D’alguna manera es percep
aquell so secretíssim
d’una freqüència tan alta
Les mans de l’home
que encaixaven les pedres del mur.
Després, les mans de l’aigua i del vent,
En aquest punt de la pedra
m’assec i miro el cel.
He vist passar uns ocells
i he sentit com unes fulles
es movien.
Aquí tot el que hi ha
és buit i obe
El caminant no busca, sinó que es posa
en disposició de trobar.
Ja està tot fet.
T’has posat en camí.
Arribis on arribis
seràs un altre.
No tinguis objectius.
Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
