca. A mitjan construcció un gran temporal de llevant se l’endugué deixant-la com a base de la segona escullera, començada a fer en els anys 40 i acabada en els 50. És la que tenim actualment. Des d’aleshores el port va acollir barques de major tonatge i dotades dels primers motors que es van dedicar a “la pesca del bou”, augmentaren el nombre de “les pesqueres de la llum” seguint amb el model de “tarrafa i tres llaüts” fins els anys 60 quan es va imposar el model “traïnya” amb una barca de tonatge mitjà i bots auxiliars de “fanals” i “xivato”. Actualment el port acull les activitats pesqueres, esportives i comercials de transport de passatgers entre ports de la comarca.

Les barques de bou treballen de dia arrossegant l’art sobre el fons de fang des de la profunditat de 40 metres a prop de la costa, per tota la plataforma continental, fins el talús i el llit de la Canal d’Eivissa en 860 metres i cercant el peix i marisc del fons.

Entretant, les barques de traïnya treballen de nit buscant les moles de peix blau pelàgic i concentrant-lo amb els fanals en aigües obertes de la badia i fora caps fins el límit de la plataforma continental. Finalment, les barquetes d’arts artesanals combinen el treball de les arts de temporada durant l’any calant des de la vora dels penya-segats fins els 100 metres de profunditat sobre fons de fang, roca ó alga segons l’art emprat.Les espècies de peix capturades per les tres modalitats superen les 40 sense comptar els mol·luscs cefalòpodes i els crustacis que són altres 12.

El nombre de persones que normalment tripulen les barques varia segons la pesquera a què vagen. Per la complexitat de les maniobres i el volum de peix que es captura les barquetes d’arts artesanals són tripulades per dues persones, les barques de traïnya per 10 tripulants i les barques de bou per 5 tripulants.

Randellaires és un nom provinent de Randella, mosquit de forta picada, i és alhora una formació musical del Ripollès composta d’onze membres que remena amb fal·lera la música i el cant popular d’aquest país.

A l’any 1980, s’edita un llibre de recerca anomenat La Dansa Popular a les Comarques Gironines. I és en el llibre II on hi trobem les principals danses del Ripollès.

A l’any 1998, surt un altre llibre que aplega els treballs dels folkloristes de començaments del segle XX, i que se’n dirà el Cançoner del Ripollès.

A l’any 2001, un grup de músics ens posem a interpretar aquestes composicions amb harmonies, ritmes i estructures noves, intentant convertir les cançons i balls centenaris de les muntanyes del Ripollès en una proposta audible i ballable per a la gent del nou segle.

Tot sigui per la divulgació de la vella música de la pròpia comarca amb expectatives de nova tradició i futur, i per crear una nova dinàmica d’aquest patrimoni.

Restem també ben oberts a tots els documents, músiques i tradició oral dels Països Catalans. I de tant en tant fem l’intent de crear peces noves que, nosaltres en diem, música popular del segle XXI.

Hem treballat també, després del primer CD de nou a suara, en el segon de nom terradesús. Han estat editats a més quatre CD’S de resultes de les quatre Jornades Escolars de Música Tradicional on hi participen els alumnes de cinquè curs de totes les escoles del Ripollès.

Els mesos de l'hivern, que sol per per l'abril o elmarç, organitzem les Trobades de Cantaires a la Serra de Llaers, a les muntanyes de&nbsp,Milany.

Perquè així com les composicions ens han arribat dels avis dels nostres avis puguin també ser sentides, cantades, ballades i estimades pels néts dels nostres néts.

“Recuperem, doncs, ara aquest material, i desvetllem-lo donant-l’hi un nou tomb a la seva trajectòria amb la dignitat que mereix, en recordança d’aquelles persones que hi dedicaren llargues hores de treball il·lusionat”

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pròleg del “ Cançoner del Ripollès”

&nbsp,

Components del grup:

Cèsar Ollé, veu i flautes de bec.

Jordi Ballesteros, veu, "manxa de l'infern", Saxo-soprà i flaviol,

Santi Llagostera, veu, guitarra i rigo-rago.

Miquel Grifell, veu, guitarra, mandola, bandúrria i guitarra d’ossos.

Jesús Escriu, llaüt, mandolina i percussió.

Joan Bardulet, violí i trompeta.

Eudald Parramón, clarinet

Àngel Giralt, flauta travessera i nyacres.

Jordi Salomó, contrabaix i ampolla d’anís.

Ricard Gimènez, percussió, saxo-soprà i “bastó de vent”.

Carles Miguel, bateria i percussió.

Els ripollesos també tenen la seva manera de contar com esdevingué el nom de la vila: “Un any, en un dia de mercat, una pagesa portava polls a vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més. A mig camí, l’hi pesava tant que no podia dur-la i va decidir fer caminar els polls. Tots marxaven eixerits, menys un de menut que sempre quedava enrere, i la pagesa, tocant-lo amb la canyeta que portava, li deia: “Arri, poll!, arri, poll!”. Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà: On aneu mestressa? La pagesa, que era sorda com una perola, no va oir-lo i, com que el poll petit tornava a quedar-se enrere, repetia: “Arri, poll!”. L’home va entendre que anava “a Ripoll” i, atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així varen aprendre el nom, l’ensenyaren a d’altres, aquests a uns altres i així s’escampà. Vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu”.

Organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme, se celebra a mitjan maig i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa dels xais i d’un casament tradicional del pagès al Ripollès en èpoques passades.

Pel que fa a la llana, la festa a més de mostrar la tosa tradicional a tisora, també compta amb un concurs d'esquilar ovelles a màquina, exhibició de filadores i de l'elaboració de matalassos de llana.

El principal atractiu de la festa –a més de la mostra folklòrica- rau en el casament, especialment pel fet que l’enllaç sol ser verídic i compta amb la presència de destacades personalitats del país, que actuen com a padrins de noces. La festa es complementa amb un mercat de productes artesanals i una trobada de brocanters i antiquaris.

-Tota sola feu la vetlla, -muller lleial ?
Tota sola feu la vetlla, -viudeta igual ?
-No la faig jo tota sola, -comte l'Arnau,
No la faig jo tota sola, -valga'm Déu, val !
-Qui teniu per companyia, -muller lleial ?
Qui teniu per companyia, -viudeta igual ?
-Déu i la Verge Maria, -comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, -valga'm Déu, val !
-On teniu les vostres filles, -muller lleial ?
On teniu les vostres filles, -viudeta igual ?
-A la cambra són que broden, -comte l'Arnau,
A la cambra són que broden, -valga'm Déu, val !
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-Solament la més xiqueta, -muller lleial ?
Solament la més xiqueta, -viudeta igual ?
-Tant m'estimo la més xica, -comte l'Arnau,
tant m'estimo la més xica, com la més gran.
-Per què no caseu les filles, -muller lleial ?
Per què no caseu les filles, -viudeta igual ?
-Perquè no tinc dot per dar-les, -comte l'Arnau,
Perquè no tinc dot per dar-les, -valga'm Déu, val !
-Al capdavall de l'escala, -muller lleial ?
Al capdavall de l'escala, trobareu l'argant.
-A on teniu les criades, -muller lleial ?
A on teniu les cirades, -viudeta igual ?
-A la cuina són que renten, comte l'Arnau,
A la cuina són que renten, -plata i estany.
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-A on teniu els mossos, -muller lleial ?
A on teniu els mossos, -viudeta igual ?
-A la pallissa que dormen, -comte l'Arnau,
A la pallissa que dormen, -valga'm Déu, val !
-Pagueu-los bé la soldada, -muller lleial,
Pagueu-los bé la soldada, -viudeta igual.
-Tant prest com l'hauran guanyada, -comte l'Arnau,
Tant prest com l'hauran guanyada, -valga'm Déu, val !
-Per on heu entrat vós ara, -comte l'Arnau ?
Per on heu entrat vós ara, -valga'm Déu, val ?
-Per la finestra enreixada, -muller lleial,
Per la finestra enreixada, -viudeta igual.
-Tota me l'haureu cremada, -comte l'Arnau,
Tota me l'haureu cremada, -valga'm Déu, val !
-Ni tant sols us l'he tocada, -muller lleial,
Ni tant sols us l'he tocada, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels ulls, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels ulls, -valga'm Déu, val ?
-Són les males llambregades, -muller lleial,
Són les males llambregades, -viudeta igual.
-Què és el que us ix per la boca, -comte l'Arnau ?
Què és el que us ix per la boca, -valga'm Déu, val ?
-Són les males paraulades, -muller lleial,
Són les males paraulades, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels braços, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels braços, -valga'm Déu, val ?
-Són les males abraçades, -muller lleial,
Són les males abarçades, -viudeta igual.
-Què és això que us ix ples peus, -comte l'Arnau ?
què és aixó que us ix pels peus, -valga'm Déu, val ?
-Són les males trepitjades, -muller lleial,
Són les males trepitjades, -viudeta igual.
-Què és aquest soroll que sento, -comte l'Arnau,
Què és aquest soroll que sento, valga'm Déu, val !
-És el cavall que espera, -muller lleial,
És el cavall que espera, -viudeta igual.
-Baixeu-li el gra i la civada, -comte l'Arnau,
Baixeu-li el gra i la civada, -valga'm Déu, val !
-No menja gra ni civada, -muller lleial,
No menja gra ni civada, -viudeta igual.
-On us han donat posada, -comte l'Arnau ?
On us han donat posada, -valga'm Déu, val ?
-A l'infern me l'han donada, -muller lleial,
A l'infern me l'han donada, -viudeta igual.
-Per què allí us l'han donada, -comte l'Arnau ?
per què allí us l'han donada, -valga'm Déu, val ?
-Per pagar males soldades, -muller lleial,
Per pagar males soldades, -viudeta igual.
Vos dic no em feu més l'oferta, -muller lleial,
Vos dic no em feu més l'oferta, -viudeta igual,
Que com més me feu l'oferta, -muller lleial,
Que com més me feu l'oferta, -més pena em dau.
Feu-ne tancar aquella mina, -muller lleial,
Feu-ne tancar aquella mina, -viudeta igual,
Que dóna al convent de monges, -muller lleial,
Que dóna al convent de monges -de Sant Joan.
Quina hora és que el gall ja canta, -muller lleial ?
Quina hora és que el gall ja canta, -viudeta igual ?

&nbsp,

&nbsp,

És el primer diumenge de setembre.
Es difícil esbrinar la possible història i evolució de la Dansa i el Ball Cerdà que es ballen a&nbsp,Gombrèn cada any el primer diumenge i dilluns del mes de setembre.

Es balla el Ball Cerdà, el Contrapàs i la Dansa per aquest ordre. Abans s'allargaba segons el nombre de participants, que li donava un caire més ceremoniòs. Ara, els balls són més curts, i es deixa la Dansa per al final per tal de concloure la ballada convidant la gent concentrada a la plaça a participar-hi.

El nombre de balladors actualment és de cinc parelles de joves, quan antigament eren vuit parelles les que ballaven, els balladors eren els pabordes de la Confraria del Roser, que tenien prioritat en el ball. Sempre ha estat una dansa instrumental fins al primer quart del s.XX, en què la dansa adopta uns versets.

Pernau un dia
de vic venia
calma tenia
per caminar
mentres pensava
i contemplava
amb les desgracies
que Gombrèn passà.
Set modolons
a la plaça cremvaven
jo de quí eren
bé us ho diré:
d'Isidro Aiet,
Pep Ton i dos Xicos
Pei i Xesc
i Benet Ferrer.
Per Sant Llorenç
a dos quarts duna
toc de campanes
la gent hi va,
les llamarades
altes com l'esglesia
a cop de campanes,
es van acabar.
Les barvacanes
de la teulada
la rectoria
i a cal Ferrer
ja s'encenien
les apagaren
homes i dones
capellans també.
Ai! Gombrenessos
preneu experiencia
modolons a la plaça
no n'hi feu més
perque si vent
hagués fet aquesll dia
Gombren seria
un gros pedreguer

A Palmarola
n'han tret una moda
i els de Sant Jaume
la volen seguir
quan el rector
me'ls amonestava
deixen els tractes
i es volen desdir
Si no hagués set
ta mare tan boja
fores casada
i encara no ho ets
em portaries
enagos amb puntes
i ara no en portes
sinó esparrècs.

Segons documents datats al 1632 es troben testaments vinculats a la Confraria del Roser. Veneraven a la Verge del Roser, com a tants pobles de Catalunya. A Gombrèn la Verge estava ubicada en un dels altars de l'antiga església de Santa Magdalena, actual església de Sant Pere. La Confraria estava representada per pabordes que tenien cura de la seva continutat. Aquests representats eren els que ballaven la dansa gombrenesa.

Text redactat per: Lourdes Niubò i Rosa Maria&nbsp,&nbsp, Data: primavera, 2009