Les mans de l’home
que encaixaven les pedres del mur.
Després, les mans de l’aigua i del vent,
les mans de la molsa i el liquen.

La vida té aquestes coses.
[@more@]La forma i el fons
no tenen distinció.
Tot són fenòmens
d’una mateixa consciència.
La carena és el llom
d’un animal.

La vida no és més que tot això.

No vull esperar-me
a fer les coses de debò.
És igual si ets viu o mort,
tot és la mateixa substància.
No sóc diferent d’aquest matoll.Més poemes de la Laia Noguera.