Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xaló

Malnoms i topònims de Xaló

Font: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.

Trobem malnoms provinents d’aus: Palomo, Teuladí, Còlbits, Verderol, Canari, Pato, Lluís el Perdiu (de menut imitava molt el cant de la perdiu). Altres malnoms són: la Xixonera, Cauete, els Xispes, el Corretger (feia cordes de carro), el Rotller (pastava rotllos), Xana, Silvéria, la Xusca, 2,50 (a la guerra, un home que venia ciris a l’església a aquest preu), Randí, Francisco la Monja (d’un avantpassat molt religiós). També hi ha malnoms referents al color de la pell o dels cabells: Moreno, Blanc, Roig, Negre. El Rico: un home amb molta gràcia que en entrar al bar deia: “sóc l’home més afortunat del món perquè de cognom sóc Mestre, de malnom Ric, tinc una dona que és una meravella i a més tinc un Òscar [el nom del fill]”.

Pel que fa als topònims, podem esmentar la cova del Mançano (nom del propietari), la cova de les Meravelles (per les estalactites i les estalagmites), la cova de Ronda&nbsp,(nom del propietari), l’assut de Tarafa (arabisme, era on aprenien a nadar els xiquets i xiquetes del poble), el Masserof (arabisme), el toll de la Centella, el toll del Cupet…

&nbsp,

Text resultat d'una trobada social on hi assistiren: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xaló

Contes i Llegendes de Xaló

Font: Jaume Noguera

Llegenda del robatori de Benimassot

Al camí de la Cova es troba la casa dels Lladres, una referència que remet al món del bandolerisme. La història conta que uns bandolers de Xaló van arribar a Benimassot quan tothom era a l’església. Els de la banda van traure un per un als veïns acompanyant-los a casa per a furtar-los tot el que tenien.

&nbsp,

El miracle de sant Vicent Ferrer a Xaló

Sant Vicent se’n va anar a predicar i va deixar el seu burret a una casa particular. Dos xiquets s’enjogassaren amb l’animal i un d’ells va morir en caure accidentalment. Llavors li van demanar al sant que intercerdira, però com que ell no podia anar-hi els va explicar què havien de fer. “Porteu el burret al costat del xiquet mort i l’alè de l’animal el ressuscitarà”, els va manar. Així va ser, i la lletra d’una cançó rememora encara el prodigi: “Jo no puc anar allà. / Agarreu el burret, / porteu-lo on està el difunt, / i amb el seu propi alè / li donarà vida al punt / i una altra volta estarà quiet”.

&nbsp,

El Momu i el Saginer

Així mateix, per fer por als xiquets i aconseguir que s’adormiren els contaven les històries del Momu i del Saginer: personatge que agarrava els xiquets i els matava per traure’ls el sagí.

&nbsp,

Text aportat per Jaume Noguera.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xaló

Poble de música

Font: Alexandra Font
Poble de música

Associació Musical de Xaló

L’Associació Musical de Xaló està composta per quasi 50 músics de diferents generacions i és la història viva del poble. I és que al llarg dels anys la tradició musical ha anat passant, en molts casos, de generació en generació i ha arribat a convertir-se en un gran símbol del creixement cultural i tradicional del municipi de Xaló.

&nbsp,

Agrupació Musical Festival Band

Actualment en són uns 22 músics, quasi tots jóvens del poble, que toquen instruments de banda i que comparteixen ganes de fer festa i passar-ho bé amb la música. La seua especialitat? Oferir revetles amb tot tipus de música, passant pels pasdobles clàssics, marxes mores i cristianes i els típics mambos fins a les adaptacions pop rock més actuals.

&nbsp,

Aspencat

Grup format per una desena de músics de Xaló, Llíber, Orba i Benissa nascut el 2004. Ofereixen una barreja explosiva amb ritmes d’ska, rumba, reggae i sons electrònics que arrosseguen centenars de persones a cada concert. El disc La festa està servida, produït per Mark Dasousa l’any 2007, és el primer resultat musical del grup Aspencat i el segon disc del grup es diu Obri la llauna.

&nbsp,

Skalissai

Skalissai també es caracteritza per ser un grup format per una colla d’amics que un dia van decidir ajuntar-se per fer allò que més els agradava: música. L’ska, el reggae i el funk són les bases de les seues cançons. En la seua història discogràfica ja s’inclouen els títols de dos discos: Obri els ulls (2007) i Mentre la terra dorm (2009).

&nbsp,

Text aportat per Alexandra Font.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Deià

Llengües

Font: pas

A Deià es parla molt sovint l’anglés des de que als anys seixanta arribaren extrangers de per tot el món i molts es quedaren enamorats a viurer-hi.

El mallorquí és la primera llengua que s’utilitza. Paraules pròpies del poble:

-Aubina: xirimiri, calitga, brusqueta fina.

-“figuret” es diu molt.

-volveriol: mariquita.

-grescos: es contesta quan es demana que hi ha per menjar.

-Pinya: Colflori.

-xixols: pésols.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Valldemossa

Museus de Valldemossa

Font: pas

Cartoixa. La visita al conjunt comprèn l’església, el claustre i l’antiga farmàcia dels cartoixans. També es poden visitar el jardí i la cel·la prioral, on s’hi exposen tant els records dels monjos com del compositor i pianista F. Chopin i de l’escriptora George Sand.

Fundació Coll Bardolet. La Fundació Cultural Coll Bardolet va ser creada a partir de la donació d'una part de la col·lecció de pintures de l'artista català Josep Coll Bardolet al poble de Valldemossa. Coll Bardolet (Campdevànol, Girona 1912 - Valldemossa 2007) va quedar fascinat per la llum, els paisatges i les danses populars de l'illa. Entre les seves aportacions destaquen la captació del moviment dels ballarins, l'exaltació del color i la transmissió de la seva alegria de viure. La Seu de la Fundació es troba en un cèntric edifici, inaugurat el 2007 a fi d'albergar una exposició permanent de la col·lecció de l'artista, exhibicions temporals i per a la realització d'activitats culturals diverses. El centre, a més de les exposicions, organitza conferències i concerts a les seves instal·lacions.

Costa Nord és la seu de la Fundació Balears Sostenible. El Centre Cultural Costa Nord és també un centre viu, obert a la creació i a la divulgació artística en què tenen lloc cicles de concerts, exposicions i tot tipus d'activitats culturals. La visita al Centre Cultural Costa Nord es divideix en tres parts. En la primera s'assisteix a una projecció d'un documental de 15 minuts de durada sobre la Costa Nord. La segona part és una sala que reprodueix l'interior del vaixell de l'Arxiduc, el Nixe, amb objectes que recreen l'aventura científica i l'apassionada trajectòria vital de l’arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. La tercera sala presenta El Llegat de la Passió, un espai concebut per a exposicions que ens conviden al descobriment de la Serra de Tramuntana.

Miramar. Ramon Llull, filòsof, místic, poeta, teòleg i missioner del segle XIII, tenia un somni: crear a Mallorca un col·legi dedicat a l'ensenyament de l'àrab i altres llengües orientals per preparar monjos franciscans que convertissin, mitjançant la paraula, els infidels al cristianisme. I aquesta fou la petició que formulà a Jaume II, qui l'ajudà a fundar en 1276 el Monestir de Miramar. Situat en un dels racons més bells de la costa mallorquina, entre Valldemossa i Deià. És un veritable balcó sobre la mar, des d'on Llull escrigué algunes de les seves obres. El pas del temps donaria entrada a Miramar a un nou personatge, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915), autor de l'obra més exhaustiva mai no escrita sobre Balears, Die Balearen. Enamorat de Mallorca, comprà l'antiga possessió on havia estat el monestir de Miramar. Llavors els límits de la finca arribaven fins al cim del Teix, cap a l'Est fins a Son Marroig —possessió que l'Arxiduc també va adquirir— i a ponent incloïa les terres i vinyes de s'Estaca (avui propietat de l'actor Michael Douglas i de la seva ex dona, Diandra).
Actualment Miramar&nbsp, acull un museu on es troben documents i obres d'art relacionades amb Llull i l'Arxiduc, com la sala de mapes, una escultura de Tantardini o una reproducció parcial de l'interior del vaixell de Lluís Salvador, el Nixe II.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Valldemossa

Gastronomia

Font: pas
Gastronomia

Dels monjos Cartoixos es conserven receptes com són plats amb tortugues de terra i altres curiositats. Destaquen els plats de peix.

Dolços: la coca de patata, l’únic lloc de les Illes on es fa. Es pot trobar a qualsevol pastisseria del poble. Cal provar-la amb la panxa buida i comprar-ne més d’una.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan de les Abadesses

El Comte Arnau

Font: pas Autor/a: pas
El Comte Arnau

Aquest personatge, estretament relacionat amb el castell de Mataplana (Gombrèn), està present en el llegendari popular de Sant Joan de les Abadesses. S’explica que per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir, fins a l’extrem de raptar-la una nit. En morir Arnau, va ser condemnat a transitar amb el seu cavall, sense aturar-se, per la Serra Cavallera. Les nits de tempesta, voltat de gossos, espanta els pagesos i la gent que es troba a la muntanya. Per rememorar el personatge, cada any a l’estiu es programa un festival multidisciplinari en què hi ha espectacles de teatre, música i dansa que recorden la llegenda del Comte Arnau i l’època medieval.

,

Publicat per: pas
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan de les Abadesses

El ball dels Pabordes

Font: Pas Autor/a: Pas
El ball dels Pabordes

És, sens dubte, l’acte més destacat de la Festa Major, es balla el diumenge i el dilluns a la plaça Major. Aquesta dansa, mai no ha estat ballada per cap grup ni esbart aliè a la vila. Si alguna vegada ha estat interpretada fora de la vila, ha estat executada per dansaires de Sant Joan. De caire senyorívol i molt elegant, quatre parelles executen els passos de les quatre parts de que consta la dansa. L’orígen és incert, però tot indica que va néixer com una manifestació religiosa. Antigament era habitual que es ballés a l’interior de les esglésies com a ofrena. Les primeres referències escrites les trobem en la documentació del segle XVIII de les confraries del Roser i del Santíssim Misteri. L’any 1933 es va dur a terme una intensa campanya de recuperació del ball, en quatre parts, tal com s’havia executat en èpoques precedents. El ball restaurat es ballà per primera vegada per la Festa Major de 1934.

,

Publicat per: Pas
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Santa Pau

Orígens de les fires de Santa Pau

Font: Albert Reixach
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan les Fonts

La llegenda de "El camí de les Bruixes"

Font: pas
La llegenda de "El camí de les Bruixes"

La gitana s’asseia sempre a redós de ponent a prop del mas Bufador pel camí vell de Sant Joan les Fonts. Era una vella arrugada, espellissada i llenguda que enllardava de fàstics als qui no li volien donar res. Portava una cistella tapada amb mocadors de frare i mai ningú va saber el què hi tenia a dintre.

Un dia 9 de Setembre, una colla de Sant Joan tornava a camí del seu poble després dels braus, mig borratxos, renegant i insultant a tothom. Quan eren a l’indret on hi havia la gitana aquesta se’ls adreça :

-Minyons, voleu que us digui la bonaventura?

-Si. respongueren tots.

- Doncs fem una rodona, i abans de començar ballarem la farandola.

Feren un cercle i es posaren a ballar amb la gitana al mig portant la batuta. No s'adonaren però que la fesomia d’aquesta horripilant vella s’anava trasmudant , prenent poc a poc , la forma d’un ocellàs monstruós, com un espècie d’àguila que s’anava inflant i creixent de manera estranya . Llavors, de Sant Joan arribà una altre colla d’homes que intercalant–se entre cada un d’ells es posaren també a ballar.

Ben prompte si la borratxera no els hi hagués cegat els sentits haurien notat que les mans dels nous vinguts semblaven de ferro i estrenyien cada vegada més de tal manera que quan volien desfer-se’n no podien . Llavors algú comprengué que la gitana era la bruixa i els vinguts darrerament mals esperits . I com les mans li cremaven i no podia desfer-se’n començà a cridar : Ai Sants del Cel, ajudeu-me !

I arribà com un huracà, com un xuclador enorme que s’ emportà a tot el cercle en mig d’ un núvol de sorra , terra i rocs. La nit engolí aquella massa i tot seguit caigué un devessell com mai més s’ ha vist, provocant una crescuda del Fluvià que fins el 1940 no es repetiria .

L’ endemà trobaren dos d’aquells desventurats moribunds sobre el pont de Sant Cosme. Ells i un pastor que prenia la fresca són els testimonis d’aquest fets.

Des de llavors , del camí se’n diu: El camí de les Bruixes

&nbsp,