Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ciutat de Mallorca

L’Obra Cultural Balear

Font: pas Aportat per: L’Associació Obra Cultural Balear
L’Obra Cultural Balear

L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover.

L’horari de Can Alcover és el següent:

Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ciutat de Mallorca

Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Font: pas Aportat per: Joves de Mallorca per la Llengua
 Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca, la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines, l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan de Pladecorts

Colla Castellera Angelets del Vallespir

Font: pas Aportat per: Sylvain Boixaderas, membre de la Colla
Colla Castellera Angelets del Vallespir

Què fem ? Qui sem ?

&nbsp,

Volem promoure la cultura catalana fent castells. És una tradició popular catalana molt antiga on tothom pot participar : homes i dones, joves i vells, petits i grans. Sigui quin sigui el vostre origen sociocultural, tots seu els benvinguts en la nostra colla castellera. La nostra activitat consisteix a aixecar castells, això durant les festes majors o en qualsevol altra manifestació de tipus cultural o esportiu. Els castells són construccions humanes amb arquitectures complexes i precises per intentar pujar el més amunt possible , per fer això cal molta cohesió, solidaritat i organització entre el grup de castellers.

&nbsp,

Què són les actuacions ?

&nbsp,

L’actuació és el moment en què realitzem públicament les figures que hem treballat durant els assaigs. L’actuació es fa el més sovint a la plaça d’un vilatge en motiu d’una festa major, d’un aplec o d’una trobada. Els grallers acompanyen els castellers per fer de l’actuació un espectacle complet on la gent del poble és invitada a ajuntar-se als castellers per consolidar la pinya (la base) del castell.

&nbsp,

Per què Angelets del Vallespir ?

&nbsp,

És en referència als Angelets de la Terra, aquells pagesos del Vallespir que van lluitar amb dignitat i coratge contra la voluntat del rei de França, Lluís XIV, quan aquest va voler obligar la província del Rosselló a pagar l’impost de la gabella sobre la sal. Això se passava després del Tractat dels Pirineus, al segle XVII. Nos anomenem Angelets del Vallespir perquè, de la mateixa manera que aquells pagesos del Vallespir volien que els seus drets fossin respectats, nosaltres volem que la cultura i la identitat catalanes siguin respectades. Per altra banda, el castell és una construcció aèria on els qui pugen a dalt de tot són els mainatges, els més menuts, que esdevenen els nostres angelets.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Fornalutx

Llegendes i cultura popular

Font: pas
Llegendes i cultura popular
La cultura popular ha estat tramesa de forma oral. Destacar els glosadors Jaume Albertí, Andreu Coll “Boi”, Joan Mayol i Bernat Ripoll. Cal destacar la pervivència de gloses anònimes conegudes com Datos per s’historia de Fornalutx. Recopilats y versificats per un conegut de molts (1925), també la troballa d’una versió l’Adoració i representació de los sants reis Magos (1930). Anomenar l’associació Cultural Furn- al-lugg (2001) creada per Miquel Adrover Sastre que edità la revista amb el mateix nom durant un parell d’anys. Llegendes: La Mare de Deu de les Neus Conta una tradició popular que la Mare de Deu de les Neus fou mutilada per un tret d’arcabús, motiu pel qual apareix sense braços. Com a càstig, l’autor d’aquest ultratge tengué un fill sense braços. “Dia 3 de juny de 1491, entre altres coses, va tenir lloc l’execució d’un home a qui prèviament se li havia amputat la mà dreta per haver pegat garrotades a la imatge de la Mare de Deu de les Neus” Àlvar Campaner, Cronicon Maioricensis, p. 193 PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca. A Un solleric se’ns parla de la reacció d’un home «molt potxós» que tenia un olivaret molt ben cuidat. Un hivern feu una nevada molt grossa. Aquell home anà a veure com havia afectat el seu olivar i «el va trobar tot blanc i escabeiat». Els costers són un obstacle que superarien molt difícilment els pagesos del pla, però els qui rauen a la muntanya els vencen i en treuen profit. El nostre protagonista «se’n puja a lo més amunt d’un coster que feia, pega foc a sa pipa, se posa a mirar les oliveres esbrancades, els cimals estesos doblegats o a punt d’ésser-ho pel pes de la neu, alça els ulls al cel i «molt formalot va dir: –Oh Déu meu!... totes ses coses sabeu fer, fora una: d’exsecaiar, no en sabeu gens gens!». Els fenòmens meteorològics eren i encara són imprevisibles, i els seus efectes adesiara són força durs per als qui viuen del cultiu de la mare terra. El solleric ha reaccionat d’acord amb el seu caràcter alegre i irònic i ha sabut dialogar amb Déu, acceptant la seva sort, i demanant-li que deixi la tasca de podar les oliveres als esporgadors. Joan Albertí Arbona, prevere i músic, natural de Fornalutx i un temps organista de Sóller i ànima de l’Orfeó Solleric, va contar aquesta breu anècdota a Mn. Alcover, que el qualificà de «notable organista i compositor». Vicenç Jasso Garau i Catalina Torrens Vallori.
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Fornalutx

Gastronomia

Font: Guillem Puig i Carme Viudes
Raoles de ciurons Tronxos de bleda arrebossats Olives trencades
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Banyoles

"La plaça de les voltes"

Font: pas

Quan el sol se'n va a la posta

i els núvols tornen vermells,

la nostra plaça de les Voltes

s'omple d'infants, joves i vells,

i és que en la plaça s'hi respira

de Banyoles bell encant,

vint-i-vuit arbres drets, en fila,

tots li fan guàrdia constant.

Quaranta voltes la sostenen

i la cenyeixen en quadrat,

quatre carrers d'ella prevenen,

la Plaça és com un tancat.

&nbsp,

Joan Puig i Dalmau

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Albanyà

El pare Falgàs

Font: Jacint Verdaguer
El pare Falgàs

Si l'ermita del Mont no té campana,

què en fa del campanar?

Cada dia la verge demana,

qui l'hi voldrà donar?

&nbsp,

Se'n va el pare Falgàs cap a Girona,

a casa d'un courer,

que de la fosa en trau una de bona

per l'acimat cloquer.

&nbsp,

-Doncs, per quin bou heu fosa eixa esquelleta?

-Esqulla li dieu?

lo courer respon, -Per qui l'he feta?

Per vós, si la moveu.

&nbsp,

Agafant-la pel jou, d'una braçada

se la carrega al coll,

una biga que veu arraconada

servint-li de bescoll.

&nbsp,

En la Rossoladora se traboca,

hi puja tan rabent

que com cera blaníssima la roca

ses genolleres pren.

&nbsp,

Uns batedors del pobre frare es riuen:

-No anau prou carregat?

Eixa campana si voleu, -li diuen-

vos l'omplirem de blat.

&nbsp,

N'hi posen d'una a set quarteres,

i, dant-los-en mercès,

juga, pujant al Mont per les dreceres,

a qui correrà més.

&nbsp,

Puja el blat al graner del santuari,

l'esquella al campanar:

-A ser gaire més alt, -diu- l'arribar-hi

m'hauria fet suar!-

&nbsp,

Jacint Verdaguer

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Albanyà

Goigs a la mare de Déu del Mont

Font: Jacint Verdaguer
Goigs a la mare de Déu del Mont

Del Mont Verge Maria

Reina de l'Empordà

jo al cel pujar voldria,

Verge Maria,

Deu-me la mà.

&nbsp,

Anem empordanesos,

d'amor de Déu encesos

pugem a dalt del Mont

a veure aqueixa estrella,

que riu formosa i bella

de nostra terra al front.

&nbsp,

Son trono és una serra,

que en mig de nostra terra

s'aixeca fins als cels,

té núvols per cortina

per blava mantellina

la volta dels estels.

&nbsp,

Oh reina i sobirana

regneu en eixa plana,

regneu en tots els cors.

Que vostra mà ens empara,

Salvau-nos dolça Mare

dels pobres pecadors.

&nbsp,

Doneu-nos bona anyada,

gireu la pedregada

que ve del Canigó,

traieu d'aquesta terra

les sectes que fan guerra

a nostra religió.

&nbsp,

text: Mossèn Jacint verdaguer

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Vajol

El pastor i la sirena, el mite a mirador de la Vajol

Font: Joan Maragall Aportat per: PAS
El pastor i la sirena, el mite a mirador de la Vajol

El Mirador de la Vajol ret homenatge al mite del pastor i la sirena, un idil·li empordanès que explicà en Joan Maragall.

&nbsp,

Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar,

s'obre una plana riallera:

és l´Empordà!

Digueu, companys per on hi aneu?

Digueu, companys per on s'hi va?

Tot és camí, tot és drecera

si ens dem la mà.

&nbsp,

Salut, noble Empordà!

Salut, palau del vent!

Portem el cor content

i una cançó.

&nbsp,

Pels aires s'alçarà,

pels cors penetrarà,

penyora s'irà fent de germanor:

una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,

a dintre de la mar hi ha una sirena,

ell canta al dematí que el sol hi és bo,

ella canta a les nits de lluna plena.

&nbsp,

Ella canta: Pastor me fas neguit.

Canta el pastor: Me fas neguit sirena.

Si sabessis el mar com és bonic!

Si veiessis la llum de la carena!

Si hi baixessis series mon marit.

Si hi pugessis ma joia fóra plena.

&nbsp,

La sirena se'n feu un xic ençà

i un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla

i de l'amor plantaren la cabanya...

Fou l´Empordà.

L'Empordà, Joan Marragall

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Xaló

Dites populars de Xaló

Font: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.

“Quan vages a Benimassot no digues que ets de Xaló”, aquesta dita insinua la presumpta participació d’alguns xaloners en el famós robatori perpetrat, al febrer de 1874, a l’esmentat municipi de la comarca del Comtat. “Alcanalí, ni de vesprada ni de matí”, revela la rivalitat amb el poble veí. “Deixa-lo, que de Gata ve”,&nbsp, joc de paraules per la pronúncia gatera. “Quan el perseguer floreix i el pérsec madura, la nit amb el dia es mesura”, refrany que fa referència al l’escurçament del dia pel començament de la tardor. “Ets més lladre que el Tona” (en referència al bandoler de Pedreguer Colau de la Tona, company de l’advocat Durà, veí de Xaló i cap pensant de la banda).

&nbsp,

Text resultat d'una trobada social on hi assistiren: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.