L´elaboració dels picarols, utilitzats a la ramaderia i també com a objecte de decoració, ha estat sense cap dubte una de les artesanies més encestrals i típiques de la vella pagesia de Búger. Una de les llegendes més conegudes i importants de Búger és la següent LA LLEGENDA DEL PICAROL D´EN MARTÍ DE BÚGER i diu així:

Home fidel, com Déu vol,
en Martí Picaroler
va intentar un picarol
i li comprà un foraster.

El picarol d´en Martí
prest travessà l´horitzó
i anà a parar, joiell fi,
dins un Museu del Japò.

En japonès, l´escrit breu
d´un rètol canta ben clar:
"En Martí amb l´ajut de Déu 
a Búger així el modelà".

El picarol té en el so
la veu de l´eternitat
i el batec lleial del cor,
la pau i la llibertat

I tot el món imponent,
quan el picarol ressona,
de Búger admira la gent,
la terra, el Sol i la dona.

Font: Ajuntament de Búger

Plaça de la Constitució i Ajuntament

La plaça de la Constitució configura la part de ponent del carrer Major, on arriba la carretera principal del poble, que el comunica amb Palma, Campanet i Inca. Des de fa pocs anys, la plaça apareix centralitzada per una font o brollador amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia, que evoca el nom del poble. A la part nord de la plaça s’hi situa l’edifici de la casa consistorial o Ajuntament, també anomenada la Sala, i inaugurat l’any 1952.

Església Parroquial de Sant Pere

Es tracta de la primera església de Búger, que es va començar a edificar l’any 1563 i va l’any 1576. El temple actual es bastí entre els anys 1694 i 1718, impulsat pel vicari Vicenç Payeres Estrany.

Creus de terme del carrer Major

Búger conserva cinc creus de terme, normalment situades a l’entrada o sortida dels camins principals. La processó del Dijous Sant recorria totes aquestes creus.

El carrer Major de Búger conserva dues creus de terme. Ambdues estan mancades de pilar o fust i se situen dins el corresponent nínxol obert en la paret i són d’estil barroc, les quals daten del segle XVII: la Creu de Sant Crist o de Can Perico (c/ Major, núm. 11) i la creu de la Mare de Déu del Roser o de Cas Mestre, (c/ Major, núm. 20).

Fira i festa des Jai, del 27 d´abril al 5 de maig

 El primer diumenge de maig, Búger celebra aquesta festa que es va recuperar el 1977 i que rememora un antic costum: quan els avis tornaven al poble després d’acudir a les fires d’Inca i Sineu, eren rebuts pels seus néts. Avui la figura del jai es passeja amb carro i reparteix caramels entre els al·lots. El ritual s’acompanya d’un altre tipus d’activitats al llarg del dia, com ara curses populars, balls tradicionals i actuacions musicals. A més, durant tot el cap de setmana se celebra una fira agrícola, ramadera, industrial i artesanal.

Festes de Sant Pere, del 22 al 30 de juny

Festa major de Búger per commemorar el sant del seu patró. Hi inclouen berbenes, activitats lúdiques, culturals, esportives i la cercavila de xemeneiers.

Fira de Ses Rondalles, 11 i 12 d’octubre

El món imaginari en el qual es mou aquesta fira cultural són les rondalles mallorquines, contes populars recopilats per l’escriptor Antoni Maria Alcover i publicats el 1880 amb el pseudònim de Jordi des Racó. En aquest dia, els principals carrers del poble de Búger s’adornen amb decorats que representen escenes de les rondalles més famoses. També es fan tallers, cercaviles, lectures dramatitzades, etc.

Mercat setmanal, dissabte, de 8h a 12h

La construcció, el comerç minorista i la restauració constituirien la base econòmica local. El sector agrari i ramader malgrat no ser el més important en la localitat de Búger, cal destacar el seu paper de primer ordre en la definició del paisatge del terme. La seva proximitat a la zona d’inundació de les terres de sa Pobla ha afavorit la producció de patates i altres hortalisses i també la gran extensió de terres dedicades a fruiters (cítrics i fruits secs sobretot).

L’activitat més important de la zona està centrada en la construcció. La gran quantitat d’empreses que s’hi dediquen i la població que ocupa en són el més clar testimoni. No obstant és necessari fer referència a l'activitat artesanal local especialitzada en l’elaboració de picarols, campanes i culleres fusta.

Pel què fa a la restauració, el número de negocis de restauració s’explica per ser un lloc de pas i atractiu des del punt de vista paisatgístic i patrimonial. També és destacable el número de comerços minoristes dedicats a alimentació.