Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan les Fonts

La llegendes de "La Por"

Font: pas Aportat per: Manel Soler (recollit el 1956)
La llegendes de "La Por"

&nbsp,

Quan jo era molt petit anàvem tots els veïns del veïnat al mas Cisteller a espellonar, això era a principi de l’ hivern.

Quan tothom seia a redós del munt d’espigues per espellonar , a on una sola bombeta donava llum a tota la cabanya i feia prendre unes formes fantàstiques a totes les eines , llaures , cavadora, etc. que s’ apilonaven a l’ interior de la mateixa.

Quan totes les dones , homes i mainada estaven espellonant, sempre hi havia algú que cantava una cançó o explicava algun acudit , o els avis explicaven les accions dels carlins a la darrera carlinada o algun fet de la guerra de Cuba ,quan l’ àvia Rafela va dir-nos al jovent que ens explicaria un fet passat feia molts anys al poble al veïnat de dalt.

&nbsp,

Fa molts però molts anys quan encara les bruixes i fantasmes voltaven per al món ,aquí a Sant Joan s’explicava que hi havia un fantasma que li deien la POR i que qui el veia i ella se’n adonava se l' enduia i no es contava mai més ni gall ni gallina del pobre desgraciat. Vet aquí que una nit a la masia de Can Xervanda espellonaven i si van aplegar els masovers i amos de La Planella, Marunys, Domenech, Fontfreda i potser fins de masies més llunyanes, quan ja feia molta estona que s’espellonava i ja s’havia cantat i menjat les farinetes així com les arengades i castanyes tot regat amb un bon vi verd collit a la mateixa propietat , el qual ja començava a escalfar les galtes de tothom, el grup de fadrins i fadrines que ja feia estona que feien gresca al fons de la cabanya. Tres o quatre bordegassos es van començar a desafiar que qui era el mes valent , que si jo, que si tu, un que si aniria tot sol al poble, un que si altres, fins que un jove s’ adreçà i digué que si no hi havia ningú que si atrevís ell baixaria al poble i tornaria amb un bot de vi que aniria a buscar a l‘hostal com a prova de que hi havia arribat.

Dit i fet, i sense fer cas de les advertències i avisos de la gent gran , que amb aquestes coses no s’hi jugava , que no fessin l’ estericot i el burro i que acabessin de menjar les farinetes i tots junts cap a casa .

El jove no en va fer cas, agafà la capa de pastor s’ embolcallà amb ella , es col·locà la barretina tapant la boca i les orelles i agafà el camí de Sant Joan les Fonts.

&nbsp,

La nit era serena amb lluna plena i amb una tramuntana canigonenca que tallava la cara, ell tirà endavant agafant el camí Ral, però quan arribava a la cruïlla del camí que anava al mas de Morunys del darrera de la paret seca que tanca el quintar li saltà una cosa tota blanca que lluïa molt amb la resplendor de la lluna , el jove va fer una passes enrere, traient de sota la capa el pedrenyal que duia a punt i sense encomanar-se ni a Déu ni a ningú li engegà el tret, tot reculant corrents cap a la masia de Can Xervanda mentre cridava que se li havia aparegut la Por.

&nbsp,

Tota la gent que era a la casa de Can Xervanda va sortir corrents amb les llanternes d’oli i teies a l’ era, preguntant-li el que havia passat , ell blanc com un llençol i tot tremolós els explicà que li havia aparegut un fantasma tot blanc, amb uns ulls espantosos que brillaven com les brases del foc , que li havia disparat un tret i havia fugit esparverat tot reculant al mas Xarvanda a buscar ajuda. Desprès d’haver sentit l’explicació que els hi donà el jove tots morts de por van decidir esperar al mas que es fes de dia per anar fins al lloc en què s’havia aparegut la POR

&nbsp,

En ésser de dia tots junts s’acostaren a la cruïlla del mas Marunys i miraren darrera el mur i trobaren un home mort embolicat amb un llençol tot amarat de sang , al destapar-li la cara veieren que era el jove amb qui havia fet la juguesca l’altre jove.

&nbsp,

En aquell lloc si col·locà una senzilla creu de ferro que hi va estar molts anys i que tothom que hi passava es feia la senyal de la creu i resava un parenostre per aquell jove.

&nbsp,

La creu va desaparèixer l’ any 1936

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan les Fonts

Fira internacional de bruixeria

Font: pas
Fira internacional de bruixeria

La Fira internacional de Bruixeria, es celebra cada tardor al poble, és un acte consolidat que aplega bruixots d'arreu, tota mena d'articles relacionats amb la bruixeria i molts curiosos.

Es composa de diferents actes repartits en els espais terra, foc, aire i aigua. Durant el cap de setmana de la Fira internacional de Bruixeria, el poble es transforma i viu envoltat de bruixes i bruixots, que amb la seva màgia, no deixen a ningú indiferent. No ho dubtis, un cap de setmana diferent, amb activitats per a tots els públics, tallers infantils, tallers per a adults, xerrades, el vol d’escombra i la ruta pel poble amb el tren embruixat. I a la nit, el sopar espectacle amb un menú embruixat i rituals de temàtiques diverses. I pels mes valents, el joc de rol, un passatge terrorífic que ben segur no et deixarà indiferent.

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gombrèn

aportació de Gombrèn al cançoner del Ripollès

Font: Cèsar Ollé
aportació de Gombrèn al cançoner del Ripollès

El Cançoner del Ripollès es una obra editada el 1998 , pero recollida entre el 1903 i 1922 per un grup de folkloristes de la comarca que aplega cap a 500 cançons de tradició oral, aquests encomiables senyors van recórrer els pobles, masies i fins i tot en alguns cassos van fer estades amb pastors.

En el cançoner destaquen el número d'informants (persones que els hi van cantar cançons) del poble de Gombrèn.

&nbsp,

Aquests perssonatges son:

Pau de Pomanell- 9 cançons

Joan Bartes (traginer de vi)-6

l’amo de Casamira-10

Joan fabregas -1

Joan Mir (pastor)-1

Francesc Roma (Les Comes)-1

Joan Roma (transcriptor)-4

Marti Morera (capellà)-1

Magi (Cal Magi) ens diu que savia moltes cançons de treball pero no especifica quines va informar

&nbsp,

Aquest cançoner és la principal font d’on bevem els Randellaires i el nostre objectiu (entre d’altres) es difondre’l al maxim.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Olot

El ball del xai be

Font: Josep M. Rifà (Esbart Olot)
El ball del xai be

Es té coneixement de l’existència del ball l’any 1490, es balla el dissabte de Pasqua. Pels voltants del 1850 es va deixar de ballar. L’any 2007 l’Esbart Olot va recuperar aquesta tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.

La música és la original amb uns arranjaments per cobla a càrrec de Josep Navarro. La coreografia, de la qual no se’n tenia documentació, va ser creada per l’assessor artístic Jordi Rubio, de Rubí, i els membres de l’Esbart Olot.

És una dansa de pastors els quals combina un passeig seguit d’una figura. Aquesta combinació coreogràfica es repeteix durant el ball, que acaba quan els dansaires aixequen dos companys utilitzant els bastons. Els balladors enlairats criden “Xai Be”, “Xai Be”, “Xai Be”, mentre el públic correspon amb els mateixos crits. La dansa acaba amb una corranda de sortida dels balladors de la plaça.

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Grup de Danses Portitxol de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Isabel Martí
Grup de Danses Portitxol de Xàbia.

En Xàbia sempre s’han ballat les danses tradicionals. Actualment i des de 1989, treballa el grup amb un objectiu marcat, mantenir els balls populars de Xàbia, transmesos pels nostres avantpassats, al igual que potenciar, fomentar i recuperar el folclore, els balls i cançons de la pròpia comarca i també d’altres comarques valencianes.

&nbsp,

Podem assenyalar que el grup ha participat en la Fira de Turisme FITUR de Madrid, en la majoria de pobles de la nostra comarca (Marina Alta), dins de la programació cultural del Misteri d’Elx i per tota la Comunitat Valenciana així com a&nbsp, 1999 Moaña, Gondomar i Vigo (Galicia), Palmela, Pinyal Novo, Pocêirao i Setubal (Portugal), 2000 Atessa i Pescara (Italia), 2002 Sariñena (Huesca), 2003 Santa Ana (Albacete), Molina de Segura (Murcia), Santa Eulària (Eivissa), 2004 a Legazpi (Euskadi) i Sant Antoni (Eivissa), Ciutadella i Fornells (Menorca), 2004 Soest i Ede (Holanda), 2005 Festival internacional i Festa del marisc en Vigo. 2006 Festival de l’antiga corona d’Aragó (Castelló de la Plana) i Festival del Ajo en Vallelado (Segovia).

&nbsp,

Com activitats que el nostre grup organitza de forma periòdica, cal citar, la Dansà del Carrer Nou que ballem des de 1992, encontre de Rondalles, que celebrem des de 1992. Processó Cívica de Corpus des de l’ny 1998. Aplec de danses tradicionals des de 1998. Trobada de Gegants i Nanos des de 2004. El nostre grup té d’altres activitats paral·leles, la Colla de Nanos de Xàbia i la Colla Portitxol dolçainers i tabaleters.

Des de fa uns quants anys, el Grup Portitxol ve treballan en favor de la joventut del nostre poble, organitzant escoles de tabalet, dolçaina, danses a més de bandurria, llaüt i mandolina. Com a fruit de l’esforç i hores de dedicació dels joves alumnes i amb molta satisfacció podem presentar una rondalla i un grup de balladors d’una mitjana d’edat que s’aproxima als 12 anys, que anomenem Grup Portitxol Jove.&nbsp,

&nbsp,

Activitats i treballs que hem realitzat en matèria d’investigació, organitzàrem en 1994 una exposició d’indumentaria de Xàbia dels segles XVIII&nbsp, i XIX, amb més de 300 peces originals. En 1998 una exposició de ventalls de Xàbia dels segles XVIII, XIX, i principis del XX. En 1999 i 2000 treballarem mostres d’indumentària amb passe de diapositives de peces antigues. En 2002 presentàrem l’expossició “Xàbia ballant danses” de fotografies de músics, balladors i cantadors de totes les èpoques fins els anys vuitanta, mostrant la trajectòria de la música tradicional a Xàbia. En 2003 Exposició de fotografies sobre indumentària tradicional. En 2005 Exposició de brodats realitzats pels membres del grup. En 2007 Exposició Tradicions, apunts sobre indumentària antiga. Des de l’any 2000, venim organitzant unes Jornades sobre la indumentària tradicional.

&nbsp,

La tasca d’investigació i recuperació etnològica a més de mostrar el patrimoni de música i danses tradicionals de Xàbia, és en aquestos moments el nostre objectiu principal, podent mostrar-ho arreu del món.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Balls i danses populars de Xàbia

Font: pas Aportat per: Isabel Martí
Balls i danses populars de Xàbia

A Xàbia sempre s’han ballat les danses tradicionals. Actualment, des de 1989, treballa el Grup de danses el Portitxol amb l’objectiu marcat de mantindre els balls populars de Xàbia, transmesos pels nostres avantpassats, a l’igual que potenciar, fomentar i recuperar el folklore, els balls i les cançons pròpies de la comarca i d’altres indrets del País Valencià.

&nbsp,

El grup ha participat en la Fira de Turisme FITUR de Madrid, en la majoria de pobles de la nostra comarca (Marina Alta), dins de la programació cultural del Misteri d’Elx i per tot el País Valencià així com al 1999 a Moaña, Gondomar i Vigo (Galícia), Palmela, Pinyal Novo, Pocêirao i Setubal (Portugal), al 2000 a Atessa i Pescara (Itàlia), al 2002 a Sariñena (Osca), al 2003 a Santa Ana (Albacete), Molina de Segura (Múrcia), Santa Eulària (Eivissa), al 2004 a Legazpi (Euskadi) i Sant Antoni (Eivissa), Ciutadella i Fornells (Menorca), al 2004 a Soest i Ede (Holanda), al 2005 a Festival internacional i la Festa del marisc a Vigo. I al 2006 al Festival de l’antiga corona d’Aragó (Castelló de la Plana) i al Festival del Ajo en Vallelado (Segóvia).

&nbsp,

Com activitats que el nostre grup organitza de forma periòdica, cal citar, la Dansà del Carrer Nou que ballem des de 1992, l’Encontre de Rondalles, que celebrem des de 1992, la processó cívica del Corpus des de l’any 1998, l’aplec de danses tradicionals des de 1998. Trobada de Gegants i Nanos des de 2004. El nostre grup té d’altres activitats paral·leles, la Colla de Nanos de Xàbia i la Colla Portitxol dolçainers i tabaleters.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Colla Nanos de Xàbia

Font: pas Aportat per: Isabel Martí
Colla Nanos de Xàbia

La Colla de Nanos de Xàbia participa en desfilades en les que executa les danses rituals pròpies de Nanos. Calvalcada Reis, festes de pobles de la comarca, Trobada d’escoles en valencià, intercanvis culturals amb altres grups, aplecs de colles de nans.

També han actuat a diversos festivals i trobades internacionals Pescara i Atessa en Italia, Poceirao i Palmela en Portugal, Moaña i Vigo en Galicia, Sariñena en Huesca, Sant Antoni de Portmany en Eivissa, El Masnou en Barcelona.

Els nostres personatges sempre van acompanyats de La Colla Portitxol, dolçainers i tabaleters de Xàbia. Interpreten danses pròpies d’aquest tipus de criatures. Visten amb indumentària tradicional valenciana. Estan elaborats en cartró pedra i mesuren uns 75 cm d’alçada. Foren creats allà per l’any 1995. Les parelles representades són Blancs, Turcs, Gitanos i Negres a més d’un capità que amb el seu cetre dona l’entrada als músics.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Colla Portitxol, dolçainers i tabaleters de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Isabel Martí
Colla Portitxol, dolçainers i tabaleters de Xàbia.

Des del 1998 i a petició de la Regidoria de Cultura, el Grup de Danses Portitxol de Xàbia ve organitzant l'Escola de “dolçaina i tabalet”.

&nbsp,

D’aquesta iniciativa, l’any 2000 va sortir “LA COLLA PORTITXOL” que&nbsp, participa en actes populars com els relacionats amb la “Cavalcada dels Reis”, “danses de la processó del Corpus”, “Processons”, “Focs de Sant Joan”, Carnestoltes i Soterrar de la Sardina, cercaviles i desfilades de Moros i Cristians a altres poblacions valencianes.

&nbsp,

En l'actualitat acudeixen a l’escola al voltant de 50 alumnes que assisteixen setmanalment a les seues classes.

&nbsp,

L’objectiu primordial és expandir i mantindre viva aquesta tradició i quels nostres instruments autòctons ens continuen representant i identificant allà on anem.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

Malnoms de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Clara Aragonés

Els malnoms de la gent de Xàbia tenen com a referència un munt de realitats diferents. Pel que fa al poble alguns “veïns” ens anomenen desculats. Quant a les persones tenim els que fan referència a oficis ja desapareguts com: esbarder: feia les escardes de les someres, portaler: s’hi trobava a la porta de les muralles.A Xàbia n’hi havia dues, torrero: el que cuidava de les torres, n’hi havia tres, remendo: el que sorsia els cabassos, sarnatxo: algú que feia el sarnatxo (cabasset d’espart dels mariners ), prom:el que mesurava les terres. Referent al caràcter trobem: cabut, kikobola: perquè contava mentides. Pel físic: descapotable: un mestre que era calb, figura: molt guapa, mitja mànega :no portava la mànega sencera. Per toponímia: poblero: venien del Poble Nou, corralí: tenia un corral molt menut i es pensava que era un mas, la barranca: tenia barrancs. Per antroponímia: milda: diminutiu d’Hermenegilda, cabrerot: augmentatiu de Cabrera, creuetes: de Creus. També hi ha les anècdotes: calderotes del sis: va ser l’únic alcalde que va vendre les seues terres per a pagar els impostos del poble, mitja fava: malnom atribuït als del Poble Nou, deien que eren molt gasius, aleshores sols plantaven mitja fava, noi: va vindre de Barcelona i deia “noi” en compte de “xiquet”. Després va posar el bar El Noy, petorrí: quan anava al camp agafava petorrí per tirar-lo al foc, &nbsp,xiulit: perquè xiulava molt. També existeix un cas històric, la criminala: perquè va matar el seu fillastre.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xàbia

El parlar de Xàbia.

Font: pas Aportat per: Paula Soriano

La Marina Alta és la comarca que ha experimentat una evolució demogràfica molt important en els darrers anys a causa del creixement del sector turístic. D’aquest fet, Xàbia n’és un exemple canònic: l’any 1991 el cens voltava els 16.000 habitants, mentre que en començar el 2009, ja en som més de 31.000. Una evolució tan marcada en la població, sobretot si tenim present que el percentatge de població estrangera és molt elevat, sempre deixa una marca en la cultura, els costums i les tradicions del poble, sovint es veuen desgastats i oblidats. Tot i això, arreu del País Valencià hi ha la creença que, en aquesta zona, el valencià ha mantingut la genuïnitat davant el procés de castellanització que ha sofrit la resta del país, això es deu al fet que la fonètica del nostre parlar encara conserva les influències lingüístiques de la repoblació de la zona amb gent de les illes Balears, als inicis del segle XVII, després de la quasi despoblació per l’expulsió dels moriscos.

El parlar de Xàbia és un subdialecte que es troba dins de les variants meridionals del valencià. Fonèticament, els xabiencs són coneguts per la pronúncia molt marcada de les vocals obertes i per l’harmonia vocàlica. Però, en fonètica, els dos trets més característics són: les combinacions d’-e final i a- inicial de mot, es resolen a favor de la vocal e, de manera que és molt freqüent sentir devant, derrere, pe tu (per a tu), pe posà (per a posar), pe llí (per allí), de cí (d’ací), etc., d’altra banda, es produeix afèresi en paraules que comencen amb a-, de manera que tenim (a)metla, (al)bercoc, (a)granar o (a)cabar.

Pel que fa al consonantisme, la preposició per, alguns noms i els infinitius han perdut la -r final, aquests darrers, fins i tot, quan porten un pronom darrere, de manera que tenim construccions com pe posà’l vi, està a punt de trenca-se, pe mata-se..., i l’efecte contrari també es dóna, segurament com a fenòmen d’ultracorrecció: presor (presó), tréurer, càurer.

Per últim, cal esmentar la caiguda de la i en la pronunciació del dígraf -ix- en posició intervocàlica, amb algunes excepcions: caºa (caixa), cuºa (cuixa), creºent (creixent), baº (baix). Aquí trobem una diferència que desmarca aquest parlar amb la resta del valencià, que en el demostratiu eixe enforteix la pronúncia de la i (iºe), mentre que a Xàbia (i la majoria dels pobles de la zona) diem eºe.

&nbsp,

Bibliografia: Colomina Castanyer, Jordi. “El parlar de la Marina Alta”. La Rella, 4, p. 37-54. Elx, 1985