Huyalfas, poètic nom que prové de l´àrab i que significa «aigua del prat», és el topònim primigeni de la Pobla, un municipi fèrtil i pla del nord-est mallorquí. Els cultius de reguiu ocupen una bona part del terme el major atractiu del qual és el parc natural de l´Albufera, un dels enclaus ecològics més importants de les Balears. Més de 200 espècies d´aus i una trentena d´espècies piscícoles habiten aquest espai, protegit per les lleis insulars, estatals i internacionals. 

Part de les maresmes de l´Albufera que corresponen a la Pobla foren dessecades el segle XIX per dedicar les terres al cultiu de patates i hortalisses, que encara ara sustenten en part l´economia del municipi. 

La població del terme està concentrada sobretot al nucli de la Pobla. Una passejada pels seus carrers ens durà a conèixer l´església parroquial del segle XVII. El nucli antic ofereix algunes visites d´interès a edificis modernistes i, especialment, als museus Etnogràfic i d´Art Contemporani a Can Planes. Al Museu de Sant Antoni i el Dimoni  hi trobem les icones festives més importants, i també els símbols més representatius d’una celebració que té més de sis segles d’història: la festivitat de Sant Antoni Abat. 

Als afores del poble es troba l´oratori de Santa Margalida de Crestatx, el més antic de l´illa, que apareix ja documentat el segle XIII. També s´hi poden veure les nou creus del terme, entre les quals destaca la de Martí Seguí.

Petra té dos edificis que destaquen per sobre de la resta, tant en dimensions com en altura: són l’Església de Sant Pere, d’estil gòtic, i la basílica del Convent de Sant Bernadí, d’estil renaixentista. Tots dos són part de la silueta de la vila des de qualsevol punt on Petra sigui visible. Davant el portal major de l’església, a l’altra banda del carrer s’hi troba la rectoria (l’habitatge del rector de la parròquia). Adossat a l’església del Convent hi ha la casa dels frares i la sagristia, que són una petita part de l’antic Convent, o el que va quedar després de la desamortització eclesiàstica del segle XIX.

Al carrer de l’Hospital s’hi troba l’Ajuntament, en un edifici del segle XV on antigament hi havia hagut una casa d’hospici. Al mateix carrer s’hi pot trobar, avui convertit en restaurant, el Celler de Can Casta, un soterrani de coberta de voltes, construït per a l’emmagatzematge del vi. Molt a prop d’allà hi ha la plaça de Ramon Llull i la plaça del Pare Serra, aquesta última situada on es trobava l’edifici de l’antiga Quartera, i que està presidida per una estàtua del petrer més il·lustre.

Al final del Carrer del Sol s’hi troba l’antiga estació, un edifici del segle XIX avui en desús, i a mitjan carrer el Teatre de Petra dins l’edifici que havia estat caserna de la Guardia Civil.

A l’extrem nord del carrer d’en Font hi podem trobar les Escoles Velles, l'antiga escola, que data del 1927, i que actualment allotja les dependències administratives municipals. Durant la guerra civil espanyola en un accident aeri, un pilot militar natural de Petra, Antoni Real s’hi va estavellar a sobre amb la seva avioneta, causant-ne l’enderroc i la mort de dos alumnes. Al pati central hi ha una placa commemorativa de l’accident. Després de la guerra va haver de ser reconstruïda i continuà sent un centre educatiu fins a mitjans dels anys setanta del segle XX.

Al mateix carrer d’en Font s’hi troben dos edificis destacables més, el Convent de les Monges i el Celler de Son Caló. El primer és un antic convent de monges franciscanes construït al segle XIX dins els terrenys que ocupava l’Hort d’en Torrella i el segon és un antic celler, avui en dia encara en ús. Tots dos edificis originàriament formaven part d’un mateix complex propietat de la família Torrella, els quals dividiren el solar en dues parts, el jardí (l’Hort d’en Torrella) fou donat a la congregació de monges franciscanes per a la construcció d’un convent, i la part del celler fou venuda després de la fallida familiar a principis del segle XX.

Un altre edifici singular és la petita peixateria municipal, situada al carrer del Pou, dins la plaça del peix.

A Petra es localitzen un total de tres creus:" Creus des cementiri: La creu és del segle XV, té figures d'alt relleu, és d'estil gòtic. " Sa creu antigament, Creu des Còdols: que dona nom a la Plaça de sa Creu, va ser construïda el 1892. "Creu des Valls: situada a la unió del carrer de ciutat i de sa creu, la creu és del 1891 i el conjunt es neogotic i esta construït en pedra de marès. 

El fet que Petra ha esta durant segles un municipi dedicat exclusivament a l'agricultura de secà el relaciona directament amb l'existència de molins, aquests dedicats a la transformació de cereals. Es té constància que existeixen 19 molins fariners i 12 d'ells han arribat als nostres dies. La majoria d'aquests molins son torres de molí amb base quadrada. Alguns estan abandonats o serveixen de colomer o de galliner i alguns han estat reutilitzats com a habitatge.

A l’altre extrem del poble, al petit barri del Barracar, s’hi troba el Museu de Fra Juníper Serra i la seva casa natal. A uns tres quilòmetres del poble també podem trobar l’Ermita de Bonany (s. XVII) situada sobre el puig del mateix nom, i des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes de tot el pla i el llevant de Mallorca.

Entre el patrimoni local destaca l´església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, que fue construïda a mitjan segle XVII. El campanar, de clara influència bizantina, i la talla de la verge, del segle XVI, en són els elements més rellevants.

La casa de Son Roig, que conserva traços del seu origen gòtic a la façana, i el molí de Son Puig, edificat durant el segle XVII, són altres llocs d´interès. En conjunt, el nucli urbà manté la tranquil´litat i l´atmosfera de temps passats, qualitats que cada cop aprecien més els visitants de l´illa.

La possessió de Roqueta, la casa principal de la qual està envoltada de preciosos jardins, i la de Deulosal, que conserva un interessant molí d´aigua, són algunes de les visites recomanades. S´ha de fer una menció especial alpoblat talaiòtic del Velar, un dels nombrosos jaciments arqueològics del municipi, que conserva part de la murada i la resta de diversos talaiots.

Església Parroquial de Sant Joan Baptista:  entre els anys 1927-1939 s’edificà, quasi de nova planta, el temple de traça basilical, segons projecte de Josep d’Olesa i Frates. Del temple anterior (1759-1791) el resten el campanar, el mur i les capelles de la part esquerre, i la façana, que quedà integrada en el frontispici actual.

Creus de terme: També es destacable com a patrimoni artístic les creus de terme com les Creus de d’en Revull., la Creu de ses Roques i la Creu de Consolació.

Molins de vent: Dels 9 molins que es conserven a Sant Joan, 6 es localitzen en el nucli urbà o als seus límits, mentre que els restants: el molí de Son Brondo, el molí de Son Ramon i el molí d’en Calderer es troben dins les possessions de Son Brondo, Son Ramon i Son Juny, respectivament.

S’escola de nines:  Edifici de façana modernista construït durant la república i emprat per a l’ensenyament femení. Actualment s’hi ubiquen el servei de correus i centre sanitari. Està situat al Carrer Consolació s/n.

Centre Catòlic:  Va ésser construït l’any 1922 i costejat pel rector Mn. Francesc Mas i funcionà com a centre social i cultural. Una bona part fou primer teatre i després cine fins que es cremà l’any 1978. A l’altra part, actualment s’hi ubica la rectoria. Popularment és conegut com Es Centro.

Els Pous Públics:  Sortint de Sant Joan cap a Petra trobarem una sínia restaurada recentment. És el Pou de sa Sínia, i ben al davant, enmig d’un jardinet hi havia abans el Pou Llarg. Aquí s’hi trobaven els darrers rentadors públics del poble. En el camí de Consolació trobem una altra construcció recent que suplanta el Pou de Son Santos, que també tenia rentadores. I finalment, a la carretera de Vilafranca, es localitza el Pou Nou, que com el seu nom indica és el més modern.

Ermita de Sant Nofre:  Es coneixen molt poques dades sobre aquesta ermita, però la més antiga es troba en un document de l’any 1416. Es tracta de les restes d’una ermita de principi del segle XV que es troben quasi dalt del Puig de Sant Nofre, dins la possessió de Sa Bastida. Posteriorment sabem que a final del segle passat, la capella va ser restaurada i que eren molts de pagesos que hi anaven a pregar per les pluges. Actualment es troba en completa ruïna dins la propietat privada.

Santuari de la Mare de Déu de la Consolació: Gairebé a un quilòmetre de Sant Joan, pujant per una escala empedrada, es troba el santuari de Consolació. Fou edificat en el segle XIII, renovat amb posterioritat i restaurat entre els anys 1959 i 1966.

http://www.ajsantjoan.net/municipi/llocsinteres/llocsinteres.ct.html

Espai natura d’interès, el Puig de Sant Nofre: És un indret agradable per a passejar, al puig hi podem trobar una bona representació de la flora i la fauna local,

http://www.ajsantjoan.net/municipi/espaisnaturals/index.ct.html

Església parroquial de Santa Bàrbara: Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics del poble. El 1627 es té constància, per primera vegada, de la construcció d'una església al lloc on es troba actualment. I al 1700 es va iniciar la construcció de l'edifici actual el, que seria objecte de reformes i obres posteriors entre el s. XIX i XX. 

Ca ses Monges: L’any La construcció d'aquest edifici data del 1897 sota la cessió del marquès de Vivot, amb la intenció que fos lloc de residència de les monges de la Caritat. Aquest edifici d’estil neogòtic, es va començar a contrsuir al 1900 i a l’actualitat acull la residència de la comunitat religiosa mentre que la resta de dependències s'ha habilitat com a Escoleta Municipal (de 0 a 3 anys).

Molí Nou: És l’únic molí de vent fariner que es conserva dins el nucli urbà, deixà de funcionar l’any 1915. El molí era propietat de la possessió de Sant Martí, i deixà de funcionar devers 1915. Segons la Guia del Pla, les seves antenes arribaven als 42 pams de llargària i movien dos jocs de moles, un per blat i l'altre per ordi.

La plaça Major: A la plaça Major, podem trobar una sèrie de cases interessants, entre d’altres les de  Ca l’Amo en Bernat Rumbande, Ca l’Amo Antoni de s’Estany o Cas Capellà Mateu i la Casa de la Vila

La Rectoria Vella: És una antiga casa que habità el vicari de l’església i des de 1913 que l’habita el rector

Altres edificis destaquen per la seva singularitat, entre ells:

Ca l'Amo en Jaume de s'Hostal, amb teules pintades a la volada; cas Metge Vell i ca sa Manascala, de traçat modernista; i d'altres de gran importància que revelen la posició social de les famílies que els originaren, com ca l'Amo en Bernat Rumbande, ca l'Amo Antoni de s'Estany, cas Capellà Mateu, ... També cal mencionar el Col.legi Públic Es Cremat, projectat el 1927 per l'arquitecte Guillem Forteza. Es un edifici que es caracteritza per l'ús d'arcades de mig punt suportades per columnes llises de capitell corinti, tant a la façana principal com en el pati interior.

Als voltants del poble

• Pou Viguet: És un pou d'orígen àrab que es troba a la sortida del poble en direcció a Sant Martí. Té una coberta que tanca l'arc completament.

• Caseta de son Pere Jaume i Pou de Son Pere Jaume: El conjunt de la caseta i del Pou de Son Pere Jaume es troba molt aprop del nucli urbà. La caseta és de construcció molt senzilla i es considera l'edificació més antiga del poble. Era una antiga possessió des d'on es començà la parcel-lació que havia de donar origen a l'assentament de tota la població que treballava a aquestes terres. Fa uns anys va ser restaurada.

• Molins de sa Pleta de Sant Martí: Són dues torres separades per uns 20 metres una de l'altra, que formaven part de dos molins de vent que molien, un per les persones i l'altre pel bestiar. 

• Torre d'Alcúdiarrom:  És una torre, presumiblement de defensa, on s'hi han trobat restes de ceràmiques de l'edat de ferro, del període de la romanització de l'illa i dels períodes medieval i islàmic.

• Talaiots de Son Pou Vell: Són dues construccions de l'època talaiòtica, de planta circular, que popularment és conegut com a sa Clova des Lladres.

• Possessions: Es Castellot que és la propietat més gran del terme municipal i Lanzell, o'hi troben restes d'un arc de mig punt, possiblement obra de les ordres hospitalàries que s'establiren a la contrada.

Pla de Tel o Vall de Sant Miquel. S'hi gaudeix d'una pau impertorbable i s'hi troben alguns dels elements més interessants de Campanet (Coves de campanet, església de Sant Miquel...).

• Coves de Campanet, unes de les més ben conservades de Mallorca i destaquen per la delicadesa i exuberància dels seus dipòsits calcaris en forma d'estalactites i estalagmites, també denominades espeleotemes pels geòlegs. A més de la rica ornamentació natural, s’han trobat restes fòssils de Myotragus balearicus, una espècie de bòvid endèmic de Mallorca i Menorca, extingit fa uns 4.000 anys amb l'arribada de l'home a les nostres illes. Les grutes han inspirat pintors com Casimir Tarrassó qui els va dedicar una sèrie monogràfica d'olis signada el 1948; i poetes com Bartomeu Guasp i Gelabert que compongué l'oda Coves de Sant Miquel (1949). Fins i tot han servit d'escenari a alguna pel·lícula.
• Església de Sant Miquel. Església gòtica de l'època de la conquesta catalana (s. XIII). Essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle XV.
• Fonts de Ses Ufanes. Declarades monument natural, les fonts de Ses Ufanes són el fenomen hidrogeològic més singular de Mallorca. La zona d’aflorament es troba situada a la finca de Gabellí, als voltants de l’església de Sant Miquel. Aquestes fonts intermitents que brollen des del sòl en temps de molta pluja –aquest és precisament el significat d’”ufana”-, dins l’alzinar de l’esmentada possessió constitueixen un autèntic espectacle i un dels principals elements del patrimoni natural campaneter. Ses Ufanes de Gabellí fan part d’un sistema de fonts que s’estén des de Maçana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fisural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escarpament calcari.
• Ullaró. Llogaret idíl•lic ubicat al llevant del terme municipal, on destaca el casal de Son Garreta.
• Altres elements patrimonials: abeurador des Camí Blanc, pou d'en Gatell, pou d'Ullaró, pou Bo.

Nucli urbà de Campanet:

• Església Parroquial (XVIII): es va bastir en el lloc d'una anterior i es posà sota . Es comença a construir l'any 1717, amb l'advocació de la Immaculada Concepció quan era rector Miquel Martí Tamorer, i es va acabar l'any 1774, després d'algunes interrupcions en les obres.
• Sala Vella (XVI), edifici de l'antiga seu de l'Ajuntament actual; 
• Cases de tipologia popular; posades de possessió (de Maçana, Biniatró, etc.); 
• Creus de terme, que marcaven els límits del nucli urbà...

Plaça de la Constitució i Ajuntament

La plaça de la Constitució configura la part de ponent del carrer Major, on arriba la carretera principal del poble, que el comunica amb Palma, Campanet i Inca. Des de fa pocs anys, la plaça apareix centralitzada per una font o brollador amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia, que evoca el nom del poble. A la part nord de la plaça s’hi situa l’edifici de la casa consistorial o Ajuntament, també anomenada la Sala, i inaugurat l’any 1952.

Església Parroquial de Sant Pere

Es tracta de la primera església de Búger, que es va començar a edificar l’any 1563 i va l’any 1576. El temple actual es bastí entre els anys 1694 i 1718, impulsat pel vicari Vicenç Payeres Estrany.

Creus de terme del carrer Major

Búger conserva cinc creus de terme, normalment situades a l’entrada o sortida dels camins principals. La processó del Dijous Sant recorria totes aquestes creus.

El carrer Major de Búger conserva dues creus de terme. Ambdues estan mancades de pilar o fust i se situen dins el corresponent nínxol obert en la paret i són d’estil barroc, les quals daten del segle XVII: la Creu de Sant Crist o de Can Perico (c/ Major, núm. 11) i la creu de la Mare de Déu del Roser o de Cas Mestre, (c/ Major, núm. 20).

Caimari ofereix diferents edificis i paratges d'interés arquitectònic, històric i paisatgístic.

ESGLÉSIA VELLA DE CAIMARI (Oratori Sant Jaume): Petit oratori del segle XVIII, situat vora Son Albertí, el qual realitzà les funcions d’església fins que es va construir el temple modern. Actualment l’edifici es destina a usos culturals.

SON ALBERTÍ: És l’antiga possessió, situada devora l’església vella de Caimari, que fou el nucli a l’entorn del qual es desenvolupà el poble.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAIMARI: L’església parroquial de Caimari és un edifici construït al final del segle XIX (concretament entre 1877 i 1891). Es caracteritza per la senzillesa i l’austeritat, així com per alguns trets neoclàssics.

SES ROTES DE CAIMARI: Es tracta d’antigues terres comunals que formaven part de la comuna de Caimari i que, entre 1837 i 1853, foren establides a particulars que dugueren a terme l’ingent tasca de marjar aquests costers, possiblement un dels més coneguts de Mallorca.

PARC ETNOLÒGIC DE CAIMARI: El parc etnològic de Caimari es va inaugurar el 16 de novembre de l’any 2002, en el marc de la cinquena edició de la Fira de s’Oliva i des d’aleshores roman en constant ampliació. A l’actualitat, dins els 3000 m2 que ocupa el recinte del parc, s’hi poden trobar reconstruccions d’elements vinculats a l’explotació de les muntanyes properes. Així hi podem veure un rotle de sitja amb la seva barraca de carboner, un forn de pa, una casa de neu, un forn de calç, un tancat de bardissa, un coll de tords i un parany de lloses.

COMUNA DE CAIMARI: La comuna de Caimari té una extensió de 753 i està caracteritzada per la seva irregularitat. La major part de la superfície està coberta per ullastrar amb pins i, en menys extensió, per l’alzinar. Es important assenyalar que la comuna de Caimari és recorreguda pel camí vell de Lluc, antiquíssima ruta de pelegrinatge, que cada any veu passar milers de devots i senderistes.

POU MAJOR DE CAIMARI: Es tracta d’un dels millors exemples de pous comuns de tota la comarca i data del segle XV. El pou té forma de sínia i les seves dimensions quasi arriben als 4 m de llargada per 1’65 m d’amplada, amb una profunditat de 5 m.

SES FIGUEROLES: Finca pública localitzada al nord del municipi de Selva que té referències datades a l’any 1291. Es tracta d’una petita possessió de muntanya on es localitzen les cases –de gran rusticitat i sobrietat- diverses fonts i camins de muntanya, conjunts marjats, les ruïnes de les cases de sa Rota i l’única casa de neu del terme de Selva, avui completament enrunada.

CASES DE NEU DE SES FIGUEROLES: Es tracta de l’única casa (datada al segle XII) que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor).

CAMÍ VELL DE LLUC: Entre Caimari i el Santuari de Lluc (Escorca). Es tracta d’una ruta de muntanya que inclou trams de camins d’èpoques molt diferents. El tram més antic és sa costa Llarga, fragment del primitiu camí de ferradura amb un empedrat de gran qualitat amb interessants ratlletes.

Font: Web de l'Ajuntament de Selva

Sa Calobra: Sa Calobra és una cala del municipi d'Escorca (Mallorca) i, a la vegada, nucli turístic que pren el nom d'un petit llogaret que hi havia a les proximitats.

Cala Tuent: és una petita cala d’imprescindible visita, una de les més paradisíaques de l’illa malgrat a la seva parcial urbanització. En la Cala Tuent, les oliveres quasi toquen el mar amb les seves branques.

Torrent de Pareis: El Torrent de Pareis és un torrent que comença al lloc anomenat S'Entreforc, per la confluència de dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o Sa Fosca i el Torrent de Lluc.

Lluc (Museu, Església, Pujol dels Misteris i de la trobada): Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, aglutinat entorn del Santuari de Lluc, fundat al segle XIII, i considerat com un dels dels llocs més importants de pelegrinatge de l'illa de Mallorca. Cal destacar l’Escolania dels Blauets de Lluc, que data del segle XIII, i representa ser una de les entitats musicals més antigues de Mallorca.

Església de Sant Pere: L'Església de Sant Pere representa el gòtic primitiu i va ser la primera de la parròquia de Escorca. És una de les citades en la Butlla de Innocenci IV i de les que conserven més les seves característiques tipològiques.

Patrimoni cultural

Església de sant Mateu: Església parroquial, que apareix relacionada en la butlla papal d'Innocenci IV com la parròquia de Santa Maria de Bunyola, tot i que la titularitat passà a Sant Mateu en el s. XIV. El temple actual és d'estil barroc (1756-1786) i es començà per iniciativa del rector Simó Marroig. Té un campanar de cinc cossos i coronament cupular, amb dos escuts de la localitat en el segon cos.

Jardins d’Alfàbia: Alfàbia és un conjunt de casa, jardí i hort situat a Bunyola, enmig de la Serra de Tramuntana. La història de la casa i els jardins ja està documentada en època de dominació àrab. Inicialment les cases de tipologia gòtica, amb un marcat caràcter rural i fortificat, s’estructuraven entorn d’un pati tancat, incorporant-se una torre al segle XVI. La gran reforma del segle XVIII va dotar a Alfàbia dels seus elements barrocs, els més definitoris de la seva actual configuració. Aquesta reforma va suposar una ampliació substancial de les cases originàries, dotant-les d’una nova distribució i decoració però mantenint sempre el concepte de casa rural. En la segona meitat del segle XIX es va produir una nova i important intervenció que va modificar part de les reformes anteriors.

Raixa: La Raixa és una finca d’origen mossàrab que posseeix un dels jardins més importants de l’illa. Tot  que Raixa ja data del segle XIII, la seva fama es va consolidar al llarg del segle XIX amb diversos viatges il.lustres que varen recórrer la illa i que varen elogiar la finca. Raixa deu la seva fama pricipalment als seus jardins, projectats por Giovanni Lazzarini i amb  petits afegits dels successius comptes de Montenegro i el seu últim propietari, Antonio Jaume Nadal.

Patrimoni paisatgístic

La comuna de Bunyola: La Comuna de Bunyola és la massa forestal  més extensa del municipi amb una extensió de 716 hectàrees. És un bosc inclòs dins les zones delimitades per la Llei d'Espais Naturals (LEN) i les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). Aquest espai natural esdevé un centre d’interès clau a la zona, ja que està dotat d’una gran biodiversitat en la flora (alzinar i garriga) i fauna. El mateix temps, esdevé un indret per poder visitar diferents elements que configuraren durant segles una de les principals activitats econòmica de la zona: la carbonera. Així, es poden trobar sitges, forn de calç i cisternes per emmagatzemar l’aigua.