Camipèdia Medi i paisatge La Seu d'Urgell

El mirador de rapinyaires de turó Galliner

Font: pas
El mirador de rapinyaires de turó Galliner

La tardor de 2009 es va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner, a tocar del poble deshabitat de Lletó. És una estructura de fusta per acomodar i ubicar un lloc ideal per a l’observació de rapinyaires migradors, ja que per la cara nord de la serra del Cadí passa un tram d’una important ruta migratòria d’aus planadores. S’hi arriba seguint els rètols orientatius que hi ha (és a 6 km d’Artedó). El mirador està equipat amb cartells per identificar el paisatge que s’albira i les espècies d’aus rapinyaires observables. Al llarg de 13 anys d’estudi del fenomen migratori d’aquest grup faunístic, s’hi han comptat més de 36.000 exemplars de 17 espècies, d’entre les quals sobresurten per la seva abundància l’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). El mirador de turó Galliner fou possible gràcies a la determinació de l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, al suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i al finançament del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. És un lloc obert tot l’any (a l’hivern la neu pot dificultar-ne l’accés, però), gratuït i concebut per facilitar la recerca del fenomen migratori i per potenciar l’ecoturisme.

Text: Jordi Dalmau

Fotografia: Jordi Dalmau

Camipèdia Medi i paisatge La Seu d'Urgell

L'anellament científic d'ocells

Font: pas
L'anellament científic d'ocells

L’any 1998 es va iniciar la recerca sobre la migració d’aus passeriformes (ocells petits) per la vall del riu Segre en el seu tram alt. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Parc Natural del Cadí-Moixeró van fer possible la realització de campanyes d’anellament científic d’ocells per tal de conèixer la importància dels fons de vall pirinencs com a corredors migratoris. Primer es va operar només a la tardor, i més endavant també es monitoritzà el pas primaveral. La recerca es perllongà fins a l’any 2008, i els resultats més rellevants són l’anellament de més de 4.000 moixons de 66 espècies, la recuperació de diversos exemplars anellats a altres països i la comprensió de l’ús dels hàbitats de ribera per part dels passeriformes migradors. A més dels resultats ornitològics, l’anellament d’ocells de la Seu d’Urgell ha tingut un marcat accent social des del primer dia. Així, cada any s’organitza una jornada popular d’anellament per donar a conèixer la riquesa ornítica del lloc. També es convida les escoles de la Seu a assistir a una sessió d’anellament. En aquest període, més de 1.500 alumnes urgellencs han passat pel riu per conèixer de prop els ocells que hi ha. L’any 2007, l’Ajuntament de la Seu va publicar el fullet Les campanyes d’anellament d’ocells de la Seu d’Urgell, on es detalla la motivació, els resultats i la utilitat d’aquesta iniciativa científica i educativa.

Text: Jordi Dalmau

Fotografia: Jordi Dalmau

Camipèdia Medi i paisatge La Seu d'Urgell

Agrupació Astronòmica de la Seu d'Urgell

Font: pas
Agrupació Astronòmica de la Seu d'Urgell

L'AASU (Agrupació Astronòmica de la Seu d’Urgell) és una agrupació cultural d'aficionats a l'Astronomia que realitza sortides d'observació de camp amb telescopis i equipament semi professional, es visualitzen documentals relacionats directa o indirectament amb l'Astronomia i es duu a terme, quan les possibilitats ho permeten, activitats obertes al públic en general.

La nostra agrupació està oberta a totes aquelles persones que, amb coneixements o sense, estiguin interessades per les estrelles o simplement tinguin curiositat pel cel.

Oferim també sessions d'observació astronòmica per a grups si se'ns demana.

Text: Gustavo E. García

Fotografia: Gustavo E. García

Camipèdia Medi i paisatge Escaldes Engordany

La vall del Madriu

Font: Text: Comú d'Escaldes-Engordany; Fotografia: Pep Quesada
La vall del Madriu

Els espais naturals representen un 80% del territori d’Escaldes- Engordany i és localitzen essencialment a la vall del Madriu.

La vall del Madriu declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de paisatge cultural, està situada en el quadrant Sud Oriental d’Andorra, i consta de 4.200 ha de superfície. La inexistència d’un accés rodat i el seu bon estat de conservació la converteixen en una de les zones naturals més important del principat.

La vall del Madriu és un referent històric, cultural i biològic de la vida d’un país de muntanya. Hi ha diferents tipus de vegetació: bosc de ribera, pi roig, avet, pi negre, bedoll, prat alpí... També hi trobem construccions antigues, com els nuclis de bordes d’Entremesaigües i Ràmio, diferents cabanes de pastors construïdes de manera tradicional amb la tècnica de pedra seca, i nombrosos terrenys delimitats per murs o feixes utilitzats antigament per al conreu de l’hort.

La “Mare del riu” (apel·latiu llatí de Madriu) està alimentada per multitud d’estanys (estany de l’Illa, estany Blau, estany Forcat, estany de la Bova, estany Rodó, Estanyons...) i pel seu principal i primer afluent, que és el riu de Perafita i Claror.

El Comú d’Escaldes-Engordany, conscient de la importància dels recursos bàsics pels ciutadans i de la preservació dels ecosistemes, ha desenvolupat polítiques ambientals orientades cap a la preservació dels espais naturals i la sostenibilitat.&nbsp,

A nivell de polítiques ambientals el Comú d’Escaldes-Engordany disposa d’un departament específic que gestiona tots els aspectes de Medi Ambient de la parròquia.

Els eixos principals són els següents: gestió dels residus, gestió forestal, manteniment i preservació de la xarxa de camins, parcs i jardins, educació ambiental i turisme Natural.

Vins a Andorra

Font: Text: Toni Aymara; Fotografia: Casa Beal
Vins a Andorra

Cim del Cel és el nom del vi de Casa Beal. Les vinyes, plantades a Nagol entre 1.000 i 1.050 metres d’alçada, són una de les vinyes més altes d’Europa. La família Visa Tor, andorrana de tota la vida, va començar a plantar els ceps el 1978, per trobar les varietats més adequades a les temperatures, l’alçada i el terreny. Finalment, treballen bàsicament&nbsp, amb ceps empeltats de la varietat Gewürztraminer, molt cultivada a l’Alsàcia,&nbsp, Alemanya i Àustria. El 2006 presenten la seva primera anyada de vi blanc dolç, amb raïm collit el 2005.

Una de les innovacions que utilitzen és la viticultura biodinàmica, que consisteix a aplicar diferents tècniques a la vinya segons les fases de la lluna per tal d’aconseguir una maduració equilibrada entre el fruit i la planta.

Des de l’any 2009, casa Beal va començar a desenvolupar el Vi de Gel el qual sortirà al mercat al 2011. Aquest vi presenta la curiositat que els raïms, per collir-los, s’han d’haver congelat a una temperatura entre 8 i 12 graus sota zero. D’aquesta manera, part de l’aigua que contenen es queda dins de la premsa i s’obtenen mostos molt concentrats.

Rutes des de Mur

Font: Jordi Creus

La ruta: del conjunt de Mur a la Clua, passant per Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, la Fabregada, Alsamora i el congost de Mont-rebei.

&nbsp,

1.MUR. Si aneu a Mur el dia del seu aplec, tindreu l’oportunitat de contemplar l’interior tant del castell com de la canònica. La fortalesa de Mur és un dels millors exemples d’arquitectura militar que hom pot trobar en el nostre país, La seva superfície està assentada sobre una gran penya rocallosa que contribueix a ressaltar la seva figura triangular. A la paret de migdia del recinte destaca la seva espectacular torre circular, d’uns setze metres d’altura.

La canònica de Santa Maria, situada a pocs metres del castell, va ser declarada Monument Nacional&nbsp, l’any 1920. Restaurada recentment, val la pena que la visiteu amb una mica de temps, especialment el seu claustre, on podreu contemplar una magnífica reproducció de les pintures murals romàniques que, des del segle XII havien envellit l’altar de l’església. Com tantes altres obres d’art de la muntanya, les pintures de Mur també van volat lluny d’aquestes contrades. A principis del segle XX van ser adquirides pel Museum of Fine Arts de Boston, que les va traslladar als Estats Units.

&nbsp,

2. MOROR-ALZINA (7 quilòmetres)

Heu de sortir de Mur per la pista asfaltada que mena al poble de Guàrdia de Noguera. No obstant això, un parell de quilòmetres abans d’arribar-hi, heu de desviar-vos a mà dreta pel trencall perfectament senyalitzat que mena als anomenats pobles de la Feixa. A Moror encara és possible de veure algun fragment del seu antic recinte fortificat, amb una torre cantonera.

Des de Moror, amb una caminada inferior a una hora, podeu visitar l’antic assentament de Sant Martí. Després de cruar el barranc del Bosc, arribareu a l’indret, conegut avui com a Sant Martí de les Tometes, a causa que s’hi pot contemplar una de les necròpolis altmedievals més ben conservades del nostre país.

A quatre quilòmetres d’aquest enclavament s’aixeca el poble d’Alzina. Estratègicament situat sobre una penya, Alzina acull un molí d’oli de tracció animal, un dels pocs que es conserven en condicions en aquesta zona del Montsec.

&nbsp,

3.SANT ESTEVE DE LA SARGA I LA FABREGADA

Sant Esteve és el poble que dóna nom al municipi. Tot i que als anys seixanta del segle XX era habitat per una setantena de persones, avui només hi queda una casa oberta de manera permanent. El nucli de Sant Esteve, com en general tots els pobles de la Feixa, és un exemple dramàtic del despoblament de les comarques de la muntanya, especialment visible en aquesta part del Montsec.

Un quilòmetres&nbsp, escàs després d’haver deixat enrere Sant Esteve, arribareu a l’església de la Mare de Déu de la Fabregada, un edificació del segle XII que, el darrer diumenge de maig, acull un aplec que acostuma a reunir força gent originària d’aquesta zona. A uns centenars de metres a l’oest de l’ermita, amagat per la vegetació, pot visitar-se l’antic poblat altmedieval de la Fabregada.

&nbsp,

4.ALSAMORA Poc més de dos quilòmetres separen la Fabregada del poble d’Alsamora. No deixeu de visitar l’espectacular torre circular que senyoreja sobre el llogarret. Resta visible del que havia estat el castell d’Alsamora, aquesta torre, d’una quinzena de metres d’altura, s’eleva orgullosa sobre la vall de la Noguera Ribagorçana.

En sortir d’aquest poble s’acaba l’asfalt de la pista, per la qual cosa, els cinc quilòmetres que us resten fins a les portes del congost els haureu de fer amb precaució.

&nbsp,

4.CONGOST DE MONT-REBEI

L’arribada a l’estret està perfectament senyalitzada. Després de deixar el vehicle, haureu d’aproximar-vos a peu fins a la seva entrada, tot superant l’espectacular pont de ferro penjat que en facilita l’accés. El congost de Mont-Rebei, que no és recomanable per a les persones amb problemes de vertigen és un dels indrets naturals més bonics del Pallars Jussà.

Aquest espai no ha estat mai obert al trànsit rodat. Dels dos camins que el travessen, l’un, construït als anys vint per la Mancomunitat de Catalunya, resta bona part de l’any sota les aigües del pantà de Canelles. L’altre, obert l’any 1982, s’eleva vertiginosament per la roca.&nbsp, El paisatge en aquest indret és espectacular. A més, els aficionats a l’espeleologia podeu visitar la cova Colomera, situada al bell mig del Congost.

&nbsp,

5. LA CLUA. Heu de tornar fins al desviament que us ha dut fins a l’estret i seguir la pista en direcció al Pont de Montanyana durant uns centenars de metres. Poteriorment, una cruïlla perfectament senyalitzada us farà desviar a mà dreta i, en cosa de tres quilòmetres, us menarà fins al llogarret de la Clua.

La panoràmica és excel·lent, i la tranquilitat absoluta. La visita a l’església de Santa Maria, parcialment restaurada, posa punt i final a la ruta. No obstant, si us queden temps i ganes, sempre podeu enfilar la pista i dirigir-vos fins als pobles de la Torre d’Amargós i , sobretot, Castellnou del Montsec. A l’extrem nord d’aquesta vila destaca l’imponent casal dels Portolà, on una placa s’encarrega de recordar-nos que entre aquelles parets robustes va néixer, l’any 1718, “Gaspar de Portolà i Rovira, descobridor de Califòrnia”.

&nbsp,

Jordi Creus

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Paisatge natural. Natura marina

Font: pas Aportat per: Natura 2000 des de la Mar
Xarxa Natura 2000: En aquesta publicació trobaràs els espais més emblemàtics del litoral català, la seva descripció, fotos i informació d’interès per visitar-les. També són importants els consells que trobaràs al final per gaudir de la natura sense malmetre-la.

Naturlandia

Font: Text: Laura Garcia Fotografia: Naturlandia
Naturlandia

Què és Naturlandia?

Es tracta d'un espai natural d'alta muntanya definit com un parc d'activitats amb un centre d'esquí nòrdic i activitats de neu a l'hivern i un centre de natura i multiactivitas a l'estiu amb una activitat estrella que funciona tot l'any anomenat tobotronc,el tobogan alpí més gran del mon. Totes aquestes activitats sempre estan relacionades amb l'oci, l'esport i la natura durant els 365 dies l'any.

Des de quan funciona?

Com a projecte consolidat amb el nom de Naturlandia funciona des de la inauguració del Tobotronc a l'any 2008.

A qui va dirigit?

A tot el públic en general, turistes, famílies, escoles, esportistes...

Mirador del bosc de la Rabassa

Font: Text: Toni López, Naturlàndia; Fotografia: Pep Quesada
Mirador del bosc de la Rabassa

A 150 m de l'arribada del tobotronc, al camp de neu, es troba el mirador del bosc de la Rabassa des d’on es pot gaudir d'un observatori excepcional del bosc i les valls fondes de Sant Julià i d’Os de Civís, a més de les muntanyes més altes d'Andorra (i el Pallars Sobirà) com és el cas del Comapedrosa: cim culminant de les valls d'Andorra amb 2943 m. També es poden observar clarament els pics de Tristaina, Font Blanca i Casamanya entre altres, i el Salòria amb 2789 m com a cim més alt del Pallars Sobirà.

L'Aula de Natura de Naturlandia

Font: Text: Toni López; Fotografia: Pep Quesada
L'Aula de Natura de Naturlandia

L' Aula de Natura a Naturlàndia està dirigida al&nbsp,públic&nbsp,familiar, &nbsp,grups escolars i clients en general interessats en el medi ambient.

&nbsp,En ella s'exposa una mostra de materials que es poden trobar en aquesta zona del&nbsp,Pirineu&nbsp,d' Andorra. Està dividida en sectors on es mostren:

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, els líquens: es pot veure el&nbsp,procés&nbsp, que té lloc quan reben la humitat de la pluja, rosada o neu.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, traces d'animals: on s'observen les traces realitzades a les pinyes i els troncs dels arbres, els excrements i les petjades.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, la geologia: es poden observar micro-plegaments&nbsp,, així com el &nbsp,fenomen&nbsp,de fractura de les roques, i una petita col.lecció de fòssils (crinoïdeus, orthoceras i braquiòpodes).

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, els insectes, amb un terrari ocupat per una Tegenaria viva, aranya que viu &nbsp,en els nostres boscos.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, mostra&nbsp,fotogràfica:&nbsp,fenòmens&nbsp,en els arbres i altres curiositats del bosc.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, mostra de deixalles: trobades als prats i boscos amb descripció del temps que necessiten per la seva &nbsp,descomposició.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, curts en format dvd, mostren les activitats de Naturlàndia.

Es tracta d'una Aula viva, els elements poden anar variant segons l'estació i fent de l'exposició un lloc viu.

&nbsp,