Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Els Ports

El forn de la vila,el forn en funcionament més antic d'Europa, Forcall

Font: pas Aportat per: joan ramon Martí Roca
El forn de la vila,el forn en funcionament més antic d'Europa, Forcall

El forn de la Vila de Forcall és el forn de llenya en funcionament més antic d'Europa.Data de l'any 1246 i és d'estil gòtic, des que va ser fabricat ha donat servei&nbsp, a la població forcallana i els seus voltants i des de llavors sempre ha estat en funcionament.Pertany al patrimoni municipal, per això té la denominació de forn de la Vila.El forn li ha donat nom al carrer, que és un dels més antics de Forcall. El forn té una varietat de productes tradicionals de la comarca com pa, magdalenes o flaons.

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Els Ports

La pedra en sec patrimoni vilafranquí

Font: pas
La pedra en sec patrimoni vilafranquí

&nbsp,

LA PEDRA EN SEC, PATRIMONI VILAFRANQUÍ

Caminant per qualsevol racó de Vilafranca és fàcil entendre per què cada pedra és important en la construcció de la història d’un poble.&nbsp,&nbsp,Així de contundent ho expressa Joan Garí al proemi de Els hòmens iles pedres:“Vivint entre pedres, construint amb pedres, alçant les mans al cel en un desafiament també petri, els hòmens dels Ports han convertit el vell ofici litogràfic en un emblema local que és, alhora i de facto, un autèntic patrimoni universal.&nbsp,&nbsp,El mateix Déu deu sentir-se’n especialment orgullós.”

Si es vol conèixer a fons lahistòria i la importància de la pedra en sec només cal consultar&nbsp,&nbsp,alguns dels volums editats sobre la temàtica, o visitar el Museu. Però poques coses com contemplar en directe quilòmetres i quilòmetres de pedres perfectament ordenades, que durant anys han organitzat el territori, han indicat el camí, han protegit els pastors de les tronades... Anant fins al Bovalar o el pla de Mossorro comprovarem de quina manera el paisatge té la pedra com origen i final.&nbsp,

&nbsp,EL MUSEU DE LA PEDRA EN SEC

El Museu va més enllà dels límits de l’edifici. Així, a més d’explicarnos&nbsp,&nbsp,les tècniques a través de l’audiovisual Tota pedra fa paret, ens dóna les claus per interpretar el paisatge i ens proposa tres itineraris per a completar la visita.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Forcall

La Moleta dels Frares,vestigi romà prop de Forcall

Font: pas
La Moleta dels Frares,vestigi romà prop de Forcall

&nbsp,La moleta dels Frares i Lessera.Separada de la mola de la Vila pel barranc de la Torre Selló, es troba la moleta dels frares. Elnom li ve d’haver estat els dominics els propietaris del mas. A les acaballes del segle XIX Nicolás Ferrer, oftalmòleg aficionat a&nbsp, l’arqueologia, va conèixer el lloc per haver tractat de la vista lamare d’un masover. Durant el segleXX els treballs arqueològics van permetre identificar el lloc amb la res publica lesserensis citada per Ptolomeu: Lessera, la ciutat romana més important entre Sagunt i Tortosa.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Cinctorres

Dinosaures a Cinctorres

Font: pas
Dinosaures a Cinctorres

Dinosaures a Cinctorres. A només 2 km del poble podem visitar el jaciment ANA,a la partida del Mas Roig,&nbsp,que forma part del projecte Parc Cultural Paleontològic de Cinctorres. Les excavacions dutes a terme des de 2002 han permès recuperar més de 500 fòssils de dinosaure. La visita es pot completar amb nos a l’exposició “Ana, un jaciment viu”, a la Casa dels Santjoans, on s’explica el treball dels paleontòlegs, amb continguts específics per als més menuts. Aquests gaudiran especialment de la rèplica&nbsp,&nbsp,d’iguanodont que presideix el Museu.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus Portell de Morella

Les Alberedes, un llogaret abandonat,del terme de Portell, escenari de la pel·lícula terra i llibertat

Font: pas Aportat per: Joan Ramon Martí Roca
Les Alberedes, un llogaret abandonat,del terme de Portell, escenari de la pel·lícula terra i llibertat

L’Albereda.

&nbsp,Les notícies sobre l’Albereda (o les Alberedes) sempre es relacionen amb les rogatives de sant Marc, sant Quirze i santa Julita. Tanmateix apareix en les delimitacions de la Batllia de&nbsp,&nbsp,Cantavella des de l’edat mitjana. Encara no fa molts anys que els&nbsp,&nbsp,animals comprats a les fires de Cantavella i Cedrillas hi passaven obligatòriament per arribar als Ports o al Maestrat. Per això la ferreria era tan important, com tota l’artesania relacionada amb el&nbsp,&nbsp,transport: cabassos, sàrries, cistelles...El tio Simón va abandonar&nbsp,&nbsp,les Alberedes del Portell l'any 1990. Va ser l'últim habitant d'una aldea al fons d'una profunda vall travessada pel riu de la Cuba. El caseriu va arribar a tenir més d'un centenar d'habitants. El tio Simón, junt amb Maximina, Cándido, Manuela, Daniel, Primitiva, Eusebio i Joaquinica, va viure els últims anys&nbsp,&nbsp,d'una història que s'ha repetit en centenars de llocs dispersos per la geografia rural valenciana.&nbsp,&nbsp,Ara només hi queden en peu algunes cases, el traçat del carrer principal i l’església.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

LES ALBEREDES I TERRA I LLIBERTAT

L’Albereda va ser l’escenari d’una de les nombroses pel·lícules que s’han rodat als Ports: Land and Freedom (basada en el llibre de George Orwell Homenatge a Catalunya), del director anglès Ken Loach, l’any 1995. Van participar com a extres una trentena de portellans de totes les edats. Allà molts van entendre alguns secrets del cinema com el col·liri. Emèrita Agut Sorolla ho recorda avui així: “Ho vam passar de bé…! Una experiència

&nbsp,

&nbsp,maja, maja, esmorzar&nbsp, dinar... agarreu, lo que vulgueu!”.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus

Manual Digest

Font: pas

El 1748 Antoni Fiter i Rossell va escriure el Manual Digest, també conegut popularment com la Bíblia andorrana. És una compilació de la història, el govern i els usos i costums d’Andorra. Hi ha transcripcions d’arxius històrics i una compilació de dites i normes morals. El manuscrit original es conserva a la casa pairal Fiter-Riba i hi ha dues còpies més, una guardada a l’armari de les set claus a la Casa de la Vall d’Andorra la Vella i l’altra al bisbat de la Seu d’Urgell

"Escullir per totas empresas y empenyos los homens més integros, discrets y experimentats"

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus

Gravats de la Terra de la Mola i d’en Sornàs

Font: pas

Els Gravats de la Terra de la Mola i d’en Sornàs, es troben al quart d’aquesta població. Comprenen una cronologia molt àmplia, des de la prehistòria fins el segle xviii. Els motius prehistòrics tenen a veure amb figures de cavalls. Les figures humanes, una d’elles sembla una dona que porti una corona, són més tardanes. També hi ha escenes relacionades amb rituals i també figures antropomorfes i creus acompanyades de cúpules.

Autora - Cèlia Morales

tardor 2011

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus

Patrimoni natural i arquitectònic

Font: pas

La Vall del Madriu té un gran interès no només pel patrimoni natural sinó també pel cultural, reflex de la vida a la muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca...). Per aquest motiu va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 2004. Una de les seves curiositats és la Farga d’Andorra que va ser edificada a petició dels germans Raguer de Campdevànol l’any 1732 a prop de 2000 metres d’alçada a la Vall del Madriu. El dret d’explotació de la Farga anava acompanyada del dret d’explotació dels afloraments de mineral de l’Estall i dels boscos situats a la capçalera de la vall. La pobresa en els afloraments va fer que l’aprovisionament vingués des d’una mina de Carol (França), que pertanyia a la família Sans de Barcelona. El contracte estava estipulat fins que el bosc fitat s’acabés, aleshores la Farga havia de passar de mans dels germans Raguer a mans del Comú. El primer arrendament comunal es va fer el 1794. La farga va tancar les portes durant el 1932 i 1936.

&nbsp,

Molt a prop del Camí i, si disposeu d’una mica temps és interessant anar a visitar Sant Miquel d’Engolasters. És una de les esglésies romàniques més conegudes d’Andorra. És un edifici del segle xii de petites dimensions i d’estil romànic llombard. El pòrtic és del segle xx. L’element més característic és el campanar quadrat de la torre de 17 metres d’alçada, amb tres pisos de finestrals germinats. Sobre l’arc de l’últim pis de finestres presenta, a dues de les façanes, uns caps quadrats esculpits. A l’interior hi trobem la reproducció de les pintures murals romàniques del mestre de Santa Coloma, datades del segle xii, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’església de Sant Romà dels Vilars està catalogada com una de les més antigues del Principat, és d’època preromànica (segle x). De construcció rudimentària i estil auster, en destaca un petit campanar d’una sola cobertura de mig punt bombarda, fet de pedra tosca diferent a la resta de la construcció que podrem observar seguint l’itinerari del Camí.

Sant Jaume d’Engordany és una església que ja va ser documentada al començament del segle xi, en l’acta de consagració del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles i consta com una de les seves possessions. De l’antiga cela monàstica només en queda visible la part inferior de l’absis, doncs l’any 1950 l’edifici es va ensorrar totalment. L’església actual va ser consagrada el 1992.

L’església parroquial d’Escaldes-Engordany és la de Sant Pere Màrtir. Construïda a partir del 1956 sobre l’antiga església parroquial, va ser dedicada als paraires atesa la importància del sector tèxtil en la parròquia. Es va inaugurar el 1981. A l’interior es conserva un retaule barroc dedicat a la Immaculada procedent de Sant Romà dels Vilar i ,a la façana veiem unes serigrafies de Les Benaventurances i unes ceràmiques de Sergi Mas.

El Pont dels Escalls és el pont que permetia el pas del camí ral per sobre del Valira del Nord.&nbsp, De datació incerta, comunicava Andorra la Vella amb Engordany. Emplaçat a gran alçada sobre el curs del riu és recolza a la roca de les dues ribes. Està format per un sol arc de mig punt construït amb dovelles de pedra tosca. La resta de la construcció està feta amb pedres de diferents procedències amb unions de morter de calç.

L’itinerari del Camí passa pel pont de la Tosca. Aquest va ser construït l’any 1820 i permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu. És de tradició romànica i és suportat per una volta en arc de mig punt recolzat directament a la roca de les dues ribes. El punt més alt de l’arc queda per sobre uns 10 metres del riu.

Com a arquitectura moderna hi trobem l’edifici de vidre del centre termolúdic de Caldea, construit entre finals dels 80 i principis dels 90 i dissenyat per Jean-Michel Ruols.

&nbsp,Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus

Fets Històrics Rellevants

Font: pas

La parròquia d’Escaldes-Engordany és la segona en població després d’Andorra la Vella. Està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany que va ser habitat pels voltants del segle ii o i aC. Després de molt temps de reivindicacions, aconsegueix la seva independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978, convertint-se així en la setena parròquia del Principat d’Andorra.

&nbsp,

Camipèdia Patrimoni arquitectònic i museus

Patrimoni/Itineraris Prop d'aquí

Font: pas

L’Itinerari del romànic ens fa viatjar a l’època medieval i descobrir el romànic de la zona. Comença a la plaça del Consell, visita el conjunt històric de les Bons, les esglésies de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera i s’acaba amb l’església de Santa Eulàlia i el Museu d’Art Sacre.

Per més informació i visites guiades: www.encamp.ad (+376) 833551 [email protected]

L’excursió al circ dels Pessons té una durada d’unes quatre hores partint des de l’estació d’esquí de Grau Roig. Agafarem una pista de terra que surt en direcció oest fins arribar a un restaurant i on hi podem veure el primer estany. A partir d’aquí cal agafar el GR7 que ens porta fins el Coll dels Pessons i travessar el circ per l’eix central. Des del mateix llac també podem anar al Portella Blanca.

Des d’Encamp podem gaudir de dues vies ferrades. La primera de dificultat baixa, té sortida des d’Encamp i s’anomena dels clots de l’Aspre. La segona surt de Grau Roig i és de dificultat mitjana. És l’anomenada del Bony d’Envalira.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011