A Xàbia sempre s’han ballat les danses tradicionals. Actualment, des de 1989, treballa el Grup de danses el Portitxol amb l’objectiu marcat de mantindre els balls populars de Xàbia, transmesos pels nostres avantpassats, a l’igual que potenciar, fomentar i recuperar el folklore, els balls i les cançons pròpies de la comarca i d’altres indrets del País Valencià.

&nbsp,

El grup ha participat en la Fira de Turisme FITUR de Madrid, en la majoria de pobles de la nostra comarca (Marina Alta), dins de la programació cultural del Misteri d’Elx i per tot el País Valencià així com al 1999 a Moaña, Gondomar i Vigo (Galícia), Palmela, Pinyal Novo, Pocêirao i Setubal (Portugal), al 2000 a Atessa i Pescara (Itàlia), al 2002 a Sariñena (Osca), al 2003 a Santa Ana (Albacete), Molina de Segura (Múrcia), Santa Eulària (Eivissa), al 2004 a Legazpi (Euskadi) i Sant Antoni (Eivissa), Ciutadella i Fornells (Menorca), al 2004 a Soest i Ede (Holanda), al 2005 a Festival internacional i la Festa del marisc a Vigo. I al 2006 al Festival de l’antiga corona d’Aragó (Castelló de la Plana) i al Festival del Ajo en Vallelado (Segóvia).

&nbsp,

Com activitats que el nostre grup organitza de forma periòdica, cal citar, la Dansà del Carrer Nou que ballem des de 1992, l’Encontre de Rondalles, que celebrem des de 1992, la processó cívica del Corpus des de l’any 1998, l’aplec de danses tradicionals des de 1998. Trobada de Gegants i Nanos des de 2004. El nostre grup té d’altres activitats paral·leles, la Colla de Nanos de Xàbia i la Colla Portitxol dolçainers i tabaleters.

La Colla de Nanos de Xàbia participa en desfilades en les que executa les danses rituals pròpies de Nanos. Calvalcada Reis, festes de pobles de la comarca, Trobada d’escoles en valencià, intercanvis culturals amb altres grups, aplecs de colles de nans.

També han actuat a diversos festivals i trobades internacionals Pescara i Atessa en Italia, Poceirao i Palmela en Portugal, Moaña i Vigo en Galicia, Sariñena en Huesca, Sant Antoni de Portmany en Eivissa, El Masnou en Barcelona.

Els nostres personatges sempre van acompanyats de La Colla Portitxol, dolçainers i tabaleters de Xàbia. Interpreten danses pròpies d’aquest tipus de criatures. Visten amb indumentària tradicional valenciana. Estan elaborats en cartró pedra i mesuren uns 75 cm d’alçada. Foren creats allà per l’any 1995. Les parelles representades són Blancs, Turcs, Gitanos i Negres a més d’un capità que amb el seu cetre dona l’entrada als músics.

Des del 1998 i a petició de la Regidoria de Cultura, el Grup de Danses Portitxol de Xàbia ve organitzant l'Escola de “dolçaina i tabalet”.

&nbsp,

D’aquesta iniciativa, l’any 2000 va sortir “LA COLLA PORTITXOL” que&nbsp, participa en actes populars com els relacionats amb la “Cavalcada dels Reis”, “danses de la processó del Corpus”, “Processons”, “Focs de Sant Joan”, Carnestoltes i Soterrar de la Sardina, cercaviles i desfilades de Moros i Cristians a altres poblacions valencianes.

&nbsp,

En l'actualitat acudeixen a l’escola al voltant de 50 alumnes que assisteixen setmanalment a les seues classes.

&nbsp,

L’objectiu primordial és expandir i mantindre viva aquesta tradició i quels nostres instruments autòctons ens continuen representant i identificant allà on anem.

Els malnoms de la gent de Xàbia tenen com a referència un munt de realitats diferents. Pel que fa al poble alguns “veïns” ens anomenen desculats. Quant a les persones tenim els que fan referència a oficis ja desapareguts com: esbarder: feia les escardes de les someres, portaler: s’hi trobava a la porta de les muralles.A Xàbia n’hi havia dues, torrero: el que cuidava de les torres, n’hi havia tres, remendo: el que sorsia els cabassos, sarnatxo: algú que feia el sarnatxo (cabasset d’espart dels mariners ), prom:el que mesurava les terres. Referent al caràcter trobem: cabut, kikobola: perquè contava mentides. Pel físic: descapotable: un mestre que era calb, figura: molt guapa, mitja mànega :no portava la mànega sencera. Per toponímia: poblero: venien del Poble Nou, corralí: tenia un corral molt menut i es pensava que era un mas, la barranca: tenia barrancs. Per antroponímia: milda: diminutiu d’Hermenegilda, cabrerot: augmentatiu de Cabrera, creuetes: de Creus. També hi ha les anècdotes: calderotes del sis: va ser l’únic alcalde que va vendre les seues terres per a pagar els impostos del poble, mitja fava: malnom atribuït als del Poble Nou, deien que eren molt gasius, aleshores sols plantaven mitja fava, noi: va vindre de Barcelona i deia “noi” en compte de “xiquet”. Després va posar el bar El Noy, petorrí: quan anava al camp agafava petorrí per tirar-lo al foc, &nbsp,xiulit: perquè xiulava molt. També existeix un cas històric, la criminala: perquè va matar el seu fillastre.

La Marina Alta és la comarca que ha experimentat una evolució demogràfica molt important en els darrers anys a causa del creixement del sector turístic. D’aquest fet, Xàbia n’és un exemple canònic: l’any 1991 el cens voltava els 16.000 habitants, mentre que en començar el 2009, ja en som més de 31.000. Una evolució tan marcada en la població, sobretot si tenim present que el percentatge de població estrangera és molt elevat, sempre deixa una marca en la cultura, els costums i les tradicions del poble, sovint es veuen desgastats i oblidats. Tot i això, arreu del País Valencià hi ha la creença que, en aquesta zona, el valencià ha mantingut la genuïnitat davant el procés de castellanització que ha sofrit la resta del país, això es deu al fet que la fonètica del nostre parlar encara conserva les influències lingüístiques de la repoblació de la zona amb gent de les illes Balears, als inicis del segle XVII, després de la quasi despoblació per l’expulsió dels moriscos.

El parlar de Xàbia és un subdialecte que es troba dins de les variants meridionals del valencià. Fonèticament, els xabiencs són coneguts per la pronúncia molt marcada de les vocals obertes i per l’harmonia vocàlica. Però, en fonètica, els dos trets més característics són: les combinacions d’-e final i a- inicial de mot, es resolen a favor de la vocal e, de manera que és molt freqüent sentir devant, derrere, pe tu (per a tu), pe posà (per a posar), pe llí (per allí), de cí (d’ací), etc., d’altra banda, es produeix afèresi en paraules que comencen amb a-, de manera que tenim (a)metla, (al)bercoc, (a)granar o (a)cabar.

Pel que fa al consonantisme, la preposició per, alguns noms i els infinitius han perdut la -r final, aquests darrers, fins i tot, quan porten un pronom darrere, de manera que tenim construccions com pe posà’l vi, està a punt de trenca-se, pe mata-se..., i l’efecte contrari també es dóna, segurament com a fenòmen d’ultracorrecció: presor (presó), tréurer, càurer.

Per últim, cal esmentar la caiguda de la i en la pronunciació del dígraf -ix- en posició intervocàlica, amb algunes excepcions: caºa (caixa), cuºa (cuixa), creºent (creixent), baº (baix). Aquí trobem una diferència que desmarca aquest parlar amb la resta del valencià, que en el demostratiu eixe enforteix la pronúncia de la i (iºe), mentre que a Xàbia (i la majoria dels pobles de la zona) diem eºe.

&nbsp,

Bibliografia: Colomina Castanyer, Jordi. “El parlar de la Marina Alta”. La Rella, 4, p. 37-54. Elx, 1985

De festes en l’actualitat se’n celebren moltíssimes. Mentre hi haja moviment i la butxaca aguante n’hi haurà quasi tots els dies. Tot i que poden tindre una altres orígens és el santoral qui marca les dates d’esplai per solaçar-se. En destaquem:

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 13 de desembre, Santa Llúcia: passacarrers, porrat i festa a la seua ermita.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 25 de desembre, Nadal: exposició de betlems, recital de nadales, xicotetes fires.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 5 de gener, cavalcada de Reis.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 17 de gener, Sant Antoni: benedicció d’animals, fira i foguera al seu carrer.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 20 de gener, Sant Sebastià, patró de Xàbia, passacarrers, revetlla i missa.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Carnestoltes: darrers dies del Dimecres de Cendra.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Setmana Santa: celebracions religioses el dijous, divendres i dissabte. Anys enrere se celebrava la Salpassa per beneir les cases. Segueix la festa dilluns, dimarts i dimecres.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Pasqua: tant el diumenge com el dilluns són dies d’esbargiment i festa, més que res per a la gent jove que se n’anava a celebrar-ho a les casetes, actualment, per l’ànim uniformador de l’estat, han decaigut com el dia de Sant Vicent, i la Pasqua Granada, que ha desaparegut totalment.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Tercer diumenge de Pasqua, Sant Francesc de Paula: novena, missa i prcessó a l’antic convent de mínims.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 3 de maig, la Santa Creu, festa gran per la pujada de la imatge del Natzaré al Calvari: bous al carrer, exposició de creus de flors pel poble, passacarrers, missa, mascletà, processó i castell de focs.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 24 de juny, Sant Joan: festa gran durant dues setmanes amb bous al carrer, fira internacional, ofrena de flors, ofrena de raïm i bacores, passacarrers, dansades, sopar als carrers, nit de focs, correfocs, cavalcades, missa, mascletà, castell de focs i cremà de les fogueres.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 10 de juliol, Sant Cristòfol: festa dels conductors i al seu carrer.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 18 al 25 de julio, Moros i Cristians al Port.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Darrer dissabte de juliol: Escacs Vivent al Port.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 8 de setembre, festes patronals a la Mare de Déu de Loreto al Port: bous a la mar, passacarrers, ofrena de flors, sopars al carrer, joc de pilota, cavalcada, missa i processó, mascletà i castell de focs.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Diumenge següent, festa a l’ermita del Pòpul.

Per adquirir els queviures necessaris els dijous es feia mercat a la Plaça de Baix i el seus voltants per bé que alguns punt de venda es mantenien la resta de dies. La gent entrava pel carrer Llotgeta. Les mercaderies havien de passar abans pel fielat. A hores d’ara hi ha el Mercat d’abastos i el mercat dels dijous continua celebrant-se tot i &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, que a una altra ubicació. Amb l’objectiu de promoure el comerç local s’organitzen diferents fires al Nadal, a Pasqua i a l’estiu. Ha adquirit molt de renom en aquest sentit la fira internacional que es fa en el mar de les festes de Sant Joan.

Del comerç de la pansa, que en altre temps movia bona cosa de personal i produïa un gran moviment d’exportació, només queda que el record. Mentre que dels porrats que se celebraven a Santa Llúcia, a la placeta per Sant Joan de Nadal, al Port per Sant Antoni o la Plana per la Mare de Déu dels Àngels només resten xicotets testimonis.

Fins fa relativament poc Xàbia estava aferrat a costums que passaven de generació en generació de forma natural. Les tradicions eren llei i ningú no gosava pensar que podien desaparèixer. Darrerament però aquests costums han sofert una evolució tal que viuen a hores d’ara el seu ocàs i assistim al ressorgiment de nous.

Per assegurar-ne la subsistència es va haver de treballar fort i la forma de realitzar els treballs va esdevindre norma que s’observava puntualment. Així, a l’entrada de l’estiu s’havia de fer l’erà per a separar el blat amb l’objectiu de la manutenció de les persones i la palla pels animals, així mateix, la gent se n’anava a les casetes a fer la renda la qual com el nom indica era tot el temps que es tardava en arreplegar les collites de productes com ara l’ametlla, les garrofes, la dacsa, el cacahuet, els fesols, els moniatos i la verema (el raïm de moscatell, per escaldar-lo i fer-ne la pansa (principal font d’ingressos de poble al segle XIX) i la resta per vinificar-lo.

A la tornada la casa del poble, se celebrava el Nadal amb la família bo i menjant l’olla amb pilotes –dolça i salada-, pastissets i casques, amb l’arreplegada de les estrenes, el cant de nadales, el muntatge de betlems, els regals dels Reis, ... I amb l’entrada de l’any arribava el temps de la porquejà o matança del porc, esdeveniment que reunia amistats i veïnat per a guisar-lo, fer embotit i guardar segí, cansalada i frito per a la resta de l’any. També es feia pa i coques, mones per Pasqua, tortades, tot al forn de casa així com la preparació de convits pels sants de casa o altres celebracions familiars.

Altres tradicions, recordades amb nostàlgia i enyor, són les que reunien el veïnat a les portes de les cases les vetllades de bon temps. Fer dansades, sopars i jocs de pilota per la festa del sant eren altres de les celebracions típiques dels carrers. Per últim, visitar les famílies i anar a vore el Natzaré a l’anada i a la tornada de la renda.

Sobre aquell temps encara hui resten casetes amb riuraus, canyissos, estufa de pansa, forn d’escaldar, forn de pa, arreus del camp, cup i premsa pel vi tot i que és el Museu arqueològic i etnogràfic Soler Blasco el lloc on ens podem retrobar de forma més vàlida amb el nostre passat.

La Caleta del Port i la Platja de la Grava han estat des de temps antics port natural de Xàbia. A les&nbsp,acaballes del segle XIX s’hi va construir el “Mollet de Guardiola” a la Punteta del Castell de Sant Jordi amb la fi de tancar el Racó de La Caleta i facilitar les feines d’embarcament de passatgers i mercaderies a les barcasses i llaüts què transbordaven als grans vaixells fondejats. El 1934, arrancant des de La Galera es va començar a construir la primera escullera de llevant com a port de refugi i pesca. A mitjan construcció un gran temporal de llevant se l’endugué deixant-la com a base de la segona escullera, començada a fer en els anys 40 i acabada en els 50. És la que tenim actualment. Des d’aleshores el port va acollir barques de major tonatge i dotades dels primers motors que es van dedicar a “la pesca del bou”, augmentaren el nombre de “les pesqueres de la llum” seguint amb el model de “tarrafa i tres llaüts” fins els anys 60 quan es va imposar el model “traïnya” amb una barca de tonatge mitjà i bots auxiliars de “fanals” i “xivato”. Actualment el port acull les activitats pesqueres, esportives i comercials de transport de passatgers entre ports de la comarca.

Les barques de bou treballen de dia arrossegant l’art sobre el fons de fang des de la profunditat de 40 metres a prop de la costa, per tota la plataforma continental, fins el talús i el llit de la Canal d’Eivissa en 860 metres i cercant el peix i marisc del fons.

Entretant, les barques de traïnya treballen de nit buscant les moles de peix blau pelàgic i concentrant-lo amb els fanals en aigües obertes de la badia i fora caps fins el límit de la plataforma continental. Finalment, les barquetes d’arts artesanals combinen el treball de les arts de temporada durant l’any calant des de la vora dels penya-segats fins els 100 metres de profunditat sobre fons de fang, roca ó alga segons l’art emprat.Les espècies de peix capturades per les tres modalitats superen les 40 sense comptar els mol·luscs cefalòpodes i els crustacis que són altres 12.

El nombre de persones que normalment tripulen les barques varia segons la pesquera a què vagen. Per la complexitat de les maniobres i el volum de peix que es captura les barquetes d’arts artesanals són tripulades per dues persones, les barques de traïnya per 10 tripulants i les barques de bou per 5 tripulants.