Camipèdia Medi i paisatge Ares del Maestrat

El paratge natural del Barranc dels Horts, d'Ares del Maestrat

Font: pas
El paratge natural del Barranc dels Horts, d'Ares del Maestrat

És gairebé imprescindible recórrer el barranc dels Horts, declarat Microreserva de Flora l’any 2001. La bellesa d’aquest paratge no rau en la quantitat d’espècies que podem trobar-hi, sinó en l’estat de conservació, la bellesa i la longevitat d’alguns dels seus espècimens: carrasques, roures monumentals, savines, orons i grèvols conformen boscos difícils de trobar en molts quilòmetres.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Medi i paisatge Els Ports

El barranc de la Fos de Vilafranca

Font: pas
El barranc de la Fos de Vilafranca

BARRANC DE LA FOS

A pocs metres de les darreres cases del nucli urbà, és troba el barranc més important del terme. A primera vista sembla un autèntic trencaclosques de pedra: una ordenadíssima successió de bancalets&nbsp,&nbsp,de 10 o 15 m2 &nbsp,que dibuixen una mena d’amfiteatre, destinats a&nbsp,l’agricultura tot i la forta pendent. A la primavera hi podrem gaudir de l’explosió de flors dels pocs arbres fruiters que poden créixer en aquesta zona: els cirerers que aprofiten el refugi i la bona orientació del barranc.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Medi i paisatge Els Ports

Les coves del Forcall de Vilafranca

Font: pas
Les coves del Forcall de Vilafranca

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

COVES DEL FORCALL

Es tracta d’un conjunt natural molt atractiu a tan sols un parell de quilòmetres del nucli urbà: una sèrie de formacions de pedra calcària on l’erosió ha dibuixat una sèrie de formes estranyes, de coves, de refugis, de foradets i d’amagatalls. Els ponts de pedra i elsratpenats també contribueixen a donar-li un aire de màgia a l’indret.

Camipèdia Medi i paisatge Cinctorres

La rambla Sellumbres i la roca Parda de Cinctorres

Font: pas
La rambla Sellumbres i la roca Parda de Cinctorres

La rambla Sellumbres és una zona&nbsp,declarada paratge natural municipal, repartit en&nbsp,tres termes municipals, Cinctorres, Portell, i Castellfort, la rambla Sellumbres separa la roca Roja i la Roca Parda, on any rera any s'ha fet camí ente els dos cingles. Aquesta zona és molt rica mab una gran diversitat de fauna i flora.

Camipèdia Medi i paisatge Els Ports

La Mola de la vila, Forcall

Font: pas
La Mola de la vila, Forcall

La mola de la Vila.Va ser declarat Paratge Natural Municipal el 2005, no només pels valors naturals que conté sinó també per l’alt valor simbòlic per als forcallans. Té una superfície de 129,71 ha, i&nbsp,&nbsp,una altitud mitjana de 920 m (el punt més alt és el piló de Sant&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Marc,&nbsp,&nbsp,&nbsp, a 946,8 m). L’altitud i la situació estratègica sobre la confluència dels rius Bergantes, Calders i Cantavella en fan un&nbsp,&nbsp,mirador de bona part de la comarca, i sobretot de la vall del&nbsp,&nbsp,Bergantes. La vegetació es caracteritza pels&nbsp, boscos de carrasca, on&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,també trobem boix, roure valencià, servera, oró, corner… Els&nbsp,&nbsp,cingles, matolls i masses arborades permeten la presència de gran&nbsp,&nbsp,diversitat de fauna. Hi destaca lacabra salvatge, el teixó i l’eriçó&nbsp,&nbsp,europeu, i, pel que fa a l’avifauna, el voltor comú, l’àguila de panxa&nbsp,&nbsp,&nbsp,blanca,l’astor i rapaces nocturnes com el xot i el duc. Quant al&nbsp,patrimoni històric cal citar l’&nbsp, abric de la mola de Sant Marc, d’època prehistòrica, on s’han trobat diverses ferramentes retocades en&nbsp,&nbsp,sílex.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Medi i paisatge

Riquesa natural

Font: pas

Un dels cims més emblemàtics del Pas de la Casa és el Portella Blanca de 2.515 metres. El seu cim és un punt fronterer que separa tres estats (l’andorrà, el francès i l’espanyol), per aquest motiu hi ha un monòlit de granit gravat.

Els prats del Pas de la casa també són molt coneguts per la seva gran quantitat de flors i plantes a la primavera, entre espècies més abundants hi ha&nbsp, l’azalea i la grandalla. També hi ha gran varietat de plantes medicinals, hi abunda, per exemple, la genciana i la regalèssia.&nbsp,

La Gavatxa és com anomenen els habitants del Pas al seu indret més gelat. Degut a la seva alçada (2.050 metres) el Pas de la Casa arriba a temperatures molt baixes. Es seu indret més gelat és anomenat pels Habitants del Pas de la Casa La Gavatxa. En són famosos també els seus vents gèlids, el famós Torb, també anomenat Tors, que bufa des del nord aixecant la neu i fent baixar les temperatures uns quants graus. Aquests vents bufen amb molta força al Pas de la Casa, creant remolins i aixecant a vegades fins i tot bigues de ferro, tal i com va passar al març del 98. Quan el mateix vent bufa més fluixet, és anomenat follet.

“si a Lleida hi ha boira, al Pas hi ha bon temps”

En el coll dels Isards també hi trobem dues vies ferrades, la de l’esquerra i la de la dreta. La primera és de nivell poc superior i la segona de difícil superior.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

&nbsp,

Camipèdia Medi i paisatge

Altres rutes/Prop d'aquí

Font: pas

PROP D’AQUÍ

Un itinerari curt però interessant, és el de l’estany i el pic de les Abelletes. L’estany està a 3,5 quilòmetres del Pas de la Casa i el Pic&nbsp, 5. L’itinerari comença a l’estació d’esquí i s’ha d’anar pujant el riu Arieja fins arribar a l’estany. Per pujar al pic, un cop a l’estany, es va cap al coll dels Isards i d’allà cap al pic de les Abelletes.

Un altre itinerari curt, fàcil i sense gairebé desnivell, són els set quilòmetres del Camí de les Pardines. Destaca per la bona vista que es té sobre el poble d’Encamp i les muntanyes que l’envolten. També hi podem veure un jardí botànic amb espècies autòctones dels Pirineus. Es surt des de la cruïlla de la carretera dels Cortals amb la borda de Pardines, on hi ha un aparcament.

El camí dels Bons Homes passa pel cim del Portella Blanca. Aquest camí que coincideix amb el GR 107, prové de la Vall de la Llosa a la Cerdanya i recupera la suposada ruta històrica que van seguir els càtars des de la seva fugida al segle xiii del castell de Montsegur, a prop de Foix, fins a Berga. Un dels seus cims és el Portella Blanca.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

La Barrassota

Font: Joan Ramon Martí Roca
La Barrassota

La Barrassota era un paratge meravellós ubicat prop de la platja del Serrallo en el terme de Castelló, allà a l'any 1958.

Primer faré una descripció de l'espai , com era antigament, després parlaré del conflicte i finalment com es troba en l'actualitat.

Es trobava vora la séquia Mitgera que separava el terme d'Almassora&nbsp, del de Castelló, és on actualment hi ha la petroquímica de L'ESO. Al paratge hi havia una capelleta, i d'ací rajava&nbsp,la font de la Barrassota, una font d'aigua freda i bona, que brollava sempre i anava a parar a la séquia Mitgera(es deia mitgera perquè partia els dos termes). L'espai estava envoltat d'arbres molt grans, xops&nbsp,i pins principalment, a prop hi havia la "Venta del Canyisset".Era una taverna on la tavernera, la Cucala, servia vi i cervesa als llauradors que anaven a esmorzar, també la gent del Grau anaven a berenar i seien als bancs, que eren troncs tallats. Unes 300 famílies vivien del conreu de la terra, vivien en alqueries(que són com s'anomenen les construccions de la zona). Els meus revesavis eren una d'aquelles famílies que vivien del ramat i del conreu de&nbsp,la terra, la terra era molt bona i feien molt bones collites, deien que era la millor&nbsp, del terme, eixien al mercat on venien la verdura &nbsp,i així eren feliços amb el seu treball. Fins que un dia tot això es va acabar, aquest paratge, aquesta manera de viure , aquesta terra, tot va desapareixer.

Una multinacional americana anomenada ESO els va expropiar les terres per construir una gran industria i fer diners, els ho furtaren tot, la casa, les terres, el ramat, la vida, tot el que tenien a canvi d'una misèria.

Davant d'aquesta injustícia, els mes valents , també els més joves, es varen alçar amb les corvelles&nbsp,, aixades i fins i tot una dalla, no tenien res a perdre,&nbsp,així començà la revolta contra la policia i la guardia civil, hi varen haver alguns enfrontaments,&nbsp,després &nbsp,la repressió i la presó per a molts d'ells. També, els pocs cèntims que els varen pagar&nbsp,per les terres es varen repartir&nbsp,de manera molt injusta i la majoria van caure en les mans d'&nbsp,aquells que tenien influència. Finalment la revolta va ser reprimida, el paratge arrasat, la vegetació devastada, les terres bones covertes de formigó i industries i les terres veïnes van quedar inutilitzades.

Actualment hi ha un gran complexe industrial i amagada sota una trapa entre el formigó&nbsp,hi ha la font&nbsp,de la Barrassota&nbsp,,&nbsp,el recinte&nbsp,està &nbsp,tancat i per entrar-hi cal demanar permís.

Aquesta és la història d'un paratge natural, i la revolta d'uns llauradors als quals els van llevar tot el que tenien

Camipèdia Medi i paisatge Canillo

Entorn natural de Canillo

Font: Pilar Andreu i Cèlia Morales Aportat per: PAS
Entorn natural de Canillo

Les valls de Canillo tenen un entorn preservat i paratges de gran bellesa. Entre aquestes hi ha la vall d’Incles, espai natural d’origen glacial amb gran riquesa de flora i fauna, i la vall del Ransol, on habita la marmota, animal reintroduït fa uns anys i que s’ha adaptat perfectament al terreny i el clima canillenc, a la vall de Montaup, d’altra banda, veureu el majestuós pic de Casamanya (2.740 m). Un altre dels elements naturals per excel•lència d’aquest país són els estanys, i a la parròquia de Canillo, a més d’haver-n’hi una gran varietat, hi ha el més gran del Principat: es tracta de l’estany de Juclar, situat a la Vall d’Incles, a 2.442 m d’altitud. Com a curiositat, en aquest estany, com en altres de la geografia andorrana, s’hi pot practicar submarinisme i a l’hivern es pot gaudir de l’experiència de bussejar sota el gel. Hi ha diverses empreses que s’hi dediquen. Una altra activitat que es pot fer a la zona és la de seguir el recorregut de vies ferrades. Al roc del Quer, a Canillo, n’hi ha quatre, una d’aquestes, la del canal de la Mora, és dificultat mitjana i les altres tres, la del canal del Grau, la dels Racons i la del roc del Quer, són de dificultat alta. Hi ha, a més, dues zones d’escalada: les cascades del Torrent d’Urina (roca natural) i la zona del Mur d’Escalada (mur artificial top-rope). PROP D’AQUÍ El Camí de Gall és un itinerari senyalitzat amb galls de color vermell que ens dóna a conèixer la vall on s’assenta la parròquia de Canillo. El recorregut va de l’hípica de Soldeu al poble de Canillo tot intercalant trossos de senda i de camins rurals, travessant alguns barrancs, ponts i un pont penjant. Hi ha un tros del camí, tot just abans d’arribar al Tarter, que conserva l’empedrat original.

Fotografies

Camipèdia Medi i paisatge Andorra la Vella

Medi natural i paisatge d'Andorra la Vella

Font: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Medi natural i paisatge d'Andorra la Vella

La parròquia d’Andorra la Vella està situada a l'ampla vall central i és travessada pel riu Valira. La capital, d’altra banda, es troba en una estreta plana fluvial i la població té ben a l’abast les zones verdes per a passeig, repòs i lleure del parc Central i els recs del Solà i de l’Obac. Per apropar-se més a la natura, només cal seguir camins com ara el de Palomera, el de Santa Coloma i la Margineda. La parròquia té cims ben eminents, tot i no ser els més alts del Principat: el Bony de la Pica (2.045 m), el pic d’Enclar (2.383 m) i el de Carroi (2.332 m).

Quant a vegetació, les zones més baixes de la parròquia estan cobertes per rouredes (sobretot), cultius, boixedes i alzinars. Més amunt hi ha presència de pinedes de pi roig i de pi negre amb sotabosc d’abarset, nabiu i boixeroles, i les zones més altes estan ocupades pel prat alpí. A banda d’aquestes espècies, cal tenir en compte els boscos de ribera situats als marges de rius i torrents i les formacions rocoses del massís d’Enclar.

Pel que fa a fauna, les rouredes i alzineres estan poblades d’esquirols, mallerengues i lirons, entre d’altres. Que la naturalesa que envolta la parròquia més petita és igual d’espectacular que les altres ho proven paratges com ara la vall d’Enclar, una de les valls més riques tant paisatgísticament com en flora i fauna. Els seus boscos caducifolis de verd exuberant durant els mesos més càlids es tornen rogencs i grocs a la tardor. Hi ha la presència de saücs, boixos i gaverneres i s’hi poden veure astorets, milans i, fins i tot, algun falcó peregrí. En destaca, però, la població d’isards, que és la més important del Principat. D’altra banda, des de Prat Primer fins al refugi de Claror tornem a trobar la marmota. És una zona d’arbustos baixos amb branques flexibles que poden suportar el pes de la neu a l’hivern. Més a la vora de l’estany de la Nou, ja hi trobem pinedes de pi negre. Aquest estany, a diferència dels altres estanys pirinencs, presenta la particularitat que es nodreix de les aigües freàtiques que surten del subsòl i és, a més, l’estany amb les aigües més calentes del Principat.

Ara bé, un dels paisatges naturals i culturals per excel·lència tant de la parròquia com de tot el Principat és la vall del Madriu-Perafita-Claror, situada a la conca hidrogràfica del riu Madriu i declarada patrimoni mundial per la Unesco. Distribuïda entre les parròquies d’Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, ocupa un 10% del territori total del país i, a causa de la seva importància, és l’única gran vall andorrana que es manté sense un accés rodat. Per descobrir bé el patrimoni natural que envolta el nucli urbà, hi ha una sèrie de camins de durada i intensitat diversa que es poden fer com a itineraris ecoturístics, amb l’acompanyament d’un guia que us ajudarà a interpretar l’entorn. En són alguns exemples el camí de Sant Vicenç d’Enclar (que comença al nucli urbà, és de nivell mitjà i té una durada de quatre hores), un dels millors indrets d’Andorra per observar rapinyaires, el camí de Prat Primer, on es poden veure marmotes, l’estany de la Nou, el punt més alt dels itineraris proposats, el camí de la Costa, que transcorre per una gran roureda i una zona molt ombrívola, el camí del Serrat, amb les seves alzines i diverses espècies de mallerengues, i els boscos de Solobré i Palomera, boscos madurs de pi roig on creix molt espígol.

D’altra banda, els amants de l’escalada podeu pujar fins als cims més emblemàtics de la parròquia i, com a via ferrada, es pot fer el recorregut de Sant Vicenç d’Enclar, amb prop de 270 m de desnivell i una dificultat mitjana.

Per a més informació i reserves, Oficina de Turisme d’Andorra la Vella: tel. (+376 873 103) i [email protected]

PROP D’AQUÍ

L’Anella Verda és un continu natural al voltant de la ciutat articulat per enclavaments de diferent valor (ecològic, paisatgístic, històric i cultural) i que permet valorar la perifèria de la ciutat des del punt de vista ambiental i sociocultural. El paisatge que engloba (on s’inclou tant el rec del Solà i de l’Obac com altres espais de la parròquia) ens dóna informació de l’evolució de la parròquia i la configuració de l’espai urbà, i ens dóna a conèixer els recursos existents i l’organització social a través de la història.

Consta de tres itineraris interpretatius: La transformació del paisatge agrícola, El creixement i la urbanització de la Vall i L’ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals.

Per a més informació i reserves, Oficina de Turisme d’Andorra la Vella: tel. (+376 873 103), www.andorralavella.ad/anellaverda i [email protected]

Fotografies