La festa del Firó de Sóller és un dilluns de primavera, a principis del mes de maig i té un component molt important que és la batalla. Aquests enfrontaments expressen el seu vessant més cru i mortífer en forma de guerres, moments d’exacerbació armada dels conflictes socials, en els quals la conquesta, la destrucció i la mort es converteixen en protagonistes. Però també hi ha altres guerres, altres lluites que, com demostren moltes celebracions lúdiques com és es Firó estan orientades a desplegar energies de fraternització que esdevenen vincles socials. L’organització desinteressada per part dels col·lectius de pageses, de pagesos i de moros, ha fet que un altra any és pugui celebrar i, evolucioni la Festa del Firó. Aquest sistema d’organització des de, i per el poble té com a resultat un participació elevada i una implicació més sincera i responsable dels qui participen en la festa.
A partir del s. XIII es popularitza la presència de Sant Jordi com a protector de l’exèrcit cristià, segons conten les cròniques de moltes de les batalles durant la Reconquesta. És el cas del rei i cronista, Jaume I que narra com a la conquista de Mallorca, els sarraïns li contaren que havien vist entrar, en primer lloc, un cavaller blanc amb armes de llum, que el rei reconegué, evidentment, com a Sant Jordi. Hem d’anomenar que en es nostre Firó també tenim la llegenda que diu que va aparèixer Sant Jordi per ajudar els cristians a guanyar la batalla contra els moros. Si analitzem els símbols que intervenen el la Diada del Firó, semblaria que tot el poble estigués interpretant una representació còsmica de la lluita de la llum contra les tenebres, focalitzat especialment en el mite de Sant Jordi. La figura del pagès de Sóller és la de l’heroi i s’ha d’entendre avui com la representació de l‘home arquetípic que vol caracteritzar els valors d’una col·lectivitat: coratge, humilitat, alegria, fe, compassió, noblesa... Així doncs, els pagesos s’uneixen per lluitar, perdonen als bandolers, s’encomanen al patró, defensen l’honor de les pageses, toquen les xeremies i els flabiols...Tot formant un col·lectiu solar que simbòlicament lluita juntament amb l’exèrcit d’àngels de Sant Jordi. També hem de destacar la importància de les banderes dels pagesos, que onegen la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc). Els sollerics s’agrupen en diiferents collectius: “Col·lectiu de Moros”, “Col·lectiu de Pagesos” i “Col·lectiu de Pageses”. També hi intervé el drac: que és un animal fabulós per unanimitat, perquè reprodueix els quatre elements: ales/ aire, potes i ungles/ terra, escates / aigua i treu foc per la boca i el nas. La seva figura simbòlica i universal es troba a la majoria de pobles d’arreu del món. La llegenda del dragó va convertir a San Jordi en un cavaller vencedor de la tirania, l´odi, l´enveja, la traició, l’avarícia i la ira.
De la mateixa manera actuen els moros: tots són foscos, criden, blasfemen, embruten a tothom, van a per les pageses, esglaien als nins, duen la bandera de la mitja lluna o del dragó. Tots formen el col·lectiu de les tenebres, que simbolitza el caos primigeni, el dimoni, els pecats, les temptacions dels homes que volen assetjar al poble de la llum i a les seves dones.
Les pageses representen un model de protocol de bones maneres, bones dones i perfectes princeses. Així doncs totes les pageses actuarien en col·lectiu representant la imatge arquetípica de la princesa. Però les pageses tenen dues representants claus: les Valentes Dones, i un instrument molt simbòlic: la barra de Can Tamany. Hem de destacar la important relació que estableixen les Autoritats de l’Ajuntament amb les Valentes Dones. Aquestes se’ls- hi atorga la seva candidatura en un solemne acte d’investidura i durant tot l’any assisteixen a actes culturals i oficials com si realment fossin unes vertaderes representants de la “Real Corona Sollerica”. La barra de Can Tamany és un símbol equivalent al bàcul o bastó de comandament encara usat avui per designar poder polític, autoritat i força. Amb aquest instrument les pageses demostren el seu origen aristòcrata com la princesa de la llegenda de Sant Jordi.
Un dels moments més emblemàtics és quan cada col·lectiu (Capità Angelats, Valentes Dones, Bandolers, Rei Moro, fill del Rei Moro) es sitúa al balcó de l’ajuntament abraçats i el Capità Angelats proclama la victòria sota la atenta mirada de la resta de participants, que amb gran eufòria i passió: pageses, pagesos i moros, arrenquen amb els primers versos de la Balanguera (imne de les Illes Balears).
Sant Bartomeu. Dia 24 d’agost es celebra la festivitat del Sant amb concerts de tot tipus de música, un mercat a la plaça del poble i activitats culturals per tots els colectius: nins, gent gran, joves,...
Festes de barriada. Cal esmentar que les diferents Associacions de Veinats de Sóller festetgen anualment i entre el mes de maig al mes de setembre les seves pròpies festes. El Port de Sóller les celebra per Sant Pere, finals de juny, el barri de l’Horta al juliol, el dels Estiradors, el primer cap de setmana d’agost, Biniaraix el 15 d’agost, i S’Alcaria des Comte, el 12 de setembre. Aquestes festes inclouen concerts, activitats infantils i sopars a la fresca.
Sa Mostra, Mostra Internacional Folklòrica de Sóller. Aquesta mostra aglutina la tercera setmana de juliol una celebració on grups de dansa i música folklòrica de tot el món es reuneixen a Sóller i actúen. Aquesta mostra complirà 30 anys el 2010 i fomenta les relacions entre les diferents associacions i colectius folklòrics arreu del món.
Festes de Música Clàssica des Port. Entre el mesos de setembre i octubre es celebra un cicle de música clàssica al Museu del Mar.
