La realitat multicultural també té la seua traducció en la distribució de l’origen de la població pel que fa a dades demogràfiques. Així, a Xàbia, la població de dret referida a 1 de gener el 2007 és de 29.775 habitants, mentre que la població de fet referida a 20 de desembre de 2007 segons el Padró Municipal, el nombre total d’habitants empadronats és de 31.877, dels quals 15.698 són barons i 15.315 dones.

El passat 1 de gener la població «de dret» empadronada a Xàbia se situava en 29.755 veïns. El municipi s’havia acostat en els últims anys als 30.000 habitants però quan semblava que els superaria es va produir un cert estancament. Al llarg de 2007, Xàbia ha viscut una nova estirada poblacional, s’han empadronat 2.122 veïns i la barrera dels 30.000 s’ha superat de llarg.

Xàbia és, sens dubte, una ciutat d’acollida i prova d’això és que un 54% de la població total és estrangera. Aquesta població resident al municipi la distingim segons el lloc de procedència per comunitaris i no comunitaris, i en existir un contingent de població estrangera amb molta mobilitat geogràfica, pot fluctuar prou. Per aquest motiu, eixa xifra actualitzada a l’octubre de 31.877 habitants es defineix com «població de fet».

El percentatge de població estrangera resident comunitària és prou elevat. Suposa un 74% de la població total estrangera mentre que la població no comunitària representa un 26% de la població total.

Darrere dels espanyols, la nacionalitat més nombrosa és la britànica, amb 7.898 veïns. Després se situen els residents alemanys (2.055), els colombians (1.017), els de Països Baixos (992), els marroquins (798), els suïssos (529) i els equatorians (502).

Hem de tindre en compte quins són els països membres de la Unió Europea (estrangers comunitaris) i les recents incorporacions a la Unió Europea (Romania i Bulgària).

L´1 de maig de l’any 2004 s’incorporaren a la Unió Europea: la República Txeca, Xipre (només la part greco-xipriota), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia i l’1 de gener del 2007 van entrar Romania i Bulgària.

Els residents en el municipi provinents de països no comunitaris són els següents en l’ordre de nom del país i nombre d’habitants empadronats a Xàbia: Andorra (1), Algèria (10), Argentina (276), Armènia (1), Austràlia (7), Azerbaidjan (2), Bielorússia (1), Bolívia (58), Brasil (58), Cap Verd (1), Canadà (15), Xile (27), Xina (127), Colòmbia (1.017), Costa Rica (9), Croàcia (1), Cuba (36), Equador (502), Egipte (2), El Salvador (3), EUA (61), Filipines (14), Geòrgia (5), Guatemala (3), Guinea Equatorial (1), Hondures (4), Índia (35), Indonèsia (8), Iran (1), Iraq (1), Islàndia (2), Japó (2), Jordània (1), Kazajistan (6), El Líban (1), Liechtenstein (4), El Marroc (798), Mèxic (10), Moldàvia (11), Namíbia (1), Nepal (12), Nigèria (2), Noruega (8), Nova Zelanda (2), Pakistan (120), Paraguai (5), Perú (9), República Dominica (11), Rwanda (1), Rússia (97), Sud-àfrica (4), Suïssa (529), Surinam (1), Tailàndia (Siam) (4), Trinitat i Tobago (1), Tuníssia (1), Ucraïna (110), Uruguai (149), Veneçuela (250), Iugoslàvia (2).

Fernando Albi Cholbi, jurista, Doctor en Pret i en Lletres, va dedicar la seua activitat professional a l’Administració local. Entre la seua nombrosa producció, al anomenar La política del mediterráneo en la postguerra (1931), Manual del fascismo. Historia, doctrina, relaciones (1938), Roma. Hojas sueltas de mi diario (1939) i La crisis del municipalismo (1966).

&nbsp,

Romualdo Catalá Guarner, advocat i polític, organitzador de les conegudes “Ligas anticaciquistas”, va tindre gran fama pels seus mitins contra el caciquismo. A banda de molts articles periodístics a El Pueblo Español i La Razón, va publicar Denia y su región (1945).

&nbsp,

Juan Bautista Sapena Torres, periodista, va col.laborar en diferents periòdics d’Alacant, va ser fundador i director del setmanari La Marina i va escriure una novel.la, que va vore la llum després de la seua mort, Sirga (1982).

&nbsp,

Ramón Llidó Vicente, escriptor, editor i col.laborador de diversos diaris, com Levante, Las Provincias, La Verdad i ABC. Fundador, junt amb Vicente Escrivà, de l’Editorial Hemeroscopea, va ser també persona molt lligada al cinema, ja que va ser guionista i productor. Entre la seua abundant producció, cal destacar: El Colegio Mayor de Santo Tomás de Villanueva (1944), Entre nieblas (1957), Jávea (1964), Jávea, un paraíso escondido (1968) i Yo soy Eladio Calleja: En el paralelo del Parnaso (1973).

&nbsp,

Vicente Escrivá Soriano, Doctor en Filosofia i Lletres, va treballar en la ràdio i posteriorment en el cinema, on va ser guionista, director i productor de bon nombre de pel.lícules. Esmente les següents obres : Tomás de Villanueva, arzobispo del imperio (1941), Una raya en el mar (1944), Jornadas de Miguel de Cervantes (1948) i Un hombre en la tierra de nadie (1946). Així mateix, va escriure algunes obres teatrals de gran èxit, com ara: La semilla de la piedra, Más vale el silencio i Después de la niebla.

&nbsp,

José Albi Fita, Doctor en Filosofia i Lletres, va ser fundador i director de les revistes literàries Cuadernos Literarios , Anupe, Poética 80 i sobretot Verbo, de gran prestigi entre els anys 1946 i 1953. Poeta d’extarordinària sensibilitat, ha estat guardonat amb moles premis al llarg de la seua carrera i entre les obres destaquen: A orillas del Júcar (1942), Poemas del amor de siempre (1947), Elegía al hombre europeo de postguerra (1948), Antología del surrealismo español (1952), La novel.la El silencio de Dios (1957), Bajo palabra de amor (1960), Piedra viva (1963), Guadalest, amor (1969) i Picasso azul (1973).

Damián Giner, religiós franciscà que a l’any 1598 va publicar el llibre Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, clariorem methodum redacti, de caire filosòfic.

&nbsp,

Fray Cristóbal Bas, religiós mercedari, orador insigne i autor de Despertador espiritual y oración evangélica del Redentor Redimido, o Santo Cristo del Rescate, del Real Convento de Nuestra Señora de la Merced, redención de cautivos, de la villa de Madrid (1670) i Guerra contra la guerra. Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683). Después de la seua mort, va aparéixer&nbsp, Afectos de un corazón contrito (1743)

&nbsp,

Francisco Segura, religiós de l’orde dels Mínims i també conegut per la seua oratòria, que va publicar: Sermón de la sábana santa (1763) Elogio que en honor de los santos mártires de Valencia, Juan de Perusso y Pedro de Saxoferrato, hijos y compañeros de San Francisco, pronunció en el convento de San Francisco…(1779), Elogio que con relación a los solemnes cultos que la piedad valenciana consagró al Santísimo Christo de la parroquial iglesia del Salvador de Valencia dijo…(1792) y Elogio que en honor del santo sepulcro de Christo, venerado en la parroquial iglesia de San Bartolomé pronunció…(1798)

&nbsp,

Antonio Catalá Catalá, advocat i diputat provincial i a Corts, va publicar a la Societat Econòmica de Amigos del País, de València, alguns treballs sobre la pansa a la Marina: Sobre la cosecha de pasa moscatel del antiguo Reino de Valencia (1843), Noticias sobre el comercio de la pasa moscatel de Denia (1843) i Memoria sobre el cultivo de la vid&nbsp, y producción de pasa moscatel (1861)

&nbsp,

Jaime González Castellanos, metge i profesor universitari, va ser un dels promotors del sanatori de Fontilles i va dedicar gran part de la seua vida a l’estudi de la lepra, sense abandonar altres especialitats mèdiques. Són nombroses les seues publicacions en revistes i butlletins de medicina , Aixa com les ponències presentades a diferents congresos de Medicina, moltes de les quals han estat publicades.

&nbsp,

Eduardo Genovés Olmos, eclesiàstic i Rector del Col.legi de Sant Joan de Ribera de València, va publicar Memoria sobre les relacions entre les Germanies de València i Mallorca (1905), Bibliografía valenciana: Catàlech descriptiu de les obres en llengua valenciana des de 1474 fins 1910, obra en quatre volums (1911-1914), Pràctica parroquial (1914) i Comandant per capità, drama històric en tres actes i en vers, original d’un jaimiste de pura sang.

&nbsp,

&nbsp,

La realitat social actual de Xàbia està fortament marcada pel fenomen de la convivència de cultures distintes. Aquest fet ve produint-se des de fa alguns anys a causa, principalment, dels moviments migratoris encara que també es donen altres condicions que permeten l’apropament a altres cultures. Aquesta situació enriqueix, sens dubte, el conjunt de formes de vida, costums, coneixements i grau de desenvolupament humà que defineix una cultura.

La multiculturalitat és una característica de la nostra localitat, on viuen persones provinents de diferents països, mentre que la interculturalitat fa referència a la convivència d’aquesta heterogeneïtat cultural. Una societat intercultural s’estructura a partir del respecte a les diverses cultures que conviuen en un mateix municipi. Es important per al municipi la creació d’un espai on siga possible l’intercanvi cultural, basat en el respecte a les pròpies identitats i on estiga present la interculturalitat com a mitjà per a una convivència on es prioritzen els valors de la solidaritat, el respecte, la llibertat i la justícia.

L’encís, les tradicions i el clima de Xàbia han atret gent estrangera que s’ha integrat i forma ara part&nbsp, de la població resident. Diverses associacions han nascut amb la seu arribada: els francòfons s’han agrupat en un club “Els amics de Molière” i acullen regularment nous membres, els holandesos es diverteixen amb una muntonada d’activitats, els alemanys de la urbanització “Balcón al mar” cooperen en la protecció civil amb un valent grup de bombers voluntaris, i, finalment, els anglesos destaquen per les seues organitzacions de caritat com ara les botigues de segona mà, la fundació HELP o la lluita contra el càncer.

Altres nacionalitats, fins a un nombre de 87, completen el ventall intercultural i positiu del Xàbia tot formant un mosaic cultural molt enriquidor. En aquest senti, les associacions que s’han format els darrers anys son les següents: l’Associació Cultural Marroquí, el Grup de Danses Folklóriques Colombianes “Macondo”. Està compost per persones de distintes nacionalitats, majoritàriament de nacionalitat colombiana, que es reuneixen amb l’objectiu de divulgar el folklore típic de Colòmbia. L’Associació de llatinoamericans i l’Associació d’equatorians.

Dels dolços, licors i d’altres llepolies tradicionals de la rebosteria xabienca que hem heretat dels nostres avantpassats podem dir que és molt i variada i senzilla en la seua elaboració i simplesa i austeritat en els seus ingredients en els que bàsicament son farina, ous, sucre, oli i ametlla, carabassa o qualsevol altre ingredient que dóna el temps: panses, figues, moniatos, etc.

Parlar de dolços és parlar també de festa, qualsevol esdeveniment, festivitat o acte social està intrínsicament lligat a un tipus de dolç. Així tenim per Nadal: torrons, pilota dolça, pastissets d’ametlla, d’anís, de sagí, per Reis: casca de Reis, per Dijous Sant: sopada d’ametlla, per Pasqua: mones, panous, per Santa Llùcia i San Josep: bunyols, per San Blai: rotllets, per a bodes, batejos, comunions o celebracions de sants la famosa tortada ben carada amb merengue. I continuem amb una llista innumerable de pastes: mantecats, magdalenes, ametllats, rosegons, coquets, panfígol, rovells, pastissos, tortades, bescuits, braç de gitano, coca maria, coca amb pansa, sense oblidar-nos de les melmelades, confitures, begudes refrescants: orxata, aigua amb llima i, per acabar, no podien faltar els licors: raïm amb aiguardent, herbero o la mistela, que fan el complement especial per acompanyar a tan delicioses llepolies.

La cuina xabienca de terra ens regala un bon repertori de plats típics amb els productes que el camp ens brinda, oferint-nos una gran varietat cromàtica, amb uns sabors i olors suaus i harmoniosos: amanida de lletsons, carxofa amb pebre roig, espencat, faves sacsades, bullit, madroc, tomacat, tomacat amb caragols, suquet de carabassa, salseta de caragols, espinacs fregits, fesols bullits, fregitori d’estiu... i les familiars i conegudes coques les quals obertes amb l’espencat, amb ceba o amb oli i anxova, fan la delícia de qualsevol esmorzar, dinar o sopar, així com les coques tapades que en Xàbia diem coquetes (en altres llocs empanadilles) ben farcides elles amb espinacs, pésols o&nbsp, pimentó i tonyina.

Un altre aliment que ens proporciona la natura està a les muntanyes. És el pebràs, que es l’espècie de bolets més apreciada i més buscada. A Xàbia hi han poc llocs on trobar-los però en anys plovedors solen haver-ne més. Ens agrada cuinar-los torrats, fregits i guisats amb magre.

Pel que fa a la carn, el seu consum a les nostres terres es un poc limitat, conills i algun que altre pollastre per acompanyar els arrossos, de vegades coloms per afegir al putxero i cagarneres o qualsevol pardalet menut per menjar-se’l fregidet (afortunadament ja no se’n menja perquè està&nbsp, prohibida la seua captura).

Però és el porc el qui domina i amb diferència el gros del receptari i és l’encarregat d’omplir el rebost amb les orses de frito i sagí i d’alegrar la falsa coberta de les cases (o cambra) amb els penjolls de botifarra, llonganissa, bisbe, botifarró, o sobrassada. Continuant amb el porc, ja sabem que és l’animal del que se n’aprofita tot: cervell, orelles, morro, peuets. I fins i tot la sang que per a uns és un menjar repel·lent i per altres una exquisitat pel seu sabor sorprenent i per la seua textura.

El corder&nbsp, s’utilitza amb menor freqüència, les cabeçols tallades per la meitat i al forn així com la cuixa i bracet són un excel·lent plat tradicional. I la torrada de xulles amb llenya d’olivera o de taronger i perfumada amb herbes de muntanya és una menja deliciosa.

La cultura de la cullera ens brinda la possibilitat de combinar carn, llegums, verdures i peix per a la degustació de suggeridors plats com l’arròs amb fava pelada, arròs amb fesols i naps, putxero, arròs d’estiu, arròs al forn i una gran variació d’arrossos i menjars que enginy i necessitat han personalitzat la cuina autòctona.

Com en tota la conca mediterrània, la trilogia d’oli, pa i vi és molt present en tots els nostres menjars i és que qualsevol d’aquestos plats regats amb l’oli daurat de les nostres oliveres, acompanyat del vi de la terra, produït amb l’esforç del llaurador i una bona tallada de pa cuit en forn de llenya culminen els trets d’identitat de la gastronomia xabienca.

La tradició culinària de Xàbia es basa en els trets identitaris de la cultura mediterrània. Això vol dir que per la situació geogràfica i la historia té una manera de menjar pròpia i en consonància amb la bondat del clima, amb la fertilitat de les terres i, per tant, amb la varietat de cultius.

Xàbia era autosuficient. Encara se’n recorden el més majors que al terme es cultivava de tot. Cada producte tenia el seu temps de cultiu i l’alimentació depenia de la producció de la qual es disposava a cada època de l’any. Quan hi havia abundància d’un producte utilitzaven diferents sistemes i tècniques de conservació per a poder fer-ne ús desprès.

El menú gastronòmic del meu poble és de d’allò més abundant i variat. El fet d’estar obert a la mar fa que el peix estiga molt present en la nostra cultura gastronòmica. No és d’estranyar doncs que la major part del receptari tradicional estiga relacionat amb els productes de la mar com ara el fregitori de peix, all i pebre, mandonguilles de bacallà, cruet de peix, en blanc, escabetx de sardina o de cavalla, fideuà, guisat de polp, marinera, polp amb penca, putxero de polp, suquets, suc roig, truita de peix, i tot tipus d’arròs caldós, melós o sec que té com a ingredient bàsic el peix i/o el seu brou.

En un lloc privilegiat es troben les saladures, que contribueixen a omplir el rebost. Algunes se solen prendre como aperitiu:&nbsp, moixama,&nbsp, hueva, polp sec, capellanet, budellet, mussola seca, altres formen part del típic esmorzaret:&nbsp, sardina de casco, anxova, bonítol sec. Altres ho fan tot acompanyant a altres plats com: esgarrat o espencat, borreta, bull en ceba, en els que aporten tota la intensitat del seu sabor. I, com no, tot formant part dels arrossos: arròs amb bacallar, paella de bull, etc. Així mateix integrades en altres guissos on serveixen de complement: tomacat de bull i pelleta, borreta amb melva, etc i com ingredient bàsic de la famosa coca d’oli amb anxova.

I per a què el rebost estiga ben dotat i es puga tindre varietat de productes al nostre abast tenim per costum assecar al sol tomaques, capellans, polp, cavalla. Amb la ajuda de la sal preparem anxoves, bonítol i melva, fem salmorres de pebrera verda, tomaca verda, de fenoll marí, de penca, olives de sosa, olives xafades ben adobades amb herbes arreplegades a la muntanya (pebrella, frígola, romer, fenoll) per donar un toc màgic i picantet als esmorzars i dinars.

En Xàbia sempre s’han ballat les danses tradicionals. Actualment i des de 1989, treballa el grup amb un objectiu marcat, mantenir els balls populars de Xàbia, transmesos pels nostres avantpassats, al igual que potenciar, fomentar i recuperar el folclore, els balls i cançons de la pròpia comarca i també d’altres comarques valencianes.

&nbsp,

Podem assenyalar que el grup ha participat en la Fira de Turisme FITUR de Madrid, en la majoria de pobles de la nostra comarca (Marina Alta), dins de la programació cultural del Misteri d’Elx i per tota la Comunitat Valenciana així com a&nbsp, 1999 Moaña, Gondomar i Vigo (Galicia), Palmela, Pinyal Novo, Pocêirao i Setubal (Portugal), 2000 Atessa i Pescara (Italia), 2002 Sariñena (Huesca), 2003 Santa Ana (Albacete), Molina de Segura (Murcia), Santa Eulària (Eivissa), 2004 a Legazpi (Euskadi) i Sant Antoni (Eivissa), Ciutadella i Fornells (Menorca), 2004 Soest i Ede (Holanda), 2005 Festival internacional i Festa del marisc en Vigo. 2006 Festival de l’antiga corona d’Aragó (Castelló de la Plana) i Festival del Ajo en Vallelado (Segovia).

&nbsp,

Com activitats que el nostre grup organitza de forma periòdica, cal citar, la Dansà del Carrer Nou que ballem des de 1992, encontre de Rondalles, que celebrem des de 1992. Processó Cívica de Corpus des de l’ny 1998. Aplec de danses tradicionals des de 1998. Trobada de Gegants i Nanos des de 2004. El nostre grup té d’altres activitats paral·leles, la Colla de Nanos de Xàbia i la Colla Portitxol dolçainers i tabaleters.

Des de fa uns quants anys, el Grup Portitxol ve treballan en favor de la joventut del nostre poble, organitzant escoles de tabalet, dolçaina, danses a més de bandurria, llaüt i mandolina. Com a fruit de l’esforç i hores de dedicació dels joves alumnes i amb molta satisfacció podem presentar una rondalla i un grup de balladors d’una mitjana d’edat que s’aproxima als 12 anys, que anomenem Grup Portitxol Jove.&nbsp,

&nbsp,

Activitats i treballs que hem realitzat en matèria d’investigació, organitzàrem en 1994 una exposició d’indumentaria de Xàbia dels segles XVIII&nbsp, i XIX, amb més de 300 peces originals. En 1998 una exposició de ventalls de Xàbia dels segles XVIII, XIX, i principis del XX. En 1999 i 2000 treballarem mostres d’indumentària amb passe de diapositives de peces antigues. En 2002 presentàrem l’expossició “Xàbia ballant danses” de fotografies de músics, balladors i cantadors de totes les èpoques fins els anys vuitanta, mostrant la trajectòria de la música tradicional a Xàbia. En 2003 Exposició de fotografies sobre indumentària tradicional. En 2005 Exposició de brodats realitzats pels membres del grup. En 2007 Exposició Tradicions, apunts sobre indumentària antiga. Des de l’any 2000, venim organitzant unes Jornades sobre la indumentària tradicional.

&nbsp,

La tasca d’investigació i recuperació etnològica a més de mostrar el patrimoni de música i danses tradicionals de Xàbia, és en aquestos moments el nostre objectiu principal, podent mostrar-ho arreu del món.