El caminant no busca, sinó que es posa en disposició de trobar. Ja està tot fet. Les coses ja hi són, són obertes i no esperen, simplement són on són. I és un cos. Tot és el mateix cos. El caminant és la branqueta de terra que s’esqueixa quan la pitja. Caminar és no fer res. El caminant no travessa l’espai. És el vent i la pedra, és l’estona que hi passa. El caminant no és ningú. El caminant és el paisatge.Més poemes de la Laia Noguera.