De festes en l’actualitat se’n celebren moltíssimes. Mentre hi haja moviment i la butxaca aguante n’hi haurà quasi tots els dies. Tot i que poden tindre una altres orígens és el santoral qui marca les dates d’esplai per solaçar-se. En destaquem:

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 13 de desembre, Santa Llúcia: passacarrers, porrat i festa a la seua ermita.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 25 de desembre, Nadal: exposició de betlems, recital de nadales, xicotetes fires.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 5 de gener, cavalcada de Reis.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 17 de gener, Sant Antoni: benedicció d’animals, fira i foguera al seu carrer.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 20 de gener, Sant Sebastià, patró de Xàbia, passacarrers, revetlla i missa.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Carnestoltes: darrers dies del Dimecres de Cendra.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Setmana Santa: celebracions religioses el dijous, divendres i dissabte. Anys enrere se celebrava la Salpassa per beneir les cases. Segueix la festa dilluns, dimarts i dimecres.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pasqua: tant el diumenge com el dilluns són dies d’esbargiment i festa, més que res per a la gent jove que se n’anava a celebrar-ho a les casetes, actualment, per l’ànim uniformador de l’estat, han decaigut com el dia de Sant Vicent, i la Pasqua Granada, que ha desaparegut totalment.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Tercer diumenge de Pasqua, Sant Francesc de Paula: novena, missa i prcessó a l’antic convent de mínims.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 3 de maig, la Santa Creu, festa gran per la pujada de la imatge del Natzaré al Calvari: bous al carrer, exposició de creus de flors pel poble, passacarrers, missa, mascletà, processó i castell de focs.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 24 de juny, Sant Joan: festa gran durant dues setmanes amb bous al carrer, fira internacional, ofrena de flors, ofrena de raïm i bacores, passacarrers, dansades, sopar als carrers, nit de focs, correfocs, cavalcades, missa, mascletà, castell de focs i cremà de les fogueres.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 10 de juliol, Sant Cristòfol: festa dels conductors i al seu carrer.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 18 al 25 de julio, Moros i Cristians al Port.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Darrer dissabte de juliol: Escacs Vivent al Port.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 8 de setembre, festes patronals a la Mare de Déu de Loreto al Port: bous a la mar, passacarrers, ofrena de flors, sopars al carrer, joc de pilota, cavalcada, missa i processó, mascletà i castell de focs.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Diumenge següent, festa a l’ermita del Pòpul.

Durant tot l'estiu a Benissa, els caps de setmana, pots gaudir de festes populars en els carrers, barris i partides rurals del municipi. Com poden ser les de Pla de Molins, el carrer Orxelles, Carrer de Sant Domènec, o les situades en barris tradicionals com el Corpus del convent, i el barri de Sant Antoni. Les partides rurals, on la gent estiueja en les seues cases de camp, celebren en les seues ermites en honor als sants, una sèrie d'actes festius. Cal destacar, les de Pedramala, en honor a Sant Vicent Ferrer, la de Pinos, a Santa Bàrbara, la de Benimarco, a Sant Jaume, la de Benimarraig, a Santa Teresita, la de Lleus, als Sants de la Pedra, i d’altres com la del Collao, Benimallunt,&nbsp, Pouet de Berdica, Platja de la Fustera i de la cala Advocat-Baladrar. En honor a Santa Anna, en la partida del mateix nom, s'organitza una romeria per a berenar, beure de la seua font i visitar l'ermita. Totes elles donen a Benissa durant els mesos d'estiu, un ambient lúdic i festiu, amb balls, sopars, misses, cercaviles i algunes fins i tot, bous.

A l'arribar el mes de juny, el poble de Benissa celebra les seues festes de Moros i Cristians en honor a Sant Pere apòstol. Comparades amb altres del municipi, aquestes festes són joves, doncs es van fundar en 1975, però han arrelat molt forta en el nostre poble, convertint-se en les segones més importants del municipi. Se celebren sempre en el cap de setmana més proper al 29 de juny, festivitat de Sant Pere. Durant aqueixos dies gaudi de nombrosos actes com la presentació de càrrecs i el pregó, ambaixades, cercaviles, ofrena de flors, missa en honor de sant Pere, desfilada infantil, fins a la desfilada humorística de fi de festa. El moment més important de les nostres festes és la desfilada de gal·la o entrada, on les nostres filades llueixen amb tota la seua esplendor els seus vestits de gal·la i les filades capitanes, al costat dels seus càrrecs festers, trauen al carrer els seus boatos. Cal destacar el caràcter acollidor dels benissers que es manifesta en les nostres càbiles on tot el món és benvingut a les festes nocturnes que en elles celebrem.

Quan arriba el quart diumenge d'abril, Benissa celebra la seua festa gran. Les Festes patronals en honor a la Puríssima Xiqueta. S'adornen carrers, i balconades en definitiva Benissa es vesteix de gal·la per a donar començament a la seua setmana gran. Són la festes més participatives del municipi, en elles trobem actes per a tots els gustos com la coronació de les reines de festes, el pregó, passant per l'ofrena de flors a la nostra patrona, actuacions musicals de primera línia, cavalcades, castells de focs artificials, mascletades, bous al carrer, desfilades humorístiques ( com la que es realitza el&nbsp, “Dia dels fadrins”). Potser els actes més tradicionals siguen els del Dia al Riberer, i per la nit el tradicional cant de la Salve en la casa de Joan Vives, on diu la tradició que dos pelegrins van deixar la imatge de la Puríssima Xiqueta.

La festa té el seu moment més emotiu amb la processó a la nostra patrona que compta amb una multitudinària participació, i al finalitzar aquesta, amb la pujada de la imatge al seu cambril, el poble esclata en cants, aplaudiments i visques a la seua benvolguda patrona.

El poble de Benissa comença el seu cicle anual de festes en el mes de gener, amb la seua tradicional “Fira i Porrat” en honor de Sant Antoni del Porquet. Consta de tres caps de setmana en els quals la majoria de les associacions del municipi

S’impliquen en els actes festius.

Es realitzen exposicions de cotxes nous i d'ocasió, concursos gastronòmics, partides de pilota, fira ramadera, atraccions per a majors i menuts, una partida d'escacs vivents i un gran nombre d'activitats per a tots els públics.

Els actes amb major assistència de públic són la tradicional benedicció d'animals , on a més de la imatge de Sant Antoni desfilen tota classe d’animals,&nbsp, cavalls, muls, tirant de carros engalanats per a l'ocasió, gossos, gats i una gran varietat d'animals. L'altre esdeveniment que compta amb gran acceptació pels benissers i els visitants és la Fira Medieval,&nbsp, que se situa en el nostre meravellós nucli antic que es converteix en el marc ideal per a la seua celebració.

La Festa Major de Campdevànol, coneguda també com la Gala o El Roser, se celebra el tercer diumenge de setembre. Els actes de la festa solen començar el dijous i acaben el dimarts. Durant aquest dies el poble s’omple d’un ambient festiu que s’encomana a propis i forasters amb tot un reguitzell d’actes culturals, esportius i lúdics. El principal atractiu de la nostra festa, però, és sens dubte la Dansa, que es balla el diumenge i el dilluns a la tarda a la plaça del mateix nom.

L’origen de la Dansa és incert però és considerada com una de les més belles mostres del folklore català. Tot i que hi ha vàries teories sobre el seu significat, la més acceptada és la d’ésser un simbolisme del triomf del poble sobre un dels mals usos de l’època feudal, conegut vulgarment com “dret de cuixa”, abolit el 1486 per Ferran II el Catòlic.

Actualment la Dansa la ballen sis parelles amb vestit tradicional català i el Capdancer vestit amb les millors robes, amb barret de copa, que porta a la mà una almorratxa plena d’aigua perfumada. La primera balladora, vestida diferent de les altres, representa la batllessa, la dona de l’alcalde. La segona representa a la Campessa, dona o filla del propietari del camp on es ballava la dansa. Les quatre restants representen les pabordesses del Roser, les dues sortints i les dues entrants.

La Dansa s’inicia amb una cercavila des de l’ajuntament fins a la plaça. En arribar a la plaça els balladors lliuren les balladores al Capdancer. En començar el ball el Capdancer pren les sis balladores i tots en renglera ballen al ritme de la música fent un tomb a la plaça per trobar-se altre cop al lloc on havien començat. Això es coneix com “ fer el vano”. Després el Capdancer va ballant amb cadascuna de les balladores i les ruixa amb l’aigua perfumada abans de retorna-les als corresponents balladors. Tot seguit es balla&nbsp, el ball cerdà, introduït més recentment. Finalitzat aquest els balladors es disposen per ballar les corrandes. Primer puntegen els primers compassos de la música i després s’organitzen en tres grups de dues parelles, aixecant finalment i per un moment les noies enlaire. Això es repeteix un segon cop però ara es formen dos grups de tres parelles. I una tercera vegada però ara tots formen la mateix rotllana. I encara queda una quarta vegada, però ara quan els balladors enlairen a les noies les han d’aguantar tant com poden enmig del clamoreig i aplaudiments de tota la plaça. Simbòlicament el poble ha vençut sobre els mals usos feudals.

Fira de les 40 Hores, cap de setmana anterior al diumenge de Rams

Festa Major de Sant Eudald, 11 de maig. És la principal festivitat de la vila, en honor del seu patró&nbsp,

Festa de la Llana i Casament a Pagès, diumenge següent a la festa major

Festa del 27 de Maig, 27 de maig. Jornada en què es recorda la defensa que van fer els ripollesos davant l’atac dels carlins el maig de 1839. Es fa una ofrena floral al monument al·lusiu a la festa present a la plaça de l’Ajuntament.

Aplec de Sardanes, juliol

Festival Internacional de Música, juliol - agost

Mercadal del Comte Guifré, agost

Diada nacional de Catalunya i elecció de la pubilla de Ripoll, 11 de setembre

Fira de Santa Teresa - Fira Catalana de l’Ovella, 15 d’octubre

Fira de Nadal, desembre

&nbsp,

&nbsp, Festa de Sant Joan de Mata, 1 de febrer. La festa té lloc a la capella que en honor del sant és a tocar el castell de Mataplana.

Festa de Ntra. Sra. de Lourdes al barri del Cortal, 8 de febrer

Festa del Beat Pare Coll i Homenatge a la gent gran, 17 de maig

Festa de la Pentecosta al barri del Cortal, maig

Festa del Comú o de la Botifarra, maig-juny. Aquest dia, pel matí, totes les persones que s’apropen al santuari de Montgrony reben un panet i un tall de botifarra negre.

Festa Major petita per Sant Pere, juny

Festa de la Sega, últim diumenge de juliol. La jornada festiva consisteix a rememorar com es feia antigament la feina de segar un prat. També hi ha una exposició de maquinària agrícola antiga.

Festa del Cavall del comte Arnau, 15 d’agost. La figura d’un cavall recorre el poble traient foc per la boca, tal com explica la llegenda. Jornada acompanyada per un mercat medieval i d’altres activitats lúdiques.

Festa Major, primer cap de setmana de setembre

CAVALCADA DE REIS – 5 de gener

PROCESSÓ DELS DOLORS – divendres dels Dolors

APLEC DEL FREIXE – últim diumenge d’abril

HOMENATGE A LA VELLESA – mes de maig

TORNEIG DE FUTBITO – mes de juny

FESTA MAJOR – quart diumenge d’agost

CONCURS DE PINTURA – 12 d’octubre

CASTANYADA – 1 de novembre

FIRA DE L’INTERCANVI – segon diumenge de novembre

&nbsp,

Fira de l’intercanvi

Cada segon diumenge de novembre&nbsp,a Mieres es pot gaudir d'una vetllada en què no hi ha necessitat de remenar diners, la Fira de l'intercanvi, on, tal com molt bé diu el seu nom, tots els canvis són possibles i les coses&nbsp,perden el seu valor econòmic. Hom hi ofereix els seus serveis (música, paletes, massatges, etc.), una cosa de producció pròpia o menjar o alguna cosa que ja no li faci falta, i la canvia per una altra cosa que li interessa. Només es tracta de proposar l'intercanvi i posar-se d'acord. La fira és coneguda des de fa vint anys i va sorgir de la idea de bescanviar els productes de la terra que sobraven a cadascú.

Cavalcada dels Reis de l’Orient: dia 5 de gener

Hivern de Cinema: Febrer

Els Esclops d’en Pau: Divendres Sant&nbsp,

Festa de l’Arbre: Març&nbsp,

Aplec de Sant Segimon: 1 de maig&nbsp,

Aplec de l’Erola: Últim diumenge de maig&nbsp,

Ruta bandolera BTT: Maig

Botifarrada popular del c/ d’Arbúcies: Segona quinzena de juny

Aplec de Matagalls: Segon diumenge de juliol

Culturaigua (Festa Cultural de l’Aigua): Tercer cap de setmana de juliol&nbsp,

Estiu Bandoler: Durant tot l’agost&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Festa Major i &nbsp,Contradansa i ball del ciri: 8 de setembre&nbsp,

Ball cerdà i arrossada popular: 11 de setembre&nbsp,

Fira de la Castanya i tast gastronòmic: Últim cap de setmana d’octubre&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Ball de les bruixes i concurs de menjar castanyes: 31 d’octubre (nit de Tots Sants)&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Caminada de les fonts: Novembre&nbsp,

Festa dels avis. Festa Major d’Hivern: 11 de Novembre

Entronització del pessebre a Sant Segimon: Diumenge abans de Nadal&nbsp,

Caga Tió i Botifarrada popular a la plaça Major: Nit de Nadal&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

Esclops d’en Pau

Tradició arrelada que se celebra al mig de la plaça Major, on els participants segueixen el compàs de tonades picaresques amb tacs de fusta, juntament amb enlairades de porró. Perdre el compàs significa rebre doloroses picades als dits.

“Els esclops d’en Pau fangaven,

Sant Joan triava el gram

Sant Pere li va al darrera

Amb el tripi tripi trap.”

&nbsp,

Festa de l’Arbre

Recuperada l’any 1999, en commemoració del seu centenari, i amb la participació dels alumnes del cicle mitjà de l’escola Els Castanyers, de Viladrau

Aplec de Sant Segimon:&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Sant Segimon, rei de Borgonya, segons la tradició va estar-se d’ermità a la cova que es troba sota un gran espadat, a 1.230 m d’altitud, en un dels indrets més agrestes del Montseny

Aplec de l’Erola

L’Erola era utilitzada com a residència per part dels monjos de Sant Segimon durant els mesos més crus de l’hivern. Segons la tradició, va ser un bou de can Gat qui va trobar la Verge mentre llaurava. La Verge de l’Erola era invocada perquè protegís els nens de la verola.

Aplec de Matagalls&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

La creu de Matagalls ja surt esmentada l’any 1614. A l’estiu de 1950, amb motiu de la canonització del pare Claret, es promou per primera vegada l’aplec, on es veneren sant Antoni Maria Claret, que va tornar a aixecar la creu el 1840, i Mossèn Cinto Verdaguer, excels poeta i romeu del cim.

Culturaigua &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

La Festa Cultural de l’Aigua a Viladrau esdevé una proposta cultural que vol crear un espai de reflexió, un espai festiu i un espai de participació, al voltant de l’aigua com a element cabdal en el desenvolupament del nostre planeta i com a element indissociable d’un territori i una cultura: Viladrau i el Parc Natural del Montseny.

Estiu Bandoler

L’estiu és un bon moment per conèixer el territori i els espais naturals (i arrelar-s’hi) des d’una perspectiva lúdica i cultural alhora. Mitjançant un personatge tan carismàtic com en Serrallonga, en un moment tan clau per Catalunya, com és el barroc, ens endinsarem en la història i en les tradicions que van marcar una època. Excursions comentades, nocturnes bandoleres, música, teatre, tast gastronòmic de l’època i altres sorpreses.

&nbsp,

Balls &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Contradansa

D’origen probablement anglès, va ser introduït vers les darreries del segle XVII i principi del segle XVIII. Era més aviat un ball de sala que no pas de plaça. A la contradansa, les parelles entren a la plaça en filera, agafades de les mans, fent un punteig molt alegre, al canvi de tonada, el paborde fa giravoltar la seva balladora amb el moviment del rístol i celebren la dansa puntejant.

Ball del ciri

És el més arrelat dels balls que es ballen a Viladrau. Antigament els pabordes eren homes fets i casats i les pabordesses havien de ser joves solteres. Els balladors vesteixen barret de copa i capa i les balladores, vestit de seda negre i mantellina. Porten morratxes guarnides amb cintes i flors i plenes d’aigua de colònia, amb la qual ruixen els espectadors cada vegada que, per efecte de la dansa, fan voltes.

Ball cerdà

És el més antic dels tres balls.

Comença la dansa el paborde, que balla amb totes les noies alhora, disposades en renglera, a les quals fa descriure un cercle complet. Després d’això, cada ballador recull la seva parella, i les parelles ballen de dues en dues dins el cercle. S’acaba amb un ball rodó.

Fira de la Castanya

Una de les fires amb més renom de la comarca i de Catalunya. Va néixer amb l’objectiu de potenciar el territori mitjançant productes singulars: la castanya de Viladrau, la castanya catalana, i els productes típics de la comarca i de la festa de Tots Sants.

Un ampli ventall d’activitats lúdicoculturals, per a totes les edats,&nbsp, per a gaudir d’un cap de setmana d’una manera molt especial.

Ball de les bruixes

Escenificació al mig de la plaça en record de l’ajusticiament de les bruixes de Viladrau. Una representació de l’enfrontament entre el bé i del mal al voltant d’un gran testarral de foc, on, més tard, celebrarem la Castanyada.

Caminada de les fonts

Caminada tardorenca, de vora una vintena de quilometres, pel bell mig del Montseny, a la recerca d’algunes de les nombroses fonts de Viladrau.

Hivern de Cinema

Recuperar la llarga tradició del cinefòrum. Nits d’hivern per tornar a recuperar el gust per al bon cinema i la tertúlia participativa.